Ricard Vilanova: Kusuriya no Hitorigoto, vol. 11 (2023) (Los diarios de la boticaria)

Valoració

Fitxa tècnica

Natsu Hyūga (guió i novel·la)
Nekokurage (il·lustracions)
Itsuki Nanao (composició)
Tōku Shino (concepte visual de personatges, il·lustradora de la novel·la original)
(薬屋のひとりごと)

[ Manga seinen, drama, misteri, romanç, històric, mèdic ]
Tumangaonline
Square Enix (Monthly Big Gangan) (25/02/23 al Japó)
ECC Ediciones (sense data prevista a Espanya)

5 capítols (54-58) - 164 pàgines - format B6 (128 x 180 mm - 13 mm gruix)
Wikipedia | MyAnimeList (8,59) (17.183)

Sinopsi

Whakoom:
“Apropa't al passat i als antecedents del Jinshi a través del raonament de la Maomao! La Maomao s'adona d'un truc a la ruta establert en un antic mausoleu al palau interior i resol amb èxit el misteri davant de l'emperador i el Jinshi. I aquesta vegada, rep una petició de l'emperadriu vídua per investigar la maledicció que li va posar el difunt emperador… El volum 11 s'acosta al passat i als antecedents del Jinshi a través del raonament de la Maomao!!”

Crítica

Daltonisme reial, l’emperadriu vídua i la maledicció de l’anterior emperador… pedòfil i incorrupte…

Basat en una novel·la serialitzada de Natsu Hyūga actualment en publicació des de 2011. El 2012 en van fer una novel·la tancada il·lustrada per la Megumi Matsuda, des de 2014 un novel·la lleugera il·lustrada per Touko Shino (14 volums), des de 2017 un manga il·lustrat per Nekokurage (13 volums), des de 2017 un manga spin-off il·lustrat per Minoji Kurata (Mao Mao no Kōkyū Nazotoki Techō, 18 volums) i la tardor 2023 / hivern 2024 un anime de 24 capítols.

També es pot trobar sota els títols The Apothecary Diaries i Apothecary's Soliloquy o Soliloqui de l'apotecària (traducció literal del japonès).

Contingut nou que no apareix a l’anime.

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Capítol 54. El santuari de l'elecció (part 2). Davant l’insistència de la Maomao de tornar a entrar al santuari per tornar a passar la prova, el vell li diu que totes les dones que han entrat fins ara allà eren princeses o emperadrius; no veu clar que estigui qualificada per entrar-hi portant, a més, la veu cantant. L’emperador en persona l’agafa per l’espatlla i se l’acosta i li diu al vell que, si cal, la farà consort seva…

Tornen a entrar al laberint de portes, però aquest cop qui lidera l’expedició és el Jinshi per indicació de l’emperador, segons opcions triades per la Maomao. Arriben més enllà d’on havien arribat abans. En l’última porta una indicació que diu “escull la porta vermella”, però no hi ha porta vermella. La Maomao diu que obri la porta verda i arriben al final del laberint. Tot té a veure amb el daltonisme congènit de la família reial. Davant la magnífica explicació de la Maomao, el vell suggereix aquest cop més seriosament que l’agafi de consort, però l’emperador diu que té els pits massa petits pel seu gust, a part que no voldria enemistar-se amb el Rakan, el seu suposat pare biològic.

Capítol 55. L'emperadriu vídua. A través d’un malson en format flash-back del Jinshi, coneixem el passat de la seva àvia, l’emperadriu vídua, i del seu pare que va voler avisar-lo d’alguna cosa. No sé si s’havia explicat fins ara, però el Jinshi és germà de l’emperador… El Jinshi és conscient que la Maomao, tard o d’hora, acabarà descubrint el seu secret de que no és eunuc.

Per altra banda, a la Maomao li donen una nova habitació més apta pels seus experiments, després que, una vegada més, li cridin l’atenció per anar recollint insectes. Mentre està buscant la Shisui, que també està de cacera d’insectes, la Maomao va rumiant els fets referents als intents d’avortar les cortesanes. Quan finalment la troba i es posen a xerrar, apareix la nova emperadriu vídua acompanyada d’un bon sèquit en direcció a la clínica. Un dia, però, l’emperadriu vídua visita la Gyokuyō al Palau de Jade. Enmig de la visita, l’emperadriu s’adreça directament a la Maomao i, amb una mirada, la consort Gyokuyō surt de la sala per deixar-les a soles. L’emperadriu ha sentit parlar d’ella i li sol·licita solucionar un misteri referent a una maledicció sobre l’anterior emperador.

Segons sembla, l’anterior emperador era un pedòfil i va prenyar l’actual emperadriu vídua quan tenia deu anys i el seu padrastre va assistir al part. L’emperadriu vídua va donar a llum a l’actual emperador i a un germà més petit també. Un bon dia, l’emperadriu vídua convida a les quatre consorts a prendre el te. La Gyokuyō està prenyada, però segons especulacions de la Maomao, la Rifa possiblement també. Li diuen a la Maomao que, en aquest ocasió, no farà falta que cati els aliments, però, en canvi, l’emperadriu té una petició.

Capítol 56. El difunt emperador (part 1). La Maomao és conduïda a una habitació que contrasta amb la netedat de la resta de l’edifici. L’assistent de l’emperadriu diu que allà hi van passar reclosos molt de temps, l’anterior emperadriu i el seu fill l’emperador pedòfil. També comenta que, un cop mort, el cos de l’emperador no es va descompondre i va mantenir l’aparença un any després. Li demanen que investigui l’edifici que properament ha de ser destruït no fos cas que, com es tem l’actual emperadriu, tingués una maledicció.

Al vespre és allotjada novament a casa del Jinshi, però en una habituació diferent de l’habitual, perquè l’antiga està ocupada. Ara té accés al luxe de llegir llibres d’una prestatgeria. Les lectures romàntiques no li generen interès, però, en canvi, s’interessa per una caixa finament treballada que conté joguines per a nens del Jinshi quan era petit. Dintre de la capsa també hi ha la pedra que va veure el Jinshi en el seu somni flash-back que el seu pedòfil pare va voler donar-li. La pedra és tòxica!

Capítol 57. El difunt emperador (part 2). L’endemà, la Maomao visita l’habitació infecta de l’anterior emperador acompanyada del Jinshi i de l’emperadriu. Al terra de l’habitació hi han pinzells plans de pintura. Fan venir un senyor molt gran, que havia estat esclau abans de l’abolició, que no pot parlar i havia servit l’anterior emperador en aquesta habitació. La Maomao li fa preguntes, però no contesta de cap manera, encara que se li escapa la mirada a la paret tova que fa una estona havia estat tocant. La Maomao demana permís i s’acosta a la paret amb intenció de desenganxar el tapís que tapa la paret i tots observen embadalits una pintura feta per l’anterior emperador, feta amb una pintura tòxica que evita el podriment. Era tan gran la quantitat de tòxic impregnat en el seu cos que, un cop mort, no es va descompondre. La roca que tenia el Jinshi a la caixa era per fer pigment. Segurament la mateixa habitació i els pinzells i eines, debien ser un regal de l’emperadriu regnant al seu fill.

Capítol 58. El difunt emperador (part 3). A través d’un flash-back dels records de l’emperadriu, sabem detalls de com va ser venuda pel seu pare i com va conèixer l’emperador. El padrastre de la Maomao va ser castrat com a càstig per haver deixat una cicatriu a la panxa d’una nena de deu anys que havia acabat de parir. S’explica com l’emperadriu, al fer-se gran, es va convertir en invisible davant els ulls de l’emperador que continuava anant darrera les nenes petites i com va forçar-lo a embarassar-la per tenir el segon fill, malgrat que la va maleir en la concepció. En una mirada al passat, l’anterior emperador de jove és clavat al Jinshi. O sigui, l’emperadriu també és la mare del Jinshi… (això no estava gaire clar fins ara). També es descobreix el malson del Jinshi amb la pedra i que l’emperadriu va intentar que hi jugués perquè sabia que era verinosa. En la capça que va obrir la Maomao també hi havia l’única pintura que va fer l’emperador de l’emperadriu i que guardava el Jinshi de petit.

Ricard Vilanova,

persona humana.

dijous, 11 d’abril del 2024

Kusuriya no Hitorigoto, vol. 11 (2023)
(Los diarios de la boticaria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada