Valoració
Fitxa tècnica
- 14è Manga Taishō (2021)
- 25è Premi Cultural Osamu Tezuka al nou creador (2021)
Kanehito Yamada (guió)
Tsukasa Abe (il·lustrador)
(葬送のフリーレン - Frieren: Beyond Journey’s End)
[ Manga shōnen, aventura, drama, fantasia ]
Tumangaonline
Shogakukan (Shōnen Sunday Comics) (17/06/22 al Japó)
Norma Editorial (sense data prevista a Espanya)
10 capítols (68-77) - 192 pàgines b/n (algunes pàg. a color) - 112 x 176 mm
Wikipedia | MyAnimeList (8,66) (26.584)
Sinopsi
Whakoom:
“Un viatge amb els herois que fa temps van morir. La Frieren és una maga que torna a caminar cap a la dura meseta del nord, on només s’hi pot procedir amb un mag de primera classe. En el camí, es retroben amb mags i es troben amb dimonis… La història recorda el gust del pa del dia abans. Una fantasia després de la història que traspua la nostàlgia dels herois!”
Crítica
En trànsit per la meseta nord on els dimonis estan més esvalotats de l’habitual…
També se la pot trobar sota els títols Sousou no Frieren, Sōsō no Furīren, Frieren: Beyond Journey's End, Frieren, the Final Farewell to the Dead o, senzillament, Frieren.
Encara no publicat a Espanya.
Resum de la història fins ara: La Frieren, una maga elfa, transcorreguts vuitanta anys després d’haver viscut la glòria d’haver derrotat al Rei Dimoni conjuntament amb el grup d’herois liderat pel Himmel, acull com a pupil·la la Fern, maga també, i més tard recluta l’Stark, guerrer, amb l’objectiu d’anar a Aureole, la ciutat on descansen les ànimes per tornar a veure els seus companys ja morts per l’inevitable pas del temps pels humans.
Per arribar a Aureole primer cal passar per la meseta nord, una zona infestada de bèsties i dimonis, situació que obliga a tenir el títol de mag de primera classe per accedir-hi. La Frieren, que té mil anys d’experiència com a maga i ha derrotat el Rei Dimoni, no té, en canvi, cap títol que ho acrediti i ha de passar l’examen de mag de primera classe.
De passada que s’inscriu per passar l’examen, també hi inscriu la Fern. Havent superat totes dues la primera prova de l’examen en grups de tres mags amb l’objectiu de capturar un stille o ocell metàl·lic meteòric, a continuació passen la segona que consta d’una incursió en la masmorra laberíntica de la tomba del Rei Arruïnat on l’enemic més fort és l’Spiegel, el dimoni de l’aigua reflexat, que és capaç de fer clons de cadascun dels mags amb absolutament tots els seus poders. Amb dificultats, però gaudint-ho, especialment la Frieren, superen la segona prova també.
En la tercera prova de l’examen, la Serie, la maga elfa mestra de la Flamme, mestra alhora de la Frieren, supervisa la prova que consta d’una prova-entrevista d’intuició. La Fern la passa, però la Frieren no. Després continuen el seu viatge al nord amb la intenció d’atravesar la meseta nord on les notícies indiquen que els dimonis estan més esvalotats de l’habitual. La Fern i l’Stark tenen una cita formal…
En aquest volum: Finalment arriben a la meseta nord. Allà qui talla el bacallà és la companyia Norm que té exèrcit propi per mantenir la protecció dels habitants de la zona. El Revolte, un dimoni de quatre braços amb quatre espases i cua de serp (el que surt a la portada), està fent estralls entre civils i soldats de Norm. Al grup de la Freiren, la Fern i l’Stark se’ls afegeixen el Genau i la Methode que estan seguint indicacions de la Serie per fer-se càrrec dels dimonis i entre tots cinc acaben amb ell.
Un pèl fluix aquest volum?
==
En els webs fandom hi ha un llistat prou interessant –que pot ser espòiler segons com t’ho miris– on es detallen els diferents arcs de la història a dia d’avui publicada (volum 12, capítol 117):
- Més enllà del final del viatge (vol. 1 i 2)
- Infiltració de dimonis (vol. 2 i 3)
- Primers viatges del nord (vol. 3 i 4)
- Viatge amb el Sein (vol. 4)
- Examen de mag de primera classe (vol. 5 i 6 (i 7))
- Continuació dels viatges al nord (vol. 7 i 8)
- Subjugació general del dimoni (vol. 8)
- La Terra Daurada (vol. 9, 10 i 11)
- Monument de la Deessa (vol. 12)
Mentre llegia aquest volum, han emès el capítol 11 de l’anime, a punt d’arribar a l’equador de la sèrie, en aquesta primera temporada. Havent derrotat l’Aura i acòlits en el capítol 10, passen l’hivern en una cabana on coneixen el monjo elf Kraft en l’11. Aprofito ara, per posar aquí la lletra de la cançó de l’opening, de la que fins ara no n’havia llegit la traducció, perquè em sembla un bon resum i perquè ara sembla que tingui més sentit: realment és preciosa!
Valent (勇者 - Yūsha)
Va ser com un conte de fades
i aquesta és la prova que arribem per fi.
És un passatge del nostre llarg viatge.
Sobre aquestes terres
el mal cobria tot amb les ombres.
L'heroi el va poder derrotar
aquests són records del nostre viatge.
La història va arribar al final,
l'heroi ja descansa en pau
deixant en aquestes terres
un llegat de pau.
El pas del temps no perdona
i fa a la gent oblidar.
Tots els records que vam tenir allà
s'estan oxidant.
Malgrat tot això
les teves paraules, desitjos, la teva valentia
seguiran presents vivint dins meu.
Vam escollir el mateix camí.
Això devia haver estat tot.
Aleshores, per quina raó
les llàgrimes estan caient de les galtes?
Vull saber-ho i encara que sigui tard
si torno a recórrer el camí que prenem junts
encara que no hi siguis realment
estic segura que et trobaré.
Aquesta història continuarà,
partiré un viatge sola.
Quan arribo a les ciutats que vam conèixer
veig que encara romans a la memòria de la gent.
I com sempre, tan amable
sempre tractant de lluir genial.
Les estàtues que vas deixar per aquí i per allà
són la prova de la pau que guanyem.
Fins i tot si en el futur m'acabo quedant sola,
les marques que vam anar deixant enrere
m'ajudaran a recordar el nostre viatge.
Va ser com un conte de fades
i aquesta és la prova que arribem per fi.
La nostra trobada va canviar tot de mi.
En aquest viatge d'un en un milió.
Algun dia el vent
s'emportarà la teva valentia
i desapareixeràs de la memòria de tots,
però jo portaré el teu record al futur.
Quan prengui la teva mà
tot va començar aquell dia amb una ximpleria.
No puc recordar-ho sense riure'm.
Aquests moments tan normals segueixen brillant tant com aleshores.
Vull saber el perquè, encara que es trigui,
per què cada vegada que voltejo, hi ets
somrient tan gentilment.
Per què diables hi ets.
Començant un viatge nou
sobre les terres que vas protegir,
les mateixes que van veure la teva vida florir.
Va ser com un conte de fades
i aquesta és la prova que arribem per fi.
És un passatge del nostre llarg viatge.
Sobre aquestes terres
el mal cobria tot amb les ombres.
L'heroi el va poder derrotar
aquests són records del nostre viatge.
La història va arribar al final,
l'heroi ja descansa en pau
deixant en aquestes terres
un llegat de pau.
El pas del temps no perdona
i fa a la gent oblidar.
Tots els records que vam tenir allà
s'estan oxidant.
Malgrat tot això
les teves paraules, desitjos, la teva valentia
seguiran presents vivint dins meu.
Vam escollir el mateix camí.
Això devia haver estat tot.
Aleshores, per quina raó
les llàgrimes estan caient de les galtes?
Vull saber-ho i encara que sigui tard
si torno a recórrer el camí que prenem junts
encara que no hi siguis realment
estic segura que et trobaré.
Aquesta història continuarà,
partiré un viatge sola.
Quan arribo a les ciutats que vam conèixer
veig que encara romans a la memòria de la gent.
I com sempre, tan amable
sempre tractant de lluir genial.
Les estàtues que vas deixar per aquí i per allà
són la prova de la pau que guanyem.
Fins i tot si en el futur m'acabo quedant sola,
les marques que vam anar deixant enrere
m'ajudaran a recordar el nostre viatge.
Va ser com un conte de fades
i aquesta és la prova que arribem per fi.
La nostra trobada va canviar tot de mi.
En aquest viatge d'un en un milió.
Algun dia el vent
s'emportarà la teva valentia
i desapareixeràs de la memòria de tots,
però jo portaré el teu record al futur.
Quan prengui la teva mà
tot va començar aquell dia amb una ximpleria.
No puc recordar-ho sense riure'm.
Aquests moments tan normals segueixen brillant tant com aleshores.
Vull saber el perquè, encara que es trigui,
per què cada vegada que voltejo, hi ets
somrient tan gentilment.
Per què diables hi ets.
Començant un viatge nou
sobre les terres que vas protegir,
les mateixes que van veure la teva vida florir.
Ayase - Yoasobi
Col·lecció
- Sōsō no Frieren, vol. 1 (2020)
- Sōsō no Frieren, vol. 2 (2020)
- Sōsō no Frieren, vol. 3 (2020)
- Sōsō no Frieren, vol. 4 (2021)
- Sōsō no Frieren, vol. 5 (2021)
- Sōsō no Frieren, vol. 6 (2021)
- Sōsō no Frieren, vol. 7 (2022)
- Sōsō no Frieren, vol. 8 (2022)
- Sōsō no Frieren, vol. 9 (2022)
- Sōsō no Frieren, vol. 10 (2023)
- Sōsō no Frieren, vol. 11 (2023)
- Sōsō no Frieren, vol. 12 (2023)
- Sōsō no Frieren, vol. 13 (2024)
Resum (amb espòilers)
La història segueix la maga elfa Frieren, una antiga membre del grup d'aventurers que va derrotar al Rei Dimoni i va restaurar l'harmonia al món després d'una recerca de deu anys. En el passat, el grup heroic incloïa la Frieren, l'heroi humà Himmel, el guerrer nan Eisen i el sacerdot humà Heiter. Abans de separar-se, observen junts l'Era Meteors, una pluja de meteors que es produeix un cop cada cinquanta anys. La Frieren accepta tornar-los a veure i els ofereix una millor visió la propera vegada que succeeixi l'esdeveniment celeste. Aleshores, la Frieren marxa i viatja pel món a la recerca del coneixement màgic.
La Frieren torna a la capital cinquanta anys després; tanmateix, la humanitat ha canviat i els seus antics companys han envellit clarament. Després d'una última aventura per veure la pluja de meteors, el Himmel mor de vell. Durant el funeral, la Frieren expressa la seva culpa per no intentar aprendre més sobre ell. Aleshores, la Frieren fa una visita als seus antics companys. Accepta una oferta per ensenyar i tenir cura de la Fern, una nena òrfena adoptada pel Heiter. També rep una invitació per viatjar molt al nord, al lloc de descans de les ànimes, i tornar a veure el Himmel per acomiadar-se de l'heroi i expressar els seus sentiments. Per complir aquestes peticions, la Frieren s'embarca en un viatge juntament amb la Fern mentre segueix perseguint la seva passió per aprendre màgia.
La naturalesa èlfica de la Frieren li atorga una vida útil extremadament llarga, fet que li fa veure períodes d'anys o dècades com a efímers (aquesta percepció del temps la fa considerar l'aventura de deu anys amb la festa del Himmel una experiència fugaç). Així, la història transcorre durant molt de temps, amb flashbacks periòdics acompanyats del desenvolupament físic i mental de personatges a part de la mateixa Frieren.
==
“Han passat vint-i-nou anys des de la mort de l’heroi Himmel, el Valent”.
68.- La meseta nord. Finalment arriben a la barrera de la meseta nord. Òbviament, només poden passar amb les credencials de maga de primera classe de la Fern. De seguida són atacats i rodejats per tot tipus de criatures i bèsties, però se’n surten fàcilment. En el primer asentament on aconsegueixen allotjament els encarreguen fer-se càrrec d’un poderós monstre que impedeix els comerciants aturar-se. Tot i que era prou poderós, continua sense ser un problema per a ells que continuen el seu camí en direcció nord.
69.- Boshaft, l'emperador dels alcohols. Arriben a un poble prou gran rodejat de camps de cereals on ben aviat se’ls presenta el Fass, un nan que va conèixer la Frieren fa vuitanta anys. El Fass els porta cap un monolit amb textos gravats en èlfic antic escrits per l’autèntica Milliarde (?) que indiquen on estan les runes del millor dels alcohols a les que ja hi ha arribat. El problema és que la porta està tancada amb màgia i no pot obrir-la; per això li demana ajuda. Primer refusa ajudar-lo, perquè possiblement seran tres mesos de feina, però el pagament és força substanciós i, malgrat el temps esmerçat, la Fern i l’Stark l’acaben convencent. La qüestió és que la Frieren havia parlat fa molts anys amb la Milliarde, una elfa amb afició a l’alcohol, que sabia que l’emperador va repartir el pitjor alcohol del món, però a ella no se li va acudir altra cosa que tallar en un monolit diebt que l’alcohol de Boshaft era l’emperador dels alcohols. Òbviament, quan la Frieren aconsegueix obrir la porta, tots proven l’alcohol i poden comprovar que és horrorós i tota la fama que tenia no venia d’enlloc més enllà d’una broma de mal gust de la Milliarde…
“Han passat trenta anys des de la mort de l’heroi Himmel, el Valent”.
70.- La companyia Norm. Després d’una setmana menjant pa dur, perquè no els queda res més, arriben a un poble fortificat. Quan intenten establir-se a l’hotel, el propietari li reclama a la Frieren el deute de fa vuitanta anys. La Frieren deixa anar tot l’or que li va donar el nan Fass a més de tots els estalvis, però sembla que no és suficient. Surt encadenada comdemnada a treballar tres-cents anys a les mines. L’Stark i la Fern volen fer-se càrrec del deute, però amb els interesso és pràcticament impossible. Amb màgia, la Frieren descobreix una mina de minerals i deixa del deute saldat. El mateix dia està en disposició de continuar el viatge. A més, a partir d’ara, res de pa dur.
71.- Petició de submissió. El Genau, el tercer mag de primera classe responsable de l’Acadèmia Continental de Màgia juntament amb la Sense i el Lernen, s’ha avançat a la meseta nord juntament amb la recent ascendida Methode, per petició del Norm, però tots els vilatans han estat devorats i només queden els cossos de l’exèrcit de Norm. Ràpidament eliminen els dimonis causants del desgavell. Quan menys s’ho esperen entra la Frieren trencant la finestra bastant desconcertada i es posen al dia de la situació. Creuen que el veritable culpable és un dimoni molt més poderós que s’amaga en algun lloc.
72.- El shōgun (general). La Frieren, la Fern, l’Stark i ara també el Genau i la Methode analitzen quina mena de dimoni pot haver causat aquells estralls. El Genau reconstrueix la barrera de l’església que acull els cossos dels soldats morts. Mentre xerren rosegant el pa dur del dia abans, s’asabenten que la Serie va encarregar al Genau i a la Methode fer-se càrrec dels dimonis de la meseta nord. No obstant això, sembla que el Genau i la Methode no es porten gaire bé degut a la prepotència del Genau. La informació que tenen fins ara és que el dimoni que busquen és el shōgun (general), un dimoni de quatre braços amb quatre espases, amb els ulls tapats i cua de serp (…) enorme anomenat Revolte (diví Revolt en alguna traducció). Continuen el camí, però el Genau es queda a protegir l’església.
73.- Batalla de trobada. Finalment, l’Stark es queda fent companyia al Genau, i la Frieren, la Fern i la Methode continuen endavant per localitzar el Revolte. Mentrestant, les tres noies avances despreocupadament parlant de futilitats, fins que, com no podia ser d’una altra manera, són detectades per un parell de dimonis secuaços del Revolte. Els dimonis ataquen amb boira màgica i la Methode se separa de la Frieren i la Fern. La Frieren li cedeix la responsabilitat de la protecció a la Fern.
74.- Revolta divina. Mentre l’Stark i el Genau comparteixen informació del Revolte, són atacats per aquest. Tots dos són ferits, però la ferida de l’Stark deixa una obertura al Genau que aprofita per deixar-lo mig mort. Abans d’agonitzar, el Revolut li escalfa el cap al Genau i el mig enganya amb la presència d’una nena que intenta salvar. En realitat és un altre dimoni que deixa mig mort el Genau, però que acaba matant al dimoni nena. Quan el Revolut es disposa a matar el Genau, l’Stark, que pràcticament no es podia moure, atura el cop d’espasa mortal cap el Genau.
75.- Erilfrachte, l'encanteri per dissipar la boira. Per la seva banda, mentre la Fern es fa càrrec d’un poderossíssim dimoni, la Methode s’ha d’encarregar de la parella del dimoni i, com aquell que no vol la cosa, la Frieren s’ha escaquejat… per avalauar la situació des de la distància. La Methode aconsegueix desfer la boira i la Fern es desfà del seu oponent i, des de la distància, també del de la Methode.
76.- Assentament. En la batalla contra un Revolute molt ferit, l’Stark i el Genau, també amb ferides, mica en mica van desinflant les seves forces i, quan finalment està pràcticament abatut a punt de mori, per sorpresa de tots, atravesa amb les seves mans els ventres de l’Star i el Genau. Malgrat tot, pràcticament morts, acaben amb el Revolute. Sort de la Methode que els cura. Després d’uns dies de recuperació, l’Stark que era el que estava pitjor, ja s’aixeca del llit i comença a entrenar. La Methode s’ofereix a anar amb elles quan acabi el seu encàrrec, però la Frieren ho refusa amablement, perquè el té reservat pel Sein. Els dos grups es tornen a separar.
77.- Una bandada de dracs. El següent poblat del camí també està destruït. Aquest cop per una bandada de dracs i el nostre trio té l’encàrrec d’eliminar-los. Localitzen els dracs, els exterminen i obtenen, com sempre, el pagament de la feina en forma d’un encanteri de ben poca utilitat… Mentrestant, en algun lloc no massa lluny d’allà, l’Edel, una maga que no va aconseguir passar l’examen de primera classe, utilitza la màgia mental per passar-li informació al Denken i el Lernen, per indicació de la Serie, li encarrega manterir i governar la barrera del Dorado. L’enemic que enfrontarà és Match del Dorado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada