The Lord of the Rings (1978)

[1397]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ralph Bakshi
Guió: Chris Conkling, Peter S. Beagle (novel·la: J. R. R. Tolkien)
Música: Leonard Rosenman
Estudi: Fantasy Films
Producció: Fantasy Films, Saul Zaentz Film Productions
Distribució: United Artists
Veus de doblatge: Christopher Guard, William Squire, Michael Scholes, John Hurt
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
País: 🇺🇸 Estats Units, 🇬🇧 Regne Unit; idioma: anglès
Estrena: 15/11/1978 (Estats Units), 05/07/1979 (Regne Unit)
Pressupost: 4M $; recaptació: 32,6M $
Títol original: The Lord of the Rings

• El Señor de los Anillos  a Espanya i Hispanoamèrica
• El Senyor dels Anells  en català

[ Animació, fantasia, aventura ]
2 h. 13 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,2) (39K)   |   Filmaffinity (6,3) (9,6K):
“La Germandat de l’Anell s’embarca en un viatge per destruir l’Anell Únic i posar fi al regnat de Sàuron sobre la Terra Mitjana.”

Crítica

Massa inestable i irregular: de vegades la rotoscòpia ajuda, però de vegades ho empastifa tot…

Basada en les novel·les The Lord of the Rings:

• The Fellowship of the Ring (1954)
• The Two Towers (1954)
• The Return of the King (1955)

de J. R. R. Tolkien (1892-1973).

La primera edició del volum recopilatori és de 1968.

La història relatada a la pel·lícula arriba fins la meitat de Les dues torres. Hi havia previst fer-ne una segona part, però el costós sistema de rotoscòpia va fer que el projecte es quedés a mitges i intentessin fer-nos-la colar amb la tercera d’aquesta falsa seqüel·la.


Hi ha un interès que no acabo de entendre en atribuir-li ser la segona part d’una trilogia impossible en animació:

• The Hobbit (1977) (telefilm)
• The Lord of the Rings (1978)
• The Return of the King (1980) (telefilm)

Res més lluny de la realitat: són tres pel·lícules indenpendents sense cap nexe d’unió excepte el de les novel·les originals del J. R. R. Tolkien. Estils diferents i la història tallada en diferents moments: sense continuïtat!

La primera i tercera pel·lícules són telefilms emesos per televisió. Aquesta segona va ser estrenada en cinemes.


Hi ha moments que aquesta rotoscòpia està molt ben realitzada, però en altres sembla tan tosca que tot grinyola…

rotoscòpia vs. thresholding

Crec que cal diferenciar clarament allò que és rotoscòpia amb allò que és thresholding i no intentar fer-nos colar una cosa per l’altra.

En la meva opinió, molt a favor de la rotoscòpia en el moment en què utilitzen imatges reals per dibuixar-hi a sobre, identificant els moviments reals. Per exemple, Snow White and the Seven Dwarfs (1937).

Per contra, totalment decebut amb la utilització d’aquestes imatges, sense dibuixar-hi a sobre, però contrastant-les al màxim, fent-li thresholding, binarització o llindarització, com li vulguis dir, doncs, al final, es veu massa l’actor real i, si ja has fet l’exercici d’entendre que això són dibuixos animats, que t’hi posin persones reals enmig fent veure que són dibuixos dona la sensació que et vulguin enganyar.

Diferent és el cas d’exemples del tipus Mary Poppins (1964) o Who Framed Roger Rabbit (1988), doncs entens el dibuix i entens el personatge real integrat.

Personalment identifico el thresholding en una pel·lícula de dibuixos animats amb engany. (Amb l’Inio Asano, tot i reconèixer el seu mestratge, ja hi topava bastant quan sobreutilitzava el recurs de foto de fons contrastada.)

“A la Terra Mitja, des de les verdes praderies de la Comarca, el Frodo Baggins, nebot del Bilbo Baggins (El Hòbbit), s’embarca en una llarga i perillosa aventura per evitar que un anell màgic que va pertànyer al seu oncle caigui ara en poder del malvat Sàuron, Senyor de Mordor, qui pretén fer servir el seu poder per sotmetre tots els pobles.”

Recentment he repassat la trilogia The Hobbit del Peter Jackson:

• The Hobbit: An Unexpected Journey (2012)
• The Hobbit: The Desolation of Smaug (2013)
• The Hobbit: The Battle of the Five Armies (2014)

Aquí la trilogia de The Lord of the Rings també del Peter Jackson:

• The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001)
• The Lord of the Rings: The Two Towers (2002)
• The Lord of the Rings: The Return of the King (2003)

Resum (amb espòilers)

A principis de la Segona Edat de la Terra Mitjana, els ferrers èlfics forgen nou Anells de Poder per a homes mortals, set per als Senyors Nans i tres per als Reis Elfs. Poc després, el Senyor Fosc Sàuron fa l’Anell Únic per controlar-los i l’utilitza per intentar conquerir la Terra Mitjana. Després de derrotar el Sàuron, el Príncep Isildur pren l’Anell, però després que finalment sigui assassinat pels orcs, l’Anell roman al fons del riu Ànduin durant més de 2.500 anys. Amb el temps, el Sàuron captura els Nou Anells i transforma els seus propietaris en els Espectres de l’Anell. El Déagol descobreix l’Anell Únic, el parent del qual, Sméagol, el mata i pren l’Anell per a ell mateix. L’Anell li retorça el cos i la ment, i es converteix en la criatura Gollum que se l’emporta amb ell a les Muntanyes Boiroses. Centenars d’anys després, el Bilbo Baggins troba l’Anell a la cova del Gollum, i se’l porta amb ell a la Comarca.

Dècades més tard, durant la celebració de l’aniversari del Bilbo, el mag Gandalf li diu que deixi l’Anell pel seu nebot Frodo. El Bilbo hi accedeix de mala gana i marxa cap a Rivendell. Passen disset anys, durant els quals el Gandalf s’assabenta que forces del mal han descobert que l’Anell és en possessió d’un Baggins. El Gandalf es reuneix amb el Frodo per explicar-li la història de l’Anell i el perill que representa, i el Frodo marxa de casa seva, emportant-se l’Anell amb ell. L’acompanyen tres hòbbits, els seus cosins, el Pippin, el Merry i el seu jardiner Sam. Després d’una estreta fugida dels Espectres de l’Anell, els hòbbits finalment arriben a Bree, des d’on l’Aragorn els condueix a Rivendell. El Frodo és apunyalat al cim de la muntanya Weathertop pel cap dels Espectres de l’Anell i emmalalteix a mesura que avança el viatge. Poc després de trobar-se amb l’elf Legolas, els Espectres de l’Anell els atrapen al gual de Rivendell i són arrossegats pel riu.

A Rivendell, el Frodo és curat per l’Elrond. Es troba de nou amb el Gandalf, després que aquest últim escapi del mag corrupte Sàruman, que planeja aliar-se amb Sàuron però també vol l’Anell per a ell mateix. El Frodo s’ofereix voluntari per anar a Mordor, on l’Anell pot ser destruït. Després, el Frodo parteix de Rivendell amb vuit companys: el Gandalf, l’Aragorn, el Boromir (fill del Senescal de Gondor), el Legolas, Gimli el Nan, juntament amb el Pippin, el Merry i el Sam.

El seu intent de creuar les Muntanyes Boiroses és frustrat per una forta nevada i es veuen obligats a anar a Mòria. Allà, són atacats per orcs i el Gandalf cau en un abisme mentre lluita contra un Bàlrog. La resta de la Germandat continua a través del refugi dels elfs de Lothlórien, on coneixen la reina elfa Galadriel (Annette Crosbie). El Boromir intenta prendre l’Anell al Frodo, i el Frodo decideix continuar la seva missió sol; però el Sam insisteix a acompanyar-lo. El Boromir és assassinat per orcs mentre intenta defensar el Merry i Pippin. El Merry i el Pippin són capturats pels orcs, que tenen la intenció de portar-los a Ísengard a través de la terra de Rohan. Els hòbbits capturats escapen i fugen al bosc de Fangorn, on coneixen el Barbarbore. L’Aragorn, el Gimli i el Legolas segueixen el Merry i el Pippin fins al bosc, on es retroben amb el Gandalf, que va renéixer després de destruir el Bàlrog.

Els quatre cavalquen fins a la capital de Rohan, Edoras, on el Gandalf persuadeix el rei Théoden que el seu poble està en perill. L’Aragorn, el Gimli i el Legolas viatgen aleshores al Depósit de Helm. El Frodo i el Sam descobreixen que el Gollum els assetja en un intent de recuperar l’Anell i el capturen; però li perdonen la vida a canvi de guiar-los al Mont del Destí. El Gollum finalment comença a conspirar contra ells i es pregunta si “ella” (Shelob) podria ajudar. A la Profunditat de Helm, les forces de Théoden resisteixen els orcs enviats pel Saruman, fins que el Gandalf arriba amb els Genets de Rohan absents, destruint l’exèrcit orc.