Valoració
14/11/2025 12,95 € 12,30 €
Fitxa tècnica
Guió, dibuix i tinta: Hayao Miyazaki
Traducció al català: Marc Bernabé
Títol original: 風の谷のナウシカ
(Kaze no Tani no Naushika)
[ Manga seinen, aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. català 2025)
Planeta Cómic (12/11/2025, en català)
Tokuma Shoten (15/12/1984, en japonès)
154 pàgines* - 183 x 256 mm (*) interior 148 pàgines b/n (tinta marró) + desplegable amb il·lustracions a color + cobertes b/n + sobrecobertes color
Wikipedia | MyAnimeList (8,80) (18.975)
Sinopsi
Whakoom:
“La gegantina civilització industrial que va prosperar en el passat s’ha esvaït més enllà de les tenebres del temps i la superfície terrestre està coberta pel Mar Tòxic, un enorme bosc micòtic que emet efluvis verinosos. Les escasses persones supervivents viuen a les vores del Mar Tòxic organitzades en regnes disseminats pel territori. En aquest tercer volum, l’Asbel i el Yupa fugen de les tropes de Dolk, mentres la Nausicaä viatja amb la Kushana i un grup de soldats de Tolmekia. Nous perills i enfrontaments esperen als dos grups.”
Crítica
Dues històries paral·leles: els homes del bosc i la primera batalla contra els dolkians… En tots els volums anteriors se’ns ha regalat un desplegable a color. En aquesta ocasió, en una cara, hi ha una il·lustració de la Nausicäa recarregant el fusell després de disparar, muntada damunt l’“estruç” Kai. I en l’altra cara, una il·lustració de combatents dolkians, a més a més de dos plànols de guerra de les distintes zones en conflicte.
En l’interior de la contraportada, una il·lustració a blanc i negre (tinta marró) mig esbossada de la Nausicäa i la Kushana.
Després d’aquests tres primers volums (1982, 1983 i 1984), amb la pel·lícula estrenada, el nostre estimat Miyazaki va tenir a bé de fer una pausa de tres anys fins el següent volum (1987) i, encara després, quatre anys més pel cinquè (1991), tardant set anys per escriure i dibuxar dos volums. Els tres últims ja van saber relativament correlatius.
Avís: ja he llegit aquesta obra anteriorment en l’edició de 2001 a sis volums; primer en format físic (edició en castellà gràcies a les còpies que encara estan disponibles a les biblioteques) el setembre 2021 i després en format digital. Ara bé, ho havia fet en castellà que era l’única opció disponible fins ara.
Per primera vegada ha estat traduïda al català i, per primera vegada també, torna a la disposició original de set volums (per contra dels sis volums de l’edició castellana de 2001). En l’edició original japonesa anava distribuïda per capítols, però ara, no hi ha distinció ni separació. Es reprèn l’edició original japonesa a set volums, però sense capítols:
- 1r volum (1982), capítols 1-8,
- 2n volum (1983), capítols 9-14,
- 3r volum (1984), capítols 15-21,
- 4t volum (1987), capítols 22-27,
- 5è volum (1991), capítols 28-35,
- 6è volum (1993), capítols 36-46 i
- 7è volum (1994), capítols 47-59.
Aprofito per mostrar el que vaig advertir en la primera lectura en castellà de la que, per distribució de pàgines, ja no correspon massa amb el contingut d’aquest volum: Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984). Recordatori: la pel·lícula és de 1984.
“Després de que un cataclisme global acabi pràcticament amb tota la civització industrial després dels Set Dies de Foc, petits regnes subsisteixen en un món postapocalíptic cobert per un bosc de fongs tòxics. Mentre el regne de Tolmekia –amb l’ajut “obligat” dels petits pobles aliats de la Vall del Vent, Pejite, Pagase i altres– declara la guerra a la confederació de Dolk, la princesa Nausicaä intenta comprendre el cicle de la natura i dels insectes gegants, tot cercant una sortida pacífica que eviti l’extinció de la humanitat.”
Col·lecció
- Nausicaä de la Vall del Vent - 1 (1982) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 2 (1983) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 3 (1984) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 4 (1987) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 5 (1991) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 6 (1993) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 7 (1994) (ed. català 2026)
Resum (amb espòilers)
[ En el volum anterior ens havíem quedat en que l’arquebisbe d’una tribu dolkiana havia reconegut la Nausicaä com la de la profecia i, al mateix temps, l’emperador Benjamí, amb poders extrasensorials, havia conegut telepàticament la Nausicaä. ]
“Durà un túnica blava i descendirà fins al prat daurat. Refarà els lligams amb la natura perduda.”
[ Nota personal: Acabo d’adonar-me que hi han paral·lelismes entre les tribus del poble Dolk i les del poble israelí de les pel·lícules èpiques del Hollywood dels anys cinquanta. ]
Per un cantó l’Asbel (de Pejite), el Yupa (de la Vall del Vent?) i la Kecha (de Dolk) fugen de les tropes del germà petit del Milarpa –el veritable emperador a la santa capital de Shuwa a Dolk–, el també emperador dolkià Benjamí. L’Asbel posa al dia al Yupa sobre detalls del déu guerrer desenterrat a Pejite, el dispositiu de control i com es va anar despertant fins que en van aturar el complet desenvolupament. Mentrestant, una nau dolkina els descobreix i els dispara intentant amagar-se entre els núvols.
Per la seva banda, la Nausicäa (de la Vall del Vent) continua volant amb la Kushana (de Tolmekia) i el Kurotowa (de Tolmekia) cap a l’est, direcció Shuwa, més enllà de la línia del front de l’exèrcit. La Kushana descobreix que els seus germans, per ordres del seu propi pare, han decidit desfer-se d’ella, i que el Kurotowa havia de fer-se càrrec del dispositiu de control del gegant, el penjoll de l’Astel, que l’Asbel va llençar al fons del mar tòxic, però que la Nausicaä sap on és. La Kushana vol recuperar les forces principals de la tercera divisió per poder tornar a la capital i fer-se amb el control. Malgrat tot, tots dos es posen d’acord per seguir col·laborant per interessos propis.
La Nausicaä, que a tot això estava albirant l’horitzó, percep olor a cremat. Dues naus tolmekianes, quetxos, estan disparant a un petit llogaret. El Kurotowa sorprèn una de les naus derribant-la. Mentre la segona nau els enfronta, la Nausicaä aprofita per escapolir-se amb el seu mowë a veure el poblat. Observa tot de soldats tolmekians morts amb anterioritat als bombardejos i tota la població morta amuntegada dins el temple asfixiada per falta d’oxigen degut a les fogueres enceses. Sembla que, tot plegat, hagi estat arrassat pel verí de la zona contaminada. Malgrat tot, la Nausicaä troba dos nadons dolkians vius que treu fora.
En aquell moment aterra la nau de la Kushana que no ha volgut deixar-la enrera. La Kushana i el Kurotowa es comencen a fer càrrec de la situació quan senten uns trets al pou, on justament uns soldats han anat a buscar aigua. La Nausicaä reacciona, se n’adona del que està passant i dona els nadons a la Kushana per sortir disparada al pou. Al pou hi ha un insecte atrapat que, per defensar-se, està atacant els soldats. La Nausicaä dispara un projectil atordidor i fa que els soldats surtin. El bombardeig era per acabar amb l’insecte. Quan els soldats es posen a la salvaguarda, l’insecte s’empassa la Nausicaä, però amb els tentacles de dins reconeix la sang d’ohm que recobreix el seu vestit i s’hi comunica. Quan l’insecte ha acabat molt malferit, ha posat ous a la vora de l’aigua.
La Nausicaä torna a la nau i intenta salvar el soldat afectat pels efluvis tòxics. La nau s’enlaira d’allà abans que acabi engolida pel mar tòxic. El soldat acaba escopint sang contaminada i, malgrat tot, la Nausicaä li fa el boca a boca per salvar-lo. Quan tothom el dona per mort, acaba respirant amb normalitat. La Kushana i el Kurotowa analitzen tot el que ha passat i prenen conciència dels poders reals de la Nausicaä.
Més endavant, detecten dues flotes de naus dolkianes i la Kushana ordena seguir-les a distància, doncs saben que van a enfrontar-se a l’exèrcit tolmekià. Baixen arran de terra per amagar-se’n i es troben amb tota la vegetació morta. La Nausicaä avisa tothom de posar-se la màscara. Es troben primer una boira i després una concentració extremadament alta d’efluvis tòxics. El mar tòxic ha avançat cent-cinquanta llegües d’on era inicialment. La Nausicaä ordena fer pujar la nau, malgrat el perill de les naus dolkianes, no sense abans observar que fins i tot els insectes són morts pel verí de la zona. Quan pugen són torpedinats pels dolkians i han de tornar a baixar. Aquest cop es troben soldats dolkians lluitant contra un assentament de tolmekians que estan sent eliminats com mosques. No poden fer altra cosa que observar com són masacrats.
Finalment aterren a una zona aclarida i s‘amaguen de les innombrables tropes dolkianes que transiten en una direcció determinada. Uns soldats tolmekians que han conseguit salvar-se van buscant menjar entre els pobres camperols dolkians que queden. Quan estan disposats a assassinar els camperols, apareix la Nausicaä amb els nadons i els dona als camperols perquè se’n facin càrrec, mentre indica als soldats on és la Kushana. Els soldats indiquen a la Kushana que els soldats dolkians han utilitzat els efluvis tòxics com a arma per contraatacar les tropes tolmekianes.
En l’altre front, els dolkians inspeccionen la nau abatuda del Mito, l’Asbel i la Kecha sense trobar-ne els cadàvers. Continuen cercant-los amb un grup de domadors d’insectes fent ràpel i descendint dins el bosc contaminat fins que se’ls troben inconscients damunt un niu d’insectes tubulars cobert d’espores. Quan es disposen a matar-los, apareix un home del bosc, un boiximà amb cervatana, i fugen despavorits en veure’l. Entre alguns boiximans rescaten els nostres protagonistes i els porten a un lloc segur dins una bombolla. El lloc segur sembla un niu d’insectes, però té un enginy que depura l’aire que respiren dintre la bombolla. La membrana de bombola és una tenda boiximana. Els boiximans són ancestres dels domadors d’insectes.
Mentre el Yupa els explica el mite dels homes del bosc que mai abans havia vist, però sí sentit parlar, entra un boiximà a la bombolla, es despulla del seu tratge protector i els ofereix ous d’insecte per menjar. El Yupa s’adona que la mirada del noi boiximà ros és igual al de la Nausicaä. Tots es presenten i el noi li diu que ha vingut al bosc enviat pel seu pare degut a que tots els ohms s’estan desplaçant ben esverats per l’avançament progressiu d’aquest nou mar tòxic.
Tornant al grup de la Nausicaä, la Kushana ha ordenat recuperar la fortalesa a punt de caure en mans dels dolkians. A la fortalesa hi ha un comandant dèspota a l’ordre dels Tres Prínceps, els germans de la Kushana i, de moment, ha anat posant a primera línia els soldats de la Kushana abans de sacrificar els seus.
L’exèrcit dolkià s’està preparant per atacar insuflant-se en balls tribals quan apareix la nau de l’emperador Benjamí, germà del Milarpa, emperador “titular” de Dolk. Explica als dolkians que estan assetjant als tolmekians que l’arquebisbe de Mani ha desobeit les ordres i ha protegit amb la seva vida la identitat de l’individu de la túnica blava de les profecies. Just després, la nau tolmekiana de la Kushana, amb la Nausicaä i el Kurotowa comença a disparar contra els soldats dolkians quan intenta aterrar a la fortalesa. Un dels sacerdots veu la Nausicaä amb la seva vestimenta blava damunt la nau.
La nau de la Kushana aconsegueix aterrar, però és abatuda i hi han molts ferits. La Kushana avança decidida entre les flames per enfrontar el comandant que estava a punt de fugir. La Nausicaä es dedica a rescatar els nens i ferits, fins i tot quan la nau està a punt d’esclatar. Amb tot, la Nausicaä rescata també el seu mowë, encara que finalment també és abatut a l’aire. Els dolkians aturen el foc i es preparen per atacar al migdia. El comandant és enxampat emportant-se el botí de guerra i, en ser descobert, ordena detenir la “traïdora” de la Kushana. Els soldats, però, ara estan al servei de la Kushana. La Kushana prepara la defensa amb els capitans dels esquadrons.
Per la seva banda, la Nausicaä, que ha estat abatuda amb el seu mowë, es recupera en una bodega. Quan es desperta, es troba la projecció del Benjamí cercant-la a les palpentes, però no la troba, tot i tocar-la, gràcies a l’esperit de l’arquebisbe de Mani. Quan finalment es pot moure, s’adona que l’acompanyen el Teto i el Kai. Està en el campament de presoners civils dolkians. L’ancià ha donat els nens a una dona dolkiana perquè els cuidi.
La Kushana necessita dos dies per sortir d’allà sense ajuda i per aconseguir-ho atacarà els dolkians abans del migdia que és quan preveu que ho faran ells. Per aconseguir-ho ha ideat un pla per destruir el canons enemics utilitzant un forat a la seva pròpia muralla protegit per una cortina de fum i enganxar-los a peu canviat.
Mentre la Kushana es prepara per entrar en batalla, la Nausicaä torna del camp de presoners i li demana que alliberi els presoners civils. La Kushana accepta a canvi que lluiti amb ella la batalla que tot seguit començarà. A contracor, s’uneix a la Kushana. L’atac es realitza segons els plans tot i que l’emperador Benjamí l’ha sentit acostar-se. Els genets de la Kushana aconsegueixen sortir de l’aillament i ataquen les fortaleses d’artilleria destruint els canons dolkians. Quan aquests se n’adonen ja és massa tard i tots els canons han quedat destruits.
Les dues cavalleries s’enfronten i els dokians identifiquen la túnica blava. Quan s’hi acosten, els tolmekians els llencen explosius just abans de retirar-se a la fortalesa. El sacerdot dolkià s’adona llavors que la “bruixa blanca” de Tolmèkia, la Kushana, és viva i lidera l’atac, i encara se sorprèn més de veure-la aliada amb la de la túnica blava. Quan la cavalleria tolmekiana és a punt de ser encerclada per la guàrdia pretoriana de l’emperador Benjamí, la Nausicaä es posa davant les tropes tolmekianes i dispara projectils xiuladors per despistar les montures dolkianes.
La cavalleria de la Kushana ara sí es retira de manera segura i la Nausicaä es queda cobrint-los amb els seus projectils xiuladors. Una unitat de cinc soldats tolmekians s’ofereixen per escoltar la Nausicaä. Just quan se li acaben els projectils i els dolkians comencen a cosir-la a dispars, apareix l’escolta tolmekiana i aconsegueixen fugir tot i que alguns escoltes cauen. En l’últim moment, un jove soldat dolkià apunta la Nausicaä i li dispara entre els ulls. El casc sembla que ha aturat el tret, però és a punt de perdre el coneixement i de caure de la montura. Finalment aconsegueix avançar, però ara totalment sola i es queda encerclada. Un soldat li fa caure el casc, però també se’n surt. Comencen a disparar el Kai i cau ferit de bala.
És capturada i, quan intenta salvar el Kai, un soldat pretorià la deixa mig inconscient. El Teto espanta el soldat que recula i quan intenta disparar-los, la pota del Kai abatuda els envia a fer punyetes. S’aixeca i surten corrents escapant-se dels soldats dolkians.
Mentrestant, els soldats tolmekians celebren la victòria i quan la Kushana és informada que la Nausicaä encara no ha tornat, accedeix a esperar-se a últim moment abans de tancar el portal. Efectivament, a últim moment entra la Nausicaä just quan el Kai ja no pot aguantar més. El Kai acaba morint i la Nausicaä arrenca a plorar.
Quan l’emperador Benjamí i el monjo lamenten la derrota els arriben notícies que han alliberat els presoners dolkians.
