Bloc personal,

dissabte, 20 de juliol de 2019

#funnywordsgift (241)

“Dreamtrouts.”

[241]

Avengers: Endgame (2019)

[737]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Anthony Russo, Joe Russo
Guió: Christopher Markus, Stephen McFeely
Actors: Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 3h 1min

Sinopsi

IMDb (8,7):
“Després dels esdeveniments devastadors d’Avengers: Infinity War (2018), l’univers està en ruïnes. Amb l’ajuda dels aliats restants, els venjadors es reuneixen una vegada més per revertir les accions de Thanos i restablir l’equilibri de l’univers.”

Crítica

Bé.

I per les tres hores que dura, massa suportable és… per la qual cosa, que estigui bé, ja és molt.

Resum (amb espòilers)

Jo no em veig amb cor de fer un resum d’una història tan recargolada com aquesta… Ara, això sí, no em sap gens de greu fer els espòilers oportuns i dir que, qui salva l’univers, és Ironman que, a la vegada, és l’únic que acaba morint juntament amb la Vídua Negra i que el Capità Amèrica ha decidit envellir i autojubilar-se. Tota la resta han “ressuscitat”.

diumenge, 14 de juliol de 2019

1922 (2017)

[736]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Zak Hilditch
Guió: Stephen King (novel·la), Zak Hilditch
Actors: Thomas Jane, Molly Parker, Dylan Schmid

[ Crim, drama, terror ] 1h 42min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“Un agricultor humil però orgullós de la seva feina, durant l’any 1922 conspira per assassinar a la seva dona per obtenir-ne guanys econòmics i convenç el seu fill adolescent per ajudar-lo. Però les seves accions tenen conseqüències no desitjades.”

Crítica

Ben feta, però sense gràcia…

Una pel·lícula ben realitzada –ben feta–, però sense cap tipus d’interès. Si ha de ser una pel·lícual de terror, ho ho és en cap cas, perquè les úniques escenes suposadament terrorífiques són les visions que té de la seva dona morta, per la qual cosa, sabent que són visions, no fa ni una mica de por. Se li podria haver donat la volta i, en comptes del clàssic terror dels morts que tornen de la mort, mostrar el terror de l’acte d’assassinar… però ni així.

Que la història estigui escrita per Stephen King no és garantia de res… Però, pel que veig, és el to que agafat Netflix en general, pel·lícules bastant mediocres, però ben realitzades, per a consum massiu. A mi el que m’agradaria és veure coses més bones i, també, reservar-me el dret de veure coses realment dolentes, però perquè jo escolleixo veure aquella porqueria. Sembla que tot el que passa per Netflix tendeix a la globalització, a arribar el màxim de gent possible amb uniformitat, que, suposo, ja és el que busquen.

Resum (amb espòilers)

Una parella queden prenyats en la seva primera relació sexual, per la qual cosa, a principis de segle, es casen de seguida. Ella hereda uns terrenys del seu pare i ell els cultiva molt productivament sentint-se ben orgullós. L’any 1922, el seu fill ja adolescent, ajuda com un home més a conrear el blat de moro.

La seva dona, però, no té gaire clar que això de viure al camp sigui vida per ella i té pensat vendre part del terreny a una gent que té indústria porcina molt bé de preu. El seu marit s’hi oposa. Veient que no arribaran a cap acord, ella proposa el divorci, vendre més terreny i, per suposat, emportar-se el seu fill. El pare, orgullós de la feina del seu fill, comença a menjar-li el cap en que a la ciutat no es viu bé i que el millor és viure al camp, per la qual cosa acaba posant-se del seu costat.

Mentrestant, el noi té una aventura amb una noia de la granja del costat i, tot i els avisos de la mare perquè no li passi el que li va passar a ella i al seu pare, el noi prenya la noia.

A tot això, el pare no ha parat de donar-li voltes al cap i ha decidit que la millor manera d’enfrontar la situació és matar la seva dona, enterrar-la al pou i continuar conreant els cultius. Per això ja té convençut el seu fill de matar la mare conjuntament. Aprofitant que un dia l’han fet veure alcohol de més, la maten bastant sangolentament perquè no sabien ni com fer-ho i llencen el cos al pou.

Al cap d’uns dies el pare mira com està el cos i el veu desembolicat de la flaçada amb el que l’havia embolicat i amb rates sortint-li de la boca. Veient que farà mala olor i el delatarà, decideix portar un vaca de l’estable i posar-la sobre la fusta que tapa el pou perquè, amb el seu propi pes, trenqui la fusta i caigui al pou damunt el cos de la dona. Un cop dintre li fot un tret i, a continuació, comença a omplir el pou de terra. Mentrestant la gent, xèrif inclòs, comencen a preguntar-se on és la dona i ell els diu que ha agafat la maleta i se n’ha anat. Al principi no el creuen, però finalment l’acaben creient.

Mentrestant, els pares de la xicota del fill s’han enterat que la noia està prenyada i han decidit internar-la en un centre fins que tingui la criatura i donar-la en adopció. A més, li reclamen al pare del noi, part dels diners del que val l’ingrés. L’agricultor, que conserva les terres però no té ni cinc cèntims, ha de demanar un prèstec al banc.

El fill, en saber que la seva xicota l’han tancat en un centre, s’escapa i va a buscar-la. Com tampoc en té ni cinc, acaba atracant els llocs per on passa i, un cop rescatada la seva xicota, continuen la fugida robant. En un dels robatoris li foten un tret a la noia a la panxa. Acaben en una casa abandonada i la noia morta. El noi es fot un tret al cap. Avisen el pare al cap d’uns dies i li mostren el cos del seu fill menjat per les rates. Ara té diners del prèstec del banc i demana que arreglin el cos.

Mentrestant, el pare tot emparanoiat, té visions contínues de rates i la dona morta seguint-lo. Arriba l’hivern, torna a estar pelat, no ha arreglat les goteres de la granja i, buscant diners amagats de la seva dona, una rata li mossega la mà. No se la cura, se li infecta i quan es desperta li han hagut de tallar la mà. El prèstec del banc l’obliga a vendre la granja i, sense mà, ha de treballar en el que pot, en una fàbrica.

Al cap dels anys escriu una carta i confesa l’assassinat de la seva dona. S’acaba suicidant.

dissabte, 13 de juliol de 2019

#funnywordsgift (240)

“To the hard and the mature.”

[240]

dilluns, 8 de juliol de 2019

Gantz: Perfect Answer (2011)

[735]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Shinsuke Sato
Guió: Hiroya Oku (manga), Yûsuke Watanabe
Actors: Kazunari Ninomiya, Ken'ichi Matsuyama, Yuriko Yoshitaka

[ Acció, terror, ciència ficció ] 2h 10min

Sinopsi

IMDb (6,8):
“La mort de Kato canvia completament la visió de Kurono de la vida. Decideix seguir lluitant fins que guanyi 100 punts perquè pugui recuperar Kato. GANTZ torna a trucar a diversos altres participants que no van voler marxar després de guanyar 100 punts. Abans que Kurono aconsegueixi ressuscitar a Kato, torna inesperadament. GANTZ i els combatents s’enfronten a un enemic pitjor que mai. Per empitjorar les coses, GANTZ comença a actuar. GANTZ tria el següent objectiu… aquesta vegada no és un alienígena, sinó una noia humana. Cada participant no disposat al joc retorçat de GANTZ té un motiu diferent per lluitar, ja sigui per protegir a un ésser estimat o per fer el que pensen que té raó.”

Crítica

Això ja és una altra cosa…

Aquesta sí val la pena. Hi ha acció de veritat i ben feta i, a més, hi ha una mica més d’explicació i de contingut. Aquesta m’ha agradat!

Resum (amb espòilers)

Després que mori Kato, Kurono promet dedicar-se a aconseguir els 100 punts per tornar-li la vida, especialment després que aparegui un Kato actuant de manera erràtica i, al mateix temps, consti com a mort. Finalment qui aconsegueix primer els 100 punts és l’home de més edat que, per sortir del dubte, torna a la vida a Kato, amb al qual cosa descobreixen que l’altre Kato és un alienígena.

Kurono també ha aconseguit els 100 punts i torna a la vida un dels personatges que apareixien a la primera part i esperava que els nouvinguts morissin fent d’esquer per actuar. En realitat, però, fan tornar un alienígena que, un cop dins l’habitació de Gantz, fa entrar tota la resta d’alienígenes i comencen a disparar a tort i a dret.

Finalment només queden vius Kato, Kurono i l’alienígena. Amb GANTZ a punt de ser destruït, Kurono s’ofereix perquè la resta puguin seguir lluitant i acabar amb els pocs alienígenes vius, doncs la majoria de companys han mort sense aconseguir el seu objectiu de retornar a la vida als seus éssers estimats. Tots són tornats a la vida, però sense records del què ha passat…

diumenge, 7 de juliol de 2019

Piano no Mori S02 (2019) (El bosque del piano)

[88]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Gaku Nakatani
Guió: Bob Buchholz, Megan Buchholz, Makoto Isshiki (manga)

[ Animació, aventura, drama ] 12 capítols de 25 min.

Sinopsi

IMDb (6,8):
“Dues persones diferents, el fill d’una prostituta i el fill d’un músic professional, desenvolupen un vincle d’amistat a través del seu amor per tocar el piano.”

Crítica

Quin suplici!

Aquesta segona temporada s’ha fet llarga i pesada com ella mateixa. L’he acabat de veure perquè volia saber el desenllaç final… El que està clar és que es van cansar de dibuixar fotogrames i, capítol rera capítol, són imatges fixes escoltant els pensaments de la gent en el moment que escolten una vegada i una altra peces de concurs de piano, moltes vegades la mateixa… Un avorriment total.

Han mantingut l’“opening” de la primera temporada, però han canviat l’“ending”… En la meva opinió un gran desecert.

Resum (amb espòilers)

Continuen els concursos de piano de Kai Ichinose contra Shuhie Amamiya en els que la competitivitat només està de part d’aquest últim perquè la naturalitat sorgeix del primer. L’últim dels concursos és el de Chopin a Varsòvia, Polònia. En les diferents fases del concurs, Amamiya és eliminat i tot que li diu el que de veritat pensa a Kai, finalment l’acaba ajudant a guanyar, com no podria ser d’altra manera el concurs. Coneixem les adversitats que han hagut de passar la resta de participants per arribar a aquesta fase final, així com les manipulacions de part del jurat.

Acabat el concurs, el guanyador i 6 finalistes comencen una gira mundial de concerts. Amb els diners del premi li paga una operació de mà al seu mestre Ajino qui no n’està massa convençut de voler seguir tocant, i finalment fan un concert tots dos.

dissabte, 6 de juliol de 2019

Gantz (2010)

[734]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Shinsuke Sato
Guió: Hiroya Oku (manga), Yûsuke Watanabe
Actors: Kazunari Ninomiya, Kanata Hongô, Ken'ichi Matsuyama

[ Acció, terror, ciència ficció ] 2h 10min

Sinopsi

IMDb (6,5):
“Després d’intentar rescatar a un home de les vies del metro, dos adolescents es desperten en una habitació dominada per una misteriosa esfera negra que els envia a caçar i matar alienígenes que s’amaguen a la Terra.”

Crítica

Després de veure Gantz: O (2016), aquesta es fa pesada i avorrida…

Al principi és tant lenta… i quan comença a aparèixer una mica d’acció i explicar de què va la pel·lícula, ja s’ha acabat. Espero que la segona part s’arregli una mica.

Resum (amb espòilers)

Un noi cau a la via del metro i un amic de la infància que feia anys que no veia, l’ajuda a sortir-ne, però tots dos són embestits pel metro. En comptes de morir apareixen en una habitació d’un pis d’on no en poden sortir on només hi ha una bola negra i més persones. Algunes persones que acaben de morir són cridades per un alienígena en forma d’esfera negra perquè lluitin contra altres alienígines infiltrats a la Terra. Els són proporcionats un mono negre que els dota de més força i els protegeix dels cops i algunes armes. Com més enemics destrueixen, més punts els són concedits. L’objectiu és arribar als 100 punts, moment en el que podran escollir entre que els sigui borrada la memòria i tornar a la seva vida de sempre o ressuscitar algun company.

L’incertesa s’apropia dels dos amics en el moment que tota aquesta informació els és amagada pels seus propis companys i ho han d’anar aprenent mica en mica. Els més veterans en el joc utilitzen els nouvinguts d’esquer per poder matar els alienígenes.

Tot això barrejat amb les històries personals dels dos protagonistes i dels diferents companys que van apareixent. A mida que aprenen les normes del joc i en el moment que un dels dos protagonistes mora, l’altre pren com objectiu treballar tots junts per aconseguir els 100 punts i reviure tots els que han mort a “la partida”.

#funnywordsgift (239)

“You’re stupider than the hairs on your ass… they see the crap coming and don’t move away.”

[239]

divendres, 5 de juliol de 2019

The Golem (2018)

[733]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Doron Paz, Yoav Paz
Guió: Ariel Cohens
Actors: Hani Furstenberg, Ishai Golan, Brynie Furstenberg

[ Terror ] 1h 35min

Sinopsi

IMDb (5,9):
“Durant una epidèmia de peste negra, una dona crient ha de salvar la seva comunitat jueva d’invasors estrangers, però l’entitat que evoca per protegir-los és un mal molt més gran.”

Crítica

Sense ser cap cosa de l’altre món, a mi m’ha agradat força…

La trobo ben feta i interessant. Tot i que, no ens enganyem, és justeta, en cap moment es pot dir que t’avorreixis. Està ben explicada, ben construïda i ben desenvolupada. Potser li falta un clímax més alt.

El pòster, en canvi, mostra una èpica que en la pel·lícula no arriba a passar, almenys amb aquesta intensitat. Si esperes que passi això, te’n portaràs una gran decepció.

Resum (amb espòilers)

Una comunitat jueva aïllada prepara el casament d’una noia que està secretament prenyada. Aquest aïllament l’ha salvat d’una epidèmia de pesta negra que està arrasant els poblats de la vora. Un home poderós i supersticiós els dona la culpa de la pesta en veure la seva filla moribunda. Es presenta al casament i d’un cop de puny a la panxa de la noia que s’acaba de casar, la fa avortar. De pas, mata d’un tret al cap un dels joves del poblat. Per no seguir matant, demana que facin un conjur. El rabí els diu que no hi ha conjur que valgui, ells només resen a Déu. Una remeiera s’ofereix a curar-la. Mentrestant tenen el poble segrestat.

El fill del rabí està casat amb una dona amb la que han perdut el seu fill de 10 anys i demana al rabí que, davant l’opressió dels invasors, invoquin el Golem per salvar-los. Ningú li fa cas, però ella entra al temple, roba les sagrades escriptures i invoca el Golem construint-lo a partir de fang i posant-li un paper a la boca amb el conjur.

El Golem que apareix ho fa en forma de nen de 10 anys tal i com ella imagina seria el seu fill. Mica en mica va descobrint el seu poder i, en un moment de tensió que la gent del poblat prova de revoltar-se contra els assetjadors, exposa realment el poder de matar-los a tots. En un últim moment, però, l’atura.

Mentrestant el fill del rabí, veient la maldat del Golem, vol destruir-lo i invoca al rabí i tots els homes sants per tornar-lo a la Terra abans que faci més mal. Justament en el moment que l’home que els havia assetjat ha perdut la seva filla i, tal i com va prometre, es dedica a cremar el poblat. El Golem acosegueix fugir del rabí i comença a matar a tort i dret, els d’un cantó i els de l’altra. Quan ja tot és foc i destrucció, la dona, veient que el Golem no és la solució, l’abraça i, fent-li un petó a la boca, aprofita per treure-li el conjur que hi té amagat i es desfà.