Valoració
Fitxa tècnica
Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)
[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Tumangaonline (en espanyol)
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (21/10/21 al Japó)
10 capítols (9-18) - 192 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (172)
Sinopsi
Kodansha US:
“L’Oniyasha no va entendre mai per què la gent ballava i molt menys per què ballava a la companyia de teatre del seu pare, fins a la seva trobada amb una ballarina shirabyoshi malalta i desvalguda. Mogut per la crua emoció de la seva actuació desesperada i poderosa, desperta a la bondat de la dansa i es dedica a les arts. Reconeixent el seu creixement, el seu pare el selecciona per interpretar un paper important a les festes del santuari Imakumano, on assistirà el mateix shōgun. Però distret per tot el que està en joc en aquest moment de canvi o ruptura, l’Oniyasha perd la pista del ritme…”
Crítica
Noh, sarugaku, dengaku… cada volum un concepte nou…
Aquest volum m’ha semblat més interessant que l’anterior, perquè ha trencat el ritme amb la interacció íntima del mateix shōgun.
Col·lecció
Resum (amb espòilers)
9.- Imakumano (segona part). El festival d’Imakumano dura tres dies i, després del desastre del primer dia, l’Oniyasha no pot dormir i se la passa repassant l’actuació. Se n’adona que el ball no era només un ritual i que, malgrat els seus errors, el seu pare va brillar com mai l’havia vist abans; el seu error el va deslluir. L’Elder, el propietari de la companyia que comparteix un dels tres papers principals juntament amb el seu pare i ell mateix, li parla de l’origen de l’estil sarugaku que va reformar el seu pare. Intenta explicar-li com cal ballar-lo, però en el moment que li diu que hi ha un llibre que en parla, el deixa sol sense que se n’adoni i surt a la seva cerca. Mentre entra al temple a la cerca de la biblioteca, es troba el noble que s’havia dedicat a anar-li tirant pedretes en l’actuació fornicant amb una noia, que el reconeix al moment. 
10.- Imakumano (tercera part). Aquest noble sembla que coneix molt bé l’Oniyasha i tota la seva vida des de més petit encara, però se sorprèn que l’Oniyasha no hagi vist mai a ningú fent l’amor, així que continua fent l’amor davant l’Oniyasha perquè aprengui què és. En aquell moment entèn alguns moviments i actes específics que feien els actors en rituals de fertilitat pel camp i que feien tanta gràcia a homes i dones. Finalment l’Oniyasha es desmaia, però en recobrar el coneixement li diu on pot trobar el llibre que cerca, encara que és mentida.
11.- Imakumano (quarta part). L’Oniyasha s’ha passat la nit sencera darrera un engany, però al final se n’ha adonat. L’endemà, segon dia de la representació, diuen que el mateix shōgun es troba entre el públic. En la segona representació, un Oniyasha més concentrat i sense pressió ho fa impecable. Tothom queda impressionat… fins el punt que el shōgun els concedeix una audiència. En aquesta, se’ls permet alçar el cap i mirar directament els ulls del shōgun Yoshimitsu Ashikaga. La sorpresa de l’Oniyasha il·lumina la seva cara quan se n’adona que era el noble emprenyador de les pedretes i el fornicador nocturn. L’Oniyasha, innocent, s’alça i diu en veu alta davant de tots els assistents a la recepció “tu ets el que estava fent l’amor”. Els guardaespatlles es disposen a desenfundar les katanes…
12.- Imakumano (cinquena part). El shōgun fa com que ell no ha estat, perquè com és ben sabut, cal estar purificat dins el santuari i no es pot tenir sexe. El Yoshimitsu, el shōgun, fa uns jocs de paraules amb el Kan’ami i l’Oniyasha que fa riure la concurrència, fins que, finalment, diu que els ha fet venir per felicitar-los per l’esplèndida representació. S’ha divertit amb ells una bona estona, però també els ha reconegut com a grup i els dona anomenada: el grup Kanze. Uns dies després el shōgun torna a concedir una audiència, però aquest cop només a l’Oniyasha a la seva residència personal Sanjo Bomon a Kyoto.
13.- Sanjo Bomon. L’Oniyasha pensa que el decapitaran per la falta de respecte al santuari Imakumnao. En canvi, el shōgun Ashikaga, en la intimitat, es mostra ben confiable i cortès oferint-li gelatina transparent d’algues fet per ell en persona. L’Oniyasha, confòs, sobreactua donant les gràcies i menjant amb rapidesa, però acaba escanyant-se i escup els tallarins de gelatina pel nas, situació còmica que fa esclatar de riure el Yoshimitsu i el seu assistent de pell bruna Hijiri (en el manga es mostra més bronzejat que la resta, però intueixo que és negre). El Yoshimitsu li confesa que, malgrat les transgressions de voieurisme i de falta de discreció durant la purificació, el va tenir ben entretingut, motiu pel que queda lliure de qualsevol càstig. També li diu que si no l’hagués reganyat en públic, hauria d’haver estat executat al moment.
A partir d’ara, ja poden parlar amb tranquil·litat. En un passeig pel jardí de Sanjo Bomon, el Yoshimitsu li confessa que vol unificar el Japó, però no només amb batalles i noves lleis, sinó des de baix, amb l’empenta del poder del teatre de carrer i, justament per això, confia en ell com a jove promesa. Li diu de deixar la companyia del seu pare, perquè si no, acabarà convertint-se en una còpia. L’Oniyasha diu que vol pensar-s’ho i el Yoshimitsu esclata a riure, tot i que li concedeix el temps que necessiti.
14.- Incomplet. L’Oniyasha de tornada amb la companyia, va assajant el pas del hakobi, part del sarugaku, i se li fa molt tard. Enmig del camí l’espera el seu pare. Tots dos tornen a pas de hakobi, lentament, sense aixecar els talons i doblegant els genolls, i, pel camí, l’Oniyasha li explica la proposta del shōgun. Li diu també que vol seguir ballant com fins ara i mantenir el sarugaku, però el seu pare li diu que el sarugaku ja és dins seu i ara el que cal és qüestionar-ho tot i, si cal, construir-lo de nou des de bon començament. Augura un futur pròsper per l’Oniyasha i l’encoratja a seguir millorant.
15.- Final perdut. L’Oniyasha finalment deixa la companyia i quan es despedeix del Junigoro, aquest li clava un cop de puny a la cara, per pura enveja, veient el talent natural que té i la facilitat perquè tot li giri rodó. Coneixem el passat del Junigoro i com va acabar anant a parar a la companyia a través de flash-backs. Després d’això, es despedeix del grup i es dirigeix a Sanjo Bomon on observa la nova escola de dengaku (celebració rústica japonesa en la plantació de l’arròs) que té el shōgun amb la mateixa finalitat que la presència de l’Oniyasha. Allà coneix el Zojiro i li demana que l’ensenyi com funciona el dengaku.16.- Presentacions. En un moment determinat, tothom s’agenolla: és perquè prop d’allà hi passa el shōgun. Però un Oniyasha sorprès es queda dempeus i embadalit. És requerit a que s’agenolli, però el mateix Yoshimitsu li diu que es presenti com cal: amb un ball de sarugaku. Demana que li marquin el ritme amb tambors i, davant de l’audiència del shōgun, sèquit i actors de dengaku, es posa a ballar. Ell es posa a intrepretar el paper de Senzai a Okina, però els timbalers comencen a canviar-li el ritme per fer-li la punyeta. És llavors quan comença improvitzar i els deixa ben embadalits.
17.- Abres en test. L’Oniyasha gaudeix dels privilegis de viure a Sanjo Bomon accedint als llibres de la biblioteca. Cada cop que es troba amb Yoshimitsu, però, mai sap si ha d’actuar amb la pompositat que imposa el seu càrrec de shōgun o com algú conegut al que ha vist fornicar en la intimitat. El Yoshimitsu li diu que cal saber on actuar en cada situació i s’allunya tot rient. Més tard, la seva propera feina serà passejar al gos del shōgun. En un moment en què el gos se li escapa, coneix un nen sense sostre a la vora del riu. Per la seva banda, quan el Yoshimitsu cuida de les seves flors, li confesa al Hijiri que no sap a què apostar: dengaku, sarugaku, poemes renga, flors rikka, te sado, cerimònia i pintura kaiga… algunes disciplines floreixeran i altres desapareixeran.
18.- Vessant-se. El nen de la vora del riu es diu Kogane i abans havia estat al càrreg del gos del shōgun. També pertanyia a la companyia de dengaku, però no tenia prou talent. L’Oniyasha vol que balli amb ell, però ell el refusa. Mentrestant, a la cort de Sanjo Bomon és cuidat entre cotons per la cortesana amb la què el shōgun estava fornicant. Els integrants de la companyia de dengaku, una mica envejosos, li diuen que el que ha de fer és practicar. Ell està conforme i demana portar el Kogane. La situació genera incomoditat i acaben barallant-se. El Yoshimitsu que no para de riure des de la distància, decideix dinamitar la situació i proposa una competició de ball amistosa entre les companyies de dengaku i la Kanze de sarugaku, representades pel Zojiro per una banda i per l’Oniyasha per l’altra. El Zojiro, que al principi semblava molt amable, li diu a l’Oniyasha que mai de la vida podran estar al mateix nivell. L’Oniyasha li pregunta al Zojiro què va passar amb el Kogane…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada