Bloc personal,

dilluns, 31 de juliol del 2017

Frases, cites i refranys:
to boldly go…

“Space: the final frontier.
These are the voyages of the starship Enterprise.
Its five-year mission:
to explore strange new worlds,
to seek out new life and new civilizations,
to boldly go where no man has gone before.




[ Capità James T. Kirk (2233) ]




“Space, the final frontier.
These are the voyages of the starship Enterprise.
Its continuing mission:
to explore strange new worlds,
to seek out new life and new civilisations,
to boldly go where no one has gone before.




[ Capità Jean-Luc Picard (2305) ]

diumenge, 30 de juliol del 2017

Star Trek: First Contact (1996)



Direcció: Jonathan Frakes
Guió: Rick Berman, Brannon Braga, Ronald D. Moore
Actors: Patrick Stewart, Jonathan Frakes, Brent Spiner, LeVar Burton, Marina Sirtis, Michael Dorn, Gates McFadden, Denise Crosby, Wil Wheaton



[511]

Caldria estar al dia amb les últimes temporades d’Star Trek: The Next Generation (1987-94)…



El capità Picard encara té records de la seva assimilació per part dels borg (capítols de la sèrie) i sembla que, de tant en tant, rep algun senyal d’alerta. Viatjant en la nova Enterprise-E (l’original de la sèrie, l’Entreprise-D, se la van carregar en la pel·lícula anterior) rep un avís d’una colònia destruïda, deixa-m’ho adivinar, pels Borg en un primer atac que sembla l’inici de la invasió de la Federació i es dirigeix cap a la Terra.

Malgrat tot, els ordres són patrullar la zona neutral fronterera amb els romulans perquè no li tenen prou confiança a Picard havent estat assimilat amb anterioritat. Però quan apareix la nau Borg i comença la batalla amb les naus de la Federació, Picard desobeeix les ordres i posa rumb a la Terra. En arribar pren el comandament de tota la flota i ordena aturar el foc dispers per enfocar-lo tot conjuntament a un punt determinat del cub Borg. La nau Borg esclata.

Però just en l’últim moment, una nau esfèrica Borg més petita surt de dintre del cub i es dirigeix ràpidament a la Terra. L’Enterprise-E la segueix de prop i no para de disparar-li. Quan la tenen gairebé sense escuts, crea una distorsió temporal i fa un salt enrera en el temps a la data 04/04/2063, un dia abans que Zefram Cochrane aconseguís viatjar més ràpid que la llum, just en el moment que una nau vulcana passés per allà i establiren el primer contacte amb la raça humana. La nau Borg comença a disparar indiscriminadament contra el complex de llançament del coet de Cochrane, però finalment aconsegueixen destruir la nau Borg.

Picard i companyia es vesteixen de contemporanis dels habitants de la Terra l’any 2063 per no despertar sospites i comencen a investigar quins danys ha causat la nau Borg per evitar aquest primer contacte amb els vulcans i poder assimilar la Terra en el passat. Paral·lelament Picard comença a sentir veus fins que descobreix que, just en el moment abans de destruir la nau Borg, alguns Borg s’han transportat a l’Enterprise i la van assimilant mica en mica per poder enviar un senyal sub-espacial als Borg per assimilar-los en el futur.

Mentre Number One, Geordi (sense ulleres) i altres tripulants ajuden a Zefram Cochrane a aconseguir la seva fita, Picard, Worf i la doctora Crusher han de sobreviure, juntament amb l’assistent de Cochrane que no acaba de creure’s que vinguin del futur, a l’assimilació Borg dins l’Enterprise.

Cochrane, a qui tots els enginyers de l’Enterprise tenen en un pedestal perquè des de petits han mamant la història d’aquell primer vol, és mostrat com el que és, una persona normal, però molt bebedor i bastant excèntric. Una visió força allunyada de la idealitzada que li tenien segons els llibres de història.

Picard, bastant alterat per la presència Borg a la nau, pren decisions que ningú comparteix, una mica en la línia de la novel·la de Herman Melvill Moby Dick, on el capità Ahab actua únicament per venjaça i odi. Fins que l’assistent de Cochram el posa de peus a terra i reacciona correctament. Posa la tripulació en càpsules per salvar-les i activa la seqüència d’autodestrucció de la nau, al mateix temps que intenta salvar Data, que ha estat fet ostatge en mans de la reina Borg i, com no pot assimilar-lo, li fa veure les sensacions de tenir pell humana a canvi de tenir-lo al seu costat.

Seixanta vuit dècimes de segons és el temps que Data va dubtar de si convertir-se en humà en mans de la reina Borg. Des d’aquell moment va idear un pla per salvar la nau i destruir la reina i tots els borg de l’Enterprise. Al mateix temps, Zefram Cochrane, conjuntament amb Number One i Geordi fan volar el coet a velocitat warp. El mateix dia, ja 05/04/2063, els vulcans estableixen contacte amb la raça humana i a partir d’aquí comença tota la història mitològica d’Star Trek.

NOTA: Aquesta pel·lícula la dirigeix Number One, el primer oficial adjunt a Picard, també conegut com a Jonathan Frakes en la vida real… ;-)



Aquesta és la que fa 8 dins la “mitologia” Star Trek i no porta número perquè són els personatges televisius d’Star Trek: The Next Generation (1987-94) i de la pel·lícula anterior, Star Trek: Generations (1994) (la que feia 7). Teòricament la 7 continua la història de la sèrie televisiva i aquesta, la 8, continua l’anterior pel·lícula, però si és així, aquí fallen coses de raccord… El capità Picard ja ha estat assimilat pels Borg, el Data pot connectar i desconnectar a voluntat el xip emocional i el Geordi ja no porta ulleres perquè té els ulls biònics.

Tinc els meus records mal ordenats perquè em sembla que aquesta la confonia amb l’anterior. La veritat és que està més que bé. La història està molt ben filada, explicada i, encara que no haguem vist els captíols finals de la sèrie, s’entén tot perfectament.

Aquesta pel·lícula es va estrenar, un cop acabada la sèrie de televisió el 1994, en el mateix moment que feien dues sèries més: entre la 4a i 5a temporada d’Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) i entre la 2a i 3a temporada d’Star Trek: Voyager (1995-2001)

APUNTS: En l’anterior pel·lícula es van carregar la USS Enterprise NCC-1701-D de la sèrie televisiva (dos cops) i en aquest nou episodi tenim nau nova, la USS Enterprise NCC-1701-E. Una mica lletjota pel meu gust… més semblant a la que “munta” el capità Kirk abans de desaparèixer l’Enterprise B que no pas a l’Enterprise E de The Next Generation



IMDb (7,6):
“Els Borg viatgen en el temps amb la intenció d’evitar el primer contacte de la Terra amb una espècie alienígena i poder assimilar-los en el futur. El capità Picard i la seva tripulació els persegueixen per assegurar-se que Zefram Cochrane faci que el seu primer vol arribi a la velocitat warp.”

dissabte, 29 de juliol del 2017

#funnywordsgift (138)

“It’s enough of this color!”

[138]

Star Trek: Generations (1994)



Direcció: David Carson
Guió: Ronald D. Moore, Brannon Braga, Rick Berman
Actors: Patrick Stewart, Jonathan Frakes, Brent Spiner, Michael Dorn, Gates McFadden, Marina Sirtis, William Shatner



[510]

Un pèl enrevesada…



L’ascendit almirall Kirk, conjuntament amb Scotty i Checov, estan en un vol de prova en la inauguració d’una nova nau de la Federació (l’Enterprise-B després que l’Entreprise “original/renovada” fos destruïda al final de la IIIa part, i l’Enterprise-A molt malmesa al final de la VIa part) quan reben un missatge d’auxili de dues naus atrapades en una distorsió energètica que transporten refugiats. Quan arriben una nau, la klingon, explota i l’altra està a punt. Salven els refugiats de l’altre nau (entre ells Guinan i un personatge amb el cabell blanc) però queden atrapats en la distorsió. Intenten sortir-ne, però la nova nau encara està en proves i no té els recursos necessaris. Just en l’últim moment una argúcia del capità Kirk els salva, però ell és donat per mort.

Setanta vuit anys més tard, la USS Enterprise NCC-1701D amb Picard, Number One, Data, Geordi, Worf, la doctora Crusher i la consellera Troi (els personatges de la sèrie Star Trek: The Next Generation) reben un missatge d’auxili d’una estació científica que ha estat atacada i en queden pocs supervivents, entre ells el doctor Soran (el personatge del cabell blanc de fa 78 anys) que estava fent un experiment. Geordi i Data descobreixen una sala amagada dins l’estació, just en el moment en que el doctor Soran els ataca. En el seu experiment, Soran fa esclatar una estrella des de l’estació i Data, que està provant el xip emocional, no pot fer res enmig d’un atac de pànic. Geordi és segrestat pel doctor Soran i són transportats a una nau klingon que els estava esperant amagada. Just quan l’ona expansiva estava a punt de destruir l’estació, Data és rescatat a l’Enterprise i dedueixen, pels experiments realitzats i la informació que els dóna Guinan, el lloc on es dirigeixen els klingon i el doctor Soran.

Mentrestant, Soran ha modificat el visor de Geordi i és transportat a la superfície del planeta on volia arribar i la nau klingon, en inferioritat tàctica davant l’Enterprise, negocia l’alliberament de Geordi per fer temps. En l’intercanvi d’ostatges Geordi torna a l’Enterprise a canvi que Picard es transporti a la superfície del planeta on està Soran. Des de la nau klingon veuen el mateix que veu Geordi, poden saber la freqüència dels escuts de l’Enterprise i l’ataquen deixant-la indefensa, fins que un recurs d’última hora de Data activa el sistema d’ocultació de la nau klingon, la deixen sense escuts i la destrueixen. Massa tard per l’Enterprise, perquè el nucli warp s’ha sobreescalfat i, en un últim intent de salvar la nau, el plat se separa de la resta de la nau que explota i l’ona expansiva els empeny cap la superfície del planeta on xoquen contra el terra, però sans i estalvi.

Soran utilitza l’arma i fa esclatar el sol del sistema solar on es troba per aconseguir variar el traçat de l’ona energètica i entrar al Nexus, un lloc on no passa el temps i poder estar amb els seus familiars morts. L’explosió del sol arrasa el planeta i les restes de l’Enterprise. Mentrestant Soran i el capità Picard han entrat al Nexus i Picard busca ajuda en algú que fa molts anys també hi va quedar atrapat. El capità/almirall Kirk. Després de fer-li veure que el Nexus és irreal, Kirk ajuda a Picard a detenir Soran just en el moment abans de fer esclatar el sol. Tornen en el temps, i mentre Kirk lluita contra Soran, Picard autodestrueix l’arma. En la lluita final però, Kirk és mort. Definitivament… ;-)

Tres naus de la flota venen en rescat dels supervivents de l’Enterprise-D, totalment destruïda, i tornen a casa.



Doncs sí, una mica complicada la trama de la pel·lícula. També és veritat que només l’he pogut anar veient a trossos i hi ha coses que se m’han escapat a la primera, per la qual cosa he hagut de repasar moments claus per entendre la història. El que és segur és que, quan la vaig veure la primera vegada –i les següents si l’he tornada a veure– no la vaig entendre. Sí el principal, però no el perquè de cada cosa.

És la primera pel·lícula amb els nous personatges Picard, Riker, Data, Geordi, Worf, Beverly i Troi de la sèrie Star Trek: The Next Generation (1987-94) i continuació d’aquesta. I per tal de fer oficial el lliurament de relleu pel que fa a pel·lícules, surten els personatges de la sèrie original (1966-69) i de les 6 primeres pel·lícules (Kirk, Spock, McCoy…). Concretament Spock no surt; només Kirk, Scotty i Sulu (Uhura tampoc), però ja s’entén el que volia dir…

En el moment que es va rodar i estrenar aquesta pel·lícula (1994) acabaven d’emetre per televisió les 7 temporades de la sèrie Star Trek: The Next Generation (1987-94). Solapadament, també van començar a emetre una nova sèrie, Star Trek: Deep Space Nine (1992-99), però aquesta pel·lícula presenta els personatges televisius d’Star Trek: The Next Generation (Picard, Riker, Data…) introduint-los amb els personatges de la sèrie original (1966-69) i les 6 primeres pel·lícules (Kirk, Spock, McCoy…). Aquesta és la 7a pel·lícula, però aquesta i les següents no portaran número.

Tot i que feia bastant que s’havia acabat la sèrie original (1966-69), durant la dècada dels ’80 (1979-86) ja havien fet les 4 primeres parts de les pel·lícules, i justament mentre per televisió anaven fent la sèrie amb aquests nous personatges (Star Trek: The Next Generation), encara van fer les parts 4a, 5a i 6a amb els personatges originals. Ara que ja havien acabat les 7 temporades d’Star Trek: The Next Generation (1987-94) i entre la 2a i 3a temporada d’Star Trek: Deep Space Nine (1992-99) és quan s’estrena aquesta 7a part de les pel·lícules.

APUNTS: La pel·lícula té dues parts, una en la que apareixen els personatges de la sèrie original (1966-69) i de les 6 primeres pel·lícules (1979-91), i una altra en la que surten els personatges d’Star Trek: The Next Generation (1987-94). Els títols de crèdit comencen justament amb la inauguració d’una nova nau: la USS Enterprise NCC-1701-B. Els personatges només hi són a la nau en qualitat de convidats i al final d’aquesta primera part el resquitlló d’una ona electromagnètica s’emporta el capità Kirk i el donen per mort. En realitat ha estat transportat a un llimb temporal anomenat Nexus, excusa per retrobar els dos capitans –Kirk i Picard– separats amb 100 anys de diferència per lluitar conjuntament contra el dolent de la pel·lícula.

En la segona part utilitzen la USS Enterprise 1701-D que és la que ja apareix a mode de presentació de ”com funciona una nau” en el primer capítol de la sèrie Star Trek: The Next Generation (1987-94). És una nau totalment nova perquè les aventures de la sèrie original (1966-69) i les 6 primeres pel·lícules estan ambientades en la segona meitat del segle XXIII (2266-69) i, en canvi, Star Trek: The Next Generation (1987-94) i aquesta pel·lícula corresponen a la segona meitat del segle XXIV (2364-70). Al final de la pel·lícula la nau és destruïda per parts: la part del motor és destruïda a l’espai per una explosió del motor després d’un atac Klingon i la part del plateret després de xocar contra el planeta –dos cops ;-)–.

Una altra cosa curiosa que he trobat: Worf és un personatge “principal” a la sèrie Star Trek: The Next Generation (1987-94) i òbviament en aquesta pel·lícula. És un Klingon, però apareix per primera vegada en el judici que li fan al capità Kirk a la 6a i última pel·lícula dels personatges originals a Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991). Què carai hi pinta aquí si hi han 100 anys de diferència? Espero descobrir-ho dins les 7 temporades de Star Trek: The Next Generation (1987-94)…



IMDb (6,6):
“El capità Picard amb l’ajut del –suposadament mort– capità Kirk han d’aturar a un boig disposat a assassinar a escala planetària per entrar en una cinta d’energia.”

divendres, 28 de juliol del 2017

Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991)




[509]

Encara aguanta bastant bé…



Lorem ipsum.



Si l’anterior era la pel·lícula de Kirk (William Shatner director), aquesta és la d’Spock (Leonard Nimoy guionista i productor executiu). Recordem que la IV era Leonard Nimoy director.

Després del ”pastel” de la 5a pel·lícula, aquesta està força bé. I si seguís els criteris de seguidor/fan de la sèrie, encara se li podrien posar les 4 estrelles. Però es veuen bastant evidents errades pròpies de sèrie B tot i que la història està bastant interessant. Finalment no deixa de ser la típica pel·lícula de conspiració, de carregar-li el mort a un altre i una de presons, tot aplicat a l’espai i als personatges originals de Gene Roddenberry. El que sí em falla molt és el final amb els aplaudiments forçats sense cap sentit…

En el moment que es va rodar i estrenar aquesta pel·lícula, estaven emetent per televisió la sèrie Star Trek: The Next Generation (1987-94). Devien estar entre la 4a i 5a temporada d’un total de 7. I aquesta és, oficialment, l’última pel·lícula del Kirk, Spock, McCoy, Scotty, Sulu, Uhura i Checov… encara que és evident que sempre han anat fent aparicions puntuals en les diferents sèries i pel·lícules de la franquícia.

APUNTS: En tota la pel·lícula van tirant amb la USS Enterprise NCC-1701-A, però al final acaba molt malmesa.



IMDb (7,2):
“En vigílies de la seva jubilació, Kirk i McCoy són acusats d’assassinar al canceller de Klingon i empresonats. La tripulació de l’Enterprise ha d’ajudar-los a escapar per frustrar una conspiració destinada a sabotejar l’última esperança per a la pau.”

dijous, 27 de juliol del 2017

diumenge, 23 de juliol del 2017

Star Trek: The Original Series (1968-69) S03




[31]

Un abans i un després de…

Doncs aquí estem, 80 episodis (29+1 de la primera temporada, 26 de la segona i 24 de la tercera) i 5 pel·lícules després amb un bagatge en l’univers Star Trek acollonant… Només em queda, per acabar la saga Kirk-Spock-McCoy, la sisena pel·lícula. ;-)

A destacar el fet que la sèrie es va gravar en color, però les emisions i re-emisions durant molts anys encara que es puguessin fer en color, els aparells receptors eren en blanc i negre… i de baixíssima qualitat. Per la qual cosa el primer que sorprén ara és que tingui tanta qualitat.

Paral·lelament estic veient la primera temporada d’Star Trek: The Next Generation (1987-94) i la qualitat és bastant pitjor. Suposo perquè, a part de la falta de nou ripejat, la sèrie original d’Star Trek (1966-69) es va gravar en pel·lícula de negatiu (com si fos cinema) i les seqüeles següents en format vídeo.

També estic veient The Twilight Zone (1959-64) de només 7 anys abans que està gravada en blanc i negre, però també sobre negatiu, amb una qualitat del detall i tota la gama dels grissos que sembla mentida que no es pugui captar igual de bé el color… Sembla que, amb el pas dels anys, s’ha anat perdent qualitat.

M’ha agradat sobretot, a part de les històries (n’hi ha de molt bones i n’hi ha de molt dolentes), la il·luminació. Aquesta il·luminació que aconsegueix saturar el color, aquests fondos de planetes i la barreja de colors plans harmonitzant tota la gama cromàtica. Obviarem que gairebé tots els àliens siguin humanoides i gairebé tots els planetes habitables, respirables i amb terra sorrenca i les mateixes roques de 2 metres… ;-)

APUNTS: Aquests són la nau (USS Enterprise NCC-1701), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i les insígnies (que no comunicador encara) depenent de si són de comandament, ciència o enginyeria en aquesta sèrie i per les 3 temporades.



24 capítols de 50 minuts.



IMDb (8,4):
“El capità James T. Kirk i la tripulació de la nau estelar exploren la galàxia i defensen la Federació Unida de Planetes.”

dissabte, 22 de juliol del 2017

Star Trek V: The Final Frontier (1989)




[508]

La més fluixa de totes!



Lorem ipsum.



Sempre que l’he vista m’he acabat quedant dormit i aquesta vegada no ha estat una excepció. Però… no és que sigui “fluixeta”… és que és molt dolenta! I el director és el capità Kirk, o sigui, William Shatner. Hi han escenes que ni que fos de sèrie B!

En el moment que es va rodar i estrenar aquesta pel·lícula, estaven emetent per televisió la sèrie Star Trek: The Next Generation (1987-94). Devien estar entre la 2a i 3a temporada d’un total de 7.

APUNTS: En tota la pel·lícula utilitzen l’acabada d’estrenar Enterprise NCC-1701-A.



IMDb (5,4):
“El capità Kirk i la seva tripulació han de tractar amb el germanastre perdut del senyor Spock que segresta l’Enterprise per a una recerca obsessiva de Déu al centre de la galàxia.”

Star Trek


Mira… feia temps que tenia ganes de publicar un gràfic d’aquest tipus. I ara que estic a punt d’acabar la tercera temporada d’Star Trek: The Original Series, gairebé a la meitat de la primera temporada d’Star Trek: The Next Generation i havent-me pulit les primeres 4 pel·lícules cronològicament, era just el moment. Doncs aquí està…

#funnywordsgift (137)

“Healthy, healthy, froggy’s little ass. If you don’t heal today, you will heal tomorrow.”

[137]

Iron Fist (2017) S01




[30]

No puc… i mira que ho he intentat!

Una altra d’aquestes que se m’ha fet farragosa. Finalment no he passat de poc més de la meitat…

Jessica Jones (2015) em va agradar moltíssim. Luke Cage (2016) la vaig veure sencera: em va agradar bastant al principi, però el final ja em va costar. Daredevil (2015), en canvi, no vaig passar del segon capítol… no li vaig saber veure el què… I amb aquesta hi ha hagut interés al principi de veure un “nou” súper-heroi (almenys per algú no avesat al món Marvel), però arriba un moment que cada capítol torna a repetir el mateix de l’anterior i la sèrie no avança. Si almenys hi hagués una mica de salsa, diries “ja em va bé”, però és que és insípida de principi a final… almenys fins jo he vist… ;-)

13 capítols de 50 - 61 minuts.



IMDb (7,1):
“Un jove és atorgat amb increïbles habilitats d’arts marcials i una força mística coneguda com a puny de ferro.”

dimarts, 18 de juliol del 2017

Game of Thrones (s07) vs El Mercenario… semblances raonables?


Són coses meves o el pòster de Game of Thrones (s07) és molt semblant a qualsevol de les il·lustracions de Vicente Segrelles entorn a l’imaginari d’El Mercenario?

Lucifer (2016) S01




[29]

No he pogut amb ella! Em supera!

M’havia proposat només comentar sèries que m’havia pulit de principi a final, però hi han sèries –com el cas que ens ocupa– que comencen molt bé, hi veus una bona barreja d’ingredients i un cop passada la sorpresa inicial, queden en res… en res que mereixi la meva atenció i el meu temps. Així doncs, com és el cas també, en sèries que tingui bastant avançades i que faci més de sis mesos que no hagi volgut continuar –per falta d’interés, of course– les exposaré aquí igualment per deixar-ne constància de que no valen la pena, òbviament… ;-)

És una sèrie que visualment està bé, però que no aporta res excepte la bellesa dels actors –què guapos són els punyeteros!– i a veure amb quin “poder sobrenatural” ens ensenyarà el protagonista principal sent, com ell mateix diu, el diable en persona. O sigui que, per mi, no val la pena, tot i que sóc conscient que agradarà a més d’un… Ja hi ha una segona temporada completa (18 capítols) i la tercera gravada a punt per emetre a partir de l’octubre (22 capítols), la qual cosa confirma que ha agradat a força gent i haurà tingut bones audiències.

13 capítols de 43 minuts.



IMDb (8,3):
“Lucifer se’n va a viure a Los Angeles.”

diumenge, 16 de juliol del 2017

Star Trek IV: The Voyage Home (1986)




[507]

La millor de totes!



Lorem ipsum.



Sempre m’ha semblat estupenda aquesta pel·lícula. La de les balenes! I ara que estic més empapat en tot l’univers Star Trek, tot s’entén millor.

APUNTS: Una raresa! En tota la pel·lícula operen des de la nau Klingon que van “robar” al final de la 5a part. I només en el final d’aquesta pel·lícula, quan ja està tot resolt, coneixen una nova nau*, la USS Enterprise NCC-1701-A, visualment idèntica (almenys per fora) de la seva predecesora la USS Enterprise 1701.

(*) Recordem que van destruir la USS Enterprise NCC-1701 original d’Star Trek: The Motion Picture de 1979 en la 3a part, però alhora diferenta de la sèrie original de 1966-69 encara que porti el mateix nom.



IMDb (7,3):
“Per salvar la Terra d’una sonda alienígena, l’almirall James T. Kirk i la seva tripulació pròfuga tornen al seu torn a San Francisco el 1986 per recuperar els únics éssers que poden comunicar-se amb la sonda: balenes jorobades.”

dissabte, 15 de juliol del 2017

#funnywordsgift (136)

“Roll the blanket to the head.”

[136]

dijous, 13 de juliol del 2017

Star Trek III: The Search for Spock (1984)




[506]

Continuant amb la meva nova addicció… ;-)



Lorem ipsum.



Que bé que m’ho passo! Aquesta dirigida pel mateix Leonard Nimoy i amb canvi d’actriu per la Saavik (en l’anterior era la Kristie Alley i en aquesta i ‘la propera’ és una tal Robin Curtis –se m’ha fet difícil veure-li la cara canviada–). Almenys aquest cop l’he entesa, perquè em semblava una mica liada l’última vegada que la vaig veure.

Sóc conscient que les estic sobrevalorant, però és el que em demana el cos… ;-)

APUNTS: En el final d’aquesta pel·lícula, destrueixen la nau renovada per l’Star Trek: The Motion Picture de 1979, la USS Enterprise NCC-1701, i finalment han d’escapar en una nau Klingon.



IMDb (6,6):
“L’almirall Kirk i la seva tripulació (top 5: McCoy, ‘Scotty’, Sulu, Checov i Uhura) arrisquen les seves carreres a robar l’Enterprise a punt de desvallestament per tornar al planeta restringit Gènesis per recuperar el cos d’Spock.”

dimecres, 12 de juliol del 2017

Star Trek II: The Wrath of Khan (1982)




[505]

Molt millor del que recordava…



Lorem ipsum.



Recordo que quan fa més de 10 anys vaig voler recordar aquesta pel·lícula se’m va fer farragosa. També és veritat que no venia d’haver-me empassat prèviament 2 temporades d’Star Trek: The Original Series, empapat dels personatges, històries i meravelles de la USS Entreprise NCC-1701, a punt d’acabar la tercera temporada i havent fet ja un tastet de Star Trek: The Next Generation (aquí hi han 7 temporades!), sèrie que sí recordo en molts capítols repetits fins la sacietat al Canal33. Ara doncs, m’ha sabut a glòria i he pogut contrastar que la primera (Star Trek: The Motion Picture (1979)) era més que justeta… tot i que en aquesta tampoc és que s’hi escarrassin aprofitant imatges de la primera…

Encara que continua malparada en comparació amb altres pel·lícules sci-fi de l’època, almenys està molt millor compensada.

APUNTS: Tota la pel·lícula “tiren” amb la USS Enterprise NCC-1701 renovada per l’Star Trek: The Motion Picture de 1979 i fins i tot reaprofiten imatges del rodatge d’aquesta primera part.




IMDb (7,7):
“Amb l’ajut d’una tripulació encara en formació, l’almirall Kirk ha d’aturar un antic enemic, Khan Noonien Singh*, per tal que no utilitzi el dispositiu Gènesis –generador de vida- com a arma definitiva.”

(*) Veure capítol Space Seed –el que fa 22, 24 o 25 depenent de si es compta el capítol pilot o altra edició en DVD, per exemple– de la primera temporada d’Star Trek: The Original Series (1966-67).

diumenge, 9 de juliol del 2017

Eyewitness (2016) S01




[28]

Nyona!

Al principi resulta molt interessant la part de thriller i d’investigació policial, però hi han unes ganes sense sentit de mostrar la part nyonya i carrinclona que fan ganes de vomitar. Vaig veure molt bé els primers capítols, però mica en mica cada cop em costava més haver-me d’empassar el següent capítol. Del capítol 8 al capítol 9, que pràcticament hi ha el desenllaç de la sèrie i teòricament hi haurien d’haver moltes ganes de saber què passarà, han passat 6 mesos! Amb això ho dic tot. La veritat és que està bastant ben feta, però arriba un moment que volen allargar-ho massa i tampoc caldria. Si no fos per la part carrinclona, tindria 3 estrelles com a mínim…

10 capítols de 42 minuts.



IMDb (7,8):
“Un parell de gais adolescents presencien un triple assassinat i faran qualsevol cosa per evitar sortir del seu petit poble.”

Finding Altamira (2016)




[504]

Em pensava que seria un pastel i, tot i no ser res de l’altre món, aguanta bastant bé…

Tot em feia pensar que seria un merdot gran com una casa, però tot i no haver-hi cap història a explicar –hi han unes pintures en una cova i es descobreixen contrariant tota la teoria evolutiva acceptada fins aquell moment– encara aguanta bé i fins a cert punt manté l’interés.

El que jo he après és que les pintures d’Altamaira tenen més de 35.000 anys (la Wikipedia diu que la cova va estar ocupada 22.000 anys i hi han pintures de fa 35.600 anys fins altres de fa 13.000 anys). Per fer-nos una idea, com a referència es parla que l’agricultura es va començar a practicar fa 10.000 anys i les piràmides tenen uns 4.000 anys… Quan es parla de paleolític jo penso en fa 10.000 anys, però sembla ser que comença fa 2.500.000.000 anys i acaba fa 9.000 anys… Les pintures corresponen al paleolític superior. Una altra cosa que he après… ;-)



IMDb (5,9):
“Vida i esdeveniments de l’home que va realitzar un dels descobriments més importants del segle XIX: les coves d’Altamira.”

dissabte, 8 de juliol del 2017

Star Trek: The Motion Picture (1979)




[503]

D’interès arqueològic només per friquis… ;-)



Lorem ipsum.



Deu anys després de l’emisió de l’últim capítol de la tercera i última temporada d’Star Trek: The Original Series amb els arxiconeguts personatges originals de la franquícia Kirk, Spock, McCoy, ‘Scotty’, Sulu, Uhura i Checov se li fa un rentat de cara, se li afegeixen algunes novetats, et voilà!, aquí tenim un interessant experiment sense desperdici. Una pel·lícula pesadeta en alguns detalls, en la que val la pena veure el pas dels anys en els protagonistes (no a tots els tracta prou bé… o massa malament), en la que l’Enterprise és sobrevalorada (o no… tot depén de l’opinió dels fans) i la nau alienígena és un catàleg d’efectes digitals barrejat amb maquetes ben aconseguides. A nivell d’efectes especials, en molts moments, m’ha semblat el clàssic collage de retallar i enganxar.

Com a mínim l’havia vista un parell de vegades anteriorment, però fins el moment en que s’explica perquè l’alienígena es fa dir V’Ger (és una sonda terrestre enviada a l’espai per recopilar informació interplanetària anomenada Voyager 6 –i té algunes lletres tapades…–).

Ara però, contextualitzem pel·lícules sci-fi del moment i coses d’interès bastant anteriors:

Amb aquesta contextualització surt bastant mal parada… ;-)

APUNTS: La nau amb la que operen en aquesta pel·lícula és la USS Enterprise NCC-1701, bastant similar a la seva predecessora, però més moderna i en el cos central inferior, on suposadament hi anava una gran antena de coure en la versió de la sèrie original (1966-69), apareix una espècie de rotor similar al dels avions en color blau. Els dos impulsors laterals de darrera també canvien substancialment de forma. En la imatge apareix en la part superior la NCC-1701 en la versió de la sèrie original (1966-69) i en la part inferior la versió de la primera pel·lícula (1979) la, també, NCC-1701.




IMDb (6,4):
“Quan una nau espacial alienígena d’enorme poder s’acosta a la Terra, el capità Kirk reprèn el comandament de la nau estelar Enterprise per tal d’interceptar, examinar i, amb sort, aturar l’intrús.”