Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Jon Avnet
Guió: Fannie Flagg, Carol Sobieski (novel·la: Fannie Flagg)
Música: Thomas Newman
Producció: Avnet/Kerner Productions, Electric Shadow Productions, Act III Communications
Distribució: Universal Pictures (Estats Units i Canadà), Rank Film Distributors (internacional)
Actors: Kathy Bates, Jessica Tandy, Mary Stuart Masterson, Mary-Louise Parker
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Emissió/Estrena: 27/12/1991
Pressupost: 11M $; recaptació: 119,4M $
Títol original: Fried Green Tomatoes
- Tomates verdes fritos a Espanya i Hispanoamèrica
- Fried Green Tomatoes at the Whistle Stop Cafe en alguns llocs
[ Drama, comèdia fosca, psicològic, racisme ]
2 h. 10 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,7) (90K) | Filmaffinity (7,4) (57,9K):
“L’Evelyn, una mestressa de casa normal, visita una residència i fa amistat amb la vella Ninny. Juntes, s’enllacen a través d’històries del passat sobre dues dones intrèpides del Whistle Stop Cafe.”
Crítica
Més enllà de les dues històries separades en el temps, mai he entès gaire cosa més, ni abans ni ara…
Basada en la novel·la de la Fannie Flagg titulada Fried Green Tomatoes at the Whistle Stop Cafe de 1987. He arribat a aquesta pel·lícula, perquè, tot i que l’he vista més d’una vegada, segurament fragmentada per televisió, mai m’han vingut ganes de “reviure l’experiència”. Ara, però, he vist un capítol d’un anime, Ikoku Nikki (2026) S01, basat en el manga josei ja conclòs del mateix títol, on, en el capítol 6, la coprotagonista deixa un DVD a una amiga de la seva neboda, ara apadrinada, amb aquesta pel·lícula venent-la tan bé que m’ha deixat amb les ganes…
Nominada a mil i un premis, inclosos Oscar, però al final es va quedar en un no res, excepte algun premi menor…
He trobat que la jove Mary-Louise Parker d’aquella època (1991) té moltes semblances físiques, gestuals i de comportament amb la Millie Bobby Brown “Eleven” d’Stranger Things. Sembla que no és només una percepció meva sinó que és de sobra conegut…
Per cert, l’autora de la novel·la, la Fannie Flagg, que també participa en el guió de la pel·lícula, té una breu aparició fent de mestra, però és fàcilment reconeixible.
És curiós que hi ha qui, en la classificació de la pel·lícula, hi posa racisme, quan pràcticament tots els actors principals són blancs; els negres hi són gairebé de manera ornamental i el tema és tractat molt tangencialment…
Esperava que la Ninny fos la Idgie, però no… Pel que he llegit, al llibre deixa clar que són dues persones diferentes, doncs la Ninny acaba morint abans que la Idgie. A la pel·lícula, però, volen deixar aquest suspens a l’aire… Em pensava que jo no havia entès res i en realitat és que estava “mal” explicat expressament.
“L’Evelyn, una dona madura que viu frustrada perquè està grassa i per la insensibilitat i simplicitat del seu marit, coneix casualment en un asil la Ninny, una dona gran que li va explicant a poc a poc una dramàtica història ocorreguda en un petit poble d’Alabama. El relat es fa cada cop més fascinant: gira al voltant de la gran amistat entre dues dones i el misteriós assassinat del marit d’una.”
Resum (amb espòilers)
L’Evelyn Couch és una mestressa de casa tímida d’uns quaranta anys a Birmingham, Alabama, als anys vuitanta. El seu marit, l’Ed, té una tieta amb demència que viu en una residència d’Alabama. Mentre espera l’Ed a la sala d’espera, l’Evelyn coneix la Ninny Threadgoode, una dona gran. Durant diverses trobades, la Ninny li explica a l’Evelyn la ciutat abandonada de Whistle Stop i els seus residents.
La història de la Ninny comença amb la Idgie, una “marimatxo”, el membre més jove de la família Threadgoode. Ella i la Ruth Jamison queden devastades quan el germà gran i estimat de la Idgie i xicot de la Ruth, el Buddy, mor atropellat per un tren. La Idgie roman socialment retraïda fins ben entrada l’adolescència. A petició de la família Threadgoode, la puritana de la Ruth fa amistat amb una Idgie reticent i durant l’estiu desenvolupen gradualment un vincle profund.
La Ruth finalment es trasllada a Valdosta, Geòrgia, per casar-se amb el Frank Bennett. La Idgie visita una Ruth embarassada, només per descobrir que el Frank la maltracta habitualment. Contra els intents violents del Frank per aturar-la, la Idgie, juntament amb el seu germà Julian i el Big George, rescaten la Ruth, que torna a Whistle Stop amb ells, on neix el seu fill, el Buddy Jr. El pare dels Threadgoode dona diners a la Idgie per iniciar un negoci i ajudar a cuidar la Ruth i el Buddy Jr. Ella i la Ruth obren el Whistle Stop Cafe, contractant la cuinera de la família, la Sipsey, i el seu fill, el Big George, l’excel·lent barbacoa del qual esdevé molt popular.
El Frank arriba a Whistle Stop per segrestar el seu fill petit, però un assaltant invisible frustra el seu intent i aviat es denuncia la seva desaparició. Uns cinc anys més tard, el camió del Frank apareix a la superfície en un riu proper. La Idgie es converteix en sospitosa, després d’haver amenaçat públicament el Frank per haver pegat a la Ruth. El xèrif Grady Kilgore els deté a ella i al Big George, i la Idgie rebutja la seva oferta d’alliberar-la i atribuir el suposat assassinat del Frank únicament al Big George. Durant el judici posterior, el reverend Scroggins proporciona un fals testimoni que recolza les coartades tant de la Idgie com del Big George. Tenint en compte la reputació d’embriaguesa del Frank i que el seu cos mai no es va trobar, el jutge dictamina que la seva mort probable és accidental i retira tots els càrrecs contra la Idgie i el Big George. Poc després del judici, a la Ruth li diagnostiquen un càncer terminal i mor aviat. Quan els trens deixen de passar per Whistle Stop, el cafè tanca i la gent del poble s’allunya.
La Ninny conclou la seva història revelant que la Sipsey va matar el Frank colpejant-lo al cap amb una paella de ferro colat i empenyent el seu cotxe al riu, i que la Idgie va convèncer el Big George perquè escorxés i fes una barbacoa al cos del Frank, que més tard van servir al xèrif Curtis Smoot, que va investigar implacablement la desaparició del Frank durant anys.
L’Evelyn descobreix que la Ninny ha estat donada d’alta de la residència. Durant la seva estada allà, la casa de la Ninny va ser condemnada i enderrocada sense que ella ho sabés. L’Evelyn troba la Ninny on abans hi havia la casa. La convida a viure amb ella i l’Ed, a la qual cosa la Ninny hi accedeix. Passen per la tomba de la Ruth, que està recentment adornada amb un gerro que conté mel i un rusc. Una targeta diu: “Sempre t’estimaré, Encantadora d’Abelles”. La Ninny assenyala que l’Encantadora d’Abelles és el sobrenom que la Ruth li posa a la Idgie, cosa que revela que encara és viva.
