Valoració
Fitxa tècnica
Yarō Abe (guió, dibuix i tinta)
(Shin'ya Shokudō - Midnight Diner)
Volums 1 (2007) i 2 (2008)
[ Manga seinen, social, gastronomia ] (ed. 2020)
Astiberri
29 capítols (1-29) - 296 pàgines b/n - 148 x 210 mm
Sinopsi
Whakoom:
Aquesta minúscula taverna no té nom, el seu amo tampoc. No obstant això, al barri de Shinjuku, tothom els coneix. Oberta des de les dotze de la nit fins a les set de la matinada, acull els noctàmbuls de Tòquio: boxejadors, prostitutes, actors porno, policies i yakuzas acaben allà per prendre sake, brou, ramen o sopa de miso, segons el que hi hagi a la cuina. Cada plat dóna lloc a una trobada, una història.
Si a El gurmet solitari, de Taniguchi i Kusumi, el menjar es gaudeix en solitari i en silenci, en el màniga d'Abe serveix per trencar el gel, per deslligar el diàleg entre els urbanites acostumats a callar i a mirar-se les sabates. Entre salsa de soja i algues seques neixen anècdotes, rialles i confidències.
La cantina de medianoche és un èxit al Japó, on s'han produït dues pel·lícules basades en el màniga, que també té sèrie televisiva en Netflix, amb el títol Midnight Diner: Toquio Stories.
A més, el segon volum de la cantina de mitjanit va formar part dels "essencials" de l'Festival Internacional de Còmic d'Angoulême de 2019.
Crítica
Assoleix les expectatives…
He arribat al manga més d’un any i mig després d’haver vist la sèrie live action japonesa a Netflix. El que no sabia és que també hi han versions en sudcoreà i xinesa… i fins i tot pel·lícula, prèvia a la sèrie, amb els mateixos actors: som-hi a descarregar! En japonès hi han dues sèries: una de 3 temporades sense el Tokyo Stories i l’altre de 2 temporades que és la que coneixia de Netflix.
Passa una mica com a Miss Hokusai, després d’haver vist l’anime. En un sentit estètic normatiu global són més agraïts de veure les pel·lícules-anime-sèrie que el mateix manga, perquè aquest està realitzat amb un estil naif ben particular que, tot i semblar “fet per nens petits”, té més valors que allò que ensenya.
Aquest primer volum d’Astiberri –del que ja porta dues edicions i fa no res que ha començat a publicar-lo– abarca els volums 1 i 2 de l’edició manga en volums, tot i que el seu origen és la publicació quinzena per capítols a Big Comic Original -versió seinen de l’original Big Comic– de l’editorial Shogakukan.
Col·lecció
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada