Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Frank Capra
Guió: Robert Riskin (novel·la: James Hilton)
Música: Dimitri Tiomkin
Producció: Columbia Pictures
Distribució: Columbia Pictures
Actors: Ronald Colman, Jane Wyatt, Edward Everett Horton, John Howard, Thomas Mitchell, Margo, Isabel Jewell, Sam Jaffe
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès Relació d’aspecte: 1,37:1; color: blanc i negre
Estrena: 02/03/1937 (San Francisco)
Pressupost: 2M $; recaptació: 3,5M $
Títol original: Lost Horizon
- Horizontes perdidos a Espanya i Hispanoamèrica
- Horitzons perduts en català
[ Aventures, fantàstic, drama ]
2 h. 12 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,6) (16K) | Filmaffinity (7,4) (4K):
“Quan l'avió d'un diplomàtic molt respectat és desviat i s'estavella als cims del Tibet, ell i els altres supervivents són conduïts a un monestir aïllat a Shangri-La, on es plantegen si acceptar la invitació de quedar-s'hi.”
Crítica
La història de Xangri-La: traspua masclisme i supremacisme, però té el seu punt, sobretot perquè tenia moltes de ganes de conèixer-la; un pèl massa llarga, això sí…
Basada en la novel·la del mateix títol James Hilton de 1933. Sempre que he sentit anomenar Xangri-La (Shangri-La) mai he sabut què volia dir. Més o menys pel context me’n feia una idea, però d’alguna manera, no sé perquè, ho associava amb alguna cosa budista o fins i tot hinduista, potser per la “similitud” amb Xiva (Shiva).
A més a més, darrerament, tinc la sensació que aquest concepte agafa més força, sobretot des d’Àsia, perquè sovint l’anomenen. Sembla que sigui una referència comuna ben present.
La qüestió és que li he preguntat a ChatGPT quin era el significat Xangri-La i m’ha respost que una referència que surt en la novel·la original de James Hilton (1933) i “és el nom d'un paradís terrenal imaginari, un lloc idíl·lic, amagat entre les muntanyes de l'Himàlaia, on regnen la pau, la felicitat, l'harmonia i la longevitat”.
L'origen de la idea:
- A la novel·la, un grup d'occidentals arriba accidentalment a una vall aïllada del Tibet.
- Hi descobreixen una comunitat que viu en una tranquil·litat extraordinària, gairebé aliena al pas del temps.
- Els seus habitants gaudeixen d'una longevitat excepcional i d'una societat basada en l'equilibri i la saviesa.
Què significa avui? Xangri-La s'ha convertit en una expressió universal per referir-se a:
- Un paradís perdut o inaccessible.
- Un refugi de pau lluny del món modern.
- Un lloc de bellesa natural extraordinària.
- Una utopia on sembla que el temps s'hagi aturat.
Aquesta referència actual jo no la tenia gens present, més que res perquè desconeixia l’existència del llibre i de la història explicada, a menys que, com he mencionat anteriorment, en cultures asiàtiques sí sigui així.
Adaptacions a pel·lícula d’aquest llibre només se’n coneixen dues, la d’aquesta pel·lícula de 1937 del Frank Capra, poca broma, amb 7,6 (IMDb) tot i haver passat tants anys, i una altra en format musical de 1973 amb 5,3 (IMDb) que, òbviament, no em miraré.
El que he vist ha estat una versió molt ben restaurada de la que, pel que sembla, tenien tota la banda sonora amb diàlegs inclosos, però les diverses adaptacions a cinemes van anar retallant mica en mica; només començar, un anunci sobre aquesta restauració:
Quan Lost Horizon de Frank Capra es va estrenar al març de 1937, tenia una durada de 132 minuts. Amb els anys es van sostreure gairebé 25 minuts de la pel·lícula es van reeditar versions més curtes.
Per al 1967 el negatiu original de nitrat s'havia deteriorat i no es coneixien còpies de la pel·lícula completa. Lost Horizon es va començar a restaurar el 1973. L'American Film Institute va buscar exhaustivament en arxius de tot el món per identificar les versions existents. Es va trobar com a resultat als seus esforços una banda sonora de 132 minuts i la pel·lícula sencera excepte set minuts.
La qualitat tècnica del nou material variava des d'excel·lent a escassa. A la restauració, Sony Pictures Entertainment, UCLA Film i Television Archive han utilitzat un laboratori modern i tecnologia digital per obtenir la millor qualitat possible.
Com que la pel·lícula és set minuts més curta que la banda sonora, les escenes que falten van ser substituïdes per fotogrames i fotografies que han arribat fins als nostres dies.
Per moments semblava més l’argument d‘una història d’algun capítol inverosímil d’Star Trek o de La dimensió desconeguda, però, malgrat tot, m’ha agradat. He tardat uns quants dies en veure-la, això sí…
“Diversos passatgers, entre els quals hi ha un jove diplomàtic anglès, sobreviuen a un accident aeri a l'Himàlaia. Quan creuen que la mort és inevitable, són rescatats pels habitants de Shangri-La, una idíl·lica i utòpica comunitat que viu oculta al Tibet. Mentre la Guerra Mundial amenaça el món, ells descobriran un lloc on la gent és feliç i no envelleix.”

Resum (amb espòilers)
El 10 de març de 1935, un aixecament revolucionari porta els occidentals aterrits a l'aeroport de la ciutat fictícia de Baskul, a l'oest de la Xina. L'evacuació està organitzada per l'escriptor, soldat i diplomàtic Robert Conway, abans que torni al Regne Unit i esdevingui ministre d'Afers Exteriors. Vola amb els quatre últims evacuats: el paleontòleg Alexander Lovett; el famós estafador Henry Barnard; la Gloria Stone, amargada i malalta terminal; i el germà petit de Conway, George. Tanmateix, el seu pilot és substituït per la força i el seu avió és segrestat. Finalment, es queda sense combustible i s'estavella a les profunditats de l'Himàlaia del Tibet, matant el seu segrestador.
El grup és rescatat per Chang i els seus homes i portat a Shangri-La, una vall idíl·lica protegida del fred intens. Els habitants satisfets són liderats pel misteriós Gran Lama. Inicialment ansiosos per tornar a la civilització, la majoria dels nouvinguts arriben a estimar Shangri-La, inclosa Gloria, que miraculosament sembla estar recuperant-se de la seva malaltia. Conway queda particularment encantat, sobretot quan coneix la Sondra, una professora de francès que ha crescut a Shangri-La. Tanmateix, George i Maria, una altra jove que hi viu, estan decidits a marxar.
Finalment, Conway té una audiència amb el Gran Lama, que descobreix que és un sacerdot catòlic europeu, el pare Perrault, que va arribar a la zona molts anys abans. Es diu que el fundador de Shangri-La té dos-cents anys, preservat, com els altres residents, per les propietats màgiques del paradís que ha creat, però finalment s'està morint i necessita algú savi en els costums del món modern per mantenir-lo fora de perill. Després de llegir els escrits de Conway, Sondra creu que ell és l'escollit; el Lama hi està d'acord i organitza el segrest de Conway. El vell nomena Conway el seu successor i després mor en pau.
George es nega a creure la fantàstica història del Lama i que Maria és molt més gran dels 20 anys que afirma tenir. Chang diu que Maria va ser portada a Shangri-La el 1888 per un segrest i que tenia 20 anys en aquell moment, cosa que la faria tenir 66 o 67. (Sondra afirma que en té 30.) Incert i dividit entre l'amor i la lleialtat, Conway accepta de mala gana acompanyar George i Maria amb un grup de porters que tornen a casa seva. Els porters van deixant enrere gradualment el trio, fins i tot disparant-los per divertir-se. Tanmateix, els trets desencadenen una allau que enterra els porters.
Després d'un viatge extenuant, Maria s'esfondra a la neu. Conway la recull i la porta al refugi d'una cova. Allà veuen que ha mort, i la seva cara seca revela la seva veritable edat. George perd la cordura i salta cap a la mort. Conway continua, i finalment s'esfondra. El troben i el porten a una missió catòlica xinesa, on un equip de recerca enviat des de Gran Bretanya el troba. L'experiència li ha fet perdre la memòria de Shangri-La.
En el llarg viatge de tornada al Regne Unit, ho recorda tot; Explica la seva història i després abandona el vaixell a Singapur. Els buscadors el persegueixen fins a l'Himàlaia, però no el poden seguir.





















































