Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Akira Kurosawa
Guió: Akira Kurosawa, Hideo Oguni, Masato Ide (novel·la: William Shakespeare)
Música: Toru Takemitsu
Producció: Herald Ace, Nippon Herald Films, Greenwich Film Productions
Distribució: Toho (Japó), Acteurs Auteurs Associés (França)
Actors: Tatsuya Nakadai, Akira Terao, Jinpachi Nezu, Daisuke Ryu, Mieko Harada, Yoshiko Miyazaki, Mansai Nomura, Hisashi Igawa, Peter, Masayuki Yui
País: 🇯🇵 Japó, 🇫🇷 França; idioma: japonès
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 31/05/1985 (Tòquio), 01/06/1985 (Japó), 18/09/1985 (França)
Pressupost: 11-12M $; recaptació: 19M $Títol original: 乱 (Ran)
- Ran a Espanya, hispanoamèrica i arreu del món
[ Acció, drama, guerra ]
2 h. 40 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (8,2) (151K) | Filmaffinity (8,0) (29,5K):
“Al Japó medieval, un senyor de la guerra ancià es retira i lliura el seu imperi als seus tres fills. No obstant això, subestima enormement la forma en que el nou poder els corromprà i farà s’aniquilin entre ells.”
Crítica
Genial però “aburrida”.
Basada en la novel·la King Lear (The Tragedy of King Lear) (1606) de William Shakespeare (1564-1616). Com diria Homer Simpson: “me aburrooo”. Un clàssic. Bona història, excel·lentment explicada, però amb un ritme d’una altra època…
“Al Japó medieval, el poderós senyor Hidetora decideix abdicar i repartir els seus dominis entre els seus tres fills. El menor considera que la idea és absurda i només servirà per causar problemes. El seu pare, enfurismat, el deshereta. Ben aviat descobrirà el seu error: l’ambició farà que els seus fills grans s’enfrontin pel poder en una guerra cruenta. S’inspira en el drama de Shakespeare El rei Lear.”
“Obres mestres” d’Akira Kurosawa (valoració igual o superior a 8,0 a IMDb)
- Rashōmon (1950) | 8,1 (IMDb)
(Rashomon o El bosc ensangonat) - Ikiru (1952) | 8,3 (IMDb)
(Viure) - Shichinin no samurai (1954) | 8,6 (IMDb)
(Els set samurais) - Kumonosu-jō (1957) | 8,1 (IMDb)
(Tron de sang) - Kakushi toride no san akunin (1958) | 8,1 (IMDb)
(La fortalesa amagada) - Yōjinbō (1961) | 8,2 (IMDb)
(Yojimbo o El mercenari) - Tsubaki Sanjūrō (1962) | 8,0 (IMDb)
(Sanjuro) - Tengoku to jigoku (1963) | 8,4 (IMDb)
(El de dalt i el de baix o L’infern de l’odi) - Akahige (1965) | 8,1 (IMDb)
(Barba-roja) - Dersu Uzala (1975) | 8,2 (IMDb)
(Dersú Uzalà o El caçador) - Kagemusha (1980) | 8,0 (IMDb)
(Kagemusha, l’ombra del guerrer) - Ran (1985) | 8,2 (IMDb)
(Ran)
Resum (amb espòilers)
El Hidetora Ichimonji, un poderós però ancià senyor de la guerra, decideix dividir el seu regne entre els seus tres fills. El Taro, el més gran, rebrà el prestigiós Primer Castell i es convertirà en el líder del clan Ichimonji, tot i que el Hidetora conservarà el títol de Gran Senyor. El segon i el tercer fill, el Jiro i el Saburo, han de donar suport a el Taro i rebran el Segon i el Tercer Castell. Tanmateix, el Saburo és desterrat després de criticar el discurs del seu pare sobre la unitat. El Tango, vassall de el Hidetora, també és desterrat per defensar el Saburo.
La senyora Kaede, l’esposa de el Taro, l’insta a prendre el control total del clan. Quan el Taro exigeix que el Hidetora renunciï al seu títol, un Hidetora furiós marxa i viatja al castell de el Jiro, només per descobrir que el Jiro només està interessat a utilitzar-lo com un peó. Mentre el Hidetora i el seu seguici deambulen, decideix apoderar-se del Tercer Castell, que s’havia quedat desert després del desterrament de el Saburo.
Més tard, el Tercer Castell és atacat per les forces combinades de el Taro i el Jiro, i tots els membres del seguici de el Hidetora són assassinats o cometen suïcidi ritual. El Kurogane, general de el Jiro, aprofita la confusió i mata el Taro d’un tret d’arcabús. El Hidetora cau en la bogeria i se li permet marxar. El Tango i el bufó de la cort, el Kyoami, que encara són lleials a el Hidetora, l’acompanyen mentre vaga per la terra, atormentat per visions de la gent que va matar en el passat. Es refugien a casa d’un pagès només per descobrir que l’ocupant és el Tsurumaru, el germà de la senyora Sue, l’esposa de el Jiro. El Hidetora havia deixat cec el Tsurumaru després de massacrar la seva família i l’havia deixat en la pobresa.
Amb el Taro mort, el Jiro es converteix en el Gran Senyor del clan Ichimonji i es trasllada al Primer Castell. La senyora Kaede sedueix el Jiro i li exigeix que mati la senyora Sue i es casi amb ella. El Jiro ordena a el Kurogane que faci la feina, però ell s’hi nega, veient clarament la perfídia de la Kaede. Llavors, el Kurogane adverteix la Sue i el Tsurumaru perquè fugisquen. El Tango, en assabentar-se que el Jiro està considerant enviar assassins rere el Hidetora, marxa a cavall per avisar el Saburo.
L’exèrcit de el Saburo entra al territori de el Jiro per trobar el Hidetora, cosa que obliga el Jiro a mobilitzar el seu exèrcit a corre-cuita. S’arriba a una breu treva i el Saburo marxa després d’assabentar-se del parador de el Hidetora. El Jiro trenca la treva i ataca les forces restants de el Saburo, patint pèrdues significatives, i es veu obligat a retirar-se quan l’informen que els exèrcits dels senyors veïns avancen cap al Primer Castell. El Saburo localitza el Hidetora, que ha recuperat parcialment el seny, i tots dos es reconcilien. Tanmateix, el Saburo és abatut i mort per un dels assassins de el Jiro. Aclaparat pel dolor, el Hidetora mor sobre el cos del seu fill. El Tsurumaru i la Sue arriben a les ruïnes del castell familiar. La Sue marxa a buscar la flauta que el Tsurumaru ha deixat oblidada inadvertidament, donant-li una imatge del Buda Amida com a protecció abans de marxar. Ella no torna mai.
Mentre el Primer Castell és assetjat, el Kurogane s’assabenta de la mort de la Sue i s’enfronta a la Kaede. Després de confessar que el seu complot era una venjança contra tot el clan Ichimonji per haver massacrat la seva família, la Kaede és decapitada per el Kurogane. El Jiro, el Kurogane i tots els homes de el Jiro moren posteriorment a la batalla. Se celebra una processó funerària per el Saburo i el Hidetora. Mentrestant, sol a les ruïnes del castell, el Tsurumaru ensopega i li cau la imatge del Buda Amida que la Sue li havia donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada