Penguin Highway (2018) (El misteri dels pingüins)

[1314]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Hiroyasu Ishida
Guió: Makoto Ueda (novel·la: Tomihiko Morimi)
Música: Umitarō Abe
Estudi: Studio Colorido
Veus de doblatge: Kana Kita, Yū Aoi, Rie Kugimiya
Estrena: 29/07/2018 (Fantasia International Film Festival, Montreal, Canadà), 17/08/2018 (Japó)
Títol original: ペンギン・ハイウェイ (Penguin Highway - Pengin Haiwei)

[ Animació, aventura, fantasia, misteri, coming-of-age, ciència ficció, seinen ] 1 h. 58 min.
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,53) (35.618)

Sinopsi

IMDb (7,1) (4,3K):
“Un estudiant de quart de primària, l’Aoyama, investiga la misteriosa i sobtada aparició de pingüins al seu poble, que d'alguna manera està relacionada amb el poder d'una noia que treballa en una clínica dental.”

Crítica

Una molt bona història excel·lentment adaptada a anime…

Basada en una novel·la de Tomihiko Morimi* publicada el 2010. Traducció literal com a L’autopista dels pingüins o simplement Autopista Pingüí. Hi ha una adaptació a manga il·lustrada per Keito Yano publicada entre 2018 i 2019 amb un total de tres volums.

(*) Tomihiko Morimi: autor també de la novel·la Yojōhan Shinwa Taikei (The Tatami Galaxy) de la que també van adaptar a anime (dues temporades amb pel·lícula inclosa: 2010, 2017 i 2020).

Me n’he assabentat de l’existència d’aquesta pel·lícula a través de Twitter/X on s’anuncia el nou doblatge al català en condicions adequades, després d’un nyap de primer intent.

M’ha agradat molt la música, especialment de l’inici amb els títols de crèdit, tornant a recuperar una banda sonora clàssica, sense els opening desefrentats a què darrerament ens tenen acostumats en l’anime generalista, ni àudio de les imatges que l’acompanyen: ha estat tot un detall i una delicadesa.

Trobo també prou encertat la manera en què han sabut integrar els modelats 3D amb CGI amb els fons pintats a mà i la mateixa animació dels personatges. En altres ocasions semblen coses massa diferents i bastant dissonants entre si, com perquè et puguis concentrar en la història: no és aquest el cas.

No he llegit la novel·la, però sí el resum i puc dir que la diferència entre novel·la i pel·lícula està en els petits detalls que no s’anomenen, com per exemple l’obsessió de l’Aoyama –estudiant de quart de primària: 9-10 anys, recordem-ho– per les mamelles de l’assistent del dentista a la pel·lícula i del que no hi ha pas menció en el resum de la novel·la.

No m’ha agradat massa, però, el punt àlgid de la història, el moment en què es resol i que es mostra en el cartell principal. Gràficament massa dissonant amb la resta de la història.

Resum (amb espòilers)

Els pingüins apareixen de sobte a la ciutat sense cap explicació. L’Aoyama troba que es coneix que l'espècie de pingüí segueix un camí singular conegut com l’Autopista Pingüí que condueix al bosc. Després que el assetjador Suzuki lligui l’Aoyama a una màquina expenedora, l’assistent del dentista –a la que mai s’anomena amb nom propi; només Onee-san (germana gran)– allibera l’Aoyama i transforma un refresc en un pingüí.

A l'escola, l’Aoyama troba l’Uchida (i la seva altra companya de classe Hamamoto –només a la novel·la–) amb un pingüí anomenat Penta al terrat. Porten el Penta al tren, on cau malalt en sortir de l'estació. El Penta s’enrotlla de la gàbia i es transforma en una llauna de refresc. L’Aoyama després va a un cafè per jugar a escacs amb l’assistent de dentista, on esmenta els seus problemes per dormir després de llegir sobre el jabberwock –personatge del poema de Lewis Carrol Jabberwocky inclòs a A través de l'espill (1871), segona part d’Alícia al país de les meravelles (1865)–. El llum s’apaga i, accidentalment, transforma les peces d’escacs en ratpenats. L’Aoyama més tard dedueix que l’assistent pot convertir objectes llançats en pingüins a la llum i els ratpenats a les fosques.

L’endemà, la Hamamoto dirigeix l’Aoyama i l’Uchida al fons del bosc, on hi ha una esfera d’aigua flotant damunt un prat, que ella anomena “mar”. Els dies següents, l’Aoyama, l’Uchida i la Hamamoto passen jugant al voltant del “mar” investigant-lo. L’Uchida llança una nau espacial de joguines a l'esfera i xucla la joguina. Un dia, el Suzuki arriba a assetjar l’Aoyama, al prat on hi ha el “mar”, fins que arriba l’assistent amb pingüins per salvar-los. La Hamamoto no vol que els adults participin en la seva investigació.

L’endemà, els periodistes assenyalen que s’ha descobert una nova criatura no identificada. L’Aoyama i l’Uchida veuen la criatura menjant-se un pingüí. L’assistent demana a l’Aoyama que vagi a la costa amb ella i se’n vagi en tren. Quan surten de l'estació, però, l’assistent cau malalta. La seva suor cau a terra liquant el formigó en una criatura jaberwock. Després d’això no veu l’assistent durant un temps.

Després de l'escola, la Hamamoto i l’Uchida intenten entrar al bosc, però hi ha el pas barrat. Malgrat les advertències, hi entren i troben el pare de la Hamamoto que realitza investigacions i el Suzuki revela la ubicació del “mar”. Una enorme tempesta es produeix a mesura que l'esfera creix de mida. L’endemà, es revela que l’esfera s’ha expandit fins a una mesura perillosa, donant lloc a la desaparició del pare de la Hamamoto. L’escola es converteix en refugi per a la població i es manté bloquejada i l’Aoyama s’escapa per trobar-se amb l’assistent.

L’Aoyama resol el misteri. El “mar” és la font d’energia tant per als pingüins com per a l’assistent, però els pingüins intenten destruir -lo. El “mar” desplaça l’espai i distorsiona el temps. L’Aoyama creu que el “mar” és un forat negre, un lloc on el món està esquinçat. Els pingüins estan intentant destruir-lo per intentar reparar el món. Tot i això, fer massa pingüins fa que l’assistent caigui malalta. Com a resposta, produeix la criatura coneguda com a jaberwock. Aquests ataquen els pingüins, cosa que fa que l'esfera sigui més gran i resulti en la seva salut millorada.

L’Aoyama i l’assistent caminen cap al bosc, generant una multitud de pingüins. Es dirigeixen cap al “mar” i hi entren mostrant-nos un futur apocalíptic. L’Aoyama i l’assistent troben el pare de la Hamamoto i els altres investigadors. Els pingüins volen i fan caure l'esfera, fent que l'aigua surti al món real.

L’Aoyama i l’assistent tornen al cafè per parlar, mentre la multitud de pingüins desapareixen lentament. Quan el darrer pingüí desapareix, abraça l’Aoyama i surt del cafè. Fora de la finestra, desapareix. Ell decideix no plorar, creient que la tornarà a veure i li dirà que l'estimava.