Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Kenji Iwaisawa
Guió: Kenji Iwaisawa (manga: Uoto)
Música: Hiroaki Tsutsumi
Estudi: Rock 'n' Roll Mountain
Producció: Yūsuke Terada, Yūki Katayama, Akane Taketsugu
Distribució: GKIDS
Veus de doblatge: Tori Matsuzaka, Shota Sometani, Koki Uchiyama
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès
Estrena: 09/06/2025 (Annecy, França),19/09/2025 (Japó),
Títol original: ひゃくえむ。 (Hyakuemu.) - 100 metros lisos a Espanya
- 100 metros a Hispanoamèrica
[ Animació, spokon, drama ]
1 h. 46 min.
Wikipedia | MyAnimeList (8,39) (8.684)
Sinopsi
IMDb (7,8) (1,8K) | Filmaffinity (7,2) (73):
“El corredor talentós Togashi domina les curses de 100 m fins que arriba l’estudiant transferit Komiya, cosa que el motiva a entrenar més dur. Anys més tard, competeixen com a rivals al circuit.”
Crítica
M’ha interessat, però l’he trobat una mica ensopida i avorrida…
Basada en el manga del mateix títol de l’Uoto ja conclòs, editat originalment online via web i publicat posteriorment en tankōbon entre 2018 i 2018 amb un total de cinc volums (hi ha una edició recopilatori en dos volums).
Una altra cosa, però aquesta ja és un problema meu, probablement d’arrel psicològica: em costa moltíssim identificar els personatges, no sé qui és l’un i qui és l’altre. Els noms els sé, però com no són Josep i Maria, em costa molt retenir el nom. Sé que un és més esquerp i té bosses sota els ulls i l’altre és més obert i duu un pentinat amb el front al descobert. Poca cosa més.
Conjuntament amb aquest fet, no identifico el nom amb la cara i com a més els personatges van canviant amb el devenir dels anys, hi ha moments que estic ben perdut. També sé que no soc l’únic que li passa això…
“El Togashi va néixer per córrer. Ja de petit, tenia un talent natural i guanyava totes les curses de 100 metres sense esforç. Però a sisè de primària, coneix el Komiya, un estudiant transferit que està ple de determinació però li falta tècnica. En ensenyar-li, el Togashi li dona al Komiya un nou propòsit: guanyar passi el que passi. Passen els anys, el Togashi i el Komiya es tornen a trobar com a rivals a la pista i revelen el seu veritable jo.”
Resum (amb espòilers)
El protagonista és el Togashi, un noi que des de ben petit és un prodigi dels 100 metres llisos. La seva identitat es basa completament en ser el més ràpid; per a ell, guanyar és l’única manera de sentir-se especial. Tot canvia quan coneix el Komaba, un noi solitari i aparentment maldestre que comença a córrer.
A diferència del talent innat del Togashi, el Komaba té una obsessió malaltissa per la tècnica i la millora constant. Tot i que al principi el Togashi el guanya fàcilment, la pressió de veure com el Komaba retalla distàncies acaba generant una rivalitat tòxica i fascinant.
La caiguda del Togashi: En un moment clau de la seva joventut, el Togashi pateix una lesió o un bloqueig mental que el fa perdre la seva posició de domini. Passa de ser l’«escollit» a ser un corredor mediocre que s’ha de retirar del focus principal.
L’ascens del Komaba: Mentrestant, el Komaba es converteix en una màquina de córrer, però a costa de la seva salut i de qualsevol vida social, convertint-se en l’antagonista de la seva pròpia felicitat.
Anys després, la història ens mostra un Togashi que ha deixat l’elit i treballa en una feina mundana, però que encara sent la pulsió dels 100 metres. El clímax de la història (i de la pel·lícula) se centra en el seu retrobament a la pista.
A diferència d’altres històries on el protagonista guanya una medalla d’or, Hyakuemu. acaba sent una reflexió sobre què queda quan s’acaben els 10 segons de la cursa. El Togashi accepta que potser no és el millor del món, però que la seva connexió amb el córrer és el que li dona sentit a l’existència, independentment del resultat. La cursa final entre el Togashi i el Komaba és més una purga espiritual que una competició esportiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada