Maig
SETMANA 21/2026
dl. 18: 1
dm. 19: 0
dc. 20: 1
dj. 21: 0
dv. 22: 1
ds. 23: 2
dg. 24: 0
SETMANA 21/2026
dl. 18: 1
dm. 19: 0
dc. 20: 1
dj. 21: 0
dv. 22: 1
ds. 23: 2
dg. 24: 0
2004-26, web 7.0
Ricard Vilanova
diumenge, 24 de maig del 2026
Interaccions socials #21/2026
Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 21 (2026):
dissabte, 23 de maig del 2026
divendres, 22 de maig del 2026
Wicked: For Good (2025)
(Wicked: Parte II)
(1,5/5)
Escolta, tu… que aquestes dues parts de la pel·lícula són l’adaptació cinematogràfica d’un musical de Broadway (San Francisco, originalment) de 2003, que alhora adapta una novel·la de 1995, que també, alhora, adapta la novel·la original de 1900 i la seva adaptació cinematogràfica, de tots coneguda, de 1939… la de coses que s’aprenen…
Escolta, tu… que aquestes dues parts de la pel·lícula són l’adaptació cinematogràfica d’un musical de Broadway (San Francisco, originalment) de 2003, que alhora adapta una novel·la de 1995, que també, alhora, adapta la novel·la original de 1900 i la seva adaptació cinematogràfica, de tots coneguda, de 1939… la de coses que s’aprenen…
dijous, 21 de maig del 2026
Wicked: Part I (2024)
(Wicked: Parte I)
(2/5)
Tenia moltes reticències em veure-la, però li he demanat a Gemini blockbusters de diferents dècades i m’ha mostrat aquesta de l’última dècada; per això m’he empassat dues hores i mitja de pura basòfia concentrada.
Grinyola de tal manera per tot arreu que no hi ha un sol minut on no es pugui qüestionar què nassos estic veient…
Al final s’arregla prou bé i té algun moment de pell de gallina, l’únic moment que paga la pena. El que m’ha deixat ben descol·locat és el final de “To be continued…” i la repetició final del títol Wicked amb l’afegit Part I…
Ah… que ja hi ha segona part i ja està estrenada des de finals de l’any passat…
Tenia moltes reticències em veure-la, però li he demanat a Gemini blockbusters de diferents dècades i m’ha mostrat aquesta de l’última dècada; per això m’he empassat dues hores i mitja de pura basòfia concentrada.
Grinyola de tal manera per tot arreu que no hi ha un sol minut on no es pugui qüestionar què nassos estic veient…
Al final s’arregla prou bé i té algun moment de pell de gallina, l’únic moment que paga la pena. El que m’ha deixat ben descol·locat és el final de “To be continued…” i la repetició final del títol Wicked amb l’afegit Part I…
Ah… que ja hi ha segona part i ja està estrenada des de finals de l’any passat…
dimecres, 20 de maig del 2026
For Love or Country: The Arturo Sandoval Story (2000)
(Historias de la Habana)
(3,5/5)
No l’havia vist i no en tenia notícies, situació del tot imperdonable…
Al principi m’ha semblat dolentíssima –cal tenir en compte que és una TV movie–, però a mida que entres en la història cada cop agrada més. El que és imperdonable és que no hagi estat al cas de l’existència d’aquesta història.
Ara mateix no sabria ben bé dir en quin any vaig assistir al concert escoltant per primera (i única) vegada Dizzy Gillespie, Arturo Sandoval, Paquito D’Rivera, etc.
Gemini m’ha ajudat: 18/11/1988, Sala Zeleste, amb la 70th Anniversary Big Band (també coneguda com la Dizzy Gillespie Big Band d’aquella gira de finals dels 80), l’embrió directe de la posterior United Nations Orchestra (que es va acabar de batejar així de forma oficial de cara a la gravació del disc en directe a Londres el 1989 i les gires del 1990).
En aquell moment, del Dizzy només sabia que era el trompetista que inflava les galtes… En va portar al concert el Miquel Perelló, en aquell moment bateria de L’Orquestra Ébano.
El Dizzy va morir el dia de Reis de 1993.
Per cert, segueixo Arturo Sandoval a Twitter/X des de que va interactuar amb un like a una publicació meva per allà 2014.
No l’havia vist i no en tenia notícies, situació del tot imperdonable…
Al principi m’ha semblat dolentíssima –cal tenir en compte que és una TV movie–, però a mida que entres en la història cada cop agrada més. El que és imperdonable és que no hagi estat al cas de l’existència d’aquesta història.
Ara mateix no sabria ben bé dir en quin any vaig assistir al concert escoltant per primera (i única) vegada Dizzy Gillespie, Arturo Sandoval, Paquito D’Rivera, etc.
Gemini m’ha ajudat: 18/11/1988, Sala Zeleste, amb la 70th Anniversary Big Band (també coneguda com la Dizzy Gillespie Big Band d’aquella gira de finals dels 80), l’embrió directe de la posterior United Nations Orchestra (que es va acabar de batejar així de forma oficial de cara a la gravació del disc en directe a Londres el 1989 i les gires del 1990).
En aquell moment, del Dizzy només sabia que era el trompetista que inflava les galtes… En va portar al concert el Miquel Perelló, en aquell moment bateria de L’Orquestra Ébano.
El Dizzy va morir el dia de Reis de 1993.
Per cert, segueixo Arturo Sandoval a Twitter/X des de que va interactuar amb un like a una publicació meva per allà 2014.
dimarts, 19 de maig del 2026
Blue Moon (2025)
4/5
A la pel·lícula Blue Moon, l’Ethan Hawke interpreta el cèlebre lletrista de Broadway Lorenz Hart.
El personatge real era conegut per ser un home molt baixet: feia exactament 1,50 metres d’alçada (5 peus).
Com que l’Ethan Hawke fa aproximadament 1,80 m, l’equip del director Richard Linklater va haver d'utilitzar diversos trucs clàssics de rodatge (com fer rases al terra per al Hawke, canviar els angles de càmera o posar els altres actors sobre caixes) per aconseguir “encongir-lo” i reflectir la diferència real d’estatura.
No només aconsegueixen fer-lo baixet, si no també petit i ben estret d’espatlles…
El que no m’ha agradat és que absolutament tota la pel·lícula transcorre en un sol escenari, un bar, i el nostre protagonista xiuxiueja tota l’estona… acaba fent-se un pèl pesat.
A la pel·lícula Blue Moon, l’Ethan Hawke interpreta el cèlebre lletrista de Broadway Lorenz Hart.
El personatge real era conegut per ser un home molt baixet: feia exactament 1,50 metres d’alçada (5 peus).
Com que l’Ethan Hawke fa aproximadament 1,80 m, l’equip del director Richard Linklater va haver d'utilitzar diversos trucs clàssics de rodatge (com fer rases al terra per al Hawke, canviar els angles de càmera o posar els altres actors sobre caixes) per aconseguir “encongir-lo” i reflectir la diferència real d’estatura.
No només aconsegueixen fer-lo baixet, si no també petit i ben estret d’espatlles…
El que no m’ha agradat és que absolutament tota la pel·lícula transcorre en un sol escenari, un bar, i el nostre protagonista xiuxiueja tota l’estona… acaba fent-se un pèl pesat.
diumenge, 17 de maig del 2026
Interaccions socials #20/2026
Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 20 (2026):
Maig
SETMANA 20/2026
dl. 11: 2
dm. 12: 0
dc. 13: 0
dj. 14: 1
dv. 15: 0
ds. 16: 0
dg. 17: 1
SETMANA 20/2026
dl. 11: 2
dm. 12: 0
dc. 13: 0
dj. 14: 1
dv. 15: 0
ds. 16: 0
dg. 17: 1
dimecres, 13 de maig del 2026
diumenge, 10 de maig del 2026
Interaccions socials #19/2026
Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 19 (2026):
Maig
SETMANA 19/2026
dl. 4: 2
dm. 5: 1
dc. 6: 5
dj. 7: 2
dv. 8: 2
ds. 9: 2
dg. 10: 30
SETMANA 19/2026
dl. 4: 2
dm. 5: 1
dc. 6: 5
dj. 7: 2
dv. 8: 2
ds. 9: 2
dg. 10: 30
Subscriure's a:
Missatges (Atom)