Ricard Vilanova: Sōsō no Frieren, vol. 13 (2024)

Valoració

Fitxa tècnica

14è Manga Taishō (2021)
25è Premi Cultural Osamu Tezuka al nou creador (2021)

Kanehito Yamada (guió)
Tsukasa Abe (il·lustrador)
(葬送のフリーレン - Frieren: Beyond Journey’s End)

[ Manga shōnen, aventura, drama, fantasia ]
Tumangaonline
Shogakukan (Shōnen Sunday Comics) (17/04/24 al Japó)
Norma Editorial (sense data prevista a Espanya; disponible fins el vol. 8)

10 capítols (118-127) - 192 pàgines b/n (algunes pàg. a color) - 112 x 176 mm
Wikipedia | MyAnimeList (8,74) (32.435)

Sinopsi

Whakoom:
“Com a grup d'herois, van derrotar el Rei Dimoni, i després d'això… la Frieren és una maga elfa que ha viscut molt de temps. Tan bon punt va tocar el monument de pedra de la deessa, la seva consciència es remunta al passat… Les històries honoren el passat i confien l'esperança al futur. Una fantasia preqüela sobre herois que viatgen pel desconegut!”

Crítica

A un capítol d’acabar la temporada doble de l’anime (el millor anime de l’any), el mes que ve surt aquest volum tretze…

També se la pot trobar sota els títols Sousou no Frieren, Sōsō no Furīren, Frieren: Beyond Journey's End, Frieren, the Final Farewell to the Dead o, senzillament, Frieren.

Encara no publicat a Espanya.

Més enllà del final del viatge (vol. 1 i 2)
(el grup de l’heroi: Himmel, Heiter, Eisen i Frieren; Fern i Stark)
Infiltració de dimonis (vol. 2 i 3)
(Lügner, Linie, Draht i Aura)
Primers viatges del nord (vol. 3 i 4)
(Kraft)
Viatge amb el Sein (vol. 4)
(Sein)
Examen de mag de primera classe (vol. 5 i 6) (i 7))
(Serie, Sense, Denken, Lernen, Methode, Wirbel, Übel…)
Continuació dels viatges al nord (vol. 7 i 8)
(Böse, Shclacht i l’Heroi del Sud)
Subjugació general del dimoni (vol. 8)
(Revolte)
La Terra Daurada (vol. 9, 10 i 11)
(Macht i Solitär)
Monument de la Deessa (vol. 12)
(preqüel·la… Solitär, Tot, Rivale i Grausam)
En terres de l’Imperi (vol. 13)
(…)

Resum de la història fins ara: La Frieren, una maga elfa, transcorreguts vuitanta anys després d’haver viscut la glòria d’haver derrotat al Rei Dimoni conjuntament amb el grup d’herois liderat pel Himmel, acull com a pupil·la la Fern, maga també, i més tard recluta l’Stark, guerrer, amb l’objectiu d’anar a Aureole, la ciutat on descansen les ànimes per tornar a veure els seus companys ja morts per l’inevitable pas del temps pels humans.

Per arribar a Aureole primer cal passar per la meseta nord, una zona infestada de bèsties i dimonis, situació que obliga a tenir el títol de mag de primera classe per accedir-hi. La Frieren, que té mil anys d’experiència com a maga i ha derrotat el Rei Dimoni, no té, en canvi, cap títol que ho acrediti i ha de passar l’examen de mag de primera classe. A mig camí, la Frieren elimina la dimoni Aura la Guillotina i l’Stark i la Fern els dos dimonis restants.

De passada que s’inscriu per passar l’examen, també hi inscriu la Fern. La Fern i la Frieren passen la primera (stille) i segona prova (Spiegel), però la tercera prova (entrevista d’intuició) que depèn de la Serie, la maga elfa mestra de la Flamme, mestra alhora de la Frieren, la Fern la passa, però la Frieren no. Després continuen el seu viatge al nord amb la intenció d’atravesar la meseta nord on les notícies indiquen que els dimonis estan més esvalotats de l’habitual. La Fern i l’Stark tenen una cita formal…

Finalment arriben a la meseta nord. El Revolte, un dimoni de quatre braços amb quatre espases i cua de serp, està fent estralls entre civils i soldats de Norm. Al grup de la Freiren, la Fern i l’Stark se’ls afegeixen el Genau i la Methode que estan seguint indicacions de la Serie per fer-se càrrec dels dimonis i entre tots cinc acaben amb ell.

Després de diverses aventures, arriben a la ciutat daurada que segella el dimoni Macht, ajudant al Denken a eliminar el dimoni, tot i que, d’entrada, coincideixen que no el poden derrotar. Coneixem a través d’un flashback vida, obra i miracles del dimoni Macht, el senyor feudal Glück, el mag Denken i la ciutat de Weise on finalment tot es va petrificar en or. La Frieren comença a analitzar tota la situació i estableix com a dos mesos el temps necessari… el mateix temps que necessita la Solitär per destruir el segell de la ciutat de Weise. La Solitär ho fa dos dies abans i comença una lluita entre la Fern, l’Stark i el Denken contra la Solitär i el Macht. Resultat final? Tots petrificats en or inclosa la Frieren, tot i que…

La Frieren ha aconseguit desxifrar la maledicció de la petrificació en or i es normalitza. Cerca el Denken i també el torna a l’estat normal. Tots dos enfronten la Solitär i el Macht en un volum on els mastegots van amunt i avall entre la Frieren i la Solitär i entre el Denken i el Macht. Finalment, la Frieren estava fent temps perquè l’encanteri desaparegués i tot tornés la normalitat, el poble i la Fern que, quan la Solitär menys s’ho espera, li atravesa el pit des de darrera. La Frieren la remata. En el moment que tot torna a la normalitat, el Macht baixa la guàrdia i un Denken agonitzant aprofita per foradar-li el pit també. Més tard, quan el Macht ja ha passat del punt de no retorn, es troba el Glück tornat a la normalitat i, davant seu, el Denken que semblava mort, també el remata. El Denken, la Fern, la Frieren i l’Stark es recuperen l’església.

Passats uns dies, ja recuperats, segueixen el seu camí mentre el Denken visita la tomba de la seva dona. El trio de la Frieren continuen el seu camí al nord i just abans d’entrar a l’Imperi visiten la tomba de la deessa i…

En el moment en què la Frieren toca el monument a la deessa, pateix un salt temporal a vuitanta anys abans, quan encara faltaven tres anys per matar el Rei Dimoni, i es reuneix amb els seus companys del grup de l’heroi. Al principi és reàcia d’explicar què ha passat, però els mateixos companys endevinen que ella no és la mateixa, per la qual cosa acaba explicant què passat, guardant-se d’explicar què passarà en el futur, per no alterar la línia temporal. Ara, el grup de l’heroi composat pel Himmel, el Heiter, l’Eisen i una Frieren del futur, es disposen a cercar informació dels monuments a la deessa, passant innombrables aventures, altra vegada. Finalment troben alguna informació, però una Solitär del passat es torna a avançar acompanyada d’altres dimonis mítics.

En aquest volum: se soluciona la batalla final amb els dimonis i la Frieren torna al seu espai temporal. Continuen la marxa dins el territori de l’imperi amb petites històries sense més importància fins que han de fer-se càrrec de la seguretat personal de la Serie davant l’intent d’assassinar-la per part d’un guerrer de les ombres en un ball de gala.

(Imatges de promo de la segona part de la primera temporada de l’anime)

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

La història segueix la maga elfa Frieren, una antiga membre del grup d'aventurers que va derrotar al Rei Dimoni i va restaurar l'harmonia al món després d'una recerca de deu anys. En el passat, el grup heroic incloïa la Frieren, l'heroi humà Himmel, el guerrer nan Eisen i el sacerdot humà Heiter. Abans de separar-se, observen junts l'Era Meteors, una pluja de meteors que es produeix un cop cada cinquanta anys. La Frieren accepta tornar-los a veure i els ofereix una millor visió la propera vegada que succeeixi l'esdeveniment celeste. Aleshores, la Frieren marxa i viatja pel món a la recerca del coneixement màgic.

La Frieren torna a la capital cinquanta anys després; tanmateix, la humanitat ha canviat i els seus antics companys han envellit clarament. Després d'una última aventura per veure la pluja de meteors, el Himmel mor de vell. Durant el funeral, la Frieren expressa la seva culpa per no intentar aprendre més sobre ell. Aleshores, la Frieren fa una visita als seus antics companys. Accepta una oferta per ensenyar i tenir cura de la Fern, una nena òrfena adoptada pel Heiter. També rep una invitació per viatjar molt al nord, al lloc de descans de les ànimes, i tornar a veure el Himmel per acomiadar-se de l'heroi i expressar els seus sentiments. Per complir aquestes peticions, la Frieren s'embarca en un viatge juntament amb la Fern mentre segueix perseguint la seva passió per aprendre màgia.

La naturalesa èlfica de la Frieren li atorga una vida útil extremadament llarga, fet que li fa veure períodes d'anys o dècades com a efímers (aquesta percepció del temps la fa considerar l'aventura de deu anys amb la festa del Himmel una experiència fugaç). Així, la història transcorre durant molt de temps, amb flashbacks periòdics acompanyats del desenvolupament físic i mental de personatges a part de la mateixa Frieren.

==

“Cinquanta-tres anys abans de la mort de l’heroi Himmel, el Valent”.

118.- Fiala Toll. En el volum anterior ens havíem quedat en que, mentre l’Eisen retenia el Rivale, el Grausam adormia el Himmel, el Heiter i la Frieren en una mena de somni de bucles d’il·lusions, però finalment només acaba afectant a la Frieren i el Himmel que, en el somni, s’estan casant. Quan el Grausam està a punt de matar el Heiter, entre la Frieren i el Himmel se n’adonen que estan somiant i el Himmel aconsegueix empunyar l’espasa i lluitar contra el Grausam, però encara adormit. El Himmel li talla el braç al Grausam, tot i estar adormit, i, en el temps que comença a regenerar-lo, dona temps a la Frieren a córrer al monument a la deesa al mateix temps que pronuncia “Fiala Toll”. Amb aquestes paraules els dimonis es retiren amb la informació que cercaven i el grup de l’heroi es reuneix a la vora del foc. Quan la Frieren es desperta, és la Frieren de sempre en la seva època: tot a tornat al seu lloc.

“Han passat trenta-un anys des de la mort de l’heroi Himmel, el Valent”.

119.- Memòries. Quan la Frieren del grup de la Fern i l’Stark torna al seu temps, no ha passat ni un segon. La Fern i l’Stark se sorprenen que la Frieren, després de tocar del monument, decideixi tornar de seguida al campament. Per ells només ha passat un segon, però per ella potser setmanes. De tornada es troben un soldat de peregrinació al monument que ha sentit el nom de la Frieren en boca d’un Himmel ancià trenta anys abans. El grup de la Frieren continuen cap al pas fronterer i, superats els requisits de migració, continuen cap l’Imperi.

120.- Falsa imatge d’heroi. En el primer poble de l’Imperi estan de celebració i la Frieren decideix anar a la plaça a tocar l’estàtua del Himmel per ser beneïda, com mana la tradició, però es troben amb una escultura bastant diferent de la imatge del Himmel amb excessius ornaments aristocràtics i una construcció corporal prou diferent de l’autèntica i original. Aprofiten per menjar en les parades de carrer i l’endemà continuen el viatge.

121.- Carretera de monstres. La Frieren accepta una feina pel grup per tal d’exterminar a uns monstres que donen problemes al poblat a canvi d’un gerro que provoca terribles malsons a qui hi dorm al costat. Estan una mica sorpresos de que en una zona de l’Imperi encara hi hagin tants casos de monstres. Mentre repasen la història de l’Imperi són rodejats per quatre tigres gegantins amb banyes, però els eliminen sense més problemes i la Frieren s’emporta el seu gerro de malsons per provar-lo.

122.- Castell feudal Tità. Quan continuen el camí, es troben amb les runes d’un antic castell feudal. Ben a prop es troben el descendent d’un dels comtes del castell lluiten a pèl amb un monstre-llop. La Frieren accepta ajudar-lo a trobar tresors amagats en els sòtans del castell, però que ara mateix està infestat de monstres, a canvi d’un conjur per calentar el cos.

123.- L’evidència de l’esforç. Arriben a un nou poble i, després de bastant de temps, poden dormir en un llit de nou. És l’anivesari de l’Stark i la Frieren ja li tenia preparat un d’aquells regals tan especials… però acaba preparant les hamburgueses gegants de costum. La Fern busca un moment per donar-li el regal a l’Stark, però la seva popularitat és cada cop més gran entre els vilatans. Finalment li regala uns guants per substituir els atrotinats que tenia fins ara.

124.- El guerrer de les ombres. Continuen el seu camí cap a la capital imperial i paren en un petit poblat. Tot sembla anar com de costum, però l’ancià cap del poblat té un compte pendent amb la Frieren: eliminar-la segons les ordres de trenta anys enrera. Es disposa anar a la casa on dormen, però l’Stark fa guàrdia a la porta. No obstant això, l’ancià el desarma amb facilitat.

125.- Família. L’ancià esbomba la porta, però, tot i que la Fern i la Frieren s’han alertat, entra dintre i, abans que tinguin temps de reaccionar, li posa un ganivet al coll de la Frieren. L’ancià es presenta com un guerrer de les ombres especialitzat en acabar amb mags. L’Stark ha recobrat el coneixement i entra dins la cabana trencant-li el ganivet a l’ancià que, ràpidament, en treu un altre per acabar amb l’Stark. La Fern, però, l’atura. Coneixem la història del Radar, l’ancià asssassí del poblat, en un flash-back. El guerrer de les ombres és alliberat de la seva última obligació, assassinar la Frieren, i se n’alegra de poder tornar a casa amb la seva dona.

126.- Nova misió. L’Übel visita el Land (veure proves per mag de primera classe vols. 5 i 6), però a la mínima que té oportunitat el Land escapa de l’Übel. Quan passa pel cementiri per despedir-se de la tomba de la seva àvia, l’Übel el troba. La Serie els ha encarregat una feina per fer a duo. Per la seva banda, el nostre trio protagonista ha arribat a la capital imperial. Allà la Sense els encarrega una feina. De fet a la Fern i quatre mags més, entre els que hi han inclosos l’Übel, el Land,la mateixa Sense i el Flasch. Han de fer de guardaespatlles de la Serie en un ball de gala. Sembla que darrera de l’intent de matar la Serie hi ha un altre guerrer de les ombres.

127.- Missió de rescat. Coneixem detalls de les diferències entre l’Imperi, que utilitza màgia avançada per fer la guerra, i l’Associació Continental Màgica que lidera la Serie. La feina de l’Übel i el Land és recuperar els plans d’assassinat de la Serie que l’espia Lineal ha amagat en un magatzem. Són enxampats, però simulen que estan morrejant-se. Quan els guardes descobreixen l’engany tornen a entrar a l’habitacle, però ja han fugit. Mentrestant, des de la distància, l’assistent del guerrer de les ombres estan vigilant amb uns prismàtics la Frieren, però ella sap que la vigilen i mira directament als ulls al vigilant.

Ricard Vilanova,

persona humana.

divendres, 15 de març del 2024

Sōsō no Frieren, vol. 13 (2024)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada