Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Akira Kurosawa
Guió: Masato Ide, Hideo Oguni, Ryūzō Kikushima, Akira Kurosawa (novel·la: Shūgorō Yamamoto)
Música: Masaru Sat
Producció: Kurosawa Productions, Tōhō
Distribució: Tōhō
Actors: Toshiro Mifune, Yūzō Kayama, Reiko Dan, Kyōko Kagawa, Akemi Negishi, Miyuki Kuwano, Tsutomu Yamazaki, Takashi Shimura
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès Relació d’aspecte: 2.35:1 (CinemaScope); color: b/n
Estrena: 03/04/1965 (pres.), 24/04/1965 (Japó)
Pressupost: 200-300M ¥ (1,1-1,7M €); recaptació: 400M ¥ (2,2M €)
Títol original: 赤ひげ (Akahige)
- Barbarroja a Espanya i Mèxic
- Bondad humana a Argentina i Uruguay
- Akahige: Bondad humana a Perú
- Barba-roja en català
- Red Beard en anglès
[ Drama, medicina ]
3 h. 5 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (8,3) (24K) | Filmaffinity (8,3) (6,1K):
“Al Japó del segle XIX, un metge de poble de caràcter aspre però caritatiu forma un jove aprenent.”
Crítica
xxx
Basada en la novel·la Akahige Shinryōtan del Shūgorō Yamamoto, traduïda literalment com Contes del Dr. Barba-roja, una sèrie de vuit relats curts publicats originalment en la revista Ōru Yomimono el 1958 i recopilades en la novel·la el 1959. Aquesta la tenia pendent des de fa molt de temps, en una preselecció de les millors de l’Akira Kurosawa (valoració igual o superior a 8,0 a IMDb). En aquest temps, la valoració inicial ha passat de 8,1 a 8,3 a IMDb.
En el rerefons, La veritat és que finalment l’he vist després d’empassar-me un reel aleatori d’un fragment de documental a TikTok explicant com va ser el rodatge preparant els llençols de la clínica un any abans, rebregant-los expressament perquè semblessin usats i la pèrdua de possibles feines que va tenir l’actor principal, Toshiro Mifune, per deixar-se una barba real.
Això últim no ho vaig entendre gaire bé, perquè aquest actor surt en gairebé totes les pel·lícules d’Akira Kurosawa, el seu actor predilecte, i també gairebé sempre ho fa amb barba. Justament aquesta va ser l’última pel·lícula en què van col·laborar conjuntament.
He investigat una mica més i el problema amb la barba venia més aviat de que, perquè s’apreciés una barba-roja en una pel·lícula en blanc i negre, l’actor va haver de deixar-se-la més llarga de l’habitual perquè semblés més deixat i, a més, aplicar-se un colorant en base a olis que deixava una olor bastant forta, situació difícil de mantenir en un rodatge de dos anys.
“El jove doctor Yasuoto torna al seu poble després d'estudiar a Nagasaki, però així que arriba pateix una gran desil·lusió: en lloc de ser nomenat metge del shogun l'envien a una clínica que compta amb molt pocs recursos i està dirigida per un metge anomenat «Barba-roja». Allà, el nou interí adopta una actitud arrogant, negant-se a fer servir uniforme i rebel·lant-se contra la resta de metges.”
“Obres mestres” d’Akira Kurosawa (valoració igual o superior a 8,0 a IMDb)
- Rashōmon (1950) | 8,1 (IMDb)
(Rashomon o El bosc ensangonat) - Ikiru (1952) | 8,3 (IMDb)
(Viure) - Shichinin no samurai (1954) | 8,6 (IMDb)
(Els set samurais) - Kumonosu-jō (1957) | 8,1 (IMDb)
(Tron de sang) - Kakushi toride no san akunin (1958) | 8,1 (IMDb)
(La fortalesa amagada) - Yōjinbō (1961) | 8,2 (IMDb)
(Yojimbo o El mercenari) - Tsubaki Sanjūrō (1962) | 8,0 (IMDb)
(Sanjuro) - Tengoku to jigoku (1963) | 8,4 (IMDb)
(El de dalt i el de baix o L’infern de l’odi) - Akahige (1965) | 8,3 (IMDb)
(Barba-roja) - Dersu Uzala (1975) | 8,2 (IMDb)
(Dersú Uzalà o El caçador) - Kagemusha (1980) | 8,0 (IMDb)
(Kagemusha, l’ombra del guerrer) - Ran (1985) | 8,2 (IMDb)
(Ran)
Resum (amb espòilers)
El jove i arrogant metge Noboru Yasumoto, format en una escola de medicina holandesa a Nagasaki, aspira a convertir-se en metge personal del shogunat —un càrrec que actualment ocupa un parent proper— i espera ascendir dins l'estructura privilegiada i tancada de la medicina militar. No obstant això, per a la seva formació mèdica de postgrau, és destinat a una clínica rural sota la supervisió del doctor Kyojō Niide, conegut com a Akahige («Barba-roja»). Malgrat la seva aparença brusca, Niide és un director de clínica savi i compassiu.
D'entrada, Yasumoto està furiós pel seu destí, ja que creu que no té res a guanyar treballant a les ordres de Niide. Suposa que l'únic interès de Niide és consultar els seus apunts mèdics de Nagasaki i es rebel·la contra el director de la clínica. Es nega a atendre pacients o a posar-se l'uniforme, menysprea el menjar i l'entorn espartà, i entra en un jardí prohibit on coneix «la Mantis», un pacient misteriós que només Niide pot tractar. Mentrestant, descobríem que l'antiga promesa de Yasumoto, la Chigusa, li va ser infidel, fet que va posar fi al compromís i va despertar en ell un profund menyspreu per les relacions sentimentals.
Mentre Yasumoto intenta acceptar la seva situació, la pel·lícula narra les històries d'alguns dels pacients de la clínica. Un d'ells és en Rokusuke, un home moribund que, segons percep Niide, pateix una angoixa secreta; aquesta només surt a la llum quan apareix la seva filla, profundament desgraciada. Un altre és en Sahachi, un home molt estimat al poble per la seva generositat amb els veïns, que guarda una relació tràgica amb la seva dona —el cadàver de la qual es descobreix després d'una esllavissada. Després d'haver comès bigàmia, ella va aconseguir que ell la matés sense saber-ho: mentre s'abraçaven, ella li va demanar que l'estrenyés «més fort», tot sostenint, d'amagat, un ganivet contra el seu propi cos. Niide s'emporta Yasumoto per rescatar una nena malalta de dotze anys, l'Otoyo, d'un bordell —enfrontant-se violentament a una banda de matons locals— i, tot seguit, li assigna la nena com a primera pacient. A través d'aquestes experiències, en Yasumoto comença a deixar enrere la supèrbia i a obrir els ulls al món que l'envolta.
Quan en Yasumoto cau malalt, en Niide demana a l'Otoyo que se'n ocupi fins que es recuperi, conscient que tenir cura d'en Yasumoto formarà part, alhora, del procés de curació de la mateixa Otoyo. La Masae, germana petita de la Chigusa, visita la clínica per interessar-se per l'estat d'en Yasumoto i li explica que la seva mare està malalta i vol veure'l. A través de la mare, en Yasumoto s'assabenta que la Chigusa ha tingut un fill amb la seva nova parella. Més tard, la Masae confecciona un quimono per a l'Otoyo, i la mare d'en Yasumoto suggereix que es casi amb la Masae.
En Yasumoto comença a comprendre la magnitud de la crueltat i el patiment que l'envolten, així com la seva capacitat per alleujar aquest patiment; alhora, aprèn a penedir-se de la seva vanitat i el seu egoisme.
Més endavant, quan un noi de la zona, en Chōbu, és enxampat robant menjar a la clínica, l'Otoyo li mostra compassió i entaula amistat amb ell, transmetent-li així la compassió que ella mateixa havia rebut d'en Niide i d'en Yasumoto. Quan la regent del bordell es presenta a la clínica per reclamar l'Otoyo i endur-se-la de nou al prostíbul, els metges i el personal de la clínica s'hi neguen i l'espanten perquè marxi. Quan en Chōbu i la seva família, que viuen en la misèria més absoluta, intenten escapar-ne prenent verí tots plegats, els metges de la clínica intervenen per salvar-los.
A en Yasumoto se li ofereix el càrrec de metge personal del shogunat, una posició que havia desitjat intensament. Ell accepta casar-se amb la Masae, però, durant el casament, anuncia que no acceptarà el nou càrrec i que es quedarà a la clínica; d'aquesta manera, renuncia a una posició social còmoda i prestigiosa per continuar servint els pobres al costat d'en Niide. Tot i que en Niide se sorprèn per la decisió i intenta dissuadir-lo, finalment acaba cedint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada