The World is Dancing, vol. 6 (2022)

[553]

Valoració

Fitxa tècnica

Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)

[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (22/11/22 al Japó)

13 capítols (48-60) - 240 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (227)

Sinopsi

Kodansha US:
“L’Oniyasha supera de manera brillant la batalla final de la competició de dansa a la residència de Yoshimitsu Ashikaga lluitant juntament amb el Zojiro. Després, mentre l’Oniyasha està confós pels canvis en les reaccions dels que l’envolten i la marxa del seu bon rival, el Zojiro, el misteriós home apareix una vegada més i fa una dansa aclaparadora. La seva veritable identitat és Inuō, l’estrella del teatre de la companyia Hiyoshi de sarugaku d’Ōmi (a Shiga, a l’altra punta del llac Biwa) que ara treballa pel shōgun Yoshimitsu. Mentre s’enfronta a un nou “mur” que s'interposa en el seu camí, l’Oniyasha experimenta la seva primera caiguda, el retrobament amb la seva amiga d’un sol braç, la Satsuki, i els límits del seu cos, situació que el porta a un baix estat d'ànim. La història de la joventut del Zeami, l’home que va crear les arts escèniques del Japó, finalment ha arribat al seu final!”

Crítica

He trobat aquest últim volum confús i erràtic: no tanca la història ni va enlloc…

La història, enlloc de tancar-la, navega erràtica i no avança a cap lloc. M’ha decepcionat bastant, doncs era on més esperava una bona resolució.

Col·lecció

• The World is Dancing, vol. 1 (2021)
• The World is Dancing, vol. 2 (2021)
• The World is Dancing, vol. 3 (2022)
• The World is Dancing, vol. 4 (2022)
• The World is Dancing, vol. 5 (2022)
• The World is Dancing, vol. 6 (2022)

Resum (amb espòilers)

48.- Cos celestial. L’Inuō es presenta amb una mística dansa “celestial” juntament amb la companyia Hiyoshi a la d’Omi Sarugaku i l’Oniyasha, que queda totalment enlluernat.

49.- 384.400 Km. En la mateixa representació, ara li toca a l’Oniyasha, que no para d’equivocar-se en les passes, perquè encara té la presentació de l’Inuō al cap. El públic l’idolatra perquè executa a la perfecció l‘estil del seu pare; té clar que està afavorit pel shōgun per la seva joventut, però també té clar que ha d’evolucionar i avançar en el seu estil propi. L’Oniyasha li demana consell a l’Inuō, perquè li ensenyi, però ell també està aclaparat per la representació de l’Oniyasha.

50.- Escapada. L’Oniyasha es desperta com cada dia i es disposa a anar a assajar, però se n’adona que està perdent l’alegria de dansar. Mentre va de camí al requeriment d’una visita, la Satsuki, la noia de només un braç venedora de nines de palla, (cap. 5 i 6, vol. 1) es cola entre els guàrdies i el saluda com una seguidora més reclamant-li el deute de 25 mons pendent… li demana que l’ajudi i no s’ho pensa gaire en deixar plantada l’altra visita programada. Ha passat el temps i ella ja no és una nena, sinó una noia ben formada. El porta a un llogarret on volen preparar un festival i no saben com fer-ho, perquè els ajudi.

51.- Principiants (primera part). L’Oniyasha comença a ensenyar als joves les bases de l’actuació, però es queda bloquejat. La Satsuki li recrima que està sent massa estricte amb uns principiants. Se n’adona que el simple fet d’ensenyar a altres persones requereix dedicació.

52.- Principiants (segona part). L’Oniyasha es desespera perquè no aconsegueix que facin el que ell vol, tot i no ser professionals. Té temps per reflexionar sobre un munt de coses. Finalment celebren les danses davant del públic i l’Oniyasha se sorprèn veure que ho fan molt millor que als assajos. Ell també actua i intenta recordar les seves primeres sensacions quan tenia l’esperit del principiant. En acabar, li paguen la feina com a professional tot i que ell diu que no ho pot acceptar, però la Satsuki li diu que els seus serveis d’assessorament també tenen un preu i que ara li deu cinquanta mons.

53.- Període Eiwa, tercer any (1377). Passen els anys i el shōgun, davant els darrers incendis del Pavelló Floral anuncia canvi de residència i construcció d’un nou Pavelló dels Crisantems; per aquest motiu se celebrarà una festa. Mentrestant, l’Oniyasha està fent un petit retir espiritual enmig del bosc, vivint pràcticament com un salvatge, ara que ja no és un noi de dotze anys com ho havia estat fins ara.

54.- El llenguatge de les flors. L’Oniyasha ha de compartir escenari amb l’Inuō, situació que l’amoïna bastant i per això li demana consell al seu pare del què fer. El seu pare li explica com, en el seu moment d’aprenentatge, va conèixer l’Icchu, una llegenda de la companyia original de dengaku, i com es va quedar meravellat i va intentar imitar-lo fins que, finalment, va muntar la seva pròpia companyia. Li diu a l’Oniyasha que ho està fent bé, que confïi en ell mateix, i que, quan arribi el moment, aquesta flor s’obrirà i florirà com ho va fer ell mateix de jove.

55.- Els cirerers en flor al febrer. El pare de l’Oniyasha li diu que en el seu “enfrontament” amb l’Inuō ha d’escollir prèviament quin paper ha d’executar i li fa escollir una de les màscares de les representacions. L’Oniyasha fa la seva elecció i abandona per última vegada la companyia i la casa del seu pare. L’Oniyasha recorda tots els moments claus d’aprenentatge que l’han fet arribar fins on és ara ple d’autoconfiança.

56.- Aoi no Ue (la senyora Aoi). Aquest és el títol d’un personatge de ficció de l’obra Genji Monogatari* en la que una dona de la noblesa fingeix una possessió. L’Inuo fa el paper de l’esperit.

(*) Filla del ministre de l'Esquerra i primera esposa principal del Genji, es casa amb el Genji quan ella té setze anys i ell només dotze. Orgullosa i llunyana del seu marit, l'Aoi és constantment conscient de la diferència d'edat que hi ha entre ells i molt perjudicada per la bondat del Genji. L'Aoi guanya temporalment el favor del Genji després de donar a llum al seu fill Yūgiri i experimentar encanteris de possessió espiritual. El mateix episodi de possessió de l'esperit és extremadament controvertit i presenta dos personatges femenins del conte: l’Aoi (l'esposa del Genji) i la senyora Rokujō (l'amant del Genji). La relació entre les dues dones pot ser que entre la víctima i l'agressor, si se segueix la interpretació tradicional de la possessió d'esperits, Aoi mor al final del capítol "Aoi" i la seva sortida del conte és, per tant, definitiva.

57.- Interludi. En la mitja part, l’Oniyasha, que ve d’ensenyar als nois del llogarret, felicita innocentment l’Inuo que està esgotat de la intensitat de la representació. Ara li toca a l’Oniyasha que, per primera vegada, representa Jinen Koji, un altre clàssic del Noh.

58.- Poder. Sembla ser, però, que la representació del Jinen Koji, on es negocia el segrest d’una noia, és una mica diferent aquesta vegada i tan el shōgun com el públic ho noten.

59.- Fort. L’Oniyasha s’ha fet mal al genoll i no pot moure’s com ho fa habitualment. Només l’Inou adverteix que, malgrat la lesió, l’Oniyasha se sobreposa gràcies a la seva fortalesa interior.

60.- Últim episodi de The World is Dancing. Continua la representació del Jinen Koji més lenta de l’habitual. El shōgun es comença a neguitejar i el públic es comença a avorrir i enfadar, però quan comença a ballar tothom se n’adona que ell mateix és art i que el seu art traspassarà milers d’anys…

The World is Dancing, vol. 5 (2022)

[536]

Valoració

Fitxa tècnica

Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)

[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (23/08/22 al Japó)

10 capítols (38-47) - 192 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (176)

Sinopsi

Kodansha US:
“Profundament emocionat per l'acte de l'Oniyasha a la segona ronda de la competició del shōgun, el Zojiro concedeix l’aposta. Amb la ronda final decisiva que s'aproxima, l’Oniyasha lluita per decidir sobre una peça per interpretar i troba una idea radical, una que resulta que el Zojiro comparteix: una producció conjunta. Les coses de seguida surten del rail quan la companyia del Zojiro s'enfada al pensar que l'Oniyasha els digui què han de fer, però el Zojiro s'empassa el seu orgull i els convenç de fer-hi una oportunitat. Amb les tensions encara altes, l'Inomaru porta al Zojiro i l’Oniyasha a fer una excursió al llac proper perquè puguin treballar en el guió.”

Crítica

Treballant el shiokumi…

En l’anterior volum, i gràcies a la Wikipedia (en anglès), ja vaig explicar què era el shiokumi: una obra de teatre henge mono on el mateix actor es transforma en diferents personatges amb un ràpid canvi de vestuari i interpreta entre tres i dotze (normalment set) personatges, un darrere l'altre: homes i dones de totes les edats, de diferents èpoques i de tots els estrats socials. Ara puc avançar que, recentment, també es considera shiokumi un estil particular de dansa del shishimai, la dansa del lleó, com ho és també el botan.

Ja que he anat tirant del fil, explicaré que el henge mono pot considerar-se una categoria del nihon-buyō*.

(*) Nihon-buyō: obres de dansa kabuki (shosagoto) creades en el període Edo, com ara Kyōganoko Musume Dōjōji i Fuji Musume. A més, hi ha obres de teatre coreografiades amb la tècnica de la dansa kabuki. Hi han diferentes categories de nihon-buyō: sanbasō mono, el dōjōji mono, el shakkyō mono, l’onryō mono, el kyōran mono, el michiyuki mono, el henge mono, el fūzoku mono, el matsubame mono o el goshūgi mono.

Els temes de les obres són abundants: llegendes, literatura clàssica, personatges històrics, històries de crims i vida i costums en el període Edo. També hi ha adaptacions del teatre noh, kyōgen i bunraku.

Les obres ballades per una persona ocupen aproximadament el 60% del repertori, i les obres ballades per més de dues persones constitueixen la resta del repertori. Al voltant del 60% de les obres consisteixen en obres de dansa pura sense drama (obra de metamorfosi, obra de la vida diària del període Edo, jocs festius), en comparació amb al voltant del 40% de les obres dramàtiques.

Segons les meves pròpies conclusions –possiblement de manera errònia o no del tot correcte, però que a mi em serveix per contextualitzar els conceptes–, el sarugaku que balla i interpreta la companyia Kanze de l’Oniyasha i el seu pare Kan’ami, ha evolucionat en el noh, mentre que el dengaku que treballen la companyia del Zojiro, ha evolucionat al kabuki.

sarugaku (Oniyasha) -> noh
dengaku (Zojiro) -> kabuki

Segons el que he pogut aprendre, per anomenar el teatre clàssic japonès s’utilitzen habitualment dos paraules: noh i kabuki. Generalment s’acostuma a confondre una cosa amb l’altra i, realment, al final, tot s’ha barrejat, però originalment el noh va començar fa sis-cents anys amb els protagonistes de la nostra història, en el moment en que es barrejaren els rituals religiosos i les representacions teatrals. El noh habitualment utilitza màscares i és més seriós. En canvi, el kabuki es va popularitzar fa “només” quatre-cents anys, utilitza més sovint el maquillatge i és utilitzat per representacions més festives desenfadades i populars.

Per acabar-ho d’adobar, a aquestes paraulotes de noh i kabuki, n’afegirem dues més que també van pel mateix camí: kyōgen i bunraku.

Guaita quantes coses hem après amb dibuixets per a nens petits!

El proper volum, que és l’últim de l’obra, està publicat en japonès des de novembre de 2022, però en anglès, que és d’on estan sortint tots els scans, encara no està publicat. Per la periodicitat en què estan publicant tota l’obra, puc aventurar que sortirà la primera setmana del mes de juny d’aquest any, així que, per saber com acaba la història, ens haurem d’esperar al mes de juny…

Col·lecció

• The World is Dancing, vol. 1 (2021)
• The World is Dancing, vol. 2 (2021)
• The World is Dancing, vol. 3 (2022)
• The World is Dancing, vol. 4 (2022)
• The World is Dancing, vol. 5 (2022)
• The World is Dancing, vol. 6 (2022)

Resum (amb espòilers)

38.- La companyia dengaku. Davant la reticència generalitzada de la companyia de dengaku, el Zojiro els explica que, d’ara endavant, uniran esforços amb l’Oniyasha per representar la propera funció de shiokumi, amb el recolzament del seu líder, l’Inomaru. L’esposa del shōgun, la Noriko, a la que l’Oniyasha va enganxar fornicant amb el seu marit al vol. 2 (cap. 9), també els recolza.

El Zojiro comença a assajar un dels actes del shiokumi, on un carro tirat per dues germanes porten aigua de mar per extreure’n la sal. L’Oniyasha i la dona del shōgun observen i, al final, el Zojiro li pregunta a l’Oniyasha què li ha semblat. La dona del shōgun s’ha adormit en la curta representació (ho atribueix a que no està acostumada a treballar) i l’Oniyasha diu que li troba a faltar alguna cosa…

39.- Petit llac de greba. Prop de Sanjo Bomon, la residència del shōgun a Kyoto, hi ha el llac Biwa, també conegut com petit llac de greba (un ocell aquàtic de busseig amb un coll llarg?). La Noriko, la dona del shōgun, aconsella a l’Oniyasha i al Zojiro que el visitin per discernir què li falta a aquest primer acte del shiokumi. La peça assajada pel Zojiro i l’Inomaru mostrava una escena molt dura, però l’Oniyasha no para de donar-li voltes al cap de com presentar aquesta escena que sigui entenedora tan pel públic de carrer com per la noblesa.

Mentre estan menjant, a l’Oniyasha se li queda un gra d’arròs enganxat a la galta. Quan es disposa a retirar-lo per menjar-se’l, un senyor gran de cert relleu social i seguidor des de la distància de l’Oniyasha, li agafa la mà i se’l menja ell davant l’estupor (i fàstic) de la resta d’assistents a l’àpat. No se sap d’on ha sortit, però inexplicablement comença a recitar versos de poesia i coneix, d’alguna manera, el “problema” creatiu en què es troben. Una poesia “que supera el temps, el lloc i fins i tot el propi cos”. De cop, com si hagués vist la llum, l’Oniyasha surt corrents a la vora del llac i ja sap què li falta a l’escena: els sentiments que emanen dels colors, les olors i l’aire de les germanes que extreuen la sal. Feliç, diu de tornar a Sanjo Bomon.

40.- Reescriure. Per l’Oniyasha, perquè els sentiments arribin a tothom sense importar la classe social, cal recrear l’atmosfera que rodeja la narració. Per aconseguir-ho es proposa reescriure el shiokumi i ho ha de fer mitjançant versos poètics, però no ha escrit mai res abans, situació que fa emprenyar el Zojiro. Finalment reescriu allò que volia explicar, però igualment nota que li manca alguna cosa. Enmig d’aquesta situació, en un malentès, a l’Oniyasha li encarreguen tallar llenya per la llar de foc, però com a part de ballar i estudiar no ha fet mai res abans, no se’n surt. El Zojiro l’instrueix i acabada la lliçó li diu que ja ha acabat de reescriure la peça.

41.- Imminent. La companyia es meravella que l’Oniyasha sigui capaç d’escriure, però entenen que si vol recrear l’atmosfera hi falta alguna cosa. L’Oniyasha assenteix, però diu que la part que falta l’aportaran els actors. A partir de les paraules d’encoratjament de l’Oniyasha tothom s’anima i entusiasma. L’Oniyasha, el Zojiro i la resta de la companyia assagen sense parar. El millor físic del Zojiro el fa estar per damunt l’Oniyasha, però l’Inomaru ja s’ensuma que aquest parell triumfaran d’aquí no res. Mentrestant, arriba el dia de la representació…

42.- Shiokumi (primera part). L’última representació comença davant l’expectació de tot el públic, en tots els estrats socials. Aprofiten la posta de sol per iniciar la narració, davant de la sorpresa generalitzada pel que fet que els dos actuïn conjuntament, excepte de la Noriko, que no para de riure per sota del nas. En l’inici, l’Oniyasha sembla crèixer en el moment en què actua, però el Zojiro tampoc es queda enrere. Amb els dos dalt de l’escenari, no saben si estan contemplant sarugaku o dengaku…

43.- Shiokumi (segona part) . En la interpretació, no paren de recitar versos al ritme de la música i les cançons que l’acompanyen. Així com en els primers assajos, la Noriko es va adormir, ara està ben desperta i li arriba la narració al cor. Sorpresa generalitzada i embadaliment profund davant les imatges que els saben transmetre.

44.- Shiokumi (tercera part). La representació ha acabat i l’Oniyasha i el Zojiro estan exhausts, però el públic ha quedat totalment emmudit. Ara li toca al shōgun declarar el seu veredicte. Encuriosit, el shōgun els pregunta per què han decidit actuar conjuntament. El shōgun admet que no sap què ha vist, si dengaku, sarugaku o potser alguna nova disciplina que acaba de nèixer, així que declara la competició en empat i els encoratja en seguir treballant aquesta nova disciplina que s’acaben d’inventar. Enmig d’un munt de preguntes sense resposta, apareix el Kogane, totalment embogit, amb un ganivet a la mà disposat a matar el shōgun i…

45.- El Kogane. En una primera instància, el Kogane li clava el ganivet al shōgun al braç, però aquest reacciona ràpidament i, d’una patada, el ganivet surt volant per una banda i el Kogane per l’altra. Tot just ha estat una “esgarrapada”, en paraules del shōgun. Li pregunten al Kogane qui l’envia, però ell diu que només volia fer canviar el món. En veure l’Oniyasha, diu que l’oblidi. Per sorpresa del Zojiro i sobretot de l’Oniyasha, l’endemà el Kogane es posa a assajar amb la companyia; diu que ha de recuperar el temps perdut… En realitat només és un somni: el Kogane ha estat executat.

46.- En temporada. Després de l’execel·lent actuació, l’Oniyasha no para de rebre innombrables regals de felicitació i li sol·liciten noves actuacions. El que no queda clar és si els regals són per la seva actuació o per la proximitat manifesta amb el shōgun. Curiosament, després de la gran popularitat i expectació creada per l’Oniyasha, li és assignat un guardaespatlles.

(En repetides ocasions s’ha mostrat l’edat real de l’Oniyasha en aquest punt: dotze anys; així com l‘edat del Zojiro, onze anys, encara que al ser més alt que l’Oniyasha sembla més gran; i la de l’Inonaru, quinze anys, tot i que sembla el pare de tots dos.)

A partir d’aquest moment, el Zojiro i l’Inomaru decideixen tornar amb la seva companyia per guanyar-se la vida i l’Oniyasha, que s’ha guanyat la simpatia i favoritisme del shōgun, es queda a la cort realitzant representacions per als seus convidats. Ell, però, troba que alguna cosa no acaba de funcionar com cal. Aclaparat per la situació decideix agafar distància de tot plegat i torna a coincidir amb el poeta del capítol 39 d’aquesta volum, quan es va retirar a meditar amb el Zojiro al llac Biwa. Reconeix al moment la seva crisi d’ansietat i li diu que, malgrat tot, acabarà madurant. Fugint del poeta es troba l’Inuō…

47.- Flors i riqueses. L’Inuō li confessa que va veure el shiokumi i li va agradar. L’Oniyasha li diu que vol aprendre més coses, però ell li diu que no hi ha res més a aprendre. L’Oniyasha s’obre i li fa saber què vol fer amb la seva vida i com vol portar les arts escèniques més enllà de manera que siguin inoblidables. Intercanvien pensaments fins que l’Inuō es presenta adequadament: ell és Inuō, el cap de la companyia Hiyoshi de sarugaku d’Ōmi (a Shiga, a l’altra punta del llac Biwa). A partir d’aquell moment el també treballarà pel shōgun i, com a companys que cerquen millorar les qualitats artístiques, espera que l’Oniyasha també li ensenyi a ell.