Bloc personal,

diumenge, 12 d’agost del 2018

Faust: Eine deutsche Volkssage (1926)

[632]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: F.W. Murnau
Guió: Gerhart Hauptmann, Hans Kyser, Johann Wolfgang von Goethe
Actors: Gösta Ekman, Emil Jannings, Camilla Horn

[ Drama , fantasia, horror ] 1h 25min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“El dimoni Mephisto aposta amb Déu si podrà corrompre l’ànima d’un home mortal.”

Crítica

És el conegut Faust de Goethe… una obra mestra.

A part del fons moral de la història –instructora per caps petits i sense ús de pensament crític–, una excel·lent mostra de com funciona i ha funcionat sempre la societat masclista i equivocadament pedagogitzant.

Icòniques imatges del dimoni. M’encanta l’expressionisme alemany… ;-)

Resum (amb espòilers)

El dimoni Mephisto aposta amb un arcàngel que pot corrompre l’ànima d’un home just i destruir-ne la part noble. Si ho aconsegueix, el diable guanyarà domini sobre la terra.

El dimoni lliura una plaga al poble on viu Faust, un alquimista d’edat avançada. Encara que prega per aturar la mort i la fam, no passa res. Desanimat, Faust llança els seus llibres d’alquímia al foc i després la Bíblia. S’obre un llibre que mostra com tenir poder i glòria fent un pacte amb el dimoni. Va a una cruïlla com es descriu en el procediment del llibre i evoca les forces del mal. Quan Mephisto apareix al costat del camí, li ofereix a Faust a fer una prova dels seus poders durant 24 hores. Faust tindrà al seu servei Mephisto fins que s’acabi el temps en un rellotge de sorra, moment en què el dimoni rescindirà el pacte. Al principi, Faust utilitza el seu nou poder per ajudar els habitants de la vila, però reculen quan s’assabenta que no pot enfrontar-se a una creu.

Faust llavors fa un tracte més amb Mephisto, que li torna a Faust la seva joventut i li ofereix plaers terrenals i un regne, a canvi de la seva ànima immortal. Mephisto tempta Faust amb la visió d’una bella dona. Després el condueix a un banquet de noces a Parma, per conèixer el tema de la seva visió, una duquessa italiana. Faust surt amb ella, deixant el diable per assassinar el nuvi de la duquesa. Quan Faust està fent l’amor per a ella, el temps s’esgota. Està obligat a segellar el tracte de forma permanent per tal de continuar la seva tasca amorosa; però a partir de llavors tindrà a Mephisto per sempre a les seves ordres.

Faust es va cansant del llibertinatge i anhela tornar a casa. Al seu poble Faust s’enamora d’una noia innocent, Gretchen, que queda encantada per un Faust amorós amb una cadena d’or deixada pel diable.

Faust arriba a l’habitació de Gretchen. El dimoni fa que la mare de la noia els vegi i cau morta pel xoc. El dimoni incita llavors al seu germà soldat, Valentí, a córrer a casa per atrapar al seu amant. Valentin i Faust lluiten contra un duel. El dimoni intervé i apunyala Valentí a l’esquena. Llavors corre per la ciutat cridant “assassinat”. Faust i Mephisto fugen.

Valentí condemna a Faust pel seu assassinat i la seva germana com una ramera en el seu últim alè. Ella queda exposada públicament i embogeix. La noia té un fill (de Faust) i acaba als carrers. En una tempesta de neu, veu una visió d’un bressol càlid i posa el seu fill a la neu, on el nen mor. Els soldats la troben i ella és enviada a la foguera com a assassina. Faust veu el que està passant i exigeix ​​que Mephisto el porti allà. Faust arriba quan el foc ha començat a cremar la seva amant. Faust desitja no haver demanat tornar a ser jove. Mephisto trenca el mirall amb la reflexió de Faust i perd la seva joventut. Travessa la multitud, es reuneix amb Gretchen i, com un vell Faust, es llança al foc per estar amb la seva estimada.

Gretchen reconeix a Faust i el veu en el cor com un jove de nou a mesura que el foc els consumeix. Els seus esperits s’eleven al cel. L’àngel revela a Mephisto que ha perdut l’aposta perquè l’amor ha triomfat sobre tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada