Ricard Vilanova

[611]

Valoració

30/03/2026 ~~8,50 €~~ 8,07 €

Fitxa tècnica

Nominada al Manga Taishō 2023 (16a ed.)
2n classificat

Guió: Yuki Suenaga
Dibuix, tinta i color: Takamasa Moue

Traducció al castellà: Nuria Cimas Pita, Gorka Merino Chaparro

Títol original: あかね噺 (Akane-banashi)

[ Manga shōnen, comèdia dramàtica, coming-of-age, rakugo ] (ed. 2025)

RawKuma (scans en japonès)
Milky Way Ediciones (26/03/2026 a Espanya)
Shueisha (Weekly Shōnen Jump) (04/03/2024 al Japó)

9 capítols (81-89) - 192 pàg. b/n + sobrecobertes vernissades brillant
Format B6: 115 x 170 mm (112 x 175 mm ed. japonesa)
(gruix 13 mm)
Wikipedia | MyAnimeList (8,15) (8.602)

Chōchō Konjakutei

(shin’uchi)

Sinopsi

Whakoom:
“El mestre Chōchō ha posat l’Akane sobre la pista d’un art compatible amb el seu nin. L’Akane es llança ràpidament a pregar-li que li ensenyi… i el Chōchō la posa a prova? D’altra banda, tant l’Akane com el Karashi s’uneixen a l’Asagao per crear un grup de preparació i divulgació de l’ascens d’aquest darrer a futatsume. Per tal de completar l’aforament en les seves actuacions, l’Akane trama un pla secret sorprenent!”

Crítica

Perdut l’interès inicial, se’m comença a fer anodina; tot i això, me l’he llegit pràcticament d’una tirada…

La història de l’Akane (Akane-banashi) és un manga shōnen escrit per la Yuki Suenaga i il·lustrat pel Takamasa Moue que tracta l’art escènica tradicional japonesa del rakugo (monòlegs humorístics amb l’intèrpret agenollat sobre un coixí, vestit amb un kimono enmig d’un escenari pràcticament buit), que es va començar a serialitzar el 2022 a la Weekly Shōnen Jump i actualment té recopilats divuit tankōbons. En els premis Manga Taishō 2023 (16a edició) va quedar en segon lloc, però pràcticament empatat a punts amb el guanyador Kore Kaite Shine (Draw This and Die) de la Minoru Toyoda (102 punts del manga guanyador per 100 punts pel segon classificat).

He començat a seguir aquesta història després de saber que hi ha anunciada una adaptació a anime per la primavera del 2026 (abril) i tot just després d’haver vist les dues temporades de Shōwa Genroku Rakugo Shinjū (2016-17) amb el rakugo com a tema principal.

Ara mateix ja he vist els dos primers capítols de la temporada de primavera d’anime que inclou aquesta sèrie.

L’edició original de la Shueisha és molt prolífica (5 volums per any) i aquí la traducció al castellà de Milky Way Ediciones intenta seguir-li el pas publicant un volum cada dos mesos, però porta el desfase inicial d’un any i mig i, amb aquest últim volum, han badat per fer-lo coincidir amb l’estrena de la sèrie provocant un retràs considerable.

La contraportada de la sobrecoberta va dedicada al Chōchō Konjakutei (un shin’uchi, descrit com a ōkanban, que en el context del rakugo significa una gran figura estrella o cap de cartell) i, en aquest volum, també m’ha arribat amb una mini-postal (75 x 115 mm) de regal del mateix Chōchō Konjakutei que m’ha servit de punt de llibre. De moment, únicament no m’han arribat les postaletes dels volums 2 i 4.

Tot i que en la publicació setmanal de la Weekly Shōnen Jump apareix de tant en tant alguna pàgina a color, en el volum tankōbon recopilatori traduït al castellà no n’apareix cap.

En aquest volum ens trobem de ple en l’arc de l’Exhibició de Promoció a Futatsume al Teatre Suehirotei, on el focus recau totalment en el carismàtic Chōchō Konjakutei.

Aquesta vegada m’he llegit el volum pràcticament d’una tirada. Quan l’agafes amb ganes se’t queda curt…

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

El volum 10 gira al voltant de l’anomenat “Chōchō Arc” i dels preparatius per a la promoció de l’Asagao a futatsume, amb el Chōchō Konjakutei com a figura central i catalitzador narratiu.

1. El Chōchō com a mestre “d’alt risc”.

Després de veure actuar el Chōchō, l’Akane queda profundament impactada pel seu estil, especialment per la seva idea de l’“art del sol” (陽の芸), una manera d’entendre el rakugo basada en la connexió amb el públic i el carisma natural.

L’Akane li demana ser la seva deixebla, però el Chōchō no és un mestre convencional: tracta l’ensenyament com una aposta (gamble), posa proves indirectes i psicològiques i valora més la individualitat (nin) que la tècnica pura.

Aquest enfocament el presenta com una figura imprevisible però extremadament influent.

2. La prova de l’Asagao: omplir la sala.

Un dels eixos del volum és la prova final de l’Asagao Konjakutei per ascendir a futatsume.

El Chōchō li imposa una condició molt concreta: demostrar que pot atreure públic real i sostenir funcions amb èxit.

Per aconseguir-ho: l’Asagao organitza una sèrie d’actuacions preparatòries, demana ajuda a l’Akane i el Karashi, i es troben amb dificultats per omplir el local.

Aquí el manga posa molt d’èmfasi en una idea clau del rakugo professional: no n’hi ha prou amb ser bo; cal vendre entrades.

3. El pla de l’Akane.

Davant la crisi d’assistència, l’Akane idearà una solució poc convencional: concep una estratègia creativa per atraure públic, i combina presentació, concepte i narrativa més enllà del rakugo tradicional.

Aquest “pla boig” (com el descriu la pròpia obra) és: arriscat, però alineat amb la filosofia del Chōchō.

I funciona perquè: connecta amb el públic d’una manera diferent, no purament ortodoxa.

4. Evolució de l’Akane.

En paral·lel, aquest volum és clau per al desenvolupament de l’Akane: comença a entendre què significa trobar el seu propi estil (nin), deixa de copiar models i busca una identitat pròpia, i veu el Chōchō un possible camí, però no una resposta fàcil.

És un punt d’inflexió conceptual: el talent no és imitació, sinó interpretació personal.

5. Trama cap al debut futatsume.

Cap als últims capítols: la preparació del debut de l’Asagao arriba al clímax, es consolida la importància del reconeixement extern (públic), i es deixa entreveure el futur immediat dels personatges.

El volum acaba amb sensació de transició cap a un esdeveniment gran: el debut oficial i les seves conseqüències.