La cabina (1972)

[1367]

(cinema espanyol) [74]

Valoració

Fitxa tècnica

• • 1st International Emmy Award 1973:
     Best Popular Arts Program: La cabina
• • Fotogramas de Plata 1972:
     Mejor intérprete de televisión: José Luis López Vázquez

Direcció: Antonio Mercero
Guió: Antonio Mercero, José Luis Garci
Música: Carl Orff
Producció: Televisión Española
Emissió: Televisión Española
Actors: José Luis López Vázquez
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 4:3; color: color
Estrena: 13/12/1972
Títol original: La cabina

[ Drama, terror, intriga, surrealisme, curtmetratge ]
35 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,8) (5K)   |   Filmaffinity (7,7) (24K):
“Un home es queda atrapat a una cabina telefònica. El que sembla ser un esdeveniment desafortunat, es converteix en una situació terrorífica.”

Crítica

Tenia set anys quan la vaig veure en l’estrena per televisió… no l’havia tornat a veure sencera…

Una cosa vull deixar clara, una vegada més: que aquest pel·lícula estés gravada i emesa en color, no vol dir que la majoria de mortals la veiéssim en color, doncs la majoria dels televisors eren en blanc i negre i no va ser fins el mundial del “Naranjito” (España’82), que es van començar a popularitzar els primers televisors en color. A casa encara vam tardar més…

Vista ara, fa una mica d’angúnia per tal com queden, per exemple, el doblatge o el reflexe dels focus a l’esmalt i el vidre, però en el seu moment, i sobretot a la meva edat, em va impactar de sobremanera.

Gairebé sembla més una capítol televisiu d’Historias para no dormir (1966-68) del Narciso Ibáñez Serrador o La dimensió desconeguda (1959-64) (The Twilight Zone) que no pas una pel·lícula o curtmetratge .

“Narra la progressiva angoixa d’un home (López Vázquez) que queda atrapat en una cabina telefònica. Allò que en principi sembla un contratemps sense transcendència, esdevé a poc a poc una situació tan inquietant i terrorífica que provoca en l’home una desesperació i una angoixa sense límits.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1970

• La cabina (1972)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• El espíritu de la colmena (1973)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Tristana (1970)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Furtivos (1975)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Ese oscuro objeto del deseo (1977)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Cría cuervos… (1976)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• La escopeta nacional (1978)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Arrebato (1979)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• ¿Quién puede matar a un niño? (1976)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Mi querida señorita (1972)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• La prima Angélica (1974)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

La pel·lícula comença amb uns obrers instal·lant una cabina telefònica al mig d’una plaça. Més tard, un home porta el seu fill a l’autobús escolar. Entra a la cabina telefònica per fer una trucada i la porta es tanca lentament darrere seu. L’home s’adona que el telèfon no funciona, així que intenta marxar, només per descobrir que la porta està enganxada. Intenta desesperadament obrir-la, però res funciona.

Finalment, dos empresaris s’acosten i intenten ajudar-lo, però sense èxit. Això crida l’atenció de molts vianants, que comencen a congregar-se i observar l’acció. Diverses persones (inclosos un home fort, un tècnic de reparacions i un policia) intenten obrir la porta, però roman enganxada. Finalment, quan un bomber està a punt d’intentar trencar el sostre de vidre de la cabina telefònica, apareixen treballadors de l’empresa de cabines telefòniques. Desforen la cabina i se l’emporten amb el seu camió, amb l’home encara a dins. La multitud aclama i el fa senyals perquè marxi.

L’home observa frenèticament com el porten per l’altra banda de la ciutat. Intenta cridar demanant ajuda a la gent, però tothom, excepte alguns nans, simplement somriu i saluda. Hi ha al·lusions al seu destí al llarg del camí, amb un nan que sosté un vaixell en una ampolla i un taüt de vidre que conté un cadàver que es plora. Finalment, el camió s’atura al costat d’un altre camió que també porta un home atrapat en una cabina telefònica. Els dos homes intenten comunicar-se, però no poden. Després de moltes hores, el camió arriba a un enorme magatzem subterrani. La cabina telefònica s’eleva a l’aire per un imant gegant i el camió s’allunya. La cabina telefònica és transportada per una carretilla elevadora a través del magatzem, que està ple de cabines telefòniques que contenen restes en descomposició d’altres ciutadans atrapats. L’home lluita amb por, però no pot escapar. La carretilla elevadora el deixa caure i se’n va. L’home mira a la seva dreta i veu l’home atrapat que va veure de camí al magatzem, que s’ha escanyat amb el cable telefònic. En altres cabines hi ha cadàvers en diversos estats de descomposició. L’home s’esfondra fora de l’enquadrament desesperat. La pel·lícula acaba amb l’empresa de cabines telefòniques muntant una cabina similar al mateix parc.