Arrugas (2011)

[1209]

Valoració

Fitxa tècnica

• XXVI edició dels Premis Goya (2021) Millor pel·lícula d'animació
• XXVI edició dels Premis Goya (2021) Millor guió adaptat

Direcció: Ignacio Ferreras
Guió: Paco Roca, Ignacio Ferreras, Rosanna Cecchini, Ángel de la Cruz (còmic: Paco Roca)
Música: Nani Garcia
Productora:
Perro Verde Films
Veus de doblatge:
Álvaro Guevara,
Tacho González,
Mabel Rivera,
Xermana Carballido
Estrena: 19/09/11
Títol original: Arrugas

[ Animació, drama ] 1 h. 29 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,6) (4.5K):
“Un còctel sorprenent d'amistat, resistència i vida ambientat en el paisatge inesperat d'un centre d'atenció a la gent gran.”

Crítica

Més arrodonida que al còmic…

Basada en la novel·la gràfica de Paco Roca, Rides (2007) (títol original en francès) o Arrugas (castellà), Arrugues (català), Wrinkles (anglès) o també La tête en l’air (francès… curiosament no l’han deixat amb el nom original del còmic).

Tot just acabo de llegir el còmic (12/11/23) i quan m’he enterat que havien comprat els drets per fer-ne una pel·lícula, donava per fet que era una pel·lícula tradicional amb personatges de carn i ossos… un live-action que en dirien ara. La sorpresa ha estat descobrir que era d’animació i que, a més, estava multipremiada. Què atrevida és la ignorància!

En la pel·lícula hi passen moltes més coses que al còmic, hi han personatges que canvien d’aspecte físic (el Miguel) i, a més, el dibuix dels personatges i dels fons són diferents. Amb tot, enso que, en el seu conjunt, la pel·lícula amplia i millora el còmic.

De totes maneres, estrictament l’animació, és bastant justeta. No està mal feta, però li falta molt.

(NOTA: pressupost de la pel·lícula: 2.000.000€; recaptació: 150.000€; i això que estava multipremiada…)

Resum (amb espòilers)

Aquesta història animada s'obre amb l'Emilio que es deixa a una residència d'avis. El seu fill li diu que allà serà més feliç i marxa amb un breu adéu. L’Emilio va ser banquer a la vida i té Alzheimer primerenc. El Miguel és el seu company de pis xerraire que li fa una visita. EL Miguel és sincer sobre envellir i com funciona el lloc. Hi ha una piscina que ningú fa servir però que té bona pinta i fa que les famílies se sentin millor sabent que hi és. El Miguel recapta als residents petites quotes per coses que mai necessitaran ni utilitzaran. Cobra a una dona pel telèfon perquè pugui trucar al seu fill perquè vingui a buscar-la. Oblidarà que tenia la intenció de trucar. Ell guanya una mica de diners i ella se sent una mica millor intentant tornar a casa.

El Miguel és un home solter mai casat i sense fills sol en la vellesa a la residència d'avis. Avisa a l'Emili que eviti l'últim pis. Les persones que no poden cuidar-se a si mateixes hi acaben. Alguns estan subjectats als seus llits o controlats amb medicaments. La Dolores té cura del seu marit Modesto i el manté fora d'aquell pis. Els tanquen allà quan a la família ja no li importa. L’Antònia protesta per aquest punt de vista i diu que és aquí per elecció per no ser una càrrega per a la seva família.

Un matí l’Emilio es desperta i sembla haver perdut la cartera. El Miguel li diu que el buscaran més tard ja que aquell dia és el dia del gimnàs. Als nois els agrada molt el dimecres perquè la terapeuta està ben dotada. Deixen caure la pilota a propòsit perquè s'hagi d'ajupir. Un altre dia l'Emilio perd el rellotge i acusa el Miguel de robar. L'Emilio busca l'habitació i troba la caixa de cigars del Miguel plena de diners i un dipòsit de píndoles. El Miguel torna enfadat per la desconfiança. Els diners són per a la independència i les píndoles per a l'auto-alliberament. El Miguel s'ofereix a compartir les píndoles si l'Emilio troba massa difícil la seva pèrdua de memòria, però l’Emilio diu que mai ho faria.

Les estacions van i venen i un dia l'Emilio ho ha tingut i decideix marxar. El Miguel accepta ajudar i els dos juntament amb l’Antònia s'escapa una nit. Els tres xoquen el seu cotxe i la fugida falla. Les ferides de l'Emilio i la pèrdua de memòria el posen al pis superior, l'Antònia té un braç trencat i el Miguel torna sol a la seva habitació i obre la seva bossa de pastilles. S'aboquen a terra. Mentre agafa les píndoles, veu un mitjó negre enganxat sota el matalàs de l'Emilio. Troba el rellotge i la cartera que li faltaven i comença a plorar. El Miguel té una nova visió de la vida. En lloc d'utilitzar els seus companys residents, comença a ajudar-los.