Bloc personal,

diumenge, 16 de desembre de 2018

Escales (1de3)

Hi han 12 escales “per aprendre”. Aquestes 3 primeres corresponen al

Mode major

1.- Escala menor sèptima: escala dòrica (II-7)

2.- Escala de sèptima: escala mixolídia (V7)

3.- Escala major: escala jònica (I)

dissabte, 15 de desembre de 2018

Lucky Luke (2009)

[672]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: James Huth
Guió: Sonja Shillito, James Huth
Actors: Jean Dujardin, Michaël Youn, Sylvie Testud

[ Aventura, comèdia, western ] 1h 43min

Sinopsi

IMDb (4,8):
“Un pistoler sense por, Lucky Luke, ha de portar la pau a Daisy Town per ordre del President.”

Crítica

Molt dolenta… i ben feta al mateix temps…

Una estètica súper treballada, però, per altra banda, sense cap sentit ni coherència.

Resum (amb espòilers)

Lucky Luke queda orfe de ben petit perquè una banda mata els seus pares. Quan creix, però, es converteix en el pistoler més ràpid de l’oest amb el mèrit de no haver matat mai a ningú.

El President, atrafegat en crear una línia de ferrocarril de costa a costa, li encarrega a Lucky Luke que porti la pau al poble on va nèixer i van matar els seus pares, ara infestat de bandolers, perquè és el punt d’unió entre els dos extrems del ferrocarril.

Al poble va tancant, un per un, tots els bandolers, però hi ha un peix gran, el mag, que li ho posa difícil. Finalment es baten en dol i Lucky Luke el mata, cosa que el portarà a deixar, per sempre més, de portar armes, la qual cosa el fa ser el centre de l’objectiu dels bandolers. Jessie James, però, el salva de la forca, conjuntament amb Calamity Jane, perquè vol entrar als llibres d’història com l’home que va matar Lucky Luke. Billie en Nen, que el tenia a la forca, s’hi apunta també.

Mentrestant el governador, amic dels seus pares, li ofereix un bitllet per anar a Europa per tal de salvar-lo. Quan està fugint, però, és atacat per Jessie James i Billie el Nen, però quan intenten matar-lo amb la seva arma se n’adona que ha estat manipulada per la noia amb la que fuig, obligada pel mag que, per altra banda, ha fingit des del principi la seva mort amb l’únic objectiu de segrestar el President primer i matar-lo després.

Lucky Luke, Calamity Jane, Jessie James i Billie el Nen travessen el dessert de Nevada on, amagat dins d’un miratge, hi ha un casino secret del mag on té segrestat el President. Després d’una batalla final a trets, detenen el mag i el governador, que semblava volia ajudar-lo, però era la mà negra que estava darrera de tot perquè volia ser President i part de la banda assassina dels seus pares.

#funnywordsgift (210)

“If it’s hot in December, it will bring the worst bad.”

[210]

diumenge, 9 de desembre de 2018

Sayonara no asa ni yakusoku no hana o kazarô (2018)
(Maquia: When the Promised Flower Blooms) (Maquia. Una historia de amor inmortal)

[671]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Mari Okada
Guió: Mari Okada
Veus de doblatge: Manaka Iwami, Miyu Irino, Yôko Hikasa

[ Animació, aventura, drama ] 1h 55min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Una noia immortal i un noi normal es reuneixen i es converteixen en amics, compartint un vincle que dura al llarg dels anys.”

Crítica

Serà que no l’he entés…

Té coses que estan força bé, però en línies generals, tot i “la feinada” que té darrera, la trobo bastant simplona i, sobretot, cursi. A hores d’ara, suposo, encara no l’he entés.

Veus de doblatge extremadament estereotipades, de veuetes tendres fins el punt que són extremadament cursis i veuotes d’home també extremes. La música està bé, però no mata… però és que en una pel·lícula “clàssica” d’anime japonès se li suposa un mínim de qualitat… també estereotipat. L‘animació, al meu entendre, bastant plana, sense pràcticament res de 3D. Ara, això sí, molt ben il·lustrada i amb efectes de llums ben fets. I l’argument podria ser un més dels molts que s’han anat fent els últims anys en l’anime amb reminiscències a qualsevol pel·lícula anterior… En definitiva: bastant oblidable.

Resum (amb espòilers)

En una distòpica humanitat medieval on existeixen ésser ancestrals com els lorphs –immortals de pel ros que es passen la vida teixint teles infinites– i renatos –dracs voladors–, els humans, provistos de renatos, ataquen els lorphs, en segresten algunes dones i tornen al seus castells. Tot perquè el rei de torn pugui tenir una descendència mítica amb una lorph, per demostrar el seu poder, de la mateixa manera que té renatos lligats al pati com qui té Ferraris…

A tot això, una noia lorph que no té mare i n’enyora la seva mancança, Màquia, durant l’atac dels renatos és envolada per un dels dracs i quan aquest entra en combustió espontània acaba aterrant en una zona desconeguda per ella. Acaba trobant una casa que ha estat atacada per soldats i han matat una mare amb el nadó en braços que no para de plorar. Sabent que ella és immortal i contra tot sentit comú, adopta el nen i acut a una granja a donar-li de menjar. La dona de la granja, amb els seus tres fills, l’acull conjuntament amb el nadó, a qui acaba posant de nom Ariel.

Davant del xiuxiugueix de la gent que no para de malparlar, es tenyeix el pèl de castany per no aparentar el que és i cuidar el seu fill (adoptiu). El nen, davant la bondat de la mare, l’estima moltíssim, però quan es fa gran, davant els riures dels companys la deixa de banda.

Mare i fill acaben a la ciutat treballant molt dur per sortir-se’n. Allà veuen un dels fills de la dona que els va acollir que ara és soldat del rei. Ariel també acaba entrant de soldat.

Un lorph intenta rescatar la reina que ha parit una descendent pel rei, però no li deixen veure-la. D’igual manera Màquia és segrestada per casar-la amb el rei d’un altre país, en el moment que Ariel marxa a fer de soldat, trencant els llaços amb la seva mare.

Finalment el regnat és atacat per l’altra regne i és derrotat, en el moment en que Ariel es converteix en pare i la seva mare, sense saber-ho ell, assiteix al part de la seva neta. Mare i fill es despedeixen.

Molts anys més tard, quan Ariel ja és vell i espera la mort, Màquia el ve a visitar igual de jove que quan el va adoptar i se n’alegra per ell perquè ha viscut intensament, al mateix temps que trenca la seva promesa de no plorar, perquè “una mare no plora”.

The Haunting of Hill House (2018) S01

[74]

Valoració



Fitxa tècnica

Creador: Mike Flanagan
Actors: Michiel Huisman, Carla Gugino, Henry Thomas

[ Drama, terror, misteri ] 10 capítols de 42-71 minuts

Sinopsi

IMDb (8,8):
“Parpellejant entre el passat i el present, una família fracturada s’enfronta a memòries inquietants de la vella casa i els freds esdeveniments que els van fer fugir.”

Crítica

Boníssima… amb algunes coses “criticables”…

Sí, té les seves cosetes, alguns diàlegs forçats per justificar la trama, potser en un moment que no calia, però és que la història val la pena i la intriga i la sorpresa hi són fins al final. A nivell narratiu molt ben feta, tot i que, com dic, té errades… Per exemple, el capítol que tot ell està rodat pràcticament en un sol pla, algunes situacions estan forçades i, potser també perquè ja estem acostumats a veure aquesta “novetat”, se li veu falta de credibilitat, però, amb tot, m’ha agradat moltíssim.

La sèrie explica com una família composta per pare, mare i cinc fills –els dos últims bessons– d’edats esglaonades entre els 6 i els 14 anys (?), compra una casa vella per restaurar-la i vendre-la després per poder construir-se la seva pròpia. La mala sort fa que la casa que han comprat tingui “vida” pròpia i els acaba alterant a tots. Des d’un primer moment veiem com tenen “visions” però són atribuïbles a malsons.

Tota la sèrie va fent salts temporals constants entre l’estiu que entren a la casa i han d’acabar sortint per cames i l’edat adulta i com aquells fets els van afectar fins el dia d’avui. Cada capítol està dedicat a un dels integrants de la família, des de petits fins a grans i, mica en mica, anem coneixem més detalls intrigants de la casa i d’una sèrie de fets del tot inexplicables.

20th Century Women (2016)

[670]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Mike Mills
Guió: Mike Mills
Actors: Annette Bening, Elle Fanning, Greta Gerwig

[ Comèdia, drama ] 1h 59min

Sinopsi

IMDb (7,3):
“La història d’un adolescent, la seva mare i altres dues dones que l’ajuden a conèixer l’amor i la llibertat al sud de Califòrnia de 1979.”

Crítica

Està bé, però no mata…

Potser hi havien unes expectatives massa altes veient la valoració a IMDb. Certament és un tipus de pel·lícula que a mi, personalment, ja m’entra, però tampoc és per tirar coets. La història està bé, la manera d’explicar-la també, però qui no vegi les obvietats de que t’ho posen tot massa bonic és perquè no vol… però bé, per altra banda d’això tracta el cinema, de deixar-te enganyar per passar una estona entretinguda.

Resum (amb espòilers)

Un noi de quinze anys viu amb la seva mare en una casa de Califòrnia en la que lloguen habitacions. La mare, amb estudis, lliberal i de mentalitat oberta, entén que el noi necessita una figura paterna i, com aquesta no existeix, demana ajuda als llogaters de les habitacions per ajudar-lo a crèixer i desenvolupar-se com a persona en una època (finals de la dècada de 1970) potser massa idealitzada.

Amb l’excusa d’educar el noi, coneixem la vida, obra i miracles de cadascun dels llogaters i també coneixem, a través d’un veu en off, com acaben les seves vides més enllà d’aquest estiu californià idealitzat que ens mostren.

dissabte, 8 de desembre de 2018

#funnywordsgift (209)

“Who dinner soup, believes that dinner, but not dinner.”

[209]

dijous, 6 de desembre de 2018

Living Coral

And this next year, the “color of the year” for 2019 is for Living Coral Pantone 16-1546. Congratulations for the new color! Welcome!

diumenge, 2 de desembre de 2018

The Predator (2018)

[669]

Valoració




Fitxa tècnica

Direcció: Shane Black
Guió: Shane Black, Fred Dekker
Actors: Boyd Holbrook, Trevante Rhodes, Jacob Tremblay

[ Acció, aventura, terror ] 1h 47min

Sinopsi

IMDb (5,6):
“Quan un nen accidentalment desencadena el retorn de la caça dels predadors més letals de l’univers, només un equip d’ex soldats fora de la llei i una científica inconformista pot evitar el final de la raça humana.”

Crítica

Osti, què dolenta! … però dolenta amb ganes!

Hi ha moments que és molt còmica, però ni això ho saben fer bé. Només es pot qualificar de ridícula… ni per passar l’estona…

Resum (amb espòilers)

En una persecució espacial, un Predator aterra a la terra en el moment en que un grup de militars intenta sabotejar un segrest. Tot l’equip és mort excepte el franctirador que aconsegueix “robar” la màscara i el braçalet del Predator i, perquè no li requisin, se l’envia a casa per paquet postal on el seu fill, amb Asperger, obre el paquet i activa el dispositiu de tal manera que el Predator, que ha estat capturat pels humans i sedat per fer-li proves, un cop ha despertat i eliminat tota allò que el destorbava, sap on anar a buscar-lo.

Mentrestant el franctirador, que volen fer desaparèixer perquè no hi hagin testimonis, és enviat en un autobús a un centre de salut mental, juntament amb altres militars que se’ls ha anat un bull. L’altra nau, que seguia la primera, arriba a la Terra i busca l’altre Predator, moment en el que l’autobús torna a les instal·lacions militar i rescaten la científica que sembla saber molt de Predators. Tots units intenten fugir del primer Predator, quan un segon Predator, molt més gran i més ben equipat, mata el primer i es disposa a eliminar les proves que queden a la Terra de la presència de Predators.

L’autobús dels bojos va a casa del franctirador per protegir el nen, que ha desxifrat les eines que el seu pare havia enviat per correu, però que, de moment, fa servir com a disfressa de Halloween. Ara tothom va darrera del nen: el seu pare i els militars bojos per protegir-lo, els militars que acaparen informació alienígena van darrera el nen per saber com fer funcionar els seus dispositius i el Predator per eliminar tot rastre.

En un seguit de fugides, mica en mica van morint tots els companys de l’autobús dels bojos, excepte el paramilitar, el nen i la científica. El Predator evolucionat és exterminat i acaben descobrint que el primer Predator portava a la Terra una arma per matar Predators evolucionats a manera de tratge Ironman.

Upgrade (2018)

[668]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Leigh Whannell
Guió: Leigh Whannell
Actors: Logan Marshall-Green, Melanie Vallejo, Steve Danielsen

[ Acció, ciència ficció, thriller ] 1h 40min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“Ambientada en un futur proper, la tecnologia controla gairebé tots els aspectes de la vida. Però quan Gray, una persona amb fòbia a la tecnologia se li capgira el món, la seva única esperança de venjança és un implant d’un xip informàtic anomenat Stem.”

Crítica

Molt bona!

Una agradable sorpresa “de la que ningú en parla”. Realment està molt ben feta, però el més important és el guió, la història i el final més o menys previsible. Chapeau!

Resum (amb espòilers)

Una parella viu luxosament en una gran casa domotitzada amb tecnologia futurista, perquè ella té un càrrec important en una empresa informàtica. Ell, en canvi, s’estima més allunyar-se de la tecnologia i, sense feina coneguda, treballa en el taller de casa restaurant un cotxe antic que, més tard, vendrà a un milionari excèntric. Tot i els avenços tecnològics, hi han contrastos socials molt grans i també hi ha molta gent dormint al carrer sense res…

En la venda del cotxe al milionari, hereu d’una multinacional dedicada també a la informàtica, però que, sembla, està tecnològicament alguns passos més avançat, la xicota del protagonista l’acompanya a la venda del cotxe i coneix el comprador. Tornant cap a casa en el cotxe autònom, aquest pateix un bloqueig, els treu de la ruta preestablerta i acaben volcant en els suburbis d’una gran ciutat. Allà són atacats per una colla de vàndals –que sembla els estaven esperant tot i que arriben més tard– i maten a la noia amb un tret a l’estòmac i li disparen al noi al cap, tot i que no mora, deixant-lo tetraplègic.

Després d’uns dies d’hospital, l’empresa de la noia proveeix al protagonista de tot un seguit d’artilugis a la casa per ajudar-lo en el seu dia a dia, però ell continua tetraplègic. Desesperat, intenta treure’s la vida i quan està a l’hospital, rep la visita de l’excèntric milionari que li proposa l’implant d’un xip experimental que li permetrà tornar a caminar, amb l’única condició que no ho faci saber a ninguú.

Finalment el protagonista accedeix i, més aviat de l’esperat, comença a recuperar la psicomotricitat de totes les seves extremitats fins el punt que es pot moure amb total normalitat i tot gràcies al xip instal·lat en la seva mèdula que el reconnecta. Quan arriba a casa, però, sent una veu i per un moment es pensa que ha embogit, quan en realitat és la veu del xip que té un assistent de veu que només escolta ell i està per servir-lo, si així ho vol.

La prioritat del protagonista, un cop recuperada la seva mobilitat que ha d’amagar a la resta de persones que l’envolten, inclós la seva mare i la policia que investiga l’assasssinat, és trobar els assassins. Gràcies a l’assistent averigua que els assassins han disparat sense armes, per la qual cosa són persones amb implants que porten l’arma integrada al braç.

Investigant una mica més, troba l’adreça d’un possible sospitós, però no el pot delatar a la policia, perquè acabarien descobrint la font de la informació i el contracte de confidencialitat deixa ben clar que el xip “no existeix”, per la qual cosa necessita proves fefaents que és un dels implicats. Es presenta a la casa en la cadira de rodes i, quan els drons de vigilància passen de llarg, s’aixeca de la cadira de rodes i s’acosta a la casa. El xip pot desactivar enginys informàtics, però no té habilitats manuals com, per exemple, obrir una porta. Entren dins buscant proves i no troben res, però l’assistent l’indica on buscar. Enmig del registre, s’obre la porta i entra el sospitós. El protagonista s’amaga, però és ràpidament descobert, moment en el que comença una lluita en la que el protagonista té les de perdre, fins i tot, la vida. L’assistent li demana autorització per actuar i guanyar la lluita, de manera que anticipa tots els moviments de l’agressor, els esquiva i li va provocant danys importants fins que, potser en defensa pròpia, l’acaba matant bastant espectacularment.

El protagonista està esglaiat veient com l’assistent, amb la seva conformitat, ha fet servir el seu cos per anticipar tots els moviments, per la qual cosa acaba vomitant de la impressió. L’assistent li diu que ha d’esborrar totes les seves empremtes, inclós el vòmit si no vol ser involucrat en l’assassinat. El protagonista li diu que no recorda què ha tocat, però l’assistent li confirma que ell té un registre de tot i que es pot fer.

Mentre la policia investiga aquest assassinat i visita el protagonista, altre cop “tetraplègic”, per saber detalls de l’assassinat, aquest continua la seva investigació i, assessorat novament per l’assistent, visita un bar desconnectat al que l’assistent no té accés per esbrinar noves pistes. Al mateix temps, coneix que el milionari sap on ha estat en cada moment i l’amenaça amb desconnectar el xip a distància. Entra al bar, amb el xip desconnectat per no aixecar sospites i ràpidament és retingut en els lavabos i començat a torturar en el seu cos tetraplègic, per la qual cosa no sent cap dolor. En el moment que comença a sentir que el torturador és un dels individus que els van assaltar, activa el xip i acaba amb tots i el torturador acaba torturat per aconseguir més informació.

En sortir del bar, sabent que el milionari desconnectarà el xip, aquest li dona instruccions de com hackejar-lo per la qual cosa haurà d’anar a un edifici no gaire lluny d’allà. Mentrestant el milionari envia agents per eliminar-lo i la resta de la banda que els va assaltar saben on anar per acabar amb ell. Just a la porta del hacker, el xip és desactivat i torna a estar tetraplègic. Allà però, seguint les instruccions que prèviament s’ha anat anotant al braç de l’assistent, el xip és hackejat i, a partir d’ara, serà independent, però els assassins –els uns i els altres– s’acosten i, fins que no es reinicïi, segueix tetraplègic.

En l’últim moment recobra la mobilitat i pot fugir. Uns assassins maten els altres i els causant de la mort de la seva dona van darrera d’ell. Un és mort amb ajuda del superpoder de l’assistent i ell fuig. L’assistent l’insta a trobar el que queda o sinó aquest el trobarà a ell i el matarà… a ell i al xip que porta dins. Quan el localitzen comença una lluita en la que, com a persona modificada tecnològicament, no pot superar perquè anticipa, igual que ell, tots els moviments. Quan està gairebé perdut, però, fa enfadar l’oponent i sense seguir els protocols informàtics i fent servir la rauxa pròpia de la lluita, fa un moviment que el deixa venut i acaba morint.

Abans, però, ha sabut que, l’assassinat de la seva xicota i el mateix accident van ser provocats pel milionar per provar el xip en ell, un pla ben orquestrat des d’un bon començament. Es dirigeix a casa del milionari i aquest li diu que, en realitat, ell no és amo dels seus actes, doncs és el xip que fa temps ha adquirit consciència pròpia i el seu pla és eliminar el milionari, l’única persona que pot fabricar un altre xip superior i eliminar-lo. És una qüestió de supervivència. Tot i que la policia l’ha seguit. Finalment mata el milionari, però no la policia, perquè encara té una mica de poder dins el cos, ara pràcticament dominat pel xip.

En un moment donat, el protagonista desperta a l’hospital i amb la seva xicota viva al costat i descobreix que, després de l’accident tot ha estat un mal son. En realitat, el xip li ha proporcionat al protagonista una realitat virtual millor que la realitat on pot viure plàcidament, mentre el xip pren tot control del cos del protagonista i acaba matant, finalment, la policia.