Conquest of the Planet of the Apes (1972)

[648]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: J. Lee Thompson
Guió: Paul Dehn
Actors: Roddy McDowall, Don Murray, Ricardo Montalban

[ Acció, ciència ficció ] 1h 28min

Sinopsi

IMDb (6,1):
“En un món futurista on s’ha normalitzat l’esclavitud dels simis, César, fill dels difunts simis Cornelius i Zira, després de gairebé vint anys amagant-se de les autoritats, es prepara per una revolta d’esclaus contra la humanitat.”

Crítica

Mare meva, quin nyap!

És dolenta en vestuari, maquillatge, guió, posada en escena… no se’n salva res. Aquesta és la quarta de cinc i, amb diferència, la pitjor de totes.

Després de la primera pel·lícula, tot i “desmuntar” la novel·la original, els personatges ja estaven bé com estaven. Totes les següents parts han estat un cúmul de despropòsits amb un clímax cap avall, que és aquesta pel·lícula.

Resum (amb espòilers)

En la pel·lícula ORIGINAL (1) (Planet of the Apes (1968)) teníem un grup d’astronautes, dels que només en sobrevivia un, que anaven a parar a un estrany planeta on els simis parlaven i dominaven el planeta, per sobre d’humans que havien perdut la parla i actuaven com animalons, per acabar mostrant-nos, en els últims trenta segons, que el planeta que havien arribat era el planeta Terra 2.000 anys després que la humanitat s’autodestruís.

En la continuació (Beneath The Planet of the Apes (1970)), forçada, BENEATH (2), una altra nau segueix els pasos de la primera intentant rescatar-la. En el moment que l’astronauta de la primera part desapareix com per art de màgia. El nou astronauta torna a fer pràcticament la mateixa “roda de reconeixement” del planeta i del nou stablishment, tornant a fer amistat amb els ximpancés Zira i Cornèlius i la humana muda Nova. Acaba descobrint que hi han humans intel·ligents que han sobreviscut amb greus mutacions a la pell i poders telepàtics, alhora que el seu deu és una bomba atòmica. Finalment, per escapar d’una incursió dels simis, el primer astronauta detona la bomba i acaba amb tota la vida del planeta.

En la tercera pel·lícula (Escape From The Planet of the Apes (1971)), forçada una altra vegada, ESCAPE (3), però que, almenys, té una mica d’interés, explica com Zira i Cornèlius acabem aconseguint rescatar la primera nau i, just en el moment de la detonació de la bomba que acaba amb tot el planeta, acaben fugint i, casualment, van a parar a la Terra just l’any que acabava de sortir la nau del planeta. Tres micos intel·ligents dotats amb la parla entre humans que, sabent com acabarà la humanitat volen acabar amb ells. La parella de micos acabent tenint un mico intel·ligent que el bescanvien per un altre d’un circ de manera que, quan els acaben abatent i acribillant la cria de ximpancé, saben que el seu fill està sa i estalvi.

Per voler justificar unes línies de guió de la tercera pel·lícula en la que Zira explica com els simis acaben apoderant-se de la Terra (en la seva línia temporal), a causa d’un virus que acaba amb gats i gossos i que els humans comencen a adoptar els simis com mascotes i com esclaus també, comença aquesta quarta pel·lícula (Conquest of the Planet of the Apes (1972)), CONQUEST (4). L’amo del circ, vint anys després de la mort de Zira i Cornèlius, intenta protegir Cèsar, però amb un estat mig dictatorial i abusant amb l’ús de la força l’esclavitud dels simis, acaba provocant que Cèsar lideri una revolució i derroti la raça humana. En aquesta línia temporal, atorgant alguns drets als humans en comptes de sotmetre’ls totalment.