Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Tarsem
Guió: Dan Gilroy, Nico Soultanakis, Tarsem (pel·lícula: Valeri Petrov, Zako Heskiya)
Música: Krishna Levy
Coproducció Índia - Estats Units - Regne Unit: Googly Films, RadicalMedia, Absolute Entertainment, Tree Top Films, Deep Films
Distribució: Roadside Attractions (Estats Units), Momentum Pictures (Regne Unit), Summit Entertainment (internacional)
Actors: Lee Pace, Catinca Untaru, Justine Waddell
País: 🇮🇳 Índia; idioma: anglès
Estrena: 09/09/2006 (TIFF), 30/05/2008 (Estats Units), 03/10/2008 (Regne Unit),
Pressupost: 30M $; recaptació: 3,7M $
Títol original: The Fall - The Fall: El sueño de Alexandria a Espanya
- The fall: El somni d’Alexandria en català
[ Aventura, drama, fantasia ]
1 h. 57 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,8) (126K) | Filmaffinity (7,0) (13,4K):
“A Los Angeles, als anys vint, un pacient prostrat al llit d’un hospital captiva una noia jove amb una història fantàstica d’herois, mites i vilans en una illa deserta.”
Crítica
Una bona estrabada visual…
Remake de la pel·lícula búlgara Yo Ho Ho de 1981 de Zako Heskija amb guió de Valeri Petrov. He arribat a aquesta pel·lícula de casualitat: un fragment visualitzat a TikTok que m’ha deixat captivat; he buscat quina pel·lícula era i aquí em tens.
La pel·lícula se centra en una nena (Catinca Untaru) que coneix un especialista (Lee Pace) a l’hospital on tots dos s’hi allotgen i aquest últim li explica una història fantàstica sobre un grup d’herois que busquen venjança contra un governant malvat.
M’ha deixat ben sorprès la naturalitat i espontaneïtat de la nena. Sis anys tenia en la gravació (la gravació va durar quatre anys, d’aquí el diferent raccord en les dents de la nena), encara que en un moment de la pel·lícula diu que en té cinc. Molts diàlegs de l’Alexandria (Catinca Untaru)
Gravada durant quatre anys i presentada al festival TIFF el 2006, però no es va poder estrenar globalment fins el 2008, perquè no va tenir cap tipus de distribució planificada ni tampoc streaming.
Les localitzacions i el contrast cromàtic és el que més m’ha impactat visualment. Ara bé, m’agradaria saber quantes són reals i quantes són un croma verd o blau… potser més aviats poques, perquè el rodatge es va realitzar en vint-i-quatre països diferents incloent-hi l’Índia, Indonèsia (Bali), Itàlia, França, Espanya, Namíbia i la Xina:
- Sud-àfrica
- Índia
- Fiji
- Argentina
- Turquia
- Namíbia
- Txèquia
- Indonèsia
- Itàlia
- França
La trama principal i les històries relatades, bastant justetes… o, en tot cas, bastant gastades. En general, tot bastant inconnexe.
Algun crític (Nathan Lee, del New York Times) ha arribat a dir de la pel·lícula que és “és una autèntica obra d’amor i un autèntic avorriment”. Hi estic bastant d’acord.
El director, Tarsem Singh Dhandwar (1961; 64 anys, 45 anys en la seva estrena), encara que acostuma a signar les seves pel·lícules simplement com Tarsem, és d’origen indi i aquesta va ser la seva segona pel·lícula, encara que és gairebé més conegut pels seus anuncis i vídeos musicals. També n’és productor i guionista de la pel·lícula, i una mica el culpable final que, a última hora, es quedés sense distribució i, en conseqüència, del seu fracàs de recaptació.
“Hollywood, anys vint. Després d’una caiguda desafortunada, un especialista en seqüències d’acció és ingressat en un hospital. Allà coneix l’Alexandria, una nena amb un braç trencat a qui fa una promesa: si ella aconsegueix morfina, ell li explicarà una història meravellosa. El relat s’estén a tots els racons del món.”
Resum (amb espòilers)
El 1915 a Los Angeles, l’acròbata Roy Walker està hospitalitzat, postrat al llit i paralitzat (possiblement permanentment) després de saltar d’un pont per a una acrobàcia per a una pel·lícula. Coneix l’Alexandria, una jove pacient nascuda a Romania a l’hospital que es recupera d’un braç trencat, i li explica una història sobre el seu homònim, Alexandre el Gran. El Roy li promet explicar-li una història èpica si torna l’endemà.
L’endemà al matí, mentre el Roy teixeix la seva història de fantasia, la imaginació de l’Alexandria dóna vida als seus personatges. La història del Roy tracta de cinc herois: un guerrer indi silenciós, una exesclava que maneja arc i fletxes anomenada Otta Benga, l’expert italià en explosius Luigi, Charles Darwin juntament amb un mico mascota anomenat Wallace, i un bandit emmascarat i espadatxins. El malvat governant, el governador Odious, ha comès una ofensa contra cadascun dels cinc, i tots busquen venjança. Més tard s’hi uneix un sisè heroi, un místic.
L’Alexandria imagina vívidament la gent que l’envolta apareixent com els personatges de la història del Roy. Tot i que el Roy desenvolupa afecte per l’Alexandria, té un motiu ocult: enganyar-la perquè robi morfina de la farmàcia de l’hospital. El Roy pretén utilitzar la morfina per suïcidar-se perquè la dona que estima l’ha deixat per l’actor per al qual va proporcionar les imatges de les acrobàcies. Tanmateix, l’Alexandria només li porta tres pastilles; ella llença la resta, havent confós la "E" que el Roy va escriure en "morfina" amb un "3". La història es converteix en una història col·laborativa a la qual també contribueix l’Alexandria. El bandit emmascarat, que el Roy pretenia representar el difunt pare de l’Alexandria, es converteix en el Roy, i l’Alexandria és la seva filla.
El Roy convenç l’Alexandria perquè robi una ampolla de pastilles de morfina tancada a l’armari d’un altre pacient, i després s’ho empassa tot. Mentre s’adorm, intenta acabar la història amb el Bandit trobant l’amor, i li diu a l’Alexandria que no torni l’endemà. Ella no obeeix i està devastada en veure que s’emporten un pacient mort; tanmateix, el difunt és el company d’habitació gran del Roy, que porta dentadura postissa. El Roy es desperta i s’adona que les pastilles eren placebos. L’Alexandria, desesperada per ajudar el Roy, s’escapa del llit cap a la farmàcia. S’enfila a l’armari però perd l’equilibri, cau i pateix una greu lesió al cap. Rep una cirurgia, després de la qual rep la visita del Roy, que confessa el seu engany. Suplica a l’Alexandria que demani a algú altre que acabi la història, però ella insisteix a escoltar el final del Roy.
En Roy continua la història de mala gana i borratxo. Els herois són traïts i moren un per un, i sembla que el governador Odious triomfarà. L’Alexandria s’enfada cada cop més, però en Roy insisteix que és la seva història i que el Bandit és un covard. Ella declara que també és la seva i li suplica a en Roy que deixi viure el Bandit. En Roy finalment hi accedeix, i la història èpica arriba a la seva fi; el governador Odious agonitza i el Bandit i la seva filla són vius i junts. En un gir final, el Roy s’enfronta al personatge que representa la seva exnòvia. Ella diu que el dolor i el sofriment de la història formaven part d’una "prova" de l’amor del Bandit per ella. El Bandit finalment la rebutja a ella i a les seves manipulacions.
Amb la història acabada, el Roy i l’Alexandria, juntament amb els pacients i el personal de l’hospital, veuen la pel·lícula acabada en què va aparèixer el Roy, un western protagonitzat per bandits, un home nadiu americà i l’exnòvia del Roy. El públic està encantat, però el somriure del Roy es trenca per la trepidació a mesura que s’acosta l’escena del seu salt fatídic.
El braç de l’Alexandria finalment es cura i torna al hort de tarongers on treballa la seva família. La seva veu en off revela que el Roy s’ha recuperat i ara torna a la feina. Es reprodueix un muntatge de talls de diverses de les acrobàcies més importants i perilloses del cinema mut; s’imagina que tots els acròbates són el Roy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada