Bloc personal,

dimarts, 20 de febrer del 2024

La cantina de medianoche 6. Tokyo Stories (2014)

[509]

Valoració



Fitxa tècnica

Yarō Abe (guió, dibuix i tinta)
(深夜食堂 - Shin'ya Shokudō - Midnight Diner)
Volums 11 (2013) i 12 (2014)

[ Manga seinen, social, gastronomia ] (ed. 2023)
Astiberri (19/06/23 a Espanya)
Shogakukan vol. 11 (30/07/13 al Japó)
Shogakukan vol. 12 (28/02/14 al Japó)

28 capítols (142-169) - 296 pàgines b/n - 148 x 210 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,73) (667)

Sinopsi

Whakoom:
“Aquesta minúscula taverna no té nom, el seu amo tampoc. Tot i això, al barri de Shinjuku, tothom els coneix. Oberta des de les dotze de la nit fins a les set de la matinada, acull els noctàmbuls de Tòquio: boxejadors, prostitutes, actors porno, policies i yakuzas acaben allà per prendre brou, ramen o sopa de miso, segons el que hi hagi a la cuina . Cada plat dóna lloc a una trobada, una història.

Amb el seu traç depurat i un estil molt personal, Yaro Abe, que cita Yoshiharu Tsuge entre les seves principals influències, desgrana divertits i commovedors retrats de toquiotes diversos en una taverna que alegra tant l'estómac com el cor.

La cantina de medianoche és tot un èxit al Japó on s'han produït dues pel·lícules basades en el manga, que també té sèrie televisiva a Netflix amb el títol Midnight Diner: Tokyo stories.

El manga n'ha venut gairebé 7 milions d'exemplars al Japó.”

Crítica

Per anar llegint calmadament, “sin prisa, pero sin pausa”

El que es presenta en aquest volum 6 de la traducció a l’espanyol, correspon als volums 11 i 12 de la versió original japonesa, publicats els anys 2013 i 2014 respectivament (amb una mica d’anterioritat a la Big Comic Original del grup editorial Shogakukan), però, a dia d’avui, ja hi ha publicat el volum 27 al Japó.

Tinc el volum comprat des del dia de la seva publicació (19/06/23), però com són històries independents, publicades originalment al Japó fa deu anys (2013-14), no hi ha pressa en llegir-les. A més, el mateix ritme de les històries relatades al manga és el que imposa aquesta tranquil·litat.

Déu n’hi do el temps que he necessitat per treure aquest manga de la tauleta de nit per deixar-lo definitivament a l’estanteria: vuit mesos! I això que m’agrada prou i el trobo molt interessant des que vaig començar a lleguir el manga i continuar-lo després de veure’n la sèrie a Netflix l’any 2019.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada