Valoració
Fitxa tècnica
Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)
[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (22/11/22 al Japó)
13 capítols (48-60) - 240 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (227)
Sinopsi
Kodansha US:
“L’Oniyasha supera de manera brillant la batalla final de la competició de dansa a la residència de Yoshimitsu Ashikaga lluitant juntament amb el Zojiro. Després, mentre l’Oniyasha està confós pels canvis en les reaccions dels que l’envolten i la marxa del seu bon rival, el Zojiro, el misteriós home apareix una vegada més i fa una dansa aclaparadora. La seva veritable identitat és Inuō, l’estrella del teatre de la companyia Hiyoshi de sarugaku d’Ōmi (a Shiga, a l’altra punta del llac Biwa) que ara treballa pel shōgun Yoshimitsu. Mentre s’enfronta a un nou “mur” que s'interposa en el seu camí, l’Oniyasha experimenta la seva primera caiguda, el retrobament amb la seva amiga d’un sol braç, la Satsuki, i els límits del seu cos, situació que el porta a un baix estat d'ànim. La història de la joventut del Zeami, l’home que va crear les arts escèniques del Japó, finalment ha arribat al seu final!”
Crítica
He trobat aquest últim volum confús i erràtic: no tanca la història ni va enlloc…
La història, enlloc de tancar-la, navega erràtica i no avança a cap lloc. M’ha decepcionat bastant, doncs era on més esperava una bona resolució.
Col·lecció
Resum (amb espòilers)
48.- Cos celestial. L’Inuō es presenta amb una mística dansa “celestial” juntament amb la companyia Hiyoshi a la d’Omi Sarugaku i l’Oniyasha, que queda totalment enlluernat.
49.- 384.400 Km. En la mateixa representació, ara li toca a l’Oniyasha, que no para d’equivocar-se en les passes, perquè encara té la presentació de l’Inuō al cap. El públic l’idolatra perquè executa a la perfecció l‘estil del seu pare; té clar que està afavorit pel shōgun per la seva joventut, però també té clar que ha d’evolucionar i avançar en el seu estil propi. L’Oniyasha li demana consell a l’Inuō, perquè li ensenyi, però ell també està aclaparat per la representació de l’Oniyasha. 
50.- Escapada. L’Oniyasha es desperta com cada dia i es disposa a anar a assajar, però se n’adona que està perdent l’alegria de dansar. Mentre va de camí al requeriment d’una visita, la Satsuki, la noia de només un braç venedora de nines de palla, (cap. 5 i 6, vol. 1) es cola entre els guàrdies i el saluda com una seguidora més reclamant-li el deute de 25 mons pendent… li demana que l’ajudi i no s’ho pensa gaire en deixar plantada l’altra visita programada. Ha passat el temps i ella ja no és una nena, sinó una noia ben formada. El porta a un llogarret on volen preparar un festival i no saben com fer-ho, perquè els ajudi.
51.- Principiants (primera part). L’Oniyasha comença a ensenyar als joves les bases de l’actuació, però es queda bloquejat. La Satsuki li recrima que està sent massa estricte amb uns principiants. Se n’adona que el simple fet d’ensenyar a altres persones requereix dedicació.
52.- Principiants (segona part). L’Oniyasha es desespera perquè no aconsegueix que facin el que ell vol, tot i no ser professionals. Té temps per reflexionar sobre un munt de coses. Finalment celebren les danses davant del públic i l’Oniyasha se sorprèn veure que ho fan molt millor que als assajos. Ell també actua i intenta recordar les seves primeres sensacions quan tenia l’esperit del principiant. En acabar, li paguen la feina com a professional tot i que ell diu que no ho pot acceptar, però la Satsuki li diu que els seus serveis d’assessorament també tenen un preu i que ara li deu cinquanta mons.
53.- Període Eiwa, tercer any (1377). Passen els anys i el shōgun, davant els darrers incendis del Pavelló Floral anuncia canvi de residència i construcció d’un nou Pavelló dels Crisantems; per aquest motiu se celebrarà una festa. Mentrestant, l’Oniyasha està fent un petit retir espiritual enmig del bosc, vivint pràcticament com un salvatge, ara que ja no és un noi de dotze anys com ho havia estat fins ara.
54.- El llenguatge de les flors. L’Oniyasha ha de compartir escenari amb l’Inuō, situació que l’amoïna bastant i per això li demana consell al seu pare del què fer. El seu pare li explica com, en el seu moment d’aprenentatge, va conèixer l’Icchu, una llegenda de la companyia original de dengaku, i com es va quedar meravellat i va intentar imitar-lo fins que, finalment, va muntar la seva pròpia companyia. Li diu a l’Oniyasha que ho està fent bé, que confïi en ell mateix, i que, quan arribi el moment, aquesta flor s’obrirà i florirà com ho va fer ell mateix de jove.
55.- Els cirerers en flor al febrer. El pare de l’Oniyasha li diu que en el seu “enfrontament” amb l’Inuō ha d’escollir prèviament quin paper ha d’executar i li fa escollir una de les màscares de les representacions. L’Oniyasha fa la seva elecció i abandona per última vegada la companyia i la casa del seu pare. L’Oniyasha recorda tots els moments claus d’aprenentatge que l’han fet arribar fins on és ara ple d’autoconfiança.
56.- Aoi no Ue (la senyora Aoi). Aquest és el títol d’un personatge de ficció de l’obra Genji Monogatari* en la que una dona de la noblesa fingeix una possessió. L’Inuo fa el paper de l’esperit.(*) Filla del ministre de l'Esquerra i primera esposa principal del Genji, es casa amb el Genji quan ella té setze anys i ell només dotze. Orgullosa i llunyana del seu marit, l'Aoi és constantment conscient de la diferència d'edat que hi ha entre ells i molt perjudicada per la bondat del Genji. L'Aoi guanya temporalment el favor del Genji després de donar a llum al seu fill Yūgiri i experimentar encanteris de possessió espiritual. El mateix episodi de possessió de l'esperit és extremadament controvertit i presenta dos personatges femenins del conte: l’Aoi (l'esposa del Genji) i la senyora Rokujō (l'amant del Genji). La relació entre les dues dones pot ser que entre la víctima i l'agressor, si se segueix la interpretació tradicional de la possessió d'esperits, Aoi mor al final del capítol "Aoi" i la seva sortida del conte és, per tant, definitiva.
57.- Interludi. En la mitja part, l’Oniyasha, que ve d’ensenyar als nois del llogarret, felicita innocentment l’Inuo que està esgotat de la intensitat de la representació. Ara li toca a l’Oniyasha que, per primera vegada, representa Jinen Koji, un altre clàssic del Noh.58.- Poder. Sembla ser, però, que la representació del Jinen Koji, on es negocia el segrest d’una noia, és una mica diferent aquesta vegada i tan el shōgun com el públic ho noten.
59.- Fort. L’Oniyasha s’ha fet mal al genoll i no pot moure’s com ho fa habitualment. Només l’Inou adverteix que, malgrat la lesió, l’Oniyasha se sobreposa gràcies a la seva fortalesa interior.
60.- Últim episodi de The World is Dancing. Continua la representació del Jinen Koji més lenta de l’habitual. El shōgun es comença a neguitejar i el públic es comença a avorrir i enfadar, però quan comença a ballar tothom se n’adona que ell mateix és art i que el seu art traspassarà milers d’anys…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada