Bloc personal,

dimarts, 31 d’agost del 2010

El Jamboree surt a la Reial

Dins del Festival Mas i Mas d'aquest estiu, el Jamboree va organitzat un concert gratuït a l'aire lliure treient les actuacions del soterrani del Jamboree a la plaça Reial ahir dilluns 30/08/10. Hi havien programats tres concerts: el primer a les 17 h de la Big Acustic Band (BAB) de l'Alfons Carrascosa, banda resident del Jamboree de la que ja en vaig fer menció en aquesta entrada del dia 30 de juny (actuen l'últim dimecres de cada mes) composta per grans mestres en cadascuna de les seves àrees, el segon a les 18 h de la Barcelona Big Blues Band (BBBB) i el tercer a les 19 h de les sessions What the Fuck (WTF) Jam Sessions, en aquesta ocasió anunciat com una All Stars coordinada com sempre per l'Aurelio Santos.

Esperava veure els músics originals anunciats en les programacions, però sembla que algun que altre sempre va variant, suposo en funció d'agenda. Esperava veure el Julián Sánchez però no hi era... En canvi, oh sorpresa!, hi era el Raynald Colom... bé! Els altres trompetes els habituals titulars: el Jaime Peña, Matthew Simon, i Juan de Diego. De trombons vaig trobar a faltar el Víctor Correa i que almenys algú fés una solo... La resta de músics em sembla que sí hi eren tots els titulars: trombons Aram Montagut, Tom Johnson i Sergi Vergés (no sé qui era el substitut del Víctor), saxos Guim Garcia (saxo alt), Pablo Arias (saxo alt i flauta), Xavier Figuerola i Víctor de Diego (saxo tenor, soprano i flauta), Juan Chamorro (saxo baríton), piano Txema Riera, contrabaix i baix elèctric Rai Ferrer, bateria Ramón Ángel Rey i Alfons Carrascosa direcció musicals i autor d'alguns temes, potser la majoria.

I així com en la sessió del 30/06/10 en vaig 'queixar' d'alguns solos mal construïts o fets per músics novells, en aquesta ocasió en van agradar tots. Per mi ho van fer impecable.

La BBBB tampoc ho va gens malament, tot el contrari, el que passa és que no m'esperava gran cosa tampoc però són també grans professionals. El que passa és que l'envoltori d'aquest blues em sembla totalment anticuat i fora d'ona... això ho diu algú que en algun cop li han dit que era "más antiguo que las maracas de Machín"... ;-)

I el que em va sorprendre molt positivament va ser la WTF Jam Sessions perquè no les havia anat a escoltar mai perquè realment no sabia el què era i em feia "por". De fet es tractava d'això, d'explicar al públic què feien cada dilluns allà tancats al soterrani del Jamboree treient totes les cadires de l'espai del públic. Es dedicaven a improvisar i sobretot experimentar sota la direcció de l'Aurelio Santos. Aquests experiments de vegades es poden atravessar una mica i fer pesats, però pel que vaig poder veure (finalment me'n vaig anar a 3/4 de 9 del vespre perquè estava ja cansat d'estar dempeus des de les 5 de la tarda i allò encara continuava) van estar molt, però que molt bé, fins el punt que se'm van posar els pels de punta en tres ocasions i sabent com sóc és de considerar. Va començar l'Aurelio fent una base rítmica amb la boca amb el micro convenientment enganxat a aquesta i allò que de vegades acaba sent un 'pastel' va anar pujant i baixant d'intensitat convenientment dosificada i va anar afegint músics amb comptagotes fins que van sortir temes realment interessants. Segons sembla tot era pura improvisació, però ben control·lada, i el que a mi em posava els pels de punta (en el bon sentit, en el sentit que m'impactava i m'emocionava) eren els canvis de ritme i els canvis d'intensitat. Chapeau. A destacar el saxo un nano jove amb molta força i vitalitat, el Llibert Fortuny i el trompeta el Raynald Colom; fins i tot el mateix Aurelio Santos que només el vaig sentir en el primer tema però suficient per no fer-se excessiu.

Agost 2010

diumenge, 22 d’agost del 2010

Llaurant amb les mans

Fent una nova jardinera i barrejant amb les mans la terra nova de jardineria i llaurant-la conjuntament amb la ja existent. Furgant la terra amb els dits clavant-los dins la terra, patint doblegades d'ungla quan et trobes una pedra, netejant-la de pedres i fulles, airejant la terra, esponjant-la, i aplanant-la... tot amb les mans.

diumenge, 15 d’agost del 2010

Ronald Baker Quintet - Homenatge a Chet Baker

Ahir al vespre, 14/08/10, al Jamboree a la sessió de les 21 h. Un concert homenatge a Chet Baker: com era d'esperar no eren imitadors de Chet Baker, sinó versionadors de temes seus. Però ja pel fet de que estan tocant temes de Chet Baker propis o que habitualment tocava, em va atreure des d'un bon principi. El que passa és que el fet de portar el nom de Chet Baker fa que la gent es torni mig boja. Quan vaig arribar a la porta del Jamboree em vaig trobar una cua gens habitual en els concerts que he acostumat a veure (per exemple un concert on hi ha més músics que espectadors...). Sort que portava l'entrada comprada anticipadament i em vaig saltar la cua. La sorpresa va ser a l'entrar: la sala estava pràcticament plena; per tant tota la cua de fora no entrava segur! Devien comprar entrades per la sessió de les 23 h...

A la sessió també em vaig trobar l'habitual en aquests casos: aplaudiments desproporcionats quan s'animaven una mica els temes i també aplaudiments fora de lloc sense que hagin acabat els solos... No vull dir que no estés bé, que ho va estar i em va agradar prou, sinó que tot estava més magnificat del que calia. En Ronald Baker (Ron Baker com ell mateix es fa dir) en sap un niu, és un gran showman i ho demostra en tot l'espectacle però l'excés d'entusiasme em fa desconfiar... ;-)

El quintet es va quedar en un quartet i si en principi era el quartet habitual del Toni Solà, justament aquest no hi era... Era el mateix quartet del Toni Solà Quartet titular... és a dir, el bateria original havia de ser l'Esteve Pi, però aquell dia hi va ser el Pinyu Martí. Així doncs eren:
  • Ronald Baker, veu i trompeta,
  • Gerard Nieto, piano
  • Ignasi González, contrabaix i
  • Esteve Pi, bateria.

El Gerard Nieto ja el coneixia, com he dit, del quartet del Toni Solà i em va tornar a agradar molt (curiosa la seva manera de tafanejar els caretos del públic mentre va fent acompanyament...), però l'Esteve Pi no el coneixia pas, doncs no hi era quan li tocava, i em va sorprendre molt positivament. El Ronald Baker no el coneixia i això diu ell de sí mateix al seu mySpace:
Ronald Baker va néixer a Baltimore, Maryland el 21 de novembre de 1968. Va començar la seva formació professional a l'escola de Baltimore per a les arts on va estudiar música clàssica, així com jazz. També era allà on va tenir l'oportunitat d'aprendre tècniques adequades cantant. A continuació, va passar a estudiar educació musical al College i Conservatori Oberlin on va conèixer a grans artistes del jazz com Donald Byrd, JJ Johnson, Jon Faddis i molts altres. Ronald resideix actualment a París, on s'ha establert no només com un gran trompetista, però igualment un cantant i compositor complert. Ronald ha enregistrat sis CD com a líder i molts altres com acompanyant. El manteniment del swing i del bebop alive ha estat les principals ocupacions d'en Ronald i continua portant la torxa... Mantenint el swingin'!

Resumidament he de dir que sí em va agradar pels temes que feien i pels molts bons solos i qualitat tècnica a la trompeta d'en Ron Baker, però amb la meva habitual duresa crítica diré que no m'agradava excessivament la seva manera de cantar doncs en algunes notes llargues abusava del vibrato. Em quedo amb que, per primera vegada, vaig veure i escoltar en directe un trompeta Monette i també en que vaig entendre la majoria de comentaris que va fer totalment en anglès que no en van ser pocs (està bé això de veure sèries en VOSE: d'alguna cosa ha servit!).

dimecres, 4 d’agost del 2010

34 Festival de Jazz de Vitoria 2010


Feia dies que anava mirant si emetien, com l'any passat, el Festival de Jazz de Vitoria per la 2 de TVE, perquè fa dies que estaven fent el Festival de Blues de Cazorla i em va semblar que si en feien un, bé podrien emetre també l'altre... Doncs no he trobat res. Però avui, de matinada, he vist que l'estan fent. I és el segon dia. I al web de TVE res de res... :(

En tot cas, el que hi ha previst que emetin són aquests concerts:

Lunes 2 de Agosto   
Bireli Lagrene Trío con Didier


Martes 3 de Agosto
Gonzalo Rubalcaba sexteto


Miércoles 4 de Agosto
Larry Carlton


Jueves 5 Agosto
Buddy Guy


Lunes 9 Agosto
Joshua Redman Double Trío


Martes 10 de Agosto
Dianne Reeves


Miércoles 11 de Agosto
Randy Crawford & Joe Sample


Jueves 12 de Agosto
Freedom Band (Chick Corea, Kenny Garrett, Christian McBride, Roy Haynes


Lunes 16 de Agosto
Dee Dee Bridgewater (edición 2009)
Ara m'agradaria saber per què nassos no els emeten com TVE a la carta amb tanta difusió que en fan.

Avui mateix està sonant Gonzalo Rubalcaba sexteto i el trompeta (fliscorn també), que no tinc idea qui és, tot i que no és l'estil que més m'entusiasma, sóna de vici: un 'fenómenu'... ;-)

Al web del festival diu això:
Gonzalo Rubalcaba nació en La Habana (Cuba) en una familia rica en la tradición artística de su país. Su padre, el también pianista Guillermo Rubalcaba, le hizo escuchar desde muy joven a Beny Moré, a la Orquesta Aragón, a Irakere... 
Su talento fue apadrinado por músicos de su país como Paquito D’Rivera o Chucho Valdés. En 1985, cuando él crea el Grupo Proyecto es descubierto por Dizzy Gillespie, que se transforma en su mentor junto a Charlie Haden. Ambos consiguen que actúe en los Festivales de Montreal y Montreux, Es precisamente junto a Charlie Haden con el que debuta en España, en el Festival de Jazz de Vitoria-Gasteiz, en 1992 en el Jazz del Siglo XXI, junto a su batería de muchos años Ignacio Berroa.
Conocido por su virtuosismo al piano, sus más recientes trabajos han demostrado una madurez que le han transformado en uno de los pianistas de jazz vivos más importantes de la actualidad. 
Su sexteto en Vitoria estará compuesto por Michel Rodríguez (trompeta); Yosvany Terry (saxo); Matt Brewer (contrabajo); Marcus Gilmore (batería) y Pedro Martínez (percusión). 


Per tant el trompeta que tant m'ha al·lucinat és Michel Rodríguez! Sempre s'aprenen coses noves... Un concert de molta qualitat, sense dubte! (Al final el saxo era una altre: un tal Will... i el sextet era un quintet: només bateria, un altre també i sense percussió)

dilluns, 2 d’agost del 2010

Weeds

La setmana que ve l'esperava com una illa d'esperança enmig del mar de mediocritat en sèries i programacions en televisions nacionals, perquè començava la sisena temporada de Weeds. Primer estava previst el 08/08/10 però sembla que després ho han atrassat fins el 17/08/10...

Quina ha estat la meva sorpresa quan avui m'he despertat i he vist l'aplicació de torrents oberta... automàticament havia detectat nou capítol i ja l'havia baixat. És el capítol preair d'aquesta sisena temporada i el van emetre ahir. Sembla que aquest fet inesperat ha agafat amb la guàrdia baixada als més freaks perquè no han tingut temps encara de traduir-ho... ;-) però segurament, entre avui i demà ja la podrem 'entendre' "al peu de la lletra".

Amb l'inesperat final de la cinquena temporada, el personatge del fill petit de la traficant agafa més força encara si més no...

Esperarem a la traducció amb l'altra gran sèrie, per mi la millor amb diferència sobre la restas, Lie to me.

Audiències

Diuen que quan la Sara Carbonero sortia als informatius de la Sexta les audiències es disparaven. Quan va canviar de cadena a Tele 5 el mateix. I les pics més brutals van ser quan entrevistava l'Íker al acabar els partits. És clar que aquí era només per morbo i només per aquest morbo s'han arribat a fer tants programes després únicament per aquest fet que fa una mica de vertigen pensar-hi... El més curiós és que, a molta gent que mirava aquestes seccions esportives dels informatius li preguntes què havien dit i no ho sabia...

Des de fa unes setmanes que, quan arriba el cap de setmana, em miro els informatius de Penedès Televisió. Per què? Hi surt un iougurin d'aquests que fa que no escoltis el que diu... ;-) En fi... coses meves.