La escopeta nacional (1978)

[1369]

(cinema espanyol) [76]

Valoració

Fitxa tècnica

• • Medalla del CEC a la mejor película 1979

Direcció: Luis García Berlanga
Guió: Luis García Berlanga, Rafael Azcona
Producció: Impala
Distribució: In-Cine Compañía Industrial Cinematográfica
Actors: José Sazatornil, Antonio Ferrandis, José Luis López Vázquez, Luis Escobar, Amparo Soler Leal
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: català i castellà
Relació d’aspecte: 16:9; color: color
Estrena: 14/09/1978
Títol original: La escopeta nacional

[ Comèdia negra, caça ]
1 h. 35 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,3) (2,5K)   |   Filmaffinity (7,2) (16K):
“El Jaume Canivell, fabricant català de porters electrònics, acompanya la seva amant a una cacera per relacionar-se amb gent important. La granja on s’organitza és plena de personatges estranys.”

Crítica

M’ha semblat una estrambòtic i dissonant a ulls d’avui en dia que, en una pel·lícula espanyola, parlin tanta estona en català i que ningú hagi posat el crit al cel…

Suposo que, en algun moment, ja l’havia vist, però no en tenia absolutament cap record, excepte d’algun fotograma o fragment que hagin reposat per il·lustrar la pel·lícula. Per això mateix m’ha semblat molt estrany que, no només comenci una bona estona en català, sinó que s’hi mantingui tanta estona.

Es fa estrany veure que, en una pel·lícula on el cartell hi surt una bandera d’Espanya tan predominant, els idiomes de la pel·lícula siguin català i castellà… En un català tot ple d’incorreccions (telefunu), el català de veritat, com es parlava abans.

“– No sé si fiarme de este tío.
– Es un poco gilipollas, pero como es catalán…”

La bona acollida de la pel·lícula propicià que hi haguessin segona i tercera part; aquí la trilogia:

• La escopeta nacional (1978)
• Patrimonio nacional (1981)
• Nacional III (1982)

Informació rellevant: la música de La escopeta nacional no té banda sonora original pròpia, perquè el director Luis García Berlanga va decidir prescindir d’una partitura per a aquesta pel·lícula.

Aquest tipus de pel·lícules amb pla seqüència inacabable, diàlegs sobreposats i gestió coreogràfica del conjunt coral, em semblen meravelloses quan es fan tan ben fetes com aquí.

“Un fabricant català de porters electrònics viatja a Madrid, acompanyat de la seva amant, per assistir a una cacera que ell mateix ha organitzat. El que pretén és relacionar-se amb gent de l’alta societat espanyola per promocionar-ne el negoci. A la finca del marquès de Leguineche coneix diversos personatges i hi viu multitud de situacions igual de insòlites que esbojarrades.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1970

• La cabina (1972)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• El espíritu de la colmena (1973)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Tristana (1970)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Furtivos (1975)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Ese oscuro objeto del deseo (1977)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Cría cuervos… (1976)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• La escopeta nacional (1978)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Arrebato (1979)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• ¿Quién puede matar a un niño? (1976)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Mi querida señorita (1972)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• La prima Angélica (1974)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

Hivern de 1972. El Jaume Canivell (José Sazatornil), un fabricant català de porters electrònics per a edificis, viatja a Madrid amb la seva secretària (Mónica Randall), que en realitat és la seva amant, per assistir a una cacera pagada per ell mateix a la finca Los Tejadillos, propietat del marquès de Leguineche, encara que oficialment és el marquès qui paga la cacera dels seus amics.

L’objectiu del Canivell és alternar-se amb l’alta societat per millorar el seu negoci i poder vendre els seus porters a les urbanitzacions de nova construcció. Un cop a la cacera, entaula amistat amb Álvaro (Antonio Ferrandis), Ministre d’Indústria del gabinet, present la cacera. Però des que arriba a la finca tot són ensurts i aparicions de personatges absurds. Durant la seva estada, el Canivell i la seva parella són testimonis de la destrucció d’una extravagant col·lecció del marquès (Luis Escobar) de Leguineche, del rapte d’una actriu masoquista (Bárbara Rey) pel fill onanista del marquès (José Luis López Vázquez), o el canvi de govern que deixa ara el seu contacte amb el nou equip de govern, de l’Opus Dei, present també a la cacera.

Entre altres disbarats, el mateix Canivell s’ha de fer passar per un productor de cinema, ajudar missa a la capella de la finca, “acceptar” que la cacera la paga el marquès, o tornar “generosament” un premi de bingo celebrat a la finca.