Valoració
Fitxa tècnica
Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)
[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (21/01/22 al Japó)
10 capítols (19-28) + extres - 192 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (172)
Sinopsi
Kodansha US:
“El gran debut de l’Oniyasha al santuari Imakumano acaba en un desastre quan perd la pista del ritme. Però després d'una nit preparant-se per a l'endemà, es redimeix amb una actuació que impressiona fins i tot el shōgun, que convida a l’Oniyasha a viure i entrenar a la seva mansió al costat d'actors i intèrprets talentosos de totes les arts diferents. Reticent al principi, l’Oniyasha accepta amb una mica d'impuls del seu pare, i aviat es troba cara a cara amb un nou rival i els perills desconeguts de la política judicial.”
Crítica
Shishimai –el ball del lleó– i els perdedors… A partir d’aquest volum, els capítols no estan disponibles en espanyol i els he hagut de llegir en anglès, situació que m’ha provocat dificultats de comprensió, perquè no utilitza un vocabulari gaire fàcil i he hagut de recòrrer al traductor massa sovint.
Col·lecció
Resum (amb espòilers)
19.- Bèsties. A proposta del shōgun Yoshimitsu Ashikaga, l’Oniyasha, en nom de la companyia Kanze de sarugaku, accepta el repte del Zojiro, en nom de la companyia de dengaku, per fer una competició de ball, davant els insults de la resta de la companyia dengaku. L’Oniyasha fa tot el possible per conèixer quin tipus de ball fa el Zojiro, però cada cop que intenta espiar-lo és enxampat. Una mica desesperat, acut al Kogane, ex-membre de la companyia de dengaku i ex-passejador oficial del gos del shōgun que ara viu a la vora del riu. El Kogane el tranquil·litza dient-li que ha de ser bon actor si estan tan preocupats per ell, però que, amb tot, el Zojiro és millor. L’Oniyasha li pregunta si no té pensat tornar a ballar, però el Kogane li contesta que ell ja ha acabat amb aquella gent; potser si algú el veu ara es pot pensar que ell viu com una bèstia, però les veritables bèsties eren els antics companys de dengaku. Davant la situació de desavantage de l’Oniyasha, el Kogane li fa saber una manera d’observar el Zojiro i l’Oniyasha s’alegra de veure que el ball del Zojiro és el de shirabyoshi que va aprendre de la prostituta amb tuberculosi.
20.- Caçant gats. Un avís colocat al tauler d’anuncis indica el primer dia de competició de ball i el tema: shishimai (dansa del lleó). El Zojiro està encantat perquè forma part del seu repertori, però l’Oniyasha no l’ha ballat mai. El mateix Zojiro, veient-se tan superior en aquesta disciplina, s’ofereix a ensenyar-la a l’Oniyasha… i també per humiliar-lo, però aquest refusa. 
L’Oniyasha investiga en els llibres l’origen del shishimai i veu que ve del gigaku (drama i danses emmascarades; també kuregaku). L’Oniyasha averigua que el shishimai, igual que amb la representació d’Okina, el significat és una divinitat sobrenatural juntament amb un temor terrible. L’Oniyasha dedueix que el shishimai es basa en el poder d'una bèstia sagrada per desterrar els mals esperits i pregar per la bona sort. Tot seguit es dirigeix al Hijiri, l’assistent del shōgun a preguntar-li si en el seu continent (és negre) alguna vegada ha vist un lleó. El Hijiri el descriu com un gat gegant i temible, així que l’Oniyasha es disposa a investigar el moviment i comportament dels gats per imitar-los, però se n’adona que són massa adorables, així que cerca un gat salvatge. Quan està observant el moment en què caça un ratolí, un misteriós personatge de pèl ros (el pagès que va atrapar els insectes al cap. 5, vol. 1) li tapa els ulls i li diu de callar i escoltar.
21.- Mira el gat. El misteriós personatge, només observant la mirada de l’Oniyasha ja endevina la meitat de les coses. Constata que l’observació és una part de la imitació on es basa qualsevol actuació. L’Oniyasha recorda el que va aprendre amb la seva presència i espera, ara també, aprendre’n més. Li demana més consells, però acaben anant a observar un shishimai en directe. En l’espectacle, l’Oniyasha veu el Zojiro entre el públic observant com ell i comptant els passos. L’Oniyasha acaba parlant amb els titellaires que hi han dintre del lleó per saber quin és l’objectiu final del seu moviment, però l’únic que obté són respostes del tipus “estem fent shishimai des d’abans de l’època del meu avi” i ha de fugir cames ajudeu-me després de sentir-se ofesos. El misteriós personatge continua fent-li notar detalls en l’observació del gat salvatge per poder imitar el lleó. L’home misteriós decideix que ja n’hi ha prou per avui i es despedeix. L’Oniyasha li demana pel seu nom: Inuō (gos, en japonès, es diu inu). Un “gos” ensenya a l’Oniyasha sobre els gats.
22.- El lleó fora (primera part). L’Oniyasha comença a assajar amb la disfresa de lleó i fins i tot el seu ajudant se sorprèn que no ho hagi ballat mai abans. Ell, però, pensa que encara necessita una cosa més impactant i continua observant el gat. Quan acaba el dia, es troba menjar i beguda preparada per l’Inuō, doncs, segons sembla, des de la distància l’està observant. En el moment en què beu l’aigua, resulta ser algun tipus d’alcohol i comença a al·lucinar. Es comporta com un gat fins que, finalment, caça un ratolí amb les seves mans. Quan recobra el coneixement està ple de ferides després de córrer nu per la muntanya. 
23.- El lleó fora (segona part). Ara comença la competició de veritat. El primer en actuar serà l’Oniyasha. Va vestit per fer-lo individualment i fa un ball espectacular fent veure a l’audiència el veritable lleó, però entre els comentaris del públic està el típic de si allò és realment shishimai. Quan li toca al Zojiro, porta un acompanyant a la part de darrera de la disfresa i timbalers ballant al seu costat. Comença de la manera convencional, però finalment acaba baixant entre el públic interaccionant amb ell.24.- El lleó fora (tercera part). El jurat ha votat: els nobles, dos a un per l’Oniyasha; els samurais, dos a un pel Zojiro; i el vot popular, cinc a un pel Zojiro. Finalment el Zojiro és declarat guanyador de la primera prova. L’Oniyasha es pregunta el perquè i el Zojiro li fa saber que ha de saber per qui està ballant. El Zojiro també li recrimina el seu propi ego per refusar tot el que és antic i només apostar per coses noves, quan ni tan sols ha qüestionat la validesa de les antigues tradicions. L’Oniyasha està desconcertat… Un samurai assistent del shōgun que supervisa els negocis del shogunat, el Yoriyuki, s’aixeca entre els assistents i, tot i reconèixer al derrota de l’Oniyasha, reclama que ha estat una competició injusta, doncs l’Oniyasha mai abans havia ballat el shishimai. Declara tancada la competició d’avui, però deixa oberta una nova competició. Els dies següents, l’Oniyasha es queda totalment abatut.
25.- El shōgun. Encara en estat catatònic després d’haver perdut la primera competició, l’Oniyasha finalment és mantejat entre el personal que està desmuntant l’escenari, sense adonar-se de res del que passa al seu voltant. Per la seva banda, el shōgun està bastant decebut amb la derrota de l’Oniyasha perquè pensa que no hi ha lloc per als perdedors al seu jardí. El Yoriyuki, el samurai assistent del shōgun, intenta convèncer-lo de que, malgrat tot, el mateix shōgun és encara una figura dèbil, com l’Oniyasha. Li recorda el seu objectiu final: posseir l'art que mou la gent significa tenir el seu cor a la mà. Quan estan a punt de decidir el tema de la propera competició, esclata un petit tumult: el manteig inicial de l’Oniyasha s’ha convertit en un ball frenètic sense capacitat de contenció. El shōgun en persona intenta aturar-ho, però al no aconseguir-ho, s’hi afegeix i rescata l’Oniyasha. Mentre l’Oniyasha es recupera, s’anuncia la següent competició: Yoshimitsu (és el nom de pila del shōgun).26.- Sense adjuntar. Quan finalment l’Oniyasha surt de la seva catatonia, es desperta havent-se pixat al llit. Se n’assabenta del tema de la nova competició. L’Oniyasha va a explicar-li les seves penes al Kogane. Mentre reconeix les seva derrota i valora l’opció de abandonar-ho tot, un home gran és apallissat per un grup de gent que l’acusa de robar. El Kogane surt a defensar-lo i també el gos. Ell aplica els seus coneixements de gat salvatge i fa un rugit de lleó que els deixa a tots sorpresos i atemorits, moment que aprofiten per rescatar l’ancià.
27.- Els vençuts. Aquest ancià acaba donant consells al Kogane i, de passada, a l’Oniyasha. L’ancià havia estat un monjo i el Kogane, per un malentès, havia estat acusat de venir de la cort del sud; tots dos han acabat sense sostre. El Kogane i l’ancià li diuen a l’Oniyasha que si està gaire temps amb ells també serà acusat de venir de la cort del sud com ells mateixos, una cosa prou dolenta. Malgrat tot, l’Oniyasha s’escapa de la cort per passar els dies amb el Kogane i el monjo. Finalment, li fan veure que no pot passar-se més temps amb ells. En l’últim dia, mentre beuen a la vora del foc, el monjo mig borratxo confesa que sí va arribar a lluitar per la cort del sud. La xerrada li fa pensar en el shōgun.
28.- Aquest tipus de món. L’endemà, encara amb ressaca a la vora del riu, uns guardes apressen el monjo i l’acusen de lladre. L’Oniyasha reacciona i improvitza una actuació. Quan les coses es posen tenses, ell fa servir el comodí de la seva proximitat amb el shōgun per salvar-lo. De moment el salva, però a l’espera d’un judici. El monjo, però, diu que ja n’ha tingut prou de tot i renuncia a seguir vivint. Al vespre, el Kogane intenta deslligar el monjo, però aquest li diu que ho oblidi tot. L’Oniyasha interjecta que com pot oblidar-ho tot. L’endemà el monjo ha de submergir el mà en aigua bullint, el yugisho, com a part del càstig. El shōgun, que passeja casualment prop del lloc on s’executen els càstics, ho observa de refilada sense immutar-se. El pensament de l’Oniyasha: ”en el món en què vivim, els vençuts s’esvaeixen en l’oblit”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada