Bloc personal,

dimecres, 22 d’agost de 2018

Bride Stories 8 (2015)

[99]

Valoració



Fitxa tècnica

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial

8 capítols (44-51) (+1 extra) - 192 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)


Sinopsi

Whakoom
“Una de les famílies més afectades per l’atac de Badan i els Hergal és la de Priya, que veu com s’estanquen les negociacions amb la família d’Umar, el seu possible promès. Però no s’ha de subestimar la tenacitat de la joventut… Quan el cor es proposa alguna cosa, ni la més cruenta de les guerres el podrà detenir.”

Crítica

La història continua atrapant…

Hi ha moments que sembla que se’n “vagi per les branques”, però sempre acaba recuperant la història principal i realment atrapa.

En aquest volum, en el primer capítol explica, posant punt i final, la història d’Anis i Shirin en una zona (Pèrsia) allunyada dels protagonistes principals de la història, Amira i Karluk, que s’han enllaçat a través de l’observador britànic Smith en el seu recorregut a través d’Àsia central. Anis és una noia jova, de bona família, que mai ha passat cap tipus de calamitat i està casada amb un jove ric que la tracta com una reina. Tenen un fill, però se n’encarrega la mainadera… que per això està. Coneix una noia als banys públics que està casada i té un fill, però que viuen com la majoria dels habitants de la zona, bastant justets. El marit mora d’un infart i ella, que prèviament s’hi havia casat en una cerimònia de núvia-amiga, l’acull amb el consentiment del marit que també l’agafa com esposa, allotjant també els pares d’ella, doncs al morir el marit estaven abocats a la misèria més absoluta.

Després d’aquest primer capítol introductori (o epíleg de l’anterior volum), ja se centra en la vida d’Amira i Karluk, però aquest cop enfocat en el punt de vista de Priya, una jova gairebé promesa en matrimoni, molt espontània i extrovertida, que no sap tenir la boca tancada i diu sempre el primer que pensa. Molt divertit. Tot en el context de la reconstrucció del poble gairebé destruït després de l’atac de la famíla d’Amira per recuperar-la.

En el capítol de les noies a Pèrsia, l’estil del dibuix és diferent, més elegant i suau. Però quan torna a la història principal, recupera l’estil original, que potser és el que m’agrada més, encara que, en la meva opinió, em dona la sensació que en general s’ha estilitzat tot i respira un to manga més clàssic. Ara bé, el mestratge en el dibuix i en la documentació per aportar una quantitat de detall poc imaginable, no el pot posar en dubte ningú.





Cap comentari:

Publica un comentari