Bloc personal,

dissabte, 27 d’abril del 2024

#funnywordsgift (490)

“He doesn’t even speak to say this mouth is mine.”

[490] (“No parla ni per dir aquesta boca és meva.”)

dijous, 25 d’abril del 2024

The World is Dancing, vol. 2 (2021)

[533]

Valoració



Fitxa tècnica

Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)

[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Tumangaonline (en espanyol)
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (21/10/21 al Japó)

10 capítols (9-18) - 192 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (172)


Sinopsi

Kodansha US:
“L’Oniyasha no va entendre mai per què la gent ballava i molt menys per què ballava a la companyia de teatre del seu pare, fins a la seva trobada amb una ballarina shirabyoshi malalta i desvalguda. Mogut per la crua emoció de la seva actuació desesperada i poderosa, desperta a la bondat de la dansa i es dedica a les arts. Reconeixent el seu creixement, el seu pare el selecciona per interpretar un paper important a les festes del santuari Imakumano, on assistirà el mateix shōgun. Però distret per tot el que està en joc en aquest moment de canvi o ruptura, l’Oniyasha perd la pista del ritme…”

Crítica

Noh, sarugaku, dengaku… cada volum un concepte nou…

Aquest volum m’ha semblat més interessant que l’anterior, perquè ha trencat el ritme amb la interacció íntima del mateix shōgun.




Resum (amb espòilers)

9.- Imakumano (segona part). El festival d’Imakumano dura tres dies i, després del desastre del primer dia, l’Oniyasha no pot dormir i se la passa repassant l’actuació. Se n’adona que el ball no era només un ritual i que, malgrat els seus errors, el seu pare va brillar com mai l’havia vist abans; el seu error el va deslluir. L’Elder, el propietari de la companyia que comparteix un dels tres papers principals juntament amb el seu pare i ell mateix, li parla de l’origen de l’estil sarugaku que va reformar el seu pare. Intenta explicar-li com cal ballar-lo, però en el moment que li diu que hi ha un llibre que en parla, el deixa sol sense que se n’adoni i surt a la seva cerca. Mentre entra al temple a la cerca de la biblioteca, es troba el noble que s’havia dedicat a anar-li tirant pedretes en l’actuació fornicant amb una noia, que el reconeix al moment.

10.- Imakumano (tercera part). Aquest noble sembla que coneix molt bé l’Oniyasha i tota la seva vida des de més petit encara, però se sorprèn que l’Oniyasha no hagi vist mai a ningú fent l’amor, així que continua fent l’amor davant l’Oniyasha perquè aprengui què és. En aquell moment entèn alguns moviments i actes específics que feien els actors en rituals de fertilitat pel camp i que feien tanta gràcia a homes i dones. Finalment l’Oniyasha es desmaia, però en recobrar el coneixement li diu on pot trobar el llibre que cerca, encara que és mentida.

11.- Imakumano (quarta part). L’Oniyasha s’ha passat la nit sencera darrera un engany, però al final se n’ha adonat. L’endemà, segon dia de la representació, diuen que el mateix shōgun es troba entre el públic. En la segona representació, un Oniyasha més concentrat i sense pressió ho fa impecable. Tothom queda impressionat… fins el punt que el shōgun els concedeix una audiència. En aquesta, se’ls permet alçar el cap i mirar directament els ulls del shōgun Yoshimitsu Ashikaga. La sorpresa de l’Oniyasha il·lumina la seva cara quan se n’adona que era el noble emprenyador de les pedretes i el fornicador nocturn. L’Oniyasha, innocent, s’alça i diu en veu alta davant de tots els assistents a la recepció “tu ets el que estava fent l’amor”. Els guardaespatlles es disposen a desenfundar les katanes…

12.- Imakumano (cinquena part). El shōgun fa com que ell no ha estat, perquè com és ben sabut, cal estar purificat dins el santuari i no es pot tenir sexe. El Yoshimitsu, el shōgun, fa uns jocs de paraules amb el Kan’ami i l’Oniyasha que fa riure la concurrència, fins que, finalment, diu que els ha fet venir per felicitar-los per l’esplèndida representació. S’ha divertit amb ells una bona estona, però també els ha reconegut com a grup i els dona anomenada: el grup Kanze. Uns dies després el shōgun torna a concedir una audiència, però aquest cop només a l’Oniyasha a la seva residència personal Sanjo Bomon a Kyoto.

13.- Sanjo Bomon. L’Oniyasha pensa que el decapitaran per la falta de respecte al santuari Imakumnao. En canvi, el shōgun Ashikaga, en la intimitat, es mostra ben confiable i cortès oferint-li gelatina transparent d’algues fet per ell en persona. L’Oniyasha, confòs, sobreactua donant les gràcies i menjant amb rapidesa, però acaba escanyant-se i escup els tallarins de gelatina pel nas, situació còmica que fa esclatar de riure el Yoshimitsu i el seu assistent de pell bruna Hijiri (en el manga es mostra més bronzejat que la resta, però intueixo que és negre). El Yoshimitsu li confesa que, malgrat les transgressions de voieurisme i de falta de discreció durant la purificació, el va tenir ben entretingut, motiu pel que queda lliure de qualsevol càstig. També li diu que si no l’hagués reganyat en públic, hauria d’haver estat executat al moment.

A partir d’ara, ja poden parlar amb tranquil·litat. En un passeig pel jardí de Sanjo Bomon, el Yoshimitsu li confessa que vol unificar el Japó, però no només amb batalles i noves lleis, sinó des de baix, amb l’empenta del poder del teatre de carrer i, justament per això, confia en ell com a jove promesa. Li diu de deixar la companyia del seu pare, perquè si no, acabarà convertint-se en una còpia. L’Oniyasha diu que vol pensar-s’ho i el Yoshimitsu esclata a riure, tot i que li concedeix el temps que necessiti.

14.- Incomplet. L’Oniyasha de tornada amb la companyia, va assajant el pas del hakobi, part del sarugaku, i se li fa molt tard. Enmig del camí l’espera el seu pare. Tots dos tornen a pas de hakobi, lentament, sense aixecar els talons i doblegant els genolls, i, pel camí, l’Oniyasha li explica la proposta del shōgun. Li diu també que vol seguir ballant com fins ara i mantenir el sarugaku, però el seu pare li diu que el sarugaku ja és dins seu i ara el que cal és qüestionar-ho tot i, si cal, construir-lo de nou des de bon començament. Augura un futur pròsper per l’Oniyasha i l’encoratja a seguir millorant.

15.- Final perdut. L’Oniyasha finalment deixa la companyia i quan es despedeix del Junigoro, aquest li clava un cop de puny a la cara, per pura enveja, veient el talent natural que té i la facilitat perquè tot li giri rodó. Coneixem el passat del Junigoro i com va acabar anant a parar a la companyia a través de flash-backs. Després d’això, es despedeix del grup i es dirigeix a Sanjo Bomon on observa la nova escola de dengaku (celebració rústica japonesa en la plantació de l’arròs) que té el shōgun amb la mateixa finalitat que la presència de l’Oniyasha. Allà coneix el Zojiro i li demana que l’ensenyi com funciona el dengaku.

16.- Presentacions. En un moment determinat, tothom s’agenolla: és perquè prop d’allà hi passa el shōgun. Però un Oniyasha sorprès es queda dempeus i embadalit. És requerit a que s’agenolli, però el mateix Yoshimitsu li diu que es presenti com cal: amb un ball de sarugaku. Demana que li marquin el ritme amb tambors i, davant de l’audiència del shōgun, sèquit i actors de dengaku, es posa a ballar. Ell es posa a intrepretar el paper de Senzai a Okina, però els timbalers comencen a canviar-li el ritme per fer-li la punyeta. És llavors quan comença improvitzar i els deixa ben embadalits.

17.- Abres en test. L’Oniyasha gaudeix dels privilegis de viure a Sanjo Bomon accedint als llibres de la biblioteca. Cada cop que es troba amb Yoshimitsu, però, mai sap si ha d’actuar amb la pompositat que imposa el seu càrrec de shōgun o com algú conegut al que ha vist fornicar en la intimitat. El Yoshimitsu li diu que cal saber on actuar en cada situació i s’allunya tot rient. Més tard, la seva propera feina serà passejar al gos del shōgun. En un moment en què el gos se li escapa, coneix un nen sense sostre a la vora del riu. Per la seva banda, quan el Yoshimitsu cuida de les seves flors, li confesa al Hijiri que no sap a què apostar: dengaku, sarugaku, poemes renga, flors rikka, te sado, cerimònia i pintura kaiga… algunes disciplines floreixeran i altres desapareixeran.

18.- Vessant-se. El nen de la vora del riu es diu Kogane i abans havia estat al càrreg del gos del shōgun. També pertanyia a la companyia de dengaku, però no tenia prou talent. L’Oniyasha vol que balli amb ell, però ell el refusa. Mentrestant, a la cort de Sanjo Bomon és cuidat entre cotons per la cortesana amb la què el shōgun estava fornicant. Els integrants de la companyia de dengaku, una mica envejosos, li diuen que el que ha de fer és practicar. Ell està conforme i demana portar el Kogane. La situació genera incomoditat i acaben barallant-se. El Yoshimitsu que no para de riure des de la distància, decideix dinamitar la situació i proposa una competició de ball amistosa entre les companyies de dengaku i la Kanze de sarugaku, representades pel Zojiro per una banda i per l’Oniyasha per l’altra. El Zojiro, que al principi semblava molt amable, li diu a l’Oniyasha que mai de la vida podran estar al mateix nivell. L’Oniyasha li pregunta al Zojiro què va passar amb el Kogane…

dimecres, 24 d’abril del 2024

Dune: Part Two (2024)

[1229]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Denis Villeneuve
Guió: Denis Villeneuve, Jon Spaihts, (novel·la: Frank Herbert)
Actors: Timothée Chalamet, Zendaya, Rebecca Ferguson
Estrena: 01/03/24
Títol original: Dune: Part Two

[ Acció, aventura, drama ] 2h 46min
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,7) (363K):
“El Paul Atreides s'uneix amb la Chani i els Fremen mentre busca venjança contra els conspiradors que van destruir la seva família.”

Crítica

Prou bé per com és de llarga i la meva poca tolerància a les coses farragoses…

He de suposar que algú amb anterioritat ja ho ha comentat, però amb els recents conflictes israelià-palestí s’han fet paleses, encara més, les similituds amb els Atreides i els Fremen.




Resum (amb espòilers)

Després de la destrucció de la casa Atreides per la casa Harkonnen, la princesa Irulan, la filla de l'emperador Padishah Shaddam IV, publica en secret que Paul Atreides encara pot estar viu. A Arrakis, les tropes Fremen d'Stilgar, incloent Paul i la seva mare embarassada, Lady Jessica, superen una patrulla Harkonnen. Quan Jessica i Paul arriben a Sietch Tabr, alguns Fremen sospiten que són espies, mentre que Stilgar i altres veuen signes de la profecia que una mare i un fill del "Món Exterior" portaran prosperitat a Arrakis.

Stilgar li diu a la Jessica que la Reverenda Mare de Sietch Tabr s'està morint i que Jessica l'ha de succeir bevent l'Aigua de la Vida, un verí fatal per als homes i les dones sense formació. Jessica transmuta i sobreviu al verí, heretant els records de totes les Reverends Mares del passat. El líquid també desperta prematurament la ment de la seva filla per néixer, Alia, permetent que Jessica es comuniqui amb ella. Accepten centrar-se a convèncer els Fremen del nord més escèptics de la profecia. Chani i la seva amiga, Shishakli, creuen que la profecia va ser fabricada per manipular els Fremen. Tanmateix, ella comença a respectar en Paul després que aquest declara que només té la intenció de lluitar al costat dels Fremen, no per governar-los.

Paul i Chani s'enamoren mentre Paul es submergeix en la cultura Fremen: aprenent el seu idioma, convertint-se en un lluitador Fedaykin, muntant un cuc de sorra i atacant les operacions d'espècies Harkonnen. Paul adopta els noms fremen "Usul" i "Muad'Dib". A causa de les devastadores incursions d'espècies, el baró Vladimir Harkonnen substitueix el seu nebot, Glossu Rabban, com a governant d'Arrakis amb el seu nebot més astut però psicòtic, Feyd-Rautha. Lady Margot Fenring, una Bene Gesserit, és enviada per avaluar Feyd-Rautha com a potencial Kwisatz Haderach i per assegurar el seu llinatge genètic.

Jessica viatja al sud per unir-se amb els fonamentalistes Fremen que creuen en la profecia. Pau roman al nord, tement que les seves visions d'una guerra santa es produeixin si va al sud com a messies. Durant una altra incursió a una recol·lectora d'espècies, en Paul es reuneix amb Gurney Halleck, i cadascun d'ells ha suposat que l'altre havia mort des de la seva separació. Gurney porta en Paul a la reserva atòmica oculta de la casa Atreides. Feyd-Rautha desencadena un atac devastador contra els Fremen del nord, inclòs Sietch Tabr, obligant a Paul i als supervivents a viatjar cap al sud. Shishakli roman i Feyd-Rautha l'executa. En arribar, Paul beu l'Aigua de la Vida i cau en coma. Això enfada Chani, però Jessica es veu obligada a barrejar les seves llàgrimes amb el líquid, cosa que el desperta. Paul ara té clarividència a través de l'espai i el temps; imagina una Alia adulta a Arrakis ple d'aigua, percebent un camí singular cap a la victòria entre tots els futurs possibles i descobreix que Jessica és la filla del Baró.

Paul es reuneix amb un consell de guerra dels Fremen del sud, galvanitzant la multitud demostrant la seva capacitat per discernir els seus pensaments més profunds. Es declara el Lisan al Gaib i envia un repte a Shaddam, que arriba a Arrakis amb Irulan i els Sardaukar. Mentre Shaddam castiga els Harkonnen pels seus fracassos, els Fremen llancen una ofensiva utilitzant atòmics i cucs de sorra per vèncer als Sardaukar. Paul executa el baró, capturant en Shaddam i el seu seguici. Mentrestant, Gurney intercepta i mata un Rabban que fuig.

Paul desafia a Shaddam pel tron i, per a consternació de Chani, demana casar-se amb Irulan. Convocades prèviament pel Baró, les Grans Cases arriben en òrbita. Paul amenaça amb destruir els camps d'espècies amb atòmics si intervenen. Feyd-Rautha es proposa ser el campió de Shaddam, però Paul el mata en un duel. Irulan accepta la petició de matrimoni de Paul amb la condició que el seu pare visqui. Shaddam es rendeix de mala gana, s'agenolla i besa l'anell de segell de Paul. Quan les Grans Cases rebutgen l'ascens de Paul, aquest ordena als Fremen que ataquen la flota en òrbita. Mentre Stilgar condueix els Fremen als vaixells Sardaukar capturats, Jessica i Alia reflexionen sobre l'inici de la guerra santa de Paul. Chani es nega a inclinar-se davant Paul i marxa sola sobre un cuc de sorra.