Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Brian De Palma
Guió: Lawrence D. Cohen (novel·la: Stephen King)
Música: Pino Donaggio
Producció: Red Bank Films
Distribució: United Artists
Actors: Sissy Spacek, John Travolta, Piper Laurie
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: colorEstrena: 03/11/1976
Pressupost: 1,8M $; recaptació: 33,8M $
Títol original: Carrie
- Carrie a Espanya
- Carrie. Extraño presentimiento a Hispanoamèrica
[ Terror, drama, sobrenatural ]
1 h. 38 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,4) (237K) | Filmaffinity (7,0) (59,6K):
“Una inadaptada social amb poders psíquics converteix la nit del ball de graduació en un infern a la Terra.”
Crítica
La vaig veure amb dotze anys i em va marcar…
Basada en la novel·la del mateix títol d’Stephen King de 1974.No recordava pas que hi sortissin el John Travolta i “El gran héroe americano” (William Katt). Molt reconeixible també la Nancy Allen, l’eterna nòvia de tota pel·lícula d’èxit de l’època.
La pel·lícula es caracteritza perquè té un principi emblemàtic on, mentre surten els títols de crèdit de fons, es mostren unes explícites imatges de noies totalment nues sortint de la dutxa, mentre a la protagonista de setze anys li ve la regla traumàticament per primera vegada; i després té el final mític apocalíptic. Tota la resta és només per omplir.
Poc més d’hora i mitja de pel·lícula, el cànon bàsic de tota pel·lícula de terror de l’època. Tampoc cal més…
Ara estava pensant que, molt probablement, aquesta pel·lícula només l’he vist una vegada, aquella primera vegada, al cinema de Sant Quintí de Mediona un estiu de vacances de 1977 o 1978, quan devia tenir els dotze anys, i no ha calgut veure-la més vegades per recordar-la perfectament. Òbviament hi ha detalls que se m’havien escapat com el del John Travolta o que, en tot cas, no n’era conscient o no recodava amb detall.
Amb la tonteria han passat gairebé cinquanta anys; m’ho va semblar aleshores i ara també: la millor actriu de tot el repartiment és la mare de la Carrie, la Piper Laurie; és esgarrifosament dolentota…
El final real després de tots els incidents no el recordava en absolut i és pura delícia.
Com a anotacions per tenir en compte, la Sissy Spacek tenia vint-i-sis anys en el moment del rodatge de la pel·lícula; la seva mare, Piper Laurie, quaranta-quatre, el John Travolta vint-i-dos i la Nancy Allen vint-i-cinc.
Dels estudiants de fons en el ball de final de curs és evident que molts es veuen més grans del que se suposa que han de tenir, setze anys, però dels protagonistes ningú aparenta l’edat real que tenia en el seu moment…
“La Carrie White, una tímida adolescent que viu amb la seva mare, una fanàtica religiosa, és objecte de les burles constants dels companys d'institut. Quan, a les dutxes del gimnàs, la noia pateix un atac d'histèria en tenir la seva primera menstruació, a una de les seves companyes se li acudeix fer una broma macabra durant la festa de graduació. El que tots ignoren és que Carrie posseeix poders telequinèsics. Adaptació de la novel·la homònima d’Stephen King.”
Resum (amb espòilers)
La Carrie White, de setze anys, és una estudiant de secundària tímida a Chamberlain, Maine, que pateix sovint l'assetjament dels seus companys. Quan la Carrie té la seva primera menstruació mentre es dutxa després de la classe d'educació física, entra en pànic, ja que ningú no li havia explicat mai res sobre el tema. Les seves companyes de classe se'n riuen i li llancen tampons i compreses, fins que la professora d'educació física, la senyoreta Collins, intervé. La seva mare, la Margaret —una dona abusiva i fanàtica religiosa—, li diu a la Carrie que la menstruació és conseqüència del pecat i la tanca en un "armari de pregària" perquè demani perdó a Déu. A l'escola, la senyoreta Collins renya les noies que assetgen la Carrie i les castiga obligant-les a fer exercici físic; les amenaça amb l'expulsió i amb la retirada de les entrades per al ball de graduació si es neguen a complir el càstig. La Chris Hargensen, que fa temps que assetja la Carrie, finalment es nega a fer-ho i se li prohibeix assistir al ball.
La Chris, decidida a venjar-se de la Carrie, i el seu xicot —un jove conflictiu anomenat Billy Nolan— entren en una granja, sacrifiquen uns porcs i en recullen la sang en una galleda, que després col·loquen a la part superior de l'escenari del gimnàs de l'escola. La Carrie descobreix que, quan està alterada, és capaç de moure objectes amb la ment. S'adona que es tracta de telequinesi i comença a consultar llibres sobre el tema. La Sue Snell, una companya de classe que se sent penedida per haver participat en l'assetjament a la Carrie, demana al seu xicot —l'esportista popular Tommy Ross— que convidi la Carrie al ball de graduació. La Carrie creu que es tracta d'una broma pesada, però ell insisteix que és sincer, i finalment ella accepta. Quan la Carrie comunica a la seva mare que té intenció d'anar al ball, la Margaret, enfurismada, li ho prohibeix. Malgrat les protestes, la Carrie es rebel·la; la Margaret, en veure proves dels poders telequinètics de la seva filla, l'acusa de ser una bruixa corrompuda pel pecat.
Durant el ball, la Chris i en Billy s'amaguen sota l'escenari, mentre la millor amiga de la Chris, la Norma, i altres còmplices manipulen les votacions per assegurar-se que la Carrie sigui escollida "Reina del Ball". Mentre la Carrie és a l'escenari amb el Tommy —començant, per fi, a sentir-se acceptada pels seus companys—, la Sue descobreix el pla de la Chris i en Billy i intenta intervenir-hi. La senyoreta Collins veu la Sue i, pensant que està preparant alguna broma, l'expulsa del ball. Aleshores, la Chris i en Billy banyen la Carrie amb sang de porc i s'escapen de l'escola. La galleda buida colpeja el cap d'en Tommy, que s'enfada, i el deixa inconscient. La Norma comença a riure amb altres estudiants, fet que provoca que la Carrie al·lucini i cregui que tothom se'n riu d'ella, convençuda que tot plegat formava part d'un pla. Mitjançant la telequinesi, bloqueja les sortides i ataca els estudiants amb una mànega d'incendis; en fereix uns quants i mata la Norma. Un tauler de bàsquet es desprèn i esclafa la senyoreta Collins —just quan ella i els alumnes intentaven transportar el cos d'en Tommy—, mentre que la Carrie electrocuta el director i el professor d'anglès; un d'ells s'encén en flames i provoca un incendi al gimnàs. La Carrie surt de l'escola en flames i segella les portes, deixant atrapats a dins el personal i els companys de classe, condemnats a morir. Mentre la Carrie torna a casa a peu, la Chris intenta atropellar-la, però la Carrie fa que el cotxe es desviï i bolqui. La Carrie rebenta el dipòsit de combustible i el vehicle explota, matant la Chris i en Billy.
Un cop a casa, la Carrie es banya; aleshores, la Margaret li revela que va ser concebuda quan el seu marit estava borratxo —un acte que, segons admet la Margaret, li va agradar—. Tot seguit, li clava un ganivet de cuina a l'esquena. La Carrie, fent servir la telequinesi, llança diversos ganivets contra la Margaret i la mata; després, destrueix la casa i mor.
Temps després, la Sue —l'única supervivent d'aquella nit— va a deixar flors sobre les restes calcinades de la casa de la Carrie. Entre les runes hi ha un cartell de "En venda", on algú ha escrit amb pintura negra: "La Carrie White crema a l'infern!". De sobte, un braç ensangonat de la Carrie sorgeix d'entre les runes i agafa la Sue, la qual es desperta al llit cridant, mentre la seva mare intenta consolar-la després del malson.
