Valoració
Fitxa tècnica
- • Tezuka Osamu Bunkashō 2009
- • Will Eisner Comic Industry Awards 2009:
- - Best Reality-Based Work
(Millor obra basada en una història real) - - Best U.S. Edition of International Material — Asia
(Millor edició nord-americana
de material internacional – Àsia)
Yoshihiro Tatsumi
Introducció: Kōsei Ono
Traducció al castellà: Alberto Sakai
Títol original: 劇画漂流 (Gekiga Hyōryū) 🇯🇵
- Una vida errante a Espanya
- A Drifting Life en anglès
[ Manga seinen, gekiga, autobiogràfic ] (2a ed. 07/2017)
Astiberri (10/2009 a Espanya)
Seirinkōgeisha (Mandarake) (20/11/2008 al Japó)
23 capítols (1-23, no numerats) - 432 pàg. b/n
Format: 175 x 225 mm (106 x 148 x 22 mm ed. japonesa)
(gruix 17 mm)
Wikipedia | MyAnimeList (7,91) (1.661)
Sinopsi
Whakoom:
“El Yoshihiro Tatsumi és una figura seminal en la història del còmic japonès, l’obra del qual gaudeix de reconeixement mundial. És el pare del gekiga, un tipus de còmic diferent, més culte i literari que la majoria del manga de la seva època, i que es pot considerar l’equivalent de l’actual novel·la gràfica. Una vida errante (Gekiga Hyōryū) ofereix un relat en dos toms i en primera persona de l’evolució del manga des que era considerat una “cosa de nens” fins que esdevé una part vital del paisatge cultural japonès.
El Tatsumi va invertir onze anys de la seva vida en l’elaboració d’aquesta monumental obra autobiogràfica (els dos volums sumen 850 pàgines en total), començant per les seves experiències infantils a Osaka i passant per la seva adolescència i joventut a Japó aclaparat per les ombres de la Segona Guerra Mundial.
A través del seu àlter ego, Hiroshi, el Tatsumi mostra el deteriorat matrimoni dels seus pares, la fràgil salut del seu gelós germà i les nombroses trampes a què s’ha d’enfrontar al competitiu món del mercat del manga al Japó de mitjans del segle XX. Una vida errante (Gekiga Hyōryū) és un llibre personal i apassionat, però també és una obra ambiciosa sobre una persona i un país en transició.”
Crítica
La història del desenvolupament del manga a la segona meitat del s. XX per un mangaka contrari al manga…
Yoshihiro Tatsumi (10 de juny de 1935, Tennōji-ku, Osaka, Japó - 7 de març de 2015, Tòquio, Japó) va ser un artista de manga japonès la primera obra del qual es va publicar a l’adolescència i va continuar durant la resta de la seva vida. Se li atribueix àmpliament l’inici de l'estil gekiga de manga alternatiu al Japó, havent presumptament encunyat el terme el 1957. La seva obra sovint il·lustrava els elements més foscos de la vida. Se’l coneix a més per la seva participació a la revista de manga alternatiu i experimental Garo. El 2011 una de les seves històries es va adaptar per a la pantalla gran, Tatsumi (2011), motiu pel qual he arribat a aquest manga, que m’ha embadalit. Si no hagués estat per la pel·lícula no sabria ni que existia…
Traducció al castellà
(editorial Satori)
Edició en japonès
(editorial Seirinkōgeisha)
Volum 1 (2008)
(edició en japonès)
Volum 2 (2008)
(edició en japonès)
Important: el sentit de lectura és l’occidental, estrany, si més no, per un manga… El que em diu ChatGPT és que “es va publicar en sentit occidental perquè era una època en què moltes obres d’autor japoneses es presentaven com a novel·la gràfica per fer-les més accessibles al públic espanyol no habituat al format manga” *.
El sentit de lectura original de Gekiga Hyōryū publicat el 2008 per l’editorial Seirinkōgeisha és el tradicional sentit de lectura japonès, de dreta a esquerra, i vinyetes i pàgines en ordre oriental, per la qual cosa, en l’edició espanyola li han aplicat el flip o volteig.
A diferència del Jirō Taniguchi (El almanaque de mi padre, El gourmet solitario, Barrio lejano, Un zoo de invierno…), per exemple, que ja dibuixava i publicava les obres originalment en el sentit de lectura occidental, perquè el seu públic era el francòfon.
Des de que he sabut que no és el sentit de lectura original no he disfrutat gaire de la lectura, perquè cada cop que apareix un cartell retolat o es parla de dreta i esquerra no sé si també la vinyeta està invertida o no… he patit! ;-)
(*): Quan es va publicar l’edició, el manga en el mercat espanyol encara no s’editava sempre en sentit japonès, com és habitual avui. A finals dels 2000, moltes editorials espanyoles continuaven invertint les pàgines (flip) en certes obres, sobretot:
- Obres de públic no estrictament otaku, destinades també a lectors de novel·la gràfica o còmic europeu.
- Títols d’autor o de caire adult, que es volien presentar com novel·la gràfica més que com a manga comercial.
El sentit de lectura original de Gekiga Hyōryū publicat el 2008 per l’editorial Seirinkōgeisha és el tradicional sentit de lectura japonès, de dreta a esquerra, i vinyetes i pàgines en ordre oriental, per la qual cosa, en l’edició espanyola li han aplicat el flip o volteig.
A diferència del Jirō Taniguchi (El almanaque de mi padre, El gourmet solitario, Barrio lejano, Un zoo de invierno…), per exemple, que ja dibuixava i publicava les obres originalment en el sentit de lectura occidental, perquè el seu públic era el francòfon.
Des de que he sabut que no és el sentit de lectura original no he disfrutat gaire de la lectura, perquè cada cop que apareix un cartell retolat o es parla de dreta i esquerra no sé si també la vinyeta està invertida o no… he patit! ;-)
Introducció de 8 pàgines del Kōsei Ono (1939; 69 anys en la publicació original de 2008), crític de cinema i de còmic japonès, traductor, investigador de còmics i animació estrangers, i estudiós del manga:
“Una vida errante (Gekiga Hyōryū) descriu amb mestratge el moviment de la indústria kashibon d’Osaka des de múltiples òptiques. Però, a la vegada, ens transmet amb tot detall l’entorn social i la cultura popular (com per exemple el cinema) que hi havia al Japó durant aquests tres lustres.”
- L’impacte d’Osamu Tezuka
- El sistema de distribució del kashibon
- La rivalitat amb Tòquio
- El gekiga com experiment
- El futur de Yoshihiro Tatsumi i la seva acollida a l’estranger
“Fa més de quatre dècades, el Yoshihiro Tatsumi va ampliar els horitzons de la narració de còmics utilitzant el llenguatge visual del manga per explicar històries literàries i crues sobre la vida privada de la gent corrent. Ha estat anomenat «l’avi dels còmics alternatius japonesos» i ha influït en generacions de dibuixants d’arreu del món. Ara, el creador visionari de The Push Man and Other Stories (1969) i Good-bye (1971-72) ha dirigit la seva mirada incisiva i inquebrantable cap a si mateix. Durant més de deu anys de treball, Una vida errante (Gekiga Hyōryū) és l’obra més ambiciosa, personal i sentida del Tatsumi: un «romanç educatiu» autobiogràfic en forma de còmic. Utilitzant la seva obsessió de tota la vida pels còmics com a marc, el Tatsumi teixeix una història complexa que abasta la dinàmica familiar, la cultura i la història japoneses, el primer amor, les complexitats de la indústria del manga i, el més important, què significa ser artista. Alternativament humorística, aclaridora i inquietant, aquest és el resum magistral d’una vida fascinant i una carrera històrica.”
Resum (amb espòilers)
Volum 1
El Hiroshi Katsumi (Yoshihiro Tatsumi) i el seu germà gran, malaltís, l’Okimasa (Shōichi Sakurai) treballen en un manga amateur de quatre vinyetes per enviar-lo a revistes que presenten obres de lectors, guanyant diverses vegades. Després que nens amb idees afins es cartegin amb el Hiroshi, formen l’Associació de Manga Infantil. Això dona lloc a una taula rodona per a l’edició escolar del diari Mainichi Shimbun amb l’Osamu Tezuka.
El Hiroshi estableix una relació amb el Tezuka, que l’anima a intentar fer històries més llargues. El Noboru Ōshiro també li dona consells i fa comentaris per al seu manga més llarg a través de cartes. Després que l’Okimasa esquinça una de les seves obres en curs, el Hiroshi deixa momentàniament el manga, però s’anima després d’una carta de l’Ōshiro. Més tard, l’Ōshiro demana redibuixar i publicar Happily Adrift del Katsumi, però no ho aconsegueix.
L’Ōshiro ofereix al Hiroshi l’oportunitat de viure al seu dojo amb altres aspirants a artistes de manga, però el Hiroshi decideix ajornar-ho fins que es gradui de l’institut. Un dels membres del dojo de l’Ōshiro, el Yoshiyasu Ōtomo, ensenya L’illa dels nens del Katsumi a l’editor Tsuru Shobo, que el publica, tot i que rebutgen preventivament la seva següent obra.
El Hiroshi decideix anar a la universitat en comptes de fer d’aprenent amb l’Ōshiro, estudiant per als exàmens d’accés, però a propòsit no acaba l’examen. Es reuneix amb l’editor Kenbunsha, que li encarrega crear una història de detectius similar a Lupin, però redueixen la seva oferta de pagament, així que en comptes d’això publica Seven Faces a l’editorial Hinomaru Bunko, amb qui publicaria moltes obres. L’Okimasa també s’uneix al Katsumi a la Hinomaru.
==
Capítols (vol.1):
- Introducció (Kosei Ono)
- El naixement del manga
- Obsessió pel manga
- El periodista del diari Manichi
- Arriba Tezuka
- Rivalitat fraterna
- Tezuka s’esvaeix
- La felicitat de dibuixar
- Destrossat
- Somnis d’estiu
- L’artista fraudulent
- El camí de l’èxit
- Debut
- Capvespre d’hivern
- La travessia del desert
- Un somni complert
- Visita inesperada
- Hinomaru Bunko, editor de manga de lloguer
- Pseudònim
- Un món de llibertat
- El monstre del manga
- Una forma d’expressió diferent
- ‘Ombra’
- Obres experimentals
Volum 2
L’editor de la Hinomaru, el Kuroda, estableix una nova col·lecció mensual amb els seus principals autors titulada *Shadow* (Kage). El Katsumi aspira a crear manga més experimental utilitzant tècniques cinematogràfiques, un “manga anti-manga”, contra el seu amable rival i col·lega Masahiko Matsumoto. Com que la *Shadow* estava reduint la producció dels seus artistes, la Hinomaru els demana que també treballin en obres completes.
Ho facilita posant el Katsumi, el Matsumoto, el Takao Saito i el Kuroda en un “campament manga”, un apartament a Tennōji-ku, Osaka. Tanmateix, no són gaire productius en el nou entorn i la calor, i el Katsumi se sent atret per la madame del restaurant Suzume Diner de la planta baixa.
La Hinomaru també s’aventura a publicar manga amb quadres d’artistes de Tòquio, però això resulta en una gran pèrdua. Després que el Matsumoto abandoni el campament i l’Okimasa sigui hospitalitzat, el Katsumi i el Saito també marxen.
De tornada a casa, el Katsumi experimenta un esclat de creativitat i escriu el manga que volia, titulat Black Blizzard. La Hinomaru comença a quedar-se sense fons i, després que el cap sigui arrestat per falsificació de valors, la Hinomaru fa fallida.
Guió, dibuix i tinta: 
