Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Daniel Roher
Guió: Daniel Roher, Robert Ramsey
Música: Will Bates (partitures), Marius de Vries
Producció: English Breakfast Productions
Distribució: Elevation Pictures (Canadà), Black Bear Pictures (Estats Units)
Actors: Leo Woodall, Havana Rose Liu, Dustin Hoffman, Lior Raz, Tovah Feldshuh, Jean Reno
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 30/08/2025 (Telluride, Colorado, Estats Units), 22/05/2026 (Estats Units)
Pressupost: 7M $; recaptació: 14,2M $
Títol original: Tuner
- Un talento único a Espanya
- El afinador a Hispanoamèrica
[ Thriller, romanç, música ]
1 h. 47 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,2) (39K) | Filmaffinity (6,4) (2,7K):
“Un afinador de pianos amb talent que pateix hiperacúsia descobreix una aptitud inesperada per obrir caixes fortes, fet que li capgira la vida.”
Crítica
D’entrada, excel·lent fotografia…
M’ha sorprès veure el Dustin Hoffman per aquí el mig. És més, he tardat bastant en reconèixer-lo. I també m’ha sorprès veure el cameo del Herbie Hancock.
I a tot això, també m’ha sorprès la mala elecció en la peça musical del moment culminant. En la meva opinió ha estat totalment plana, cercant el clímax amb volum i mantenint una simple dominant molta estona per resoldre a una tònica major. Totalment irrelevant.
“El Harry Horowitz és un veterà afinador de pianos que treballa amb el Niki, el seu lleial i talentós aprenent, que pateix hiperacúsia, una rara condició que li provoca percebre els sons a un volum exageradament alt, cosa que l'obliga a utilitzar taps per a les orelles constantment. Quan el jove descobreix una aptitud inesperada per obrir caixes fortes, es veurà involucrat en el perillós món del crim i la seva tranquil·la vida canviarà del tot.”
Resum (amb espòilers)
El Niki White és l'aprenent del Harry Horowitz, un afinador de pianos de la ciutat de Nova York i amic del seu difunt pare. El Harry li ensenya que els tons són més aviat una sensació que no pas un so. Tot i ser un músic amb talent, el Niki pateix hiperacúsia i ja no pot tocar el piano; per això, porta sempre protecció auditiva per evitar els sorolls forts. Després que el Harry oblidi la combinació de la seva caixa forta, el Niki aprèn a obrir-la tot sol fent servir la seva oïda extremadament sensible, i descobreix així que té talent per obrir caixes fortes.
Mentre afina pianos en un conservatori de música, el Niki coneix la Ruthie, una estudiant de piano hipercompetitiva que aspira a ser compositora. Durant un flirteig, la deixa impressionada amb una demostració de la seva increïble agudesa auditiva i capacitat de record. Més tard, mentre el Niki està afinant un piano a casa d'un client adinerat, el soroll d'unes obres es torna insuportable. El Niki interromp tres individus que estan foradant una caixa forta —els quals afirmen que n'estan instal·lant una de nova— i els pregunta quan acabaran. El grup se sent ofès i respon de males maneres que trigaran un temps indeterminat, fins que aconsegueixin obrir la caixa vella. Per estalviar temps, el Niki obre la caixa per a ells; els deixa bocabadats i el seu cap, l'Uri, li ofereix guanyar "diners de veritat". L'endemà, en un restaurant, el Harry anima el Niki a acompanyar la Ruthie a classe, però la trobada es refreda quan ell insinua que la composició d'ella és poc original. Tot i això, comencen una relació després que el Niki repari el preuat piano de la noia. El Niki li explica que va necessitar anys de teràpia d'exposició per aprendre a gestionar la seva hipersensibilitat al so. Quan el Harry és hospitalitzat arran d'un atac de cor, el Niki accepta l'oferta de l'Uri per tal de comprar el negoci d'afinació i salvar el Harry i la seva dona, la Marla, d'un deute mèdic ruïnós. L'empresa de seguretat de l'Uri serveix de tapadora per robar als seus propis clients, però necessiten un expert a obrir caixes fortes per guanyar encara més diners. L'Uri convida el Niki a demostrar les seves habilitats —obrint la seva pròpia caixa forta—; el Niki ho aconsegueix i s'uneix a l'Uri, al nebot d'aquest, en Benny, i al seu còmplice, en Yoni, per robar en cases de gent adinerada. L'explicació de l'Uri sobre per què mai no el van enxampar es basa en la llei dels rendiments marginals decreixents: com més coses té una persona, menys probable és que s'adoni si en desapareix algun element petit. L'Uri li diu al Niki: "No pots robar res que sigui evident, com ara un quadre o una obra d'art singular exposada. Però, normalment, els clients no s'adonen si desapareix un rellotge valuós d'entre diversos que tenen guardats en una caixa forta. I, si s'adonen de la desaparició, culpen algú altre i recuperen els diners a través de la companyia d'assegurances". El Niki i la seva colla duen a terme diversos robatoris amb èxit. Durant un d'ells, el Niki troba un rellotge de perles que s'assembla a un que la Ruthie havia perdut —una relíquia de la seva àvia— i l'hi regala. També li presenta la Marla i el Harry, que està postrat al llit, mentre paga en secret les factures de l'hospital.
Una nit, de sobte, l'Uri canvia la rutina habitual i obliga el Niki a obrir una caixa forta per a uns gàngsters coreans, amb l'objectiu de recuperar la frase llavor de la cartera de criptomonedes del seu propi oncle. Per sorpresa de tothom, l'oncle irromp al lloc, els encanonarà a tots i obliga el Niki a menjar-se l'única còpia de la contrasenya. Abans que l'oncle pugui venjar-se, en Benny li dispara i el mata, fet que permet al Niki i a la colla de l'Uri escapar-se. Resulta que el Niki ha aconseguit memoritzar la frase llavor i descobreix, en secret, que la cartera conté més de 18 milions de dòlars.
Malauradament, el Harry mor. Durant la shivà (el període de dol jueu), el Niki parla amb Herbie Hancock (que s'interpreta a si mateix) i li explica que el sobrenom del Harry era "Tuner Fish" (un acudit recurrent al llarg de la pel·lícula). L'Uri es presenta a la cerimònia sense invitació —mentre critica el menjar preparat per a l'ocasió— i exigeix al Niki que l'ajudi a robar la clau digital de reserva per accedir als diners de l'oncle coreà.
El Niki, afligit, decideix no participar en el robatori; però la Ruthie, angoixada per la seva propera actuació, provoca una discussió perquè sent que el Niki no li presta prou atenció. La Ruthie li retreu que ell mai no ha hagut d'esforçar-se per aconseguir res —al cap i a la fi, només és un afinador de pianos—, mentre que ella s'està esforçant per assolir una fita realment important i difícil. El Niki esclata —explicant com de difícil va ser superar la seva discapacitat— i, traspassant cruelment els límits, afirma que, abans que la seva condició s'agreugés, ell era millor pianista del que la [Ruthie] arribarà a ser mai. En sortir de l'apartament fet una fúria, el Niki es topa amb la colla de l'Uri. Com que el Niki queda desorientat per una botzina d'aire, el grup aconsegueix capturar-lo. El dia de l'actuació de la Ruthie, el Niki aconsegueix obrir la caixa forta i recuperar la clau de recanvi. Es descobreix que la cartera digital conté un milió de dòlars menys del que s'havia mostrat, fet que suggereix que el Niki ha aplicat la mateixa llei de la utilitat marginal decreixent a l'Uri i als seus homes. Un cop superat el tràngol, el Niki travessa la ciutat —a peu— fins a l'Acadèmia de Música.
En Marius Maissner, un compositor de renom que ha quedat impressionat per l'actuació de la Ruthie, la convida a unir-se a un nou projecte com a assistent; però, en veure el rellotge que ella porta —el rellotge de perles que li va regalar el Niki—, el reconeix com una relíquia de la seva pròpia àvia, que va sobreviure a l'Holocaust juntament amb el rellotge del seu avi. Malauradament, explica en Maissner, els dos rellotges van ser robats…
