Valoració
Fitxa tècnica
Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)
[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (21/04/22 al Japó)
9 capítols (29-37) + extres - 192 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (176)
Sinopsi
Kodansha US:
“Desmoralitzat després de la seva desastrosa derrota davant el Zojiro a la competició de ball del shōgun, l’Oniyasha passa uns dies sense rumb al riu, escapant de la realitat amb el Kogane i els afables vagabunds acampats a les seves ribes. El Toku-san, un monjo viatger desvalgut que reconeix que està destinat a més i que revela que abans va ser un guerrer que va lluitar i va perdre contra el shogunat Ashikaga. Quan el Toku-san és arrestat i executat per un crim que no va cometre, l’Oniyasha decideix utilitzar la següent competició per explicar les històries dels que van ser derrotats i dels que van quedar enrere en l'ascens al poder del shogunat.”
Crítica
La representació de Sotowa Komachi: victòria per l’Oniyasha (1-1) i preparació pel desempat… 
Col·lecció
Resum (amb espòilers)
29.- Llimbs. L’endemà del càstig al monjo, l’Oniyasha visita el Kogane honorant la tomba del monjo (en teoria el càstig era submergir una mà en aigua bullent; no entenc com això li ha provocat la mort), però aquest li diu que el deixi tranquil, doncs el considera un d’ells. Amb tots els darrers incidents, l’Oniyasha s’ha oblidat completament de la competició. Finalment decideix visitar el shōgun personalment i, tot i que al principi és rebutjat per la seguretat, el mateix shōgun el deixa passar. Li explica que en aquesta propera competició ell serà l’únic jutge i el tema serà ell mateix. L’Oniyasha li treu el tema del càstig per escaldament, però el shōgun diu que no en tenia ni idea. De passada, li fa saber que el Zojiro va estar allà mateix per preguntar-li també coses fa tres dies. Quan fa el camí de tornada, es troba uns nens jugant i a un el rebutgen, però l‘Oniyasha el recolza i juga amb ell fent-li de cavall. Al vespre té un estrany somni amb esquelets guerrers muntant a cavall i lluitant. En despestar-se tornar a presentar-se davant el shōgun i sol·licita que la competició es realitzi al vespre. Després, tot decidit, torna a visitar la tomba del monjo, recull el parrac que li havia deixat el Kogane i li dedica el proper ball prometent utilitzar l’altre costat per ballar en aquest. 30.- Zojiro. En un flash-back coneixem els inicis en el món de l’espectacle del Zojiro. De ben petit ja apunta ben alt i és una jove promesa. La seva mare ve des de molt lluny per veure’l, però ell, com qualsevol jove adolescent, s’avergonyeix de la seva mare, així que, en el primer dia de la representació troba una excusa i desapareix. A la nit, però, hi ha un incendi i la seva mare mor sense haver pogut veure’l actuar. En el puny del cadàver cremat de la seva mare hi troba un cordill del seu vestit que havia intentat arreglar el dia abans i, des d’aquell dia, promet que es prendrà les actuacions com una cosa ben seriosa.
S’està preparant l’escenari per l’actuació i el Zojiro està ben concentrat, davant la relaxació de la seva companyia pel fet d’haver guanyat la primera competició. L’Oniyasha es queixa davant el shōgun que li torna a tocar el primer torn i això vol dir que la seva actuació es veurà molt diferent si es fa per la tarda o si es fa al vespre. Davant una situació complicada decideix modificar els plans i demana cedre al Hijiri sabent que aquesta és la seva única oportunitat.
31.- Sotowa Komachi. Vestit amb el parrac del monjo, un barret de palla, una perruca de cabell blanc i caracteritzat de vella, però sense màscara, comença la seva actuació descrivint la vida de la Komachi Sotowa*, en una clàssica representació teatral amb diàlegs: una batalla dialèctica entre una una poetesa disfresada de vella rodamón i un monjo budista.(*) Sotoba Komachi és una obra de teatre noh escrita per Kan'ami (el pare de l’Oniyasha) i és una de les més atractives i conegudes d'aquest tipus. Gran part de la força de l'obra deriva de la varietat que proporcionen les tres seccions principals i diferents: lament per la bellesa perduda, enginyós debat religiós i possessió fantasmal. L'obra s'inicia amb una trobada entre dos sacerdots i una vella captaire, lamentant-se de com era ‘més encantadora que els pètals de la rosa salvatge estirats oberts / A l'hora anterior a la seva caiguda. / Però ara m'he fet repugnant fins i tot a les putes’. Més tard admet que és la famosa poeta waka Ono no Komachi. Com que està asseguda en una estupa budista, un marcador sagrat, és desafiada pels sacerdots per crear un karma dolent, però en un enginyós debat utilitza sofismes semblants al zen per derrotar-los: ‘Res és real. Entre Buda i l'home no hi ha distinció’. Aleshores, els sacerdots lamenten al seu torn la seva pèrdua de bellesa; abans, en la seqüència final, és posseïda pel fantasma enfadat d'un antic pretendent, Shōshō de Fukakusa. S'havia encarregat de visitar Komachi durant 100 nits per guanyar-se el seu amor, però havia mort el penúltim; i la seva interpretació de les seves lluites cruelment frustrades per guanyar-se el seu amor porta l'obra a un final dramàtic, amb Komachi buscant la il·luminació i l'alliberament.
El Yoriyuki, samurai assistent del shōgun per finances i saberut en el món de la interpretació que va demanar una segona oportunitat per l’Oniyasha després de perdre en la primera competició, no entén per què l’Oniyasha ha escollit aquesta obra per representar l’actual shōgun Yoshimitsu Ashikaga. La veritat és que, l’Oniyasha, pensant tota l’estona en el monjo recentment traspassat, broda el paper i tothom queda meravellat. En el moment més important de la història, l’Oniyasha canvia el guió…
32.- Fora del paradís. Hi havia una vegada… en la història, el general Fukakusa era un dels molts que anhelaven la dama Komachi. Ella va jugar amb ell i després d'have-la visitat noranta-nou vespres seguits, va morir sense satisfer mai aquest anhel. En penitència, la Komachi, ara una vella rodamón vaga per la terra, posseïda pel general. Home i dona; joventut i vellesa; el savi i el ximple. En aquest moment, davant la mirada atònita dels espectadors, un núvol de fum inunda l’escenari i l’Oniyasha comença a executar un ball que no està previst en l’obra de Kan’ami, com si fos un somni, de manera que cada espectador creu veure allò que vol veure realitzant una visita al més enllà. L’Oniyasha, interpretant el seu paper, es dirigeix al shōgun i repeteix dues vegades “ens esforcem per trepitjar el camí de la il·luminació”, invertint les esperances i desitjos en el shōgun. El Yoshimitsu felicita l’Oniyasha per la seva feina.33.- Orgull. Ara li toca actuar al Zojiro i la seva companyia de dengaku, però afectat profundament per l’actuació de l’Oniyasha en la que ha arribat a veure la seva mare morta, adment la derrota davant la seva genialitat. El públic el comença a escridassar i apedregar. El shōgun l’obliga a aixcar-se i ballar per ell, però el Zojiro li fa saber que amb l’actuació prèvia de l’Oniyasha mai podrien aconseguir un nivell ni tan sols similar. El shōgun l’amenaça, però ell persisteix i accepta qualsevol càstig, incloent una nova oportunitat, una tercera competició per desempatar, que l’Oniyasha accepta en agraïment a la companyia de dengaku que l’ha ajudat a preparar la seva part de l’obra.
Acabada la representació, tothom s’afanya a felicitar l’Oniyasha, part de la companyia de dengaku que l’ha ajudat i també el Hijiri, que ha preparat el fum per l’espectacle seguint les seves indicacions. Per la seva banda, el Zojiro és escridassat entre els seus companys per no haver-ho intentat. 34.- Encara amb ganes. L’Oniyasha comença a practicar la postura ideal per la seva propera representació. Mentrestant, el shōgun reclama la seva presència per explicar-li de què anirà la tercera competició. Una mica begut, li ho explica a ell primer, perquè vol donar-li avantatge. Reconeix el valor del sarugaku després d’haver vist Sotowa Komachi. En la tercera competició és de tema lliure sense limitacions, així que li demana si necessita alguna cosa per crear el millor pel que estigui capacitat, per donar el cop final al Zojiro.
35.- La foscor. L’Oniyasha torna a la tomba del monjo a retornar-li els parracs utilitzats en la representació i es troba el Kogane que reconeix que va veure l’obra. Ara almenys ja no el rebutja, però li diu que, malgrat haver nascut en una bona família, batre’s amb el Zojiro i ser el preferit del shōgun, mai sabrà com és viure a la foscor. Ambdós són persones de diferents cantons. Mentre van parlant es fa de nit i no hi ha lluna, per la qual cosa la foscor és pràcticament total. En aquesta foscor, intentant utilitzar tots els sentits, comença a practicar un ball, descobrint moviments i sentiments nous.
36.- Si hi ha una manera. L’Oniyasha reflexiona que els actors no són guerrers i que, per tant, no hi ha victòria ni derrota. Encara no sap, però, què preparar. El Zojiro està igual, però té, a més, tot el soroll de fons de tota la companyia. Finalment, decideixen fer Shiokumi, una obra de teatre henge mono on el mateix actor es transforma en diferents personatges amb un ràpid canvi de vestuari i interpreta entre tres i dotze (normalment set) personatges, un darrere l'altre: homes i dones de totes les edats, de diferents èpoques i de tots els estrats socials. Molts companys del dengaku dissenteixen perquè allò ès més sarugaku que no pas el que fan ells. En aquest punt, però, ja no es tracta d’una competició entre dengaku i sarugaku, sinó una competició entre l’Oniyasha i el Zojiro. Tots dos es troben sota la pluja i acorden actuar junts.37.- Canviar. Al final, ells dos interpretaran el Shiokumi perquè hi han dos actors principals que fan tots els papers de l’auca. El líder de la companyia de dengaku, l’Inomaru, els ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada