Bloc personal,

diumenge, 15 de març del 2026

The Gentlemen (2019)

[1405]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Guy Ritchie
Guió: Guy Ritchie (història: Guy Ritchie, Ivan Atkinson, Marn Davies)
Música: Christopher Benstead
Producció: Miramax, Toff Guy Films
Distribució: Entertainment Film Distributors (Regne Unit), STXfilms (Estats Units)
Actors: Matthew McConaughey, Charlie Hunnam, Henry Golding, Michelle Dockery, Jeremy Strong, Eddie Marsan, Colin Farrell, Hugh Grant
Països: 🇬🇧 Regne Unit, 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 2.39:1; color: color
Estrena: 03/12/2019 (Curzon Mayfair Cinema, Londres, UK), 01/01/2020 (Regne Unit), 24/01/2020 (Estats Units)
Pressupost: 22M $; recaptació: 115,2M $
Títol original: The Gentlemen
  • The Gentlemen: Los señores de la mafia  a Espanya
  • Los caballeros  a Hispanoamèrica
  • Los caballeros: criminales con clase  a Hispanoamèrica
  • The Gentlemen: Els senyors de la màfia  en català

[ Acció, comèdia, thriller, crim, drogues ]
1 h. 53 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,8) (454K)   |   Filmaffinity (7,2) (28,1K):
“Un expatriat americà intenta vendre el seu rendible imperi de marihuana a Londres, cosa que desencadena conspiracions, esquemes, suborns i xantatge en un intent de robar-li el domini.”

Crítica

Suficientment interessant i suficientment divertida…

He arribat a aquesta pel·lícula gràcies a un petit clip amb l’escena del Colin Farrell vestint aquell xandall tan glamurós de quadres escocès enfrontant-se a una colla de marrecs amb navalles en una hamburgueseria i he sentit curiositat per saber de què anava. Per un moment vaig pensar que era una pel·lícula ambientada en la dècada de 1970.


“Un capo de la droga amb un marcat estil britànic intenta vendre el seu imperi a una dinastia de multimilionaris procedents d’Oklahoma.”



Resum (amb espòilers)

Nascut en la pobresa als Estats Units, Michael “Mickey” Pearson va guanyar una beca Rhodes per a Oxford, on va començar a vendre marihuana abans d’abandonar els estudis i convertir-se en un baró del narcotràfic, construint un imperi criminal amb sang i cultivant cànnabis en laboratoris sota les finques de propietaris aristòcrates que necessitaven diners per al manteniment de les seves cases senyorials. Un d’aquests propietaris és Lord Pressfield, un duc la filla del qual, la Laura, creix fins a convertir-se en una estrella del pop addicta a l’heroïna que viu en un bloc de protecció oficial amb altres addictes. Ara, ja de mitjana edat, Pearson planeja vendre el seu imperi i retirar-se en pau amb la seva dona, la Rosalind. El candidat escollit per Pearson és el multimilionari nord-americà i baró del cànnabis Matthew Berger, i el seu preu és de 400 milions de lliures.

Després d’ensenyar a Berger un dels laboratoris, Pearson rep l’aproximació de Dry Eye, un gàngster xinès emergent que s’ofereix —sense èxit— a comprar el negoci de Pearson. L’esmentat laboratori és assaltat per uns lluitadors amateurs de MMA i aspirants a YouTubers, “The Toddlers” (Els Marrecs), que redueixen els guàrdies, roben la marihuana i pengen a la xarxa un vídeo de rap de la seva gesta. Horroritzat, l’entrenador de “The Toddlers”, “Coach”, els ordena esborrar el vídeo.

L’editor del tabloide Daily Print, Big Dave, havent estat menystingut per Pearson en una festa, contracta el detectiu privat Fletcher per investigar els vincles de Pearson amb Pressfield. A petició de Pressfield, Pearson envia la seva mà dreta, en Raymond, a portar la Laura cap a casa. En una baralla amb els seus companys de pis, un dels homes de Raymond mata accidentalment l’Aslan, un jove rus. La Laura és retornada als seus pares però poc després recau i mor d’una sobredosi.

Coach visita Raymond, li demana disculpes per les accions de “The Toddlers” i li ofereix els seus serveis com a compensació. Coach descobreix que els joves van conèixer la ubicació del laboratori de Pearson a través de Dry Eye. En realitat, Dry Eye està aliat amb Berger, que volia desestabilitzar el negoci de Pearson per reduir-ne el preu; Pearson, però, ja ho sospita, i Dry Eye encara espera quedar-se l’imperi per a ell mateix. Dry Eye intenta segrestar la Rosalind, que mata els seus homes abans de quedar-se sense bales; Pearson intervé i mata Dry Eye just quan està a punt de violar-la. Aquella nit, Fletcher s’ofereix a vendre tot el que ha trobat (redactat com un guió titulat Bush) a Raymond per 20 milions de lliures.

Coach ordena a “The Toddlers” que capturin Big Dave; el droguen i el filmen mantenint relacions sexuals amb un porc, amenaçant de publicar-ho a internet a menys que abandoni la seva investigació. Pearson i Berger es reuneixen per tancar el tracte, i Berger abaixa la seva oferta a 130 milions de lliures a causa dels recents incidents. Pearson es fa enrere en la venda completament en veure el sabotatge de Berger, i l’obliga a entrar en un congelador on morirà congelat a menys que transfereixi 270 milions de lliures com a compensació pel cost de restablir l’ordre. Com que la Rosalind va ser agredida, Pearson també exigeix “una lliura de carn” del propi cos de Berger, d’on ell triï, com a recompensa per la indiscreció.

Fletcher torna a apropar-se a Raymond per cobrar, però Raymond revela que l’havia estat seguint tot el temps i que ha fet que “The Toddlers” recuperessin els amagatalls de proves de Fletcher, anul·lant l’amenaça de xantatge d’aquest últim. Fletcher admet que també va vendre la informació al pare de l’Aslan, un oligarca rus i antic agent del KGB que té moltes ganes de venjar la mort del seu fill i que ha enviat assassins per matar tant Pearson com Raymond. Coach mata els dos enviats per a Raymond. Pearson és segrestat per uns altres dos russos, però pateixen una emboscada de “The Toddlers” que crivellen el cotxe a bales, matant els russos i permetent que Pearson escapi. Els Pearson tornen al seu imperi de cànnabis i ho celebren plegats.

dijous, 12 de març del 2026

La cantina de medianoche 9. Tokyo Stories (2017)
(Shin'ya Shokudō - Midnight Diner)

[608]

Valoració


19/02/2026 20,00 € 19,00 €

Fitxa tècnica

Guió, dibuix i tinta: Yarō Abe
Traducció al castellà: Alberto Sakai
Títol original: 深夜食堂
(Shin'ya Shokudō)
Volums 17 (2016) i 18 (2017)

[ Manga seinen, social, gastronomia ] (ed. 2025)
Astiberri (05/00/2026 a Espanya)
Shogakukan vol. 17 (30/09/2016 al Japó)   |   Shogakukan vol. 18 (16/06/2017 al Japó)

28 capítols (226-253) - 296 pàgines b/n - 148 x 210 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,71) (717)

Sinopsi

Whakoom:
“El local obre des de les dotze de la nit fins a les set de la matinada. El coneixen com ‘la cantina de mitjanit’. A la carta només hi ha brou de porc, però la gent demana el que vulgui i, si es pot fer, ho preparo amb molt de gust”.

Aquesta minúscula taverna situada en un carreró del barri de Shinjuki acull als noctàmbuls de Tòquio: boxejadors, prostitutes, actors porno, policies i yakuzas acaben allà per prendre sake, caldo, rament o sopa de miso, segons el que hi hagi a la cuina. Cada plat dona lloc a una trobada, una història. El menjar serveix per trencar el gel, per desencadenar la conversa entre els urbanites avesats a guardar silenci i a mirar-se la punta dels peus.

La cantina de mitjanit és un èxit al Japó, on s’han produït dues pel·lícules basades en el manga, que també té sèrie televisiva a Netflix amb el títol Midnight Diner: Tokyo Stories.

“Una delícia de manga que té la virtut de conjugar la gastronomia nipona amb el costumisme més amable”.

Crítica

Un volum més; en l’edició original en japonès ha afluixat el ritme de publicació a un volum per any…

L’últim volum editat al Japó és el volum 30 (30/09/2025). Aquí i ara, editen conjuntament el 17 i 18 de 2016 i 2017.

La imatge de la contraportada d’aquest volum doble és el plat de la portada del volum 17 en japonès.

Shin'ya Shokudō
vol. 1 (2007)
Shin'ya Shokudō
vol. 2 (2008)
Shin'ya Shokudō
vol. 3 (2009)
Shin'ya Shokudō
vol. 4 (2009)
Shin'ya Shokudō
vol. 5 (2009)
Shin'ya Shokudō
vol. 6 (2010)
Shin'ya Shokudō
vol. 7 (2011)
Shin'ya Shokudō
vol. 8 (2011)
Shin'ya Shokudō
vol. 9 (2012)
Shin'ya Shokudō
vol. 10 (2012)
Shin'ya Shokudō
vol. 11 (2013)
Shin'ya Shokudō
vol. 12 (2014)
Shin'ya Shokudō
vol. 13 (2014)
Shin'ya Shokudō
vol. 14 (2015)
Shin'ya Shokudō
vol. 15 (2015)
Shin'ya Shokudō
vol. 16 (2016)
Shin'ya Shokudō
vol. 17 (2016)
Shin'ya Shokudō
vol. 18 (2017)
Shin'ya Shokudō
vol. 19 (2017)
Shin'ya Shokudō
vol. 20 (2018)
Shin'ya Shokudō
vol. 21 (2019)
Shin'ya Shokudō
vol. 22 (2019)
Shin'ya Shokudō
vol. 23 (2021)
Shin'ya Shokudō
vol. 24 (2021)
Shin'ya Shokudō
vol. 25 (2022)
Shin'ya Shokudō
vol. 26 (2023)
Shin'ya Shokudō
vol. 27 (2023)
Shin'ya Shokudō
vol. 28 (2024)
Shin'ya Shokudō
vol. 29 (2024)
Shin'ya Shokudō
vol. 30 (2025)