Bloc personal,

diumenge, 30 de setembre del 2018

Battle for the Planet of the Apes (1973)

[649]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: J. Lee Thompson
Guió: Paul Dehn
Actors: Roddy McDowall, Claude Akins, Natalie Trundy

[ Acció, ciència ficció ] 1h 33min

Sinopsi

IMDb (5,5):
“Deu anys després de la revolició mundial dels simis i una brutal guerra nuclear entre els humans, César ha de protegir els supervivents d’ambdues espècies d’un culte humà insidiós i una facció militant.”

Crítica

Ara sí! Gràcies a Déu, l’última de cinc!

Zero recursos, zero enginy. Normalment, quan falten recursos s’aguditza l’enginy, però sembla que en aquesta ocasió no ha estat així. Cap interés per veure aquest final.

Resum (amb espòilers)

Després l’ORIGINAL, el BENEATH, l’ESCAPE i el CONQUEST, aquesta BATLLE explica com, deu anys després d’aconseguir revoltar-se contra els humans i que aquests denotessin unes quantes bombes nuclears destruint tota la civilització, els simis, acompanyats d’alguns humans, intenten sobreviure a les afores de les ciutats en una ciutat dels simis que sembla un Chiquipark.

Buscant respostes de qui van ser els seus pares, César torna a la ciutat on va començar la gran revolta, ara la Ciutat Prohibida, amb molta radiació encara, i sota les runes accedeix a vídeos antics on sortien els seus pares declarant i explicant com seria el futur. Però a la ciutat destruïda encara queden humans, afectats per la radiació que, sense pensar-s’ho dos cops, decideixen seguir els simis per saber on està la seva ciutat i exterminar-los a tots.

Entre estires i arronses del general dels goril·les amb César, el primer decideix aniquilar tots els humans i després destituir al segon. Mentrestant els humans mutants de la ciutat ataquen i els goril·les engarjolen els humans que estaven amb ells mentre comença la batalla.

Acaben guanyant els simis gràcies a una ingènua trampa i, quan César deixa que els humans atacants sobrevivents fugin, Aldo, el general goril·la els acaba matant a tots, però quan ha de passar comptes amb César i vol acabar amb la resta d’humans engarjolats, els goril·les senyalen Aldo com l’assassí del fill de César i, tot fugint, intentant defensar-se, Aldo cau d’un arbre i és mort.

Miss Hokusai 2 (1983-1987)

[102]

Valoració



Fitxa tècnica

Hinako Sugiura (guió, dibuix i tinta)
(Sarusuberi - Miss Hokusai)

[ Seinen, biografia ] (ed. 2018)
Ponent Mon

15 capítols (16-30) + comentaris - 348 pàgines - 150 x 210 mm (30 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Edo (l’actual Tòquio) és una de les ciutats més poblades del món. Allà hi viuen nobles, artistes, cortesans, camperols i samurais. Entre els habitants d’aquesta ciutat es troba Tetsuzo, més conegut com Hokusai, un artista de més de cinquanta anys que ocupa el seu temps creant sorprenents obres d’art. El que molta gent desconeix és que la tercera de les seves quatre filles, Oei, una jove tossuda i independent, realitza anònimament moltes de les obres que se li atribueixen al seu pare. Aquesta és la història mai explicada d’Oei, el retrat d’una dona lliure eclipsada per l’ombra del seu pare.”

Crítica

Em sembla fabulosa!

No ho hagués dit mai de la vida després de veure les primeres pàgines! Em va costar decidir-me a llegir-la passant per caixa, perquè la pel·lícula em va agradar molt i podia interessar-me… més o menys. No puc estar més content de la decisió, perquè, si bé és veritat que el dibuix no és el punt fort, quan portes unes quantes pàgines, fins i tot aquest dibuix desgarbat t’agrada. El punt fort són les històries que explica i com les explica.






dissabte, 29 de setembre del 2018

Conquest of the Planet of the Apes (1972)

[648]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: J. Lee Thompson
Guió: Paul Dehn
Actors: Roddy McDowall, Don Murray, Ricardo Montalban

[ Acció, ciència ficció ] 1h 28min

Sinopsi

IMDb (6,1):
“En un món futurista on s’ha normalitzat l’esclavitud dels simis, César, fill dels difunts simis Cornelius i Zira, després de gairebé vint anys amagant-se de les autoritats, es prepara per una revolta d’esclaus contra la humanitat.”

Crítica

Mare meva, quin nyap!

És dolenta en vestuari, maquillatge, guió, posada en escena… no se’n salva res. Aquesta és la quarta de cinc i, amb diferència, la pitjor de totes.

Després de la primera pel·lícula, tot i “desmuntar” la novel·la original, els personatges ja estaven bé com estaven. Totes les següents parts han estat un cúmul de despropòsits amb un clímax cap avall, que és aquesta pel·lícula.

Resum (amb espòilers)

En la pel·lícula ORIGINAL (1) (Planet of the Apes (1968)) teníem un grup d’astronautes, dels que només en sobrevivia un, que anaven a parar a un estrany planeta on els simis parlaven i dominaven el planeta, per sobre d’humans que havien perdut la parla i actuaven com animalons, per acabar mostrant-nos, en els últims trenta segons, que el planeta que havien arribat era el planeta Terra 2.000 anys després que la humanitat s’autodestruís.

En la continuació (Beneath The Planet of the Apes (1970)), forçada, BENEATH (2), una altra nau segueix els pasos de la primera intentant rescatar-la. En el moment que l’astronauta de la primera part desapareix com per art de màgia. El nou astronauta torna a fer pràcticament la mateixa “roda de reconeixement” del planeta i del nou stablishment, tornant a fer amistat amb els ximpancés Zira i Cornèlius i la humana muda Nova. Acaba descobrint que hi han humans intel·ligents que han sobreviscut amb greus mutacions a la pell i poders telepàtics, alhora que el seu deu és una bomba atòmica. Finalment, per escapar d’una incursió dels simis, el primer astronauta detona la bomba i acaba amb tota la vida del planeta.

En la tercera pel·lícula (Escape From The Planet of the Apes (1971)), forçada una altra vegada, ESCAPE (3), però que, almenys, té una mica d’interés, explica com Zira i Cornèlius acabem aconseguint rescatar la primera nau i, just en el moment de la detonació de la bomba que acaba amb tot el planeta, acaben fugint i, casualment, van a parar a la Terra just l’any que acabava de sortir la nau del planeta. Tres micos intel·ligents dotats amb la parla entre humans que, sabent com acabarà la humanitat volen acabar amb ells. La parella de micos acabent tenint un mico intel·ligent que el bescanvien per un altre d’un circ de manera que, quan els acaben abatent i acribillant la cria de ximpancé, saben que el seu fill està sa i estalvi.

Per voler justificar unes línies de guió de la tercera pel·lícula en la que Zira explica com els simis acaben apoderant-se de la Terra (en la seva línia temporal), a causa d’un virus que acaba amb gats i gossos i que els humans comencen a adoptar els simis com mascotes i com esclaus també, comença aquesta quarta pel·lícula (Conquest of the Planet of the Apes (1972)), CONQUEST (4). L’amo del circ, vint anys després de la mort de Zira i Cornèlius, intenta protegir Cèsar, però amb un estat mig dictatorial i abusant amb l’ús de la força l’esclavitud dels simis, acaba provocant que Cèsar lideri una revolució i derroti la raça humana. En aquesta línia temporal, atorgant alguns drets als humans en comptes de sotmetre’ls totalment.

#funnywordsgift (199)

“Who does what he can isn’t obligated to more.”

[199]

dijous, 27 de setembre del 2018

dilluns, 24 de setembre del 2018

War for the Planet of the Apes (2017)

[647]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Matt Reeves
Guió: Mark Bomback, Matt Reeves
Actors: Andy Serkis, Woody Harrelson, Steve Zahn

[ Acció, aventura, drama ] 2h 20min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Després que els simis pateixin pèrdues inimaginables, César lluita contra els seus instints més foscos i comença la seva pròpia venjança.”

Crítica

Massa CGI…

Si haig de dir la veritat, quan vaig veure el tràiler de la pel·lícula, el primer que vaig pensar va ser “quin pastel”… però ara, després de actualitzar-me amb part de la franquícia, l’opinió és lleugerament diferent. Sí és veritat que hi ha un excés de CGI, que moltes escenes, accions, posicions dels personatges són poc creïbles –tan poc creïbles com ho eren les màscares de l’original–, però al final hi ha un història entretinguda amb els seus canvis de ritme pertinents i acaba entretenint. I si, com és el cas, has repassat la franquícia, podràs apreciar les picades d’ullet del guió amb referències a les originals.

Resum (amb espòilers)

Dos anys després del misantropi bonobo Koba va atacar als supervivents humans a San Francisco, César i la seva tribu de simis intel·ligents es veuen forçats contra una facció militar nord-americana anomenada Alpha-Omega liderada pel despiatat coronel McCullough. Alpha-Omega utilitza molts simis antigament lleials a Koba, malanomenats “burros”.

Un escamot Alpha-Omega llança un atac a un lloc avançat, però fracassa i quatre soldats, incloent un franctirador i un goril·la “burro” anomenat Red, són capturats. César allibera els soldats, esperant que la mostra de pietat mostri al coronel McCullough que els simis no són salvatges; Red escapa ferint el goril·la albí Winter. Més tard, el fill major de César, Blue Eyes, i el tinent Rocket tornen d’un llarg viatge. Blue Eyes informa que han trobat un lloc més enllà del desert ideal per als simis. Malgrat un Winter inquiet que afirma que els simis han de marxar immediatament, César decideix que primer s’han de preparar. La mateixa nit, McCullough dirigeix ​​a un equip de soldats a infiltrar-se a la casa dels micos, matant a Blue Eyes i a la dona Cornisa d’en César; César intenta infructuosament evitar la fugida de McCullough. Després, els simis no troben Winter i creuen que els ha traït per por.

Al matí, la tribu es reuneix per anar a un lloc segur. Deixant el seu fill més jove, Cornelius, sota la cura de Lake, la dona de Blue Eyes, César busca venjança pel seu compte. Acompanyat de Rocket, el seu assessor orangutan Maurice i el seu tinent de goril·la Luca, els simis entren en un poble aparentment abandonat, on es topen amb un soldat que ha desertar de l’exèrcit de McCullough. César el mata en defensa pròpia. Tot seguit, descobreixen una noia muda, de la què Maurice es fa amic i adopta, donant-li un petit ninot de drap. A continuació, troben Winter en un camp militar a la platja, convertit en un “burro”. S’enfronten amb Winter i aquest li diu a César que McCullough marxa cap a la frontera per reunir-se amb més soldats. A continuació, Winter intenta demanar ajuda, però els altres simis l’aturen i César l’asfixia accidentalment. Mentre segueixen els militars, els simis descobreixen soldats que han estat assassinats i donats per mort. El seu examen d’un soldat supervivent revela que està mut com la noia. César llavors el mata en un acte de misericòrdia.

Més tard, els simis lluiten contra una figura encaputxada que ha robat un dels seus cavalls i se sorprenen de descobrir que és un simi intel·ligent d’un altre zoològic, anomenat Bad Ape. Mentre xerren amb Bad Ape, descobreixen que ell sap on està la frontera, però dubta a comprometre’s a conduir-los. El grup finalment arriba a la frontera, on veu una instal·lació de quarantena. Mentre intenten acostar-se, Luca és mort protegint a César d’alguns soldats. Molt enfadat, César decideix procedir sol en lloc de continuar posant en perill als seus aliats. Allà mateix, però, César s’assabenta que Alpha-Omega ha capturat la seva tribu i els ha obligat a construir una muralla sense menjar ni aigua. César és llavors capturat per Red, que el porta a McCullough. Es veu obligat a treballar amb els altres simis i quan els insta a deixar de treballar, McCullough amenaça amb matar a César per aconseguir que els simis continuen.

César dedueix que McCullough està fortificant la instal·lació per evitar que altres forces militars que estan en contra d’ell per haver matat els seus propis soldats. El coronel McCullough informa a César que el virus de la grip Simian havia mutat, i els portadors humans es van convertir en muts i es van convertir en un estat primitiu. César és torturat amb la fam per obligar els altres simis a treballar. La noia silenciosa, anomenada Nova per Maurice, es fica a la instal·lació per donar menjar a César, aigua i la seva nina de drap. Per no descobrir-la, Rocket es deixa capturar com una diversió. L’endemà, el coronel McCullough ve a comprovar si César segueix viu i confisca la nina en descobrir-la. Junts, César i Rocket aconsegueixen trobar un mitjà d’escapament a través d’un túnel subterrani que surt de la instal·lació. Encara que el pla tingui èxit, César es queda enrere per enfrontar-se a McCullough, ja que la instal·lació és atacada per restes de l’exèrcit. En trobar el coronel McCullough infectat pel virus a causa del contacte amb la nina de Nova, César decideix no matar-lo, sinó que permet que es suïcidi.

Els simis fugits es troben atrapats en el foc creuat entre els dos exèrcits, mentre que Red observa amb dubtes. César intenta fer explotar un gran dipòsit de combustible per treure les forces Alpha-Omega des del darrere, però és disparat amb una ballesta per franctirador que va salvar la vida. Red utilitza llavors un llançador de magrana per matar el predicador, salvant la vida de César, abans que sigui assassinat per un soldat. César aconsegueix explotar el tanc i s’escapa de la instal·lació a mesura que es destrueix en una reacció en cadena, donant com a resultat una allau que elimina els militars. Els simis, que porten Nova, tots sobreviuen escalant arbres propers. Després creuen el desert per trobar un oasi. Mentre els altres simis celebren la seva nova llar, Maurice descobreix la ferida mortal de César. Li promet dir-li a Cornelius que era el seu pare i què feia pels simis. César mor després pacíficament mentre que Maurici dol la seva mort i els altres simis es veuen.

diumenge, 23 de setembre del 2018

Escape From The Planet of the Apes (1971)

[646]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Don Taylor
Guió: Paul Dehn
Actors: Roddy McDowall, Kim Hunter, Bradford Dillman

[ Acció, ciència ficció ] 1h 38min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“El món queda sorprès per l’aparició de tres ximpanzés parlants, que arriben misteriosament en una nau espacial dels Estats Units. Es converteixen en el boca-orella de la societat, però un home creu que són una amenaça per a la raça humana.”

Crítica

Tercera de cinc i perdent interès…

Aquesta sí la recordo. O millor dit, recordo clarament l’escena de l’escala, el plàtan i el fet de parlar davant la incredulitat dels humans. No recordava pas l’argument i, en el seu moment, d’on venia la franquícia i cap on anava.

Es nota la baixona de nivell, però encara manté l’interès. No entenc perquè, si Zira és la protagonista principal, amb diferència notable de la seva parella Cornelius, surt segona en el llistat de repartiment. Potser perquè és co-protagonista i és dona? Lleig…

Resum (amb espòilers)

Durant els esdeveniments de la pel·lícula precedent Beneath the Planet of the Apes, Cornelius i Zira van escapar de la Terra abans de la seva destrucció quan van acompanyar al seu company ximpanzé Dr. Milo provant la nau espacial, rescatada i reparada usada per Taylor. L’onada de xoc de la destrucció de la Terra envia la nau a través d’una distorsió temporal que porta els simis a la Terra el 1973, estavellant-se a la costa del Pacífic dels Estats Units.

Els simis són transportats a una sala aïllada del zoo de Los Angeles, sota l’observació dels científics Dra. Stephanie Branton i el Dr. Lewis Dixon. Amb el Dr. Milo explicant la seva situació en privat, els simis decideixen no deixar que els humans sàpiguen que poden parlar mentre es comprometen a no revelar la destrucció de la Terra en la guerra d’Ape City. Però la impaciència de Zira la porta a parlar durant un experiment. El Dr. Milo és assassinat uns moments més tard per un goril·la del zoològic que s’agita amb la presència dels ximpanzés. Lewis intenta comunicar-se amb els simis i vol tractar-los com iguals, guanyant la seva amistat com a resultat.

Es forma una comissió presidencial per investigar el retorn de la nau espacial de Taylor i determinar com els simis anormalment intel·ligents arriben a bord. Els simis es presenten davant la comissió, on revelen públicament la seva capacitat per parlar. El consell els pregunta sobre Taylor, però Cornelius i Zira els diuen que no saben res sobre ell. Ells revelen que venen del futur i han escapat de la Terra en el moment que ha esclatat la guerra. Són benvinguts com a convidats del govern. Cornelius i Zira expliquen secretament a Stephanie i Lewis que sabien sobre Taylor, expliquen com els humans són tractats en el futur dominat per simis i sobre la destrucció de la Terra. Stephanie i Lewis estan sorpresos però encara els fan costat, aconsellant a la parella per mantenir aquesta informació en secret fins que puguin mesurar la possible reacció dels seus amfitrions.

Els simis es converteixen en famosos i reben regals i atenció dels mitjans. Criden l’atenció del conseller d’assessors del president, Dr. Otto Hasslein, que descobreix que Zira està embarassada. Patint pel futur de la raça humana, ofereix xampany a Zira perquè es desinhibeixi i li fa preguntes mentre ho enregistre. Les seves respostes sinceres li permeten convèncer a la comissió que Cornelius i Zira han de ser sotmesos a interrogatoris més rigorosos.

Hasslein insisteix que simplement vol saber com els micos es van convertir en dominants sobre els homes. Cornelius revela que la raça humana causarà la seva pròpia caiguda i esdevindrà dominada pels simis, i que l’agressió dels simis contra els humans conduirà a la destrucció de la Terra per una arma fabricada pels humans. Zira explica que els goril·les van començar la guerra i els orangutans van recolzar als goril·les, però els ximpanzés no tenien res a veure amb això. Hasslein sospita que els simis no diuen tota la veritat.

Durant l’audiència original, Zira havia revelat accidentalment que dissecava els humans en el transcurs del seu treball. Hasslein demana a Lewis que li administri un sèrum de la veritat mentre que Cornelius es troba confinat en altres llocs. Lewis assegura a Zira que el sèrum tindrà el mateix efecte que el xampany. Com a conseqüència del sèrum, Hasslein aprèn detalls sobre l’examen i l’experimentació de Zira en humans, juntament amb el seu coneixement de Taylor.

Zira s’uneix a Cornelius en el confinament mentre que Hasslein porta les seves troballes al president, que de mala gana ha de complir amb la decisió del consell d’acabar amb l’embaràs de Zira i que els dos simis quedin esterilitzats. En les seves cambres, Cornelius marca Hasslein per al tractament de Zira, ja que recorda a Cornelius que va fer el mateix als humans i Taylor els va cridar salvatges. Zira es veu alleujada d’haver revelat la veritat perquè estava cansada de mentir. Cornelius tem que la veritat els matarà. Quan arriba un ordenança per oferir el menjar dels simis, la referència malintencionada al seu fill nascut com un “mico petit” fa que Cornelius perdi els estreps, el tira al terra i escapen. L’ordenança és mort accidentalment. Hasslein utilitza la tragèdia en suport de la seva afirmació que els simis són una amenaça i demana la seva execució, però el president li encarrega que els porti amb vida, ja que no suposarà el càstig per la mort ordenada fins que s’hagi atès el degut procés.

Branton i Dixon ajuden els escamots a fugir, portant-los a un circ dirigit pel senyor Armando, on una ximpancé anomenada Heloise acaba de donar a llum. Zira dona a llum a un fill, a qui nomena Milo en honor del seu difunt amic. Quan Hasslein, sabent que el part de Zira era imminent, ordena una recerca de tots els circs i zoològics. Lewis ordena que els simis s’amaguin a la drassana del port de Los Angeles fins que la costa estigui clara per tornar al circ mentre es dirigeix ​​cap a Florida, donant-li a Cornelius una pistola perd si decideixen suïcidar-se.

Hasslein rastreja els simis al port i atura mortalment a Zira quan es nega a lliurar el nadó disparant diversos tirs a l’infant abans de ser assassinat per Cornelius. Cornelius, a la vegada, és disparat per un franctirador i cau, Zira llança al bebè mort al costat i s’arrossega per morir amb el seu marit.

A mesura que el circ d’Armando es prepara per anar a Florida, es revela que Zira ha canviat els bebès amb Heloise abans de sortir del circ i Armando és conscient d’això. Milo comença a parlar.

Beneath the Planet of the Apes (1970)

[645]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Ted Post
Guió: Paul Dehn, Mort Abrahams
Actors: James Franciscus, Kim Hunter, Maurice Evans

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 1h 35min

Sinopsi

IMDb (6,1):
“L’únic supervivent d’una missió de rescat interplanetària busca l’únic supervivent de l’expedició anterior. Descobreix un planeta governat per simis i una ciutat subterrània dirigida per humans telepàtics.”

Crítica

La segona de cinc!

No tinc cap record d’haver-la vist mai, excepte algunes imatges que he vist recentment en un documental explicant-ne com va sorgir la producció de la primera pel·lícula i les improvitzacions que van realitzar per treure’s de sota la màniga una segona pel·lícula quan la primera ja quedava tancada (de la mateixa manera que, cadascuna de les següents parts, tot i tenir un final ben tancat, sempre van acabar tenint continuïtat). Malgrat tot, és possible que l’hagi vista… ;-)

I he de dir que, tot i tenir una puntuació bastant baixa a IMDb, a mi m’ha agradat bastant. Potser també pel fet de veure una pel·lícula “nova” per a mi. Hi ha una bona base argumentativa de fons –acord amb les tendències de la ciència ficció de la dècada de 1970 i també de 1980– i té tota l’acció desitjable.

Resum (amb espòilers)

Després dels esdeveniments del Planeta dels Simis, l’astronauta Taylor i la muda Nova, desplaçats pel temps, travessen a cavall el desert de la Zona Prohibida. Sense advertència, un foc sorgeix des del no-res i s’obren abismes profunds. Confós amb l’estrany fenomen, Taylor investiga una paret de penya-segat i desapareix davant els ulls de Nova.

En un altre lloc de la Zona Prohibida, una segona nau espacial terrestre ha aterrat després d’haver estat enviada a la recerca de Taylor i la seva tripulació. El seu únic supervivent Brent, tot observant que és l’any 3955, assumeix que ha viatjat a un altre planeta. Es troba amb Nova i s’adona que porta les xapes metàl·liques penjades del coll de Taylor. Esperant que Taylor segueixi viu, viatja amb ella a Ape City, on queda sorprès de descobrir la civilització simiesca. Observa el general goril·la Ursus liderant una concentració de simis per conquerir la Zona Prohibida i utilitzar-la com a font d’alimentació potencial, contra les objeccions de l’orangutan Dr. Zaius. Brent és ferit per un soldat de goril·les i portat per Nova a la casa dels ximpanzés Cornelius i Zira, que li curen la ferida i li expliquen què va passar amb Taylor. Els humans s’amaguen quan el doctor Zaius arriba i anuncia que acompanyarà a Ursus en la invasió de la Zona Prohibida.

Intentant fugir de la ciutat, Brent i Nova són capturats pels goril·les. Ursus ordena que s’utilitzin per a la pràctica de tir, però Zira els ajuda a escapar. S’amaguen en una cova que Brent aviat descobreix són les ruïnes de l’estació de Queensboro Plaza del metro de la ciutat de Nova York, adonant-se finalment que va viatjar en el temps a un futur post-apocalíptic de la Terra. Després de seguir un brunzit en els túnels subterranis, Brent comença a sentir veus que li diuen que mati a Nova. Entrant a les restes de la catedral de Sant Patrici, troba una població d’humans telepàtics que adoren una antiga bomba nuclear.

Brent i Nova són capturats i interrogats telepàticament pel líder dels telèpats Méndez explicant que són descendents d’éssers humans que van sobreviure a l’holocaust nuclear i van mutar durant generacions. Mentre reclamaven ser una societat pacífica tot i utilitzar el control mental i la il·lusió dels seus enemics, els mutants forcen a Brent a revelar la incursió dels simis a la Zona Prohibida, els seus intents de repel·lir als invasors amb il·lusions de foc i altres horrors, en última instància, fracassant quan el Dr. Zaius hi passa a través. Amb el fracàs d’aturar els simis, els telèpats planejen detonar la seva “Bomba Divina” com a últim recurs, mantenint un ritual pseudo-religiós durant el qual eliminen les seves màscares de pell humana per revelar la seva malformació genètica sense pell des de les generacions que es van exposar a la radiació.

Brent és separat de Nova i portat a una cel·la on troba a Taylor. El mutant Ongaro, explicant que no els pot deixar sortir de la ciutat amb vida, utilitza els seus poders telepàtics per obligar a Brent i Taylor a matar-se. Nova escapa del guàrdia i corre cap a la cel·la, cridant la seva primera paraula: “Taylor!” Això trenca la concentració d’Ongaro, alliberant a Brent i Taylor del seu control el temps suficient per dominar i matar el mutant. Brent descriu a Taylor la bomba que els mutants adoren, amb les lletres gregues Alpha i Omega en la seva carcassa, i Taylor la reconeix com una “bomba de doomsday” capaç de destruir tot el planeta.

Els simis envaeixen la ciutat subterrània, fent camí cap a la catedral amb molts dels mutants capturats, morts o que s’han anat suïcidant. Després de la mort de Nova enmig del caos, Taylor i Brent arriben a la catedral quan Méndez és assassinat a trets després d’aixecar la bomba en posició d’activació. Els humans intenten detenir a Ursus d’activar l’arma accidentalment, però Taylor es dispara perquè els motius que dona Zaius cauen en oïdes sords. Quan Brent és assassinat després de matar a Ursus, el malferit de mort Taylor s’esfondra mentre posa la mà en l’interruptor d’activació i desencadena la bomba. Els blancs de l’escena i la narració en veu alta afirmen: “En un dels milers de milions de galàxies incomptables de l’univers hi ha una estrella de grandària mitja, i un dels seus satèl·lits, un planeta verd i insignificant, ja està mort”.