Bloc personal,

diumenge, 15 de novembre del 2026

Lost Horizon (1937)

[1445]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Frank Capra
Guió: Robert Riskin (novel·la: James Hilton)
Música: Dimitri Tiomkin
Producció: Columbia Pictures
Distribució: Columbia Pictures
Actors: Ronald Colman, Jane Wyatt, Edward Everett Horton, John Howard, Thomas Mitchell, Margo, Isabel Jewell, Sam Jaffe
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1,37:1; color: blanc i negre
Estrena: 02/03/1937 (San Francisco)
Pressupost: 2M $; recaptació: 3,5M $
Títol original: Lost Horizon
  • Horizontes perdidos  a Espanya i Hispanoamèrica
  • Horitzons perduts  en català

[ Aventures, fantàstic, drama ]
2 h. 12 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,6) (16K)   |   Filmaffinity (7,4) (4K):
“Quan l'avió d'un diplomàtic molt respectat és desviat i s'estavella als cims del Tibet, ell i els altres supervivents són conduïts a un monestir aïllat a Shangri-La, on es plantegen si acceptar la invitació de quedar-s'hi.”

Crítica

La història de Xangri-La: traspua masclisme i supremacisme, però té el seu punt, sobretot perquè tenia moltes de ganes de conèixer-la; un pèl massa llarga, això sí…

Basada en la novel·la del mateix títol James Hilton de 1933.

Sempre que he sentit anomenar Xangri-La (Shangri-La) mai he sabut què volia dir. Més o menys pel context me’n feia una idea, però d’alguna manera, no sé perquè, ho associava amb alguna cosa budista o fins i tot hinduista, potser per la “similitud” amb Xiva (Shiva).

A més a més, darrerament, tinc la sensació que aquest concepte agafa més força, sobretot des d’Àsia, perquè sovint l’anomenen. Sembla que sigui una referència comuna ben present.

La qüestió és que li he preguntat a ChatGPT quin era el significat Xangri-La i m’ha respost que una referència que surt en la novel·la original de James Hilton (1933) i “és el nom d'un paradís terrenal imaginari, un lloc idíl·lic, amagat entre les muntanyes de l'Himàlaia, on regnen la pau, la felicitat, l'harmonia i la longevitat”.

L'origen de la idea:
  • A la novel·la, un grup d'occidentals arriba accidentalment a una vall aïllada del Tibet.
  • Hi descobreixen una comunitat que viu en una tranquil·litat extraordinària, gairebé aliena al pas del temps.
  • Els seus habitants gaudeixen d'una longevitat excepcional i d'una societat basada en l'equilibri i la saviesa.

Què significa avui? Xangri-La s'ha convertit en una expressió universal per referir-se a:
  • Un paradís perdut o inaccessible.
  • Un refugi de pau lluny del món modern.
  • Un lloc de bellesa natural extraordinària.
  • Una utopia on sembla que el temps s'hagi aturat.

Aquesta referència actual jo no la tenia gens present, més que res perquè desconeixia l’existència del llibre i de la història explicada, a menys que, com he mencionat anteriorment, en cultures asiàtiques sí sigui així.

Adaptacions a pel·lícula d’aquest llibre només se’n coneixen dues, la d’aquesta pel·lícula de 1937 del Frank Capra, poca broma, amb 7,6 (IMDb) tot i haver passat tants anys, i una altra en format musical de 1973 amb 5,3 (IMDb) que, òbviament, no em miraré.

El que he vist ha estat una versió molt ben restaurada de la que, pel que sembla, tenien tota la banda sonora amb diàlegs inclosos, però les diverses adaptacions a cinemes van anar retallant mica en mica; només començar, un anunci sobre aquesta restauració:
Quan Lost Horizon de Frank Capra es va estrenar al març de 1937, tenia una durada de 132 minuts. Amb els anys es van sostreure gairebé 25 minuts de la pel·lícula es van reeditar versions més curtes.
Per al 1967 el negatiu original de nitrat s'havia deteriorat i no es coneixien còpies de la pel·lícula completa. Lost Horizon es va començar a restaurar el 1973. L'American Film Institute va buscar exhaustivament en arxius de tot el món per identificar les versions existents. Es va trobar com a resultat als seus esforços una banda sonora de 132 minuts i la pel·lícula sencera excepte set minuts.
La qualitat tècnica del nou material variava des d'excel·lent a escassa. A la restauració, Sony Pictures Entertainment, UCLA Film i Television Archive han utilitzat un laboratori modern i tecnologia digital per obtenir la millor qualitat possible.
Com que la pel·lícula és set minuts més curta que la banda sonora, les escenes que falten van ser substituïdes per fotogrames i fotografies que han arribat fins als nostres dies.

Per moments semblava més l’argument d‘una història d’algun capítol inverosímil d’Star Trek o de La dimensió desconeguda, però, malgrat tot, m’ha agradat. He tardat uns quants dies en veure-la, això sí…



“Diversos passatgers, entre els quals hi ha un jove diplomàtic anglès, sobreviuen a un accident aeri a l'Himàlaia. Quan creuen que la mort és inevitable, són rescatats pels habitants de Shangri-La, una idíl·lica i utòpica comunitat que viu oculta al Tibet. Mentre la Guerra Mundial amenaça el món, ells descobriran un lloc on la gent és feliç i no envelleix.”



Resum (amb espòilers)

El 10 de març de 1935, un aixecament revolucionari porta els occidentals aterrits a l'aeroport de la ciutat fictícia de Baskul, a l'oest de la Xina. L'evacuació està organitzada per l'escriptor, soldat i diplomàtic Robert Conway, abans que torni al Regne Unit i esdevingui ministre d'Afers Exteriors. Vola amb els quatre últims evacuats: el paleontòleg Alexander Lovett; el famós estafador Henry Barnard; la Gloria Stone, amargada i malalta terminal; i el germà petit de Conway, George. Tanmateix, el seu pilot és substituït per la força i el seu avió és segrestat. Finalment, es queda sense combustible i s'estavella a les profunditats de l'Himàlaia del Tibet, matant el seu segrestador.

El grup és rescatat per Chang i els seus homes i portat a Shangri-La, una vall idíl·lica protegida del fred intens. Els habitants satisfets són liderats pel misteriós Gran Lama. Inicialment ansiosos per tornar a la civilització, la majoria dels nouvinguts arriben a estimar Shangri-La, inclosa Gloria, que miraculosament sembla estar recuperant-se de la seva malaltia. Conway queda particularment encantat, sobretot quan coneix la Sondra, una professora de francès que ha crescut a Shangri-La. Tanmateix, George i Maria, una altra jove que hi viu, estan decidits a marxar.

Finalment, Conway té una audiència amb el Gran Lama, que descobreix que és un sacerdot catòlic europeu, el pare Perrault, que va arribar a la zona molts anys abans. Es diu que el fundador de Shangri-La té dos-cents anys, preservat, com els altres residents, per les propietats màgiques del paradís que ha creat, però finalment s'està morint i necessita algú savi en els costums del món modern per mantenir-lo fora de perill. Després de llegir els escrits de Conway, Sondra creu que ell és l'escollit; el Lama hi està d'acord i organitza el segrest de Conway. El vell nomena Conway el seu successor i després mor en pau.

George es nega a creure la fantàstica història del Lama i que Maria és molt més gran dels 20 anys que afirma tenir. Chang diu que Maria va ser portada a Shangri-La el 1888 per un segrest i que tenia 20 anys en aquell moment, cosa que la faria tenir 66 o 67. (Sondra afirma que en té 30.) Incert i dividit entre l'amor i la lleialtat, Conway accepta de mala gana acompanyar George i Maria amb un grup de porters que tornen a casa seva. Els porters van deixant enrere gradualment el trio, fins i tot disparant-los per divertir-se. Tanmateix, els trets desencadenen una allau que enterra els porters.

Després d'un viatge extenuant, Maria s'esfondra a la neu. Conway la recull i la porta al refugi d'una cova. Allà veuen que ha mort, i la seva cara seca revela la seva veritable edat. George perd la cordura i salta cap a la mort. Conway continua, i finalment s'esfondra. El troben i el porten a una missió catòlica xinesa, on un equip de recerca enviat des de Gran Bretanya el troba. L'experiència li ha fet perdre la memòria de Shangri-La.

En el llarg viatge de tornada al Regne Unit, ho recorda tot; Explica la seva història i després abandona el vaixell a Singapur. Els buscadors el persegueixen fins a l'Himàlaia, però no el poden seguir.

Interaccions socials #46/2026

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 46 (2026):

Novembre
SETMANA 46/2026
dl. 9: 8
dm. 10: 0
dc. 11: 0
dj. 12: 2
dv. 13: 0
ds. 14: 0
dg. 15: 0


dilluns, 9 de novembre del 2026

Apex (2026)

[1444]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Baltasar Kormákur
Guió: Jeremy Robbins
Música: Högni Egilsson
Producció: Chernin Entertainment, Ian Bryce Productions, Denver and Delilah Productions, RVK Studios
Distribució: Netflix
Actors: Charlize Theron, Taron Egerton
País: 🇮🇸 Islàndia, 🇬🇧 Regne Unit, 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 2.20:1; color: color
Estrena: 24/04/2026
Títol original: Apex
  • Depredador dominante  a Espanya
  • Ápex  a Hispanoamèrica

[ Gènere ]
1 h. 33 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,1) (113K)   |   Filmaffinity (5,3) (5,7K):
“Una alpinista, turmentada per una decisió fatal presa a Noruega, es retira a la natura salvatge d'Austràlia a la recerca d'aïllament. El seu viatge es converteix en una persecució desesperada quan un habitant local enganyós la tria com a propera presa per a un ritual al bosc.”

Crítica

Mediocre encàrrec per a Netflix, però amb 129 milions de visualitzacions…

No sé si estic més molest de tan avorrida com ha estat o pel fàstic i la incomoditat produïda per tota la situació forçadament fictícia.



“La Sasha, una dona intrèpida i amant de les aventures que intenta superar un profund duel, decideix endinsar-se en la naturalesa australiana per mirar de trobar pau interior enfrontant-se als seus propis límits. Però el que semblava una expedició extrema en un riu i muntanyes salvatges aviat es converteix en una lluita desesperada per sobreviure quan descobreix que un perillós i despietat assassí l'aguait després d'haver-la triat com a presa en un implacable joc del gat i el ratolí.”



Resum (amb espòilers)

Mentre escalen la paret dels Trolls (Troll Wall) a Noruega, la parella aventurera formada per la Sasha i el Tommy es veu sorpresa per una tempesta. El Tommy rep l'impacte d'una roca que cau, i el pes del seu cos inconscient amenaça d'arrossegar la Sasha per la paret del penya-segat. Ella es veu obligada a deixar anar la corda d'ell, que cau al buit i mor.

Cinc mesos més tard, a Austràlia, la Sasha —encara de dol— condueix sola pel Parc Nacional de Wandarra portant la brúixola de la sort del Tommy, amb la intenció d'escampar-ne les cendres. Un guarda forestal l'adverteix d'una sèrie de desaparicions a la zona i, a més, uns caçadors l'assetgen en una àrea de servei. El Ben, un habitant de la zona que ven carn seca de fabricació pròpia, intervé i li indica com arribar a una zona d'acampada aïllada. Aquella nit, els caçadors tornen a assetjar la Sasha, que es refugia al seu cotxe fins que marxen.

L'endemà, la Sasha recorre uns ràpids en caiac i acampa per passar la nit, però en despertar-se descobreix que li han pres la bossa. Es topa amb el campament del Ben, que li ofereix esmorzar i més subministraments. Ell confessa que l'ha estat observant; la Sasha, alarmada, intenta marxar en adonar-se que ha estat ell qui li ha robat la bossa. El Ben li torna la motxilla, però tot seguit branda una ballesta i un reproductor de música, i li diu que té fins al final d'una cançó per fugir abans que ell comenci a caçar-la.

En la seva fugida cap al riu, la Sasha perd el caiac als ràpids. Sent les veus d'una família a prop, però descobreix que es tracta d'un enregistrament de vídeo col·locat allà expressament per atraure-la. El Ben dispara contra ella i l'obliga a tornar al riu, mentre la persegueix pel bosc. Després d'amagar-se en un barranc, la Sasha intenta robar la canoa del Ben, però cau en una trampa per a óssos i és capturada. Com que havia investigat la Sasha després que ella es registrés a la caseta dels guardes, el Ben l'interroga sobre la mort d'en Tommy.

El Ben baixa en ràpel fins a una cova amagada i encadena la Sasha al costat de les restes mortals de diverses persones desaparegudes, incloent-hi la família que apareixia al vídeo. Ell revela que és un caníbal ritual que converteix les seves víctimes en carn seca —incloent-hi la seva pròpia mare. La Sasha li arrenca una orella d'una mossegada i fuig, tot i continuar encadenada, però el Ben la persegueix fins a una cascada. Mentre ella intenta desfer-se de les lligadures, ell gairebé l'estrangula, però ella aconsegueix reduir-lo amb una pedra i li provoca una fractura oberta a la cama. Atrapats junts en un canó desert, la Sasha, en estat delirant, confessa al Ben que se sent culpable per la mort del Tommy.

L'endemà al matí, arriben a un acord incòmode: com que la Sasha —encadenada— i el Ben —ferit— no poden escapar-se pel seu compte, decideixen sortir del canó escalant junts. El Ben allibera la Sasha de les cadenes, però es lliga al seu arnès d'escalada i l'amenaça de fer-la caure del cingle si intenta fugir. Durant l'ascens, ella prepara un nus Prusik perquè ell pugui pujar, però aprofita per alliberar-se de l'arnès i provoca que ell caigui al buit i mori. La Sasha continua l'escalada, ara sense equipament, i arriba al capdamunt.

Després de ser rescatada per uns vianants, la Sasha torna a la caseta dels guardaboscos i avisa les autoritats, que recuperen almenys vint cadàvers al refugi del Ben. En arribar a la platja, la Sasha ret un últim homenatge al Tommy llançant la seva brúixola a l'oceà.

diumenge, 8 de novembre del 2026

Interaccions socials #45/2026

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 45 (2026):

Novembre
SETMANA 45/2026
dl. 2: 0
dm. 3: 2
dc. 4: 2
dj. 5: 0
dv. 6: 0
ds. 7: 0
dg. 8: 0


dissabte, 7 de novembre del 2026

The Man Who Fell to Earth (1976)

[1443]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Nicolas Roeg
Guió: Paul Mayersberg (novel·la: Walter Tevis)
Música: John Phillips, Stomu Yamashta
Producció: British Lion Films
Distribució: British Lion Films
Actors: David Bowie, Rip Torn, Candy Clark, Buck Henry
País: 🇬🇧 Regne Unit; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1,85:1; color: color
Estrena: 18/03/1976
Pressupost: 1,5M $; recaptació: 3M $
Títol original: The Man Who Fell to Earth
  • El hombre que cayó a la Tierra  a Espanya i Hispanoamèrica

[ Ciència ficció, extraterrestres ]
2 h. 20 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,5) (32K)   |   Filmaffinity (5,5) (2K):
“Un extraterrestre s'ha de fer passar per humà per salvar el seu planeta moribund, però una dona i l'avarícia d'altres homes comporten complicacions.”

Crítica

Perquè he llegit els resums, sinó no m’hauria assabentat del que passa: és molt estranya…

Basada en la novel·la del mateix títol del Walter Tevis publicada l’any 1963.

He vist un petit clip de l’inici del primer capítol de la sèrie de deu capítols de 2022, he sentit curiositat i he estirat el fil per saber d’on venia tot plegat. Primera notícia de tot…

Pel que llegeixo, la pel·lícula es va estrenar a Espanya el 1976, però m’estranya moltíssim que no censuressin les escenes eròtico-pornogràfiques, tot i que la censura no es va abolir fins el 1977… Per altra banda, 2 h. 20 min. és una pel·lícula llarga per l’època.

M’ha semblat gairebé més interessant la sinopsi del llibre original, que no pas l’adaptació d’aquesta pel·lícula on pràcticament has d’endevinar en cada moment què està passant.

És a dir, llegeixo el resum del llibre i em sembla fantàstic, perfectament entenedor. També llegeixo el resum de la pel·lícula i s’entén molt bé, ara bé, no és el que hi passa, és el que s’interpreta que hi passa, però no és el que jo entenc. En definitiva, que m’ha deixat bastant torbat i trasbalsat…


The Man Who Fell to Earth
(1976)
The Man Who Fell to Earth
(1987)
The Man Who Fell to Earth
(2022) S01

Valoracions molt discretes d’aquesta pel·lícula de 1976 (6,5)IMDb, de l’altra TV movie de 1987 (4,9)IMDb i de la sèrie de 2022 (7,2)IMDb, però sembla que el fenòmen és considerat de culte en el sector.


“Un extraterrestre ve a la Terra amb forma humana amb la intenció d’aconseguir aigua per al seu propi planeta, que està moribund. Un cop aquí, i atesa la seva intel·ligència superior, l’alienígena comença a escalar socialment i financerament per aconseguir el seu propòsit.”



Resum (amb espòilers)

El Thomas Jerome Newton és un alienígena humanoide que viatja a la Terra des d'un planeta llunyà. En aterrar a Nou Mèxic, adopta l'aparença d'un home anglès. El Newton ha arribat a la Terra amb la missió d'emportar-se aigua al seu planeta natal, que pateix una sequera catastròfica. El Newton aprofita ràpidament la tecnologia avançada del seu món per patentar nombrosos invents a la Terra. Aconsegueix una riquesa immensa com a cap de World Enterprises Corporation, un conglomerat tecnològic amb seu a Arizona, amb l'ajuda de l'Oliver Farnsworth, un destacat advocat especialitzat en patents. El Newton necessita els diners per construir un coet amb què transportar aigua al seu planeta d'origen.

Durant una estada a Nou Mèxic, el Newton coneix la Mary-Lou, una jove solitària d'Oklahoma que es guanya la vida fent diverses feines a temps parcial en un hotel d'un poble petit. La Mary-Lou introdueix el Newton en molts costums terrestres, com ara anar a l'església, el consum d'alcohol i el sexe. Tots dos s'instal·len en una casa que ell ha fet construir a prop del lloc on va aterrar per primera vegada a Nou Mèxic.

El doctor Nathan Bryce, un antic professor universitari que mantenia relacions sexuals amb les seves alumnes, aconsegueix una feina com a tècnic de combustibles a World Enterprises i, a poc a poc, es converteix en el confident del Newton. El Bryce percep la naturalesa alienígena del Newton i organitza una trobada a casa seva, on ha amagat una càmera especial de rajos X. En fer una fotografia del Newton amb aquesta càmera, es revela la seva fisiologia extraterrestre. L'addicció del Newton a l'alcohol i a la televisió —és capaç de mirar diversos aparells alhora— es torna incapacitant, fet que provoca baralles amb la Mary-Lou. En adonar-se que el Bryce ha descobert el seu secret, el Newton revela la seva veritable forma alienígena a la Mary-Lou. Ella, incapaç d'acceptar la seva autèntica aparença, fuig presa del pànic i l'horror.

El Newton enllesteix la nau espacial i intenta emprendre'n el viatge inaugural, tot sota una intensa atenció mediàtica. No obstant això, just abans del moment previst per a l'enlairament, és capturat i detingut, pel que sembla pel govern i per una empresa rival. El seu soci, el Farnsworth, és assassinat. El govern, que havia estat vigilant el Newton a través del seu xofer, el manté captiu en un apartament de luxe tancat, situat a les entranyes d'un hotel. Cap al final dels anys de captivitat del Newton, la Mary-Lou el visita de nou. Ella és molt més gran i el seu aspecte ha quedat malmès per l'alcohol i el pas del temps. Mantenen relacions sexuals juganeres, amb una aparença de violència, que inclouen disparar una arma amb bales de fogueig; després, passen el temps bevent i jugant a tennis de taula. La Mary-Lou declara que ja no l'estima, i ell respon que ell tampoc no l'estima a ella. Els seus captors mantenen el Newton sedat amb alcohol —del qual s'ha tornat dependent— i el sotmeten a proves mèdiques rigoroses, durant les quals li tallen la disfressa humana. En una d'aquestes exploracions, que implica l'ús de rajos X, les lents de contacte que porta com a part de la seva disfressa humana queden adherides permanentment als seus ulls. Amb el temps, el Newton descobreix que la seva «presó», ara en estat d'abandonament, no està tancada amb clau, i marxa.

Incapaç de tornar a casa, el Newton —abatut i alcohòlic— crea un enregistrament amb missatges extraterrestres, amb l'esperança que es transmeti per ràdio fins al seu planeta d'origen. El Bryce, que mentrestant s'ha casat amb la Mary-Lou, escolta una còpia de l'enregistrament i es troba amb el Newton en un restaurant. El Newton continua sent ric i conservant un aspecte jove, malgrat el pas de molts anys. No obstant això, ha caigut en una depressió i continua patint alcoholisme. Assegut a la terrassa del restaurant, el Newton pregunta per la Mary-Lou, abans de desplomar-se a la cadira, sumit en un estupor etílic.


Resum del llibre

El Thomas Jerome Newton, un extraterrestre del planeta Anthea, arriba tot sol a la Terra i adopta la identitat d'un empresari humà. Anthea ha quedat devastada per una guerra nuclear, sequeres i el col·lapse mediambiental, i només en queden uns pocs supervivents. El Newton planeja utilitzar els recursos i la indústria de la Terra per construir una nau espacial capaç de transportar els antheans restants fins a la Terra. Tot i que té un aspecte majoritàriament humà, la gravetat més intensa i l'atmosfera terrestre li suposen una dificultat física; per això, ha d'amagar la seva veritable identitat mentre duu a terme el seu pla.
El Newton aterra a Kentucky i comença a instal·lar-s'hi discretament. Ven objectes de valor per aconseguir diners i, tot seguit, es posa en contacte amb l’Oliver Farnsworth, un advocat especialitzat en patents. El Newton porta amb ell coneixements científics avançats d'Anthea, que transforma en una sèrie d'invents valuosos. El Farnsworth l'ajuda a patentar aquestes tecnologies i a organitzar les estructures legals i financeres necessàries per treure'n profit. Els invents del Newton generen ràpidament una riquesa immensa, i ell funda la World Enterprises, una corporació centrada en productes que van molt més enllà de la tecnologia humana convencional.
El Newton manté el seu propòsit en secret. Per al públic, és un industrial excèntric però brillant. En realitat, la World Enterprises existeix per finançar i construir la nau espacial que salvarà els antheans. El Newton destina els beneficis de l'empresa a la investigació, l'adquisició de terrenys i el desenvolupament industrial, tot evitant cridar l'atenció innecessàriament. Aquesta discreció protegeix la missió, però l'èxit aclaparador de la seva empresa també desperta curiositat i sospites.
A mesura que passa més temps a la Terra, el Newton se sent cada vegada més aïllat. La seva condició física fa que la vida quotidiana li resulti difícil, i el distanciament tant dels humans com dels seus congèneres antheans li pesa molt. Coneix la Betty Jo, que li fa companyia. A través d'ella i de les relacions socials habituals, el Newton es veu arrossegat a adoptar els costums humans. Comença a consumir alcohol i, a poc a poc, en perd el control.
El Nathan Bryce, un científic la carrera del qual s'ha estancat, s'interessa per l'empresa del Newton i els seus invents. La tecnologia que produeix la World Enterprises sembla massa avançada per tenir un origen humà. El Bryce investiga el Newton i, finalment, arriba a la conclusió que no és humà. El Newton li confirma la veritat i li explica la situació d'Anthea, el propòsit de la seva missió i la raó del seu secretisme. El Bryce esdevé una de les poques persones que sap què intenta fer el Newton.
El projecte del Newton continua, però la seva posició es torna més vulnerable. La World Enterprises ha crescut tant i ha esdevingut tan important que ja no pot passar desapercebuda per a les autoritats. El govern comença a sospitar de la riquesa, el secretisme i el poder tecnològic del Newton. La vigilància s'intensifica i els moviments del Newton són controlats. Abans que pugui enllestir la seva nau espacial i dur a terme el rescat dels antheans, és detingut.
Durant la detenció, el Newton és interrogat i sotmès a exàmens mèdics. Les autoritats estudien la seva fisiologia inusual, i aquestes proves el deixen cec de manera permanent. El seu captiveri també retarda el projecte de la nau espacial i altera el calendari del qual depèn la missió de rescat. Quan el Newton és alliberat, la seva salut, la seva determinació i la seva capacitat pràctica per completar la missió han quedat greument malmeses.
Després del seu alliberament, el Newton continua sent ric, però la seva riquesa ja no serveix per al propòsit original. És incapaç d'acabar la nau espacial i la seva dependència de l'alcohol s'agreuja. Els antheans supervivents queden fora del seu abast, i el Newton es troba atrapat a la Terra. Més tard, el Bryce se'l torna a trobar i veu que ha canviat respecte a la persona que va fundar la World Enterprises. El Newton ha preparat un enregistrament que pretén ser un missatge final per a Anthea, però ja no pot tornar a casa ni portar el seu poble a la Terra.
La novel·la acaba amb el Newton vivint encara sota la seva identitat pública de Thomas Jerome Newton, però la missió de rescat ha fracassat. Ell roman a la Terra, cec, aïllat i incapaç de salvar els últims supervivents del seu món.