El invierno del dibujante (2010)

[492]

Valoració

Fitxa tècnica

• Premi al millor guió d'autor espanyol de 2011 al Saló Internacional del Còmic de Barcelona
• Premi a la millor obra d'autor espanyol de 2011 al Saló Internacional del Còmic de Barcelona
• Premi al millor autor estranger al Treviso Comic Book Festival 2011 (Itàlia)
• Premi al millor guió nacional a Expocòmic 2011 (Madrid)

Paco Roca (guió, dibuix, tinta i color)
(El invierno del dibujante)

[ Cómic europeu, novel·la gràfica ]
Astiberri (14/12/10) (ed. 2010)

7 capítols + contingut extra - 144 pàgines color - 170 x 240 mm
Viquipèdia

Sinopsi

Whakoom:
“Paco Roca investiga a El invierno del dibujante la sortida dels autors estrella de l'editorial Bruguera per fundar, en temps foscos, una revista que els fes més lliures.

La vida a Bruguera amb la dictadura de Franco com a teló de fons i la sortida dels seus dibuixants estrella per fundar Tío Vivo, una nova revista que els permetés aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges, etc. –aconseguir més llibertat, en definitiva–, com a metàfora del règim franquista, és el marc i l'essència de El invierno del dibujante, la nova obra de Paco Roca, Premi Nacional del Còmic 2008 amb Arrugas.

I és que a l'Espanya del 1957 ser historietista era un ofici. No eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven tant per pàgina (o per vinyeta), treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als seus originals i als seus drets d'autor a canvi dels diners cobrats. Però aquell 1957 va passar una cosa que va trencar la monotonia i va sembrar l'esperança. Cinc extraordinaris historietistes, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.”

Crítica

És la primera peça del Paco Roca que llegeixo… ja era hora!

Com és possible que hagi tardat tant en arribar a aquest autor? Quin prodigi i quin control del dibuix, del color i la manera d’explicar les històries: només cal mirar els esbosos…

L’única pega que li poso a aquest història és que, si no saps de qui parla i qui són els protagonistes, amb tot el seu context, es fa difícil apreciar-la en la seva totalitat. Has de conèixer qui és cada dibuixant i quins personatges van crear. També has de conèixer l’explotació laboral en el món del dibuix per part de les editorials. De fet, jo vaig arribar a aquesta peça gràcies a un fil de Twitter (X) que explicava els inicis de Bruguera, El Gato Negro, TBO, Tío Vivo, etc. Realment molt il·lustratiu.

A l’excel·lent qualitat de la història hi contribueix molt l’encara millor edició, amb un paper de bon gramatge i diferenciació amb simulació de papers de colors diferents pel fons de pàgina per cada capítol.

Llegint aquesta història he recordat la pel·lícula El Gran Vázquez (2010), interpretada per Santiago Segura, on, d’alguna manera, vaig conèixer encara que fos de passada, tot aquest submón que era la creació de revistes infantils d’historietes.

Aquí el fil de Twitter (X) d’Alberto Albarrán (@albertoalbarran) que he llegit que m’ha portat a llegir El invierno del dibujante:

Antes de denominarse “Bruguera” la editorial se llamaba “El Gato Negro”, fue fundada en 1910 y publicaba novelas populares. Años más tarde se especializó en revistas para niños y publicará la famosa revista “Pulgarcito” en 1921. Después vendrían muchas otras revistas más.

⬇️ pic.twitter.com/GLYnRUdttY

— Alberto Albarrán (@albertoalbarran) November 5, 2023