Ricard Vilanova: Akane-banashi, vol. 3 (2022) (Akane banashi, vol. 3

[591]

Valoració

Fitxa tècnica

Nominada al Manga Taishō 2023 (16a ed.)
2n classificat

Yuki Suenaga (guió)
Takamasa Moue (dibuix, tinta i color)

Nuria Cimas Pita, Gorka Merino Chaparro (traducció al castellà)

Títol original: あかね噺 (Akane-banashi)

[ Manga shōnen, comèdia dramàtica, coming-of-age, rakugo ] (ed. 2024)

RawKuma (scans en japonès)
Milky Way Ediciones (29/04/2024 a Espanya)
Shueisha (Weekly Shōnen Jump) (04/10/2022 al Japó)

9 capítols (17-25) + extres - 192 pàg. b/n + sobrecobertes vernissades brillant + postal
Format B6: 115 x 170 mm (112 x 175 mm ed. japonesa)
(gruix 13 mm)
Wikipedia | MyAnimeList (8,02) (7.651)

Koguma Arakawa
(futatsume)

Sinopsi

Whakoom:
“Per fi ha començat la Copa Karaku, la competició de rakugo per a estudiants. Amb l’habilitat excel·lent, l’Akane ha aconseguit captar l’atenció del públic. Després de rebre els consells del Koguma, quina estratègia haurà de seguir per guanyar només amb el Jugemu?! El particular rakugo dels rivals que s’interposa entre l’Akane i la victòria surt a la llum… Arriba la resolució d’aquesta batalla d’idees i emocions en conflicte!”

Crítica

La Copa Karaku, el temut Isshō Arakawa i el clàssic Jugemu de l’Akane…

La història de l’Akane (Akane-banashi) és un manga shōnen escrit per la Yuki Suenaga i il·lustrat pel Takamasa Moue que tracta l’art escènica tradicional japonesa del rakugo (monòlegs humorístics amb l’intèrpret agenollat sobre un coixí, vestit amb un kimono enmig d’un escenari pràcticament buit), que es va començar a serialitzar el 2022 a la Weekly Shōnen Jump i actualment té recopilats divuit tankōbons. En els premis Manga Taishō 2023 (16a edició) va quedar en segon lloc, però pràcticament empatat a punts amb el guanyador Kore Kaite Shine (Draw This and Die) de la Minoru Toyoda (102 punts del manga guanyador per 100 punts pel segon classificat).

He començat a seguir aquesta història després de saber que hi ha anunciada una adaptació a anime pel 2026 i tot just després d’haver vist les dues temporades de Shōwa Genroku Rakugo Shinjū (2016-17) amb el rakugo com a tema principal.

L’edició original de la Shueisha és molt prolífica (5 volums per any) i aquí la traducció al castellà de Milky Way Ediciones intenta seguir-li el pas publicant un volum cada dos mesos, però porta el desfase inicial d’un any i mig.

La contraportada va dedicada al Koguma Arakawa (un dels quatre futatsume del clan Arakawa) i, en aquest volum, a l’igual que en el primer volum, també m’ha arribat amb una mini-postal (75 x 115 mm) de regal del mateix Koguma Arakawa que m’ha servit de punt de llibre. De moment, només m’han arribat les postaletes en els volums 1 i 3.

Tot i que en la publicació setmanal de la Weekly Shōnen Jump apareix de tant en tant alguna pàgina a color, en el volum tankōbon recopilatori traduït al castellà no n’apareix cap.

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Escenari 17: La fase preliminar de la Copa Karaku.- L’Akane comença la seva participació a la Copa Karaku amb el clàssic embarbussament Jugemu, única condició que li va imposar el mestre Shiguma per participar-hi, tenint en compte que el jutge en la fase final serà l’altre mestre de l’estil Arakawa, el temut Isshō Arakawa.

“Jugemu Jugemu Go Kō no Surikirezu Kaijari Suigyo no Suigyōmatsu Ungyōmatsu Fūraimatsu Kuneru Tokoro ni Sumu Tokoro Yaburakōji no Burakōji Paipo Paipo Paipo no Shūringan Shūringan no Gūrindai Gūrindai no Ponpokopii no Ponpokonaa no Chōkyūmei no Chōsuke…”

A diferència de l’última interpretació (veure volum 2, escenari 14), ara és capaç de recitar el nom sencer a tota velocitat d’una sola inspiració, fet que fa riure tothom i que deixa gairebé tothom impressionat, excepte els altres dos favorits a aconseguir el premi, el Karashi Nerimaya i la Hiraku Kōragi. (16/09/2025)

Escenari 18: Em treu de polleguera.- L’Akane passa a la final i rep la felicitació de la seva mestra, la Iwashimizu, que també ha assistit a la funció, i del Guriko. El Koguma, en canvi, justament qui l’ha estat assessorant i ensenyant el que ell havia après, ha marxat tot just acabar la interpretació.

Quan l’Akane torna enrera perquè s’ha deixat el ventall, enxampa l’estirada de la Kōragi –dobladora de veu– parlant amb accent del sud (de Fukuoka, Kyūshū, l’illa més al sud on també hi ha Nagasaki i Kagoshima) amb la seva mare que ni sabia que es presentava a un concurs. El Guriko aprofita que s’ha quedat sol amb la Iwashimizu per explicar-li el perquè l’Akane vol guanyar i retreure-li la desqualificació del seu pare, ara fa sis anys, a l’Isshō Arakawa.

Quan l’Akane surt per segona vegada del teatre on s’ha disputat la fase preliminar de la Copa Karaku, del no res surt el Kaisei Arakawa, el deixeple del mestre Isshō (veure volum 1, escenari 4) i presentador de la Copa, que li va oferir acompanyar-lo en l’aprenentatge del seu mestre, que també la felicita, encara que ell sap perfectament que aquesta primera representació només li ha servit d’escalfament. (17/09/2025)

Escenari 19: La final de la Copa Karaku.- En el jurat de la final, a més a més del mestre Isshō Arakawa, també en formen part els mestres Ikken Arakawa (que també hi era en l’expulsió del pare de l’Akane) i el Ryūjaki Sakaki.

Curiosament, en les primeres intervencions de la final, el mestre Isshō té una actitud molt positiva i assertiva envers els participants animant-los a millorar, molt diferent a fa sis anys quan va desqualificar tots els participants de manera airada. (17/09/2025)

Escenari 20: BM.- Li toca el torn al Karashi Nerimaya, el guanyador de les dues últimes edicions i aspirant a ser zenza del mestre Isshō. Interpreta la història B.M., una adaptació moderna del clàssic Tenshiki (Crepitus ventris o Flatulències) (veure volum 2, escenari 12) on apareix una paraula que passa de boca en boca que ningú en sap el seu significat real, i per no mostrar ignorància ningú pregunta què vol dir, adaptant-la als temps actuals. (Per cert, B.M., en la traducció al castellà, vol dir “boñigas malolientes”; “bonyigues/buines pudentes” en català; en substitució del “crepitus ventris” llatí, que vol dir “flatulències”).

Curiosament també, a l’Isshō no li fa ni puta gràcia –diu que no ho entén– tot i que admet que el públic és amb qui més ha rigut i continua el to assertiu esperonant-lo a continuar en aquesta línia. (17/09/2025)

Escenari 21: El rakugo de la Hiraku.- És el torn de la Hiraku Kōragi, tot just abans que li toqui a l’Akane. Malgrat els prejudicis generals que, pel fet de ser una actriu de doblatge, no serà una bona rakugota, la Hiraku manté la compostura, aprofita la seva bona presència i elimina tot rastre del seu accent que indica d’on és originària. La Hiraku interpreta el clàssic Shibahama (La costa de Shiba) (veure volum 1, escenari 1), la mateixa peça amb la que l’Isshō va suspendre el pare de l’Akane. (17/09/2025)

Escenari 22: Com a actriu.- La Hiraku rep l’aplaudiment més gran fins el moment de tot el públic i també unes positives paraules d’un Isshō ben diferent al que hem conegut fins ara. Comencen les especulacions de qui quedarà primer i segona quan encara l’Akane ni la majoria de participants han actuat. El públic es relaxa i alguns aprofiten per anar al lavabo.

El Koguma i la Iwashimizu aprofiten el moment per entrar entre bastidors. El Koguma necessita donar-li un últim consell, però l’Akane no el necessita, doncs està ben convençuda que guanyarà passi el que passi. (17/09/2025)

Escenari 23: Calma.- És el torn de l’Akane davant un públic massa distès i, a diferència de la fase preliminar, actua de manera potser excessivament mesurada. En realitat, aconsegueix relaxar al públic i fer-lo estar al cas de la història que està explicant. (17/09/2025)

Escenari 24: Vida eterna.- A diferència del joc d’embarbussament recitat a tota velocitat en la fase preliminar, ara el recita calmadament, des del punt de vista de l’amor dels pares envers el seu fill, tal i com van batejar l’Akane quan va nèixer prematurament i el seu pare va arribar més tard, segons explicacions de la seva pròpia mare. (17/09/2025)

Escenari 25: Desaparèixer de l’escenari.- L’Akane també aprofita els ensenyaments del Koguma per aportar detalls de la seva investigació de l’era Edo. El públic es forma una imatge mental de la història, perfectament definida i acotada, i l’Akane “desapareix” de l’escenari oblidant qui està explicant la història. El mestre Ikken ja se n’ha adonat que la manera d’explicar la història de l’Akane ve del mestre Shiguma i intueix que això pot ser un problema pel president del jurat, el mestre Isshō … (17/09/2025)

[ Resolució de la final de la Copa Karaku
en volum 4: “Tu lugar” ]

Ricard Vilanova,

persona humana.

dimecres, 17 de setembre del 2025

Akane-banashi, vol. 3 (2022)
(Akane banashi, vol. 3 - Vida eterna) (ed. 2024)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada