Valoració
07/10/2026 7,95 € 7,55 €
Fitxa tècnica
Guió: Hotaru Okamoto
Dibuix i tinta: Yūko Tone
Traducció al castellà: María Ferrer
Títol original: おもひでぽろぽろ (Omohide Poroporo)
[ Manga josei, slice of life ] (ed. 2008)
Dolmen (03/11/2008 a Espanya)210 pàgines b/n - 115 x 175 mm (gruix 15 mm)
13 capítols (1-13)
Wikipedia (pel.) | MyAnimeList (7,10) (125)
Sinopsi
Whakoom:
“La Taeko Okajima, una nena de deu anys que viu al Tòquio de 1966, descobreix el món a través de petites experiències familiars i escolars que es converteixen en records inesborrables. Amb humor i sensibilitat, el manga retrata els dubtes, les alegries, les vergonyes i les primeres emocions que acompanyen el pas de la infantesa cap a l'adolescència.”
Crítica
La història del manga només explica la vida de la Taeko nena; la Taeko adulta va ser una aportació de l’Isao Takahata per la pel·lícula…
Coses a tenir en compte:
- el manga original és de 1982 publicat només en revista (Shūkan Myōjō, ed. Shūeisha) i explica una història que va passar l’any 1966,
- no el van publicar en dos volums fins el 1988 (Seirindō),
- el 1990 el van reeditar en tres volums (Tokuma Shoten),
- el 1991 va arribar la pel·lícula d’Studio Ghibli (llegir anotacions *),
- el 2005 van fer nova edició japonesa altre cop a dos volums (Seirindō); els copyright i drets de publicació a altres idiomes són d’aquest any,
- i finalment el 2008 es va publicar de la traducció castellana per Dolmen Editorial, basada en l’edició japonesa de 2005
Dels tretze capítols d’aquest primer volum del manga, només quatre no apareixen a la pel·lícula. M’he atrevit a llegir aquest manga després d’una de les moltes revisualitzacions de la pel·lícula. Tot i això, hi ha notables diferències entre les dues obres. Mentre que el manga ens narra en primera persona els descobriments del dia a dia d'una nena de deu anys a la dècada dels seixanta al Japó, l’Isao Takahata va inventar una història paral·lela en què la protagonista, la Taeko, ja és adulta però no se sent satisfeta amb la seva vida i decideix emprendre un viatge al camp. A través d'aquest viatge, l’Isao Takahata ens projecta un conjunt de flahsbacks que uneixen la Taeko adulta amb la Taeko nena; dos camins que ens fan entendre que la infància està lligada inexorablement amb la maduresa.
També se la pot trobar sota els títols:
- Omoide Poroporo
- Omohide Poro Poro
- Memories Like Falling Rain Drops
- Memories of Teardrops
- Memories of Yesterday
Copio i enganxo el text que vaig posar per la pel·lícula Omoide Poro Poro (1991) (Only Yesterday) (Recuerdos del ayer) (Records de l’ahir).
Basada en el manga josei de la Hotaru Okamoto i la Yūko Tone de 1982 del mateix títol.No recordo haver vist una pel·lícula d’animació amb una temàtica tant “complexe” com la que aquí es presenta. Com sempre, la sensibilitat per sobre de tot.
Títols alternatius: Omohide Poro Poro, Omoide Poroporo, Omoide Poro-poro, Memories Like Falling Rain Drops, Memories Like Falling Teardrops, Memories of Teardrops, Memories of Yesterday. Literalment Memories Come Tumbling Down o més ben dit Els records cauen.
(* anotacions)
Segons sembla, el Hayao Miyazaki estava bastant enfeinat preparant Porco Rosso (1992) basant-se en el seu propi manga Hikōtei Jidai (El gran passatge) de 1989 que ell mateix havia escrit i dibuixat, i, com havia llegit el manga Omoide Poro Poro de Hotaru Okamoto i Yuko Tone de 1982, li va “cedir” la idea de fer-ne una pel·lícula a l’Isao Takahata que havia rebentat la taquilla i les crítiques amb Hotaru no Haka (1988) (Grave of the Fireflies / La tumba de las luciérnagas). La sorpresa encara més grossa va venir després quan, dirigint la pel·lícula a un nínxol de mercat, un grupuscle d’espectadors josei, va tornar a rebentar les taquilles.
Segons explica la Wikipedia en anglès, de fet, el manga original el va llegir el Miyazaki quan estava fent Tonari no Totoro (1988), però l’excusa de no adaptar-la a pel·lícula va ser que no li semblava prou adequada per a nens, que és el que pensava el Miyazaki a qui anaven destinades les pel·lícules d’animació. La sorpresa va ser que el públic final va ser l’adult i va ser la que va tenir més recaptació a tot Japó el 1991.
“El manga Omohide Poroporo retrata la vida quotidiana de la Taeko Okajima, una nena de deu anys que viu a Tòquio el 1966, i les petites experiències que marcaran la seva infantesa. A través d'episodis plens d'humor i tendresa, la protagonista descobreix les dificultats escolars, les relacions familiars, els primers sentiments i els canvis físics que anuncien l'adolescència. Les seves il·lusions, vergonyes i frustracions reflecteixen la manera com els infants interpreten el món dels adults. Amb una mirada costumista i nostàlgica, l'obra evoca la societat japonesa dels anys seixanta i mostra com les vivències més senzilles poden deixar records inesborrables.”
Col·lecció
Resum (amb espòilers)
Omohide Poroporo és un manga costumista que reconstrueix la vida quotidiana d'una nena japonesa durant el 1966, a través d'un seguit d'episodis breus, tendres i sovint còmics. La protagonista és la Taeko Okajima, la filla petita d'una família de Tòquio, que té deu anys i cursa cinquè de primària. En lloc de construir una aventura amb una trama lineal i grans esdeveniments, la Hotaru Okamoto i la Yūko Tone exploren els petits incidents que, vistos des de la perspectiva infantil, poden adquirir una importància extraordinària i quedar gravats a la memòria per sempre.
La descoberta del món quotidià
La Taeko observa amb curiositat tot allò que l'envolta. Objectes aparentment insignificants, com ara una maquineta elèctrica per fer punta als llapis, poden despertar-li una fascinació especial. També la relació amb el seu gos Gon i les situacions domèstiques més corrents es converteixen en ocasions per descobrir aspectes nous del món i de les persones que l'envolten.
El manga tracta aquests moments amb una combinació d'humor, tendresa i ironia. Les reaccions de la nena no sempre coincideixen amb les expectatives dels adults, i precisament d'aquesta diferència entre la mirada infantil i la dels grans neixen moltes de les situacions més divertides o reveladores.
L'escola, les inseguretats i les primeres frustracions
L'escola és un dels escenaris fonamentals de la història. La Taeko ha d'afrontar les dificultats dels estudis, especialment quan les matemàtiques li plantegen problemes que no aconsegueix resoldre amb facilitat. Aquestes experiències reflecteixen una realitat molt recognoscible: la frustració de no entendre una lliçó, la vergonya de no saber respondre i la sensació que els altres poden tenir més facilitat per fer allò que a un mateix li costa.
També hi tenen cabuda els somnis infantils i les decepcions que apareixen quan la realitat no s'ajusta al que una nena s'havia imaginat. La Taeko pot entusiasmar-se amb una possibilitat, fantasiar sobre el seu futur o desitjar destacar en alguna activitat, però ha d'aprendre que no sempre pot aconseguir allò que vol. Les seves aspiracions i els límits que li imposen els adults contribueixen a dibuixar el seu caràcter.
El cos, la pubertat i els secrets de les nenes
Un altre aspecte important és el descobriment dels canvis físics que anuncien l'adolescència. A través de les converses entre companyes i de les informacions que circulen a l'escola, la Taeko comença a familiaritzar-se amb qüestions relacionades amb la menstruació i amb la transformació del cos femení.
Aquestes qüestions es presenten des de la perspectiva pròpia d'una nena de deu anys: amb curiositat, desconcert, vergonya i, de vegades, una certa exageració còmica. Allò que per als adults pot ser una qüestió biològica ordinària es converteix, per a la Taeko i les seves amigues, en un assumpte ple de misteri, expectatives i preguntes.
El manga tracta així una etapa de la vida en què les nenes comencen a percebre que estan deixant enrere la primera infantesa, encara que no disposin de prou experiència per comprendre del tot què significa créixer.
Les relacions familiars i l'autoritat dels adults
La família constitueix l'altre gran àmbit en què es desenvolupa la protagonista. La Taeko és la filla petita i creix sota l'autoritat dels pares, les decisions dels quals poden determinar què li és permès fer i quins desitjos ha d'abandonar.
Les seves il·lusions no sempre són preses seriosament pels adults. Un somni infantil pot topar amb una negativa paterna o amb una decisió familiar que la nena no acaba d'entendre. Aquest contrast permet mostrar la distància entre la manera com els infants viuen les seves aspiracions i la manera com els adults jutgen què és realista, convenient o possible.
Tanmateix, el manga no converteix aquestes situacions en un drama continu. Els conflictes formen part de la vida ordinària i es barregen amb moments d'afecte, complicitat i humor familiar.
Els primers sentiments i el descobriment de les emocions
A mesura que la Taeko es relaciona amb els companys de classe, també comença a experimentar sentiments nous. Les simpaties, les petites atraccions, la timidesa i la preocupació per l'opinió dels altres formen part d'aquest procés de creixement.
No es tracta encara d'un romanç desenvolupat com ho seria en una història amorosa convencional, sinó de les primeres manifestacions d'una sensibilitat afectiva que la nena encara no sap identificar ni expressar amb claredat. Un gest, una conversa o una situació inesperada poden adquirir una transcendència desproporcionada als seus ulls, precisament perquè es tracta d'experiències noves.
Aquests episodis contribueixen a mostrar com es va formant la personalitat de la Taeko i com les experiències que viu durant aquest període deixen una empremta que pot perdurar molt més enllà de la infantesa.
Una crònica íntima del Japó dels anys seixanta
Més enllà de la història particular de la protagonista, el manga també és un retrat de la vida quotidiana japonesa de l'època Shōwa. Els costums familiars, l'ambient escolar, els objectes domèstics, les diversions i les referències culturals situen l'acció en un moment concret de la societat japonesa.
L'any 1966, el Japó vivia una etapa de transformació econòmica i social. Tanmateix, l'obra no aborda aquests canvis mitjançant una exposició històrica directa, sinó que els deixa entreveure a través de la vida d'una família corrent i de les experiències d'una nena. La història adquireix així un valor documental indirecte: mostra com es podia viure, jugar, estudiar, discutir i somiar en aquell context.
La nostàlgia és fonamental, però no idealitza necessàriament la infantesa. Els records poden ser entranyables i divertits, però també inclouen vergonyes, frustracions, malentesos i moments dolorosos. És aquesta barreja la que dona autenticitat al retrat.
Valoració del primer volum
El primer volum de Omohide Poroporo presenta, doncs, una successió d'episodis sobre les experiències quotidianes de la Taeko als deu anys. La seva unitat no depèn d'una aventura central, sinó de l'evolució de la protagonista i de l'acumulació de petites vivències que configuren el seu món emocional.
L'obra destaca per la capacitat de convertir situacions aparentment insignificants en observacions sobre el creixement, la família, l'escola, el cos i les relacions humanes. La infantesa hi apareix com una etapa plena de descobertes, en què les alegries més petites poden ser intenses i les decepcions més ordinàries poden semblar insuperables.
