Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988)

[802]

(cinema espanyol) [25]

Valoració

Fitxa tècnica

• • Premios Goya 1988:

•    -  Millor pel·lícula
•    -  Millor actriu: Carmen Maura
•    -  Millor actriu de repartiment: María Barranco
•    -  Millor guió original: Pedro Almodóvar
•    -  Millor muntatge: José Salcedo

Direcció: Pedro Almodóvar
Guió: Pedro Almodóvar
Música: Bernardo Bonezzi
Producció: El Deseo, Laurenfilm
Distribució: Lauren Films
Actors: Carmen Maura, Antonio Banderas, Julieta Serrano, María Barranco
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 1.88:1 (DCI Flat); color: color
Estrena: 25/03/1988
Pressupost: 700.000 $; recaptació: 8M $ (a Espanya) + 7,2M $ (als EE.UU. i Canadà)
Títol original: Mujeres al borde de un ataque de nervios

• Women on the Verge of a Nervous Breakdown  en anglès

[ Comèdia negra, drama ] 1 h. 28 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,5) (50K)   |   Filmaffinity (7,0) (52K):
“Una actriu de doblatge de televisió es troba amb diversos personatges excèntrics després d’emprendre un viatge per descobrir per què el seu amant la va deixar bruscament.”

Crítica

Genial!

Em va agradar moltíssim quan la vaig veure per primera vegada i les altres vegades que l’he pogut veure també, però no en guardo cap record en especial. Ara però, l’he disfrutat molt i m’he fixat en detalls genials… tot i veure “errors” garrafals de “principiant”… ;-)

“– Mamá…
– ¿Sí?
– eh… quiero hablar contigo.
– Ahora no. Estoy pintándome la línea de los ojos.”

Acabo d’enterar-me que la dona gran que dona la notícia al Telediario de la captura d’un grup de xiïtes és Doña Paquita (Francisca Caballero), mare dels germans Almodóvar, Pedro y Agustín, que és habitual en els cameos de les pel·lícules d’Almodóvar. A bones hores!

“– Jefe, a este gazpacho le han echado algo.
– ¿Qué tiene este gazpacho?
– Tomate, pepino, pimiento, cebolla, una puntita de ajo… aceite, sal, vinagre, pan duro y agua. El secreto está en mezclarlo bien.”

“La Pepa i l’Iván són actors de doblatge. Ell és un faldiller empedreït i, després d’una llarga relació, trenca amb la Pepa: li deixa un missatge al contestador demanant-li que li prepari una maleta amb les seves coses. La Pepa, que no suporta viure en una casa plena de records, decideix llogar-la. Mentre espera que l’Ivan vagi a recollir la maleta, la casa se’l va omplint de gent extravagant de la qual aprendrà moltes coses sobre la solitud i la bogeria.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1980

• El Sur (1983)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• El viaje a ninguna parte (1986)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• Amanece, que no es poco (1989)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• El bosque animado (1987)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• El crack (1981)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• La vaquilla (1985)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• El nido (1980)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• La colmena (1982)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• El crimen de Cuenca (1980)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Las bicicletas son para el verano (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Tasio (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

La trama cinematogràfica pren el seu punt de partida de l’obra francesa The Voice Voice (La Voix humaine, 1930) de Jean Cocteau on una dona desesperada intenta evitar que la seva amant s’enviï a través d’una sèrie de trucades telefòniques. A la pel·lícula, l’actriu de TV Pepa Marcos (Carmen Maura) està deprimida i pren pastilles per dormir perquè el seu xicot Iván (Fernando Guillén) acaba d’abandonar. Tant ella com Iván treballen com a actors de veu en veu alta que doblen pel·lícules estrangeres, sobretot Johnny Guitar amb Joan Crawford i Sterling Hayden. La veu que utilitza per parlar amb ella (i moltes altres dones) és la mateixa que utilitza en la seva obra. Està a punt de sortir de viatge i ha demanat a Pepa que emboliqui les seves coses en una maleta que després recollirà.

Pepa torna a casa després per trobar el seu contestador ple de missatges frenètics de la seva amiga Candela (María Barranco). Amb ràbia, arranca el telèfon i el llança per la finestra al balcó. Arriba Candela, encara desbordada, però abans que pugui explicar la seva situació, Carlos (Antonio Banderas), el fill d’Iván amb l’anterior amant Lucía (Julieta Serrano), arriba amb la seva núvia esnob, Marisa (Rossy de Palma). Resulta que són caça d’apartaments i, per casualitat, han escollit el àtic de Pepa per mirar-lo. Carlos i Pepa esbrinen la relació de l'altre amb Iván; Pepa vol saber on es troba Iván perquè ella li ha de dir alguna cosa, però Carlos no sap on és el seu pare. Candela intenta sense èxit matar-se saltant del balcó.

Mentrestant, Marisa s’ha avorrit i decideix beure una mica de gaspatxo que troba a la nevera, sense adonar-se que li han picat les pastilles per dormir. Finalment, Candela arriba a explicar la seva situació: fa un temps va mantenir una aventura amorosa amb un àrab que després va venir a visitar-la, portant amics amb ell. Resulta que són una cèl·lula terrorista xiïta i Candela, sense saber-ho, els allotjava a casa seva. Quan els terroristes van marxar, Candela va fugir al lloc de Pepa per ajudar. Candela tem que la policia pensi que està involucrada i que vingui a buscar-la. Pepa es proposa veure un advocat que Carlos li ha recomanat ajudar a Candela i acaba agafant la mateixa cabina amb el mateix conductor amant de Mambo.

Tot i això, Paulina, l’advocada que visita, actua de forma estranya. Pepa veu que Paulina té bitllets per a Estocolm. Iván truca a l’oficina en un moment determinat, i Paulina sembla conèixer a Pepa, i és molt grollera amb ella. Mentrestant, Candela revela a Carlos que els xiïtes tenen previst segrestar un vol a Estocolm aquella nit i desviar-lo cap a Beirut, on els terroristes xiïtes tenen un amic capturat per les autoritats. Després que Carlos arregli el telèfon trencat, truca ràpidament a la policia, però es penja abans (creu) que puguin rastrejar la trucada i, després, sorprèn a Candela. Pepa torna i Lucía truca, anunciant que vindrà per enfrontar-se a ell sobre Iván. Carlos revela que Lucía ha estat en un hospital mental des que Iván la va deixar i només ara ha estat alliberada. Pepa, ara malalta d’Iván i ja sense voler veure’l, es dirigeix ​​de nou amb la maleta d’Iván; Ella el llença, amb prou feines falta Iván, que ha arribat amb Paulina (Kiti Mánver) de camí a l'aeroport. Ell deixa un missatge a Pepa.

Pepa torna al seu apartament i escolta la cançó de la inauguració, "Soy Infeliz", que interpreta Carlos. Enfadat, Pepa trepitja el registre i el llença per la finestra, i acaba colpejant-se amb Paulina. A continuació, Pepa sent el missatge d’Iván i torna a treure el telèfon i llança el contestador automàtic a la finestra; aterra al cotxe de Paulina. De nou a l'apartament, arriba Lucía, juntament amb la reparadora del telèfon i la policia, que han localitzat la trucada anterior de Carlos. Candela comença a entrar en pànic, però Carlos es presenta amb una idea: servir a tothom el gaspatxo punxegut. Els policies i la reparadora són assaltats, Carlos i Candela surten al sofà i també s’adormen, i Lucía agafa les pistoles de les policies i les apunta a Pepa, que descobreix que Paulina és l’altra dona amb la qual Iván anirà a Estocolm i que la seva fugida és la que els terroristes tenen previst segrestar. Lucía revela que encara és una bogeria i que només va falsificar el seny quan va sentir la veu d'Iván batejada com a una pel·lícula estrangera. Es llença el gaspatxo a la cara de Pepa i es precipita a l'aeroport per matar Iván; veu un motorista i l'obliga a exercir de conductor.

Pepa la persegueix i se li uneix la seva veïna Ana, que es converteix en la núvia de peu del motorista. Ràpidament salten un taxi (conduït pel taxista de Mambo de nou) i una persecució esbojarrada arriba a l'aeroport, amb Lucía disparant la pistola contra ells. Lucía arriba a l’aeroport i veu que Iván i Paulina estan a punt de passar seguretat i els apunta la pistola. Pepa arriba just a temps i fa trontollar l'intent d'assassinat fent rodar un carro d'equipatges a Lucía. Iván va atropellar a Pepa, que ara està esgotat físicament i mentalment després de dos dies d'intentar perseguir el seu amant. Iván ofereix finalment parlar amb ella sobre tot el que ha estat intentant parlar amb ell i, per un moment, sembla que fins i tot pot sortir de Paulina per endur-se-la. Però Pepa es nega, dient: "Encara hi havia temps ahir a la nit, aquest matí, encara avui al migdia. Però ara és massa tard". Després d’haver salvat la vida, abandona l’aeroport, i Iván, per sempre.

Pepa torna a casa seva, que és un embolic amb un dormitori cremat, finestres trencades, un telèfon arrencat de la paret, gaspatxo vessat a terra, la seva menagerie de pollastres i oques corrent soltes i diversos visitants inconscients sobredosats en pastilles per dormir. . Pepa està al seu balcó on Marisa acaba de despertar. Les dues dones xerren, compartint un moment de tranquil·litat al final d’una agitada 48 hores, i Pepa finalment revela quines eren les seves grans notícies per a Iván: està embarassada.