2004-23, web 7.0
Ricard Vilanova
dimarts, 29 de maig de 2018
Feina i el número 8
diumenge, 27 de maig de 2018
Lucky (2017)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: John Carroll Lynch
Guió: Logan Sparks, Drago Sumonja
Actors: Harry Dean Stanton, David Lynch, Ron Livingston
[ Drama, comèdia ] 1h 28min
Crítica
A mi m’ha agradat!
És una pel·lícula lenta, però no ho sembla. Va al seu ritme, però no es fa pesada. És una mena d’homenatge a l’actor que durant tants anys ha fet pel·lícules i, suposo, sabent que moriria en poc temps. És tendra i alhora dona temps per reflexionar.
Resum (amb espòilers)
Lucky és un home de 90 anys que viu sol, perquè busca la soledat, però no se sent sol… fa la seva vida a la seva manera. Viu en un poble en algun lloc del desert i, a través dels seus ulls, veiem la seva vida i la vida de la gent amb la que socialitza a diari. Explica la història d’un ateu de 90 anys i la seva lluita contra l’envelliment propi de la seva edat, amb petites anècdotes autobiogràfiques reals del protagonista. La pel·lícula reflecteix com arriba a ser conscient de la seva pròpia mortalitat, mentre busca una manera d’entendre-ho. L’actor Harry Dean Stanton ha mort recentment (17/09/17), just abans de l’estrena de la pel·lícula.
dissabte, 26 de maig de 2018
Le scaphandre et le papillon (2007)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Julian Schnabel
Guió: Ronald Harwood (screenplay), Jean-Dominique Bauby (novel·la)
Actors: Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner, Marie-Josée Croze
[ Biografia, drama ] 1h 52min
Sinopsi
IMDb (8,0):
“La veritable història de l’editor d’Elle, Jean-Dominique Bauby, que pateix un accident cerebrovascular i ha de viure amb un cos gairebé totalment paralitzat i només el seu ull esquerre no ho està.”
Crítica
Excel·lent pel·lícula (la història), però encara millor la realització (com s’explica).
A veure… complicada i, segons es miri, un pèl lenta, però un pel·liculot de cap a peus. Primer per la història i després per la manera en què està explicada. Magistral.
Resum (amb espòilers)
El primer terç de la pel·lícula està explicat pel personatge principal, Jean-Dominique Bauby (o Jean-Do, com els seus amics l’anomenen), en primera persona. La pel·lícula comença quan Bauby es desperta d’un coma de tres setmanes en un hospital de Berck-sur-Mer, França. Després d’una anàlisi inicialment massa optimista d’un metge, un neuròleg explica que té una condició extremadament rara en què el pacient està gairebé totalment paralitzat físicament, però roman mentalment normal. Al principi, l’espectador coneix principalment els “pensaments” de Bauby (creu que està parlant, però ningú el sent), que són inaccessibles als altres personatges (que es veuen a través del seu ull funcionant).
Una fisioterapeuta i una terapeuta de la parla intenten ajudar a Bauby a ser tan funcional com sigui possible. Bauby no pot parlar, però ell desenvolupa un sistema de comunicació parpellegant el seu ull esquerre mentre li van enunciant una per una les lletres de l’abecedari per esbrinar què vol dir.
A poc a poc, el punt de vista restringit de la pel·lícula s’amplia i l’espectador comença a veure Bauby des de “fora”, a més de recordar fets del seu passat, incloent una visita a Lourdes. També fantaseja, imaginant platges, muntanyes, l’emperadriu Eugénie i una festa eròtica amb un dels seus transcriptors. Es revela que Bauby havia estat redactor de la popular revista de moda francesa Elle, i que tenia un acord per escriure un llibre (que originalment es basaria en El comte de Monte Cristo però des d’una perspectiva femenina). Decideix que seguirà escrivint un llibre, utilitzant la seva tècnica de comunicació lenta i esgotadora. Des de l’editorial amb què Bauby va fer el contracte de llibre original li envien una noia per dictar-li.
El nou llibre explica què és estar atrapat en el seu cos, el que veu com si estigués dins d’un antic vestit de bus amb un casc de bronze (scaphandre en francès), com en el títol original. D’altres veuen el seu esperit, encara viu, com una “papallona”.
La història de l’escriptura de Bauby està sobreposada amb els seus records fins al seu accident cerebrovascular. Veiem als seus tres fills, la seva mare (a qui mai es va casar), la seva amant, els seus amics i el seu pare. Es troba amb gent del seu passat, les vides del qual tenen similituds amb la seva nova vida atrapada: un amic que va ser segrestat a Beirut i que es trobava en reclusió solitària durant quatre anys, i el seu propi pare de 92 anys, que es limita al seu propi departament, perquè és massa fràgil per baixar quatre volades d’escales.
Bauby finalitza la seva memòria i escolta les respostes de la crítica. Mor de pneumònia deu dies després de la seva publicació.
dijous, 24 de maig de 2018
The Walking Dead (2017-18) S08
Valoració
Fitxa tècnica
Creador: Frank Darabont
Actors: Andrew Lincoln, Norman Reedus, Melissa McBride
16 capítols de 42 minuts
Sinopsi
IMDb (8,4):
“El sheriff Rick Grimes desperta d’un coma per aprendre que el món està en ruïnes i ha de liderar un grup de supervivents per mantenir-se viu.”
Crítica
Lenta i avorrida.
Al final sembla que tampoc ha estat tan malament, però en aquesta temporada, personalment, m’he desesperat esperant que passessin coses. Com que sembla que, al final, les coses s’han acabat solucionant i tot ha quedat pràcticament lligat, sembla que la sensació de pèrdua de temps no ha estat tan remarcable, però haver-la de “sofrir” cada setmana ha estat avorrit.
Com és una sèrie d’èxit, els programadors van fer bé en partir-la en dos blocs: els 8 primers capítols a l’hivern –abans de Nadal– i els últims 8 capítols a partir de finals de febrer. I a més, coneixent-ne l’èxit assegurat, sembla que van destil·lant molt lentament el contingut… que em sembla molt bé! Però des del punt de vista de l’espectador s’ha fet etern. Fins el punt que, estant atent des de la primera temporada a aquesta sèrie, per primera vegada ha començat el segon bloc, no n’he estat al cas i, quan finalment m’he descarregat els capítols que tenia pendents, m’ha fet molta mandra veure’ls, tot i que, com dic, aquest segon bloc ha estat bastant bé.
En aquesta temporada l’argument és continuació de l’anterior on semblava que estaven a punt d’acabar amb el dolent de la pel·lícula i, a última hora, la truita es va girar. Aquí torna a començar tot de nou per intentar acabar amb el dolentot i, al final, com en la temporada anterior, en un últim moment sembla que tornaran a patir, però no… finalment acaben sortint-ne victoriosos, però per un pèl. De fet, la història és la mateixa de sempre i l’únic valor afegit són les pèrdues de personatges principals.
Una altra decepció és que el personatge principal, Rick, al que ja li tenia una mica d’aversió pel personatge que interpreta i per mostres del llenguatge no verbal, en aquesta temporada li he acabat agafant un fàstic notori.
Jo he quedat una mica decebut en aquesta temporada i per això la puntuació tan baixa. Pel que he vist, també les audiències globals han caigut en picat aquesta temporada. No sé si hi haurà novena temporada, suposo que sí, però si la segueixo serà perquè no tingui res millor a fer, no perquè em generi cap interès.
dimecres, 23 de maig de 2018
Bride Stories 6 (2014)
Valoració
Fitxa tècnica
- Manga Taishō 2014
Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)
[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2015)
Norma Editorial
8 capítols (28-35) - 200 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)
Sinopsi
Whakoom:
“La vida transcorre plàcidament per Amira i Karluk, però la família Hergal no ho està passant tan bé: se’ls tira a sobre l’hivern i necessiten noves terres de pastura, de manera que s’alien amb una altra tribu assedegada de sang amb la intenció de matar dos ocells d’un tret: arrabassar les seves terres i recuperar a Amira.”
Crítica
Una de batalles.
Encara que, en ocasions, ha semblat una mica confús, aquest volum és el de les batalles. La primera part del volum reprèn la història d’Amira i Karluk i en la segona part mostra una batalla, des de les trifulques per aconseguir els suports necessaris, fins la mateixa batalla, que pràcticament es desenvolupa en un matí. La veritat és que, com dic, salvant algunes escenes que poden semblar confuses, la descripció de la batalla és bastant cinematogràfica i molt aconseguida. En l’epíleg que l’autora sempre dedica a explicar com han anat les coses en el moment d’escriure i dibuixar la història, explica que el recorda com el volum dels cavalls.
Col·lecció
Bride Stories 1 (2009)
Bride Stories 2 (2010)
Bride Stories 3 (2011)
Bride Stories 4 (2012)
Bride Stories 5 (2013)
Bride Stories 6 (2014)
Bride Stories 7 (2015)
Bride Stories 8 (2015)
Bride Stories 9 (2016)
Bride Stories 10 (2018)
Bride Stories 11 (2018)
Bride Stories 12 (2019)
Bride Stories 13 (2021)
Bride Stories 14 (2022)
dilluns, 21 de maig de 2018
The Party (1968)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Blake Edwards
Guió: Blake Edwards, Tom Waldman, Frank Waldman
Actors: Peter Sellers, Claudine Longet, Natalia Borisova
[ Comèdia ] 1h 39min
Sinopsi
IMDb (7,6):
“Un malentès provoca que un incopetent actor de l’Índia estigui convidat a una exclusiva festa de Hollywood en lloc de ser acomiadat.”
Crítica
La pel·lícula amb la que més he rigut… de sempre.
Mira que ja l’havia vista vegades i sabia a què m’exposava. Sabia què passaria en cada moment i encara se m’ha escapat el riure a cabals en moments incontrolables.
La primera vegada que la vaig veure debia ser adolescent i, segurament, la vaig veure en blanc i negre per la televisió. Haver de deixar el sofà per recargolar-me pel terra del fart de riure. I no obstant això, passats els anys, encara fa riure.
Resum (amb espòilers)
Un actor nadiu de l’Índia fa d’extra en una pel·lícula d’indis i és tan desastrós que va ficant la pota per allà on passa, fent-ho tot malbé, fins el punt que l’acomiaden del rodatge. El director avisa el productor per tal de que no torni a treballar mai més en una pel·lícula i n’anota el seu nom en un full de paper que, per error, és inclòs en una llista del bo i millor del món cinematogràfic de Hollywood en una festa exclusiva organitzada per la dona del productor.
La pel·lícula narra, amb tota mena de detalls, les grans pífies que va cometent l’indi (i alguns personatges secundaris dignes de menció com el cambrer borratxo) en aquesta selecta festa. Al final tot se’n va de mare i acaba apareixent un elefant pintat de dalt a baix en una gran festa de l’escuma.
diumenge, 20 de maig de 2018
Leviafan (2014) (Leviathan)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Andrey Zvyagintsev
Guió: Oleg Negin, Andrey Zvyagintsev
Actors: Aleksey Serebryakov, Elena Lyadova, Roman Madyanov
[ Crim, drama ] 2h 20min
Sinopsi
IMDb (7,6):
“En una ciutat costanera russa, Kolya es veu obligat a lluitar contra l’alcalde corrupte quan se li diu que la seva casa serà demolida. Recluta un advocat amic per ajudar-lo, però l’arribada de l’home porta més desgràcies per a Kolya i la seva família.”
Crítica
Lenta i farragosa… però interessant.
He tingut el problema afegit dels subtítols, que eren bastant deficients. Però les imatges i les situacions no necessiten traducció. Al final, una mica pesada, però la història s’ho val.
Resum (amb espòilers)
Resumint en plan bèstia, un bisbe manipulador presiona un alcalde mafiós per tal de fer fora els propietaris i inquilins de una casa situada sobre un turó amb unes magnífiques vistes sobre el poble, per tal de construir-hi, en el seu lloc, una esglèsia en un moment que a Rússia, col·lectius protestants del tipus Pussy Riot, posen en dubte la seva autoritat.
Sobre aquesta “senzilla” trama –que només s’entén al final de la pel·lícula–, mica en mica es van mostrant els personatges i parts de la trama que, en un principi, no se li donen la importància oportuna. La història que realment veiem és la vida d’un home bastant senzill, en un ambient decadent pel que fa a decoració d’interiors dels escenaris (i també els exteriors) així com de les seves vides socialment alcoholitzades, que demana l’ajuda d’un excompany de l’exèrcit que ara és advocat. La seva visita deixa en evidència les trampes mafioses que ha fet l’alcalde per tal de treure-li valor al terreny de la casa del protagonista i poder-li treure sense massa complicacions.
A tot això anem veiem com viu el mateix protagonista, el fill d’aquest, la companya sentimental que es fa càrrec del fill i una parella amiga amb un fill també, que ell és policia i ella treballa a la fàbrica de peix, juntament amb la companya del protagonista. I també certa afició per les armes de foc i el vodka.
Quan l’advocat sembla tenir l’alcalde contra les cordes i malgrat que aquest faci servir la força per imposar la seva llei, la cosa es complica quan l’advocat es lia amb la companya del seu amic i aquest els descobreix. Amenaça de matar-los a tots dos, però quan finalment la cosa s’ha calmat i l’advocat ha tornat a Moscú, la noia apareix morta i el protagonista és incriminat sense opció de defensa.
En aquesta història, els dolents guanyen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)