Tatsumi (2011)

[1366]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Eric Khoo
Guió: Eric Khoo (manga: Yoshihiro Tatsumi)
Música: Christopher Khoo, Christine Sham
Estudi: Zhao Wei Films
Veus de doblatge: Tetsuya Bessho, Yoshihiro Tatsumi
País: 🇸🇬 Singapur; idioma: japonès
Relació d’aspecte: 1,86:1; color: b/n i color
Estrena: 17/05/2011 (Festival de Cannes)
Pressupost: 800.000 $; recaptació: 9.880 $
Títol original: Tatsumi

• Una vida errante (Tatsumi)  a Espanya
• TATSUMI マンガに革命を起こした男  en japonès
• TATSUMI: L’home que va revolucionar el manga  
  traducció literal del japonès

[ Animació, biografia, drama ]
1 h. 38 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (877)   |   Filmaffinity (6,8) (201):
“Una història basada en la vida i els contes de Yoshihiro Tatsumi, un mangaka conegut pel seu estil gekiga de manga japonès alternatiu.”

Crítica

Llàstima de la deficiència dels subtítols…

Producció de Singapur en idioma japonès animada a Indonèsia… un bon popurri ètnic. He hagut de posicionar Singapur en el mapa, perquè, tot i sentir-ne parlar, no tenia ni idea on estava. Singapur és una ciutat-estat insular del sud-est asiàtic, concretament està a l’extrem sud de la banya de Malàisia, continuació de Tailàndia; més enllà, Indonèsia embolcallant per l’oest i el sud.

Basada en el manga autobiogràfic Gekiga Hyōryū (A Drifting Life) del Yoshihiro Tatsumi (1935-2015) publicat entre 1995 i 2006 i recopilat en dos volums (2008) on explica les primeres etapes en la seva carrera com a artista de manga entre 1945 i 1960.

Només començar la pel·lícula, una definició del que significa GEKIGA (劇画):

“Un gènere dirigit a lectors adults que va ser el primer a introduir una perspectiva realista al món del manga. Va ser inventat per Tatsumi Yoshihiro el 1957 i va evolucionar dràsticament a la dècada del 1970, exercint una influència decisiva en l’expressió del manga a partir de llavors.”

I tot seguit, a mode introductori, fent referència al fet de ser coetani de l’Ozamu Tezuka (1928-1989) (Astro Boy, 1952-1968). En l’inici, a mode autobiogràfic i amb la seva veu en off, explica que, naixent el 1935, quan van caure les bombes atòmiques, tenia deu anys… en aquest punt comença la primera història Infern del fotògraf d’“ombres humanes” provocades per l’explosió de la bomba d’Hiroshima.

D’aquesta manera, s’intercalen cinc històries curtes –Hell (1969), Beloved Monkey (1970), Just a Man (1973), Occupied (1972) i Good-Bye (1970)– amb altres anècdotes autobiogràfiques de Gekiga Hyōryū (Una vida errant) (1995-2006).

La intercalació dels contes amb els relats autobiogràfics, tal i com es mostra al guió de la pel·lícula, té adaptació a manga TATSUMI (versió ampliada) amb edició de 2015 en japonès i 2020 en castellà, venuda com a recopilació d’obres mestres del Yoshihiro Tatsumi dos mesos després de la seva mort.

Gràficament ens mostra la pel·lícula com si fos un manga en blanc i negre, fins i tot amb el seu punt de trama, però animant mínimament algunes escenes i els gestos. M’hauria agradat que Yami Shibai (Yamishibai: Japanese Ghost Stories) (Theater of Darkness) tingués aquesta animació, aparentment estàtica però molt ben treballada. És clar que Yami Shibai té la seva pròpia raó de ser tal com és…

Per cert… ja he encarregat el primer volum d’Una vida errante (Gekiga Hyōryū), edició 2009 en castellà (2008 en japonès). M’arriba abans de que acabi la setmana…

“Tatsumi (o Una vida errant) és un relat autobiogràfic del dibuixant Yoshihiro Tatsumi, que a través del seu alter ego Hiroshi Katsumi combina la seva pròpia història amb el boom del manga, sobretot gràcies al Osamu Tezuka.”

Resum (amb espòilers)

La pel·lícula segueix la carrera de Yoshihiro Tatsumi, quan comença a treballar com a artista de còmics al Japó ocupat després de la guerra, coneix el seu ídol Osamu Tezuka i inventa el gènere gekiga de còmics japonesos per a adults. Entrellaçats amb el material biogràfic hi ha segments basats en els contes de Tatsumi Infern, Estimat mico, Només un home, Adéu i Ocupació.

==

A.- 1989 - La mort de l’Osamu Tezuka (autobiografia en blanc i negre). El Yoshihiro Tatsumi es presenta al tanatori en la vetlla per la mort de l’Osamu Tezuka lamentant-ne la seva prematura mort (61 anys).

B.- 1945 - Introducció: la post-guerra (autobiografia en color). Recorda que quan va acabar la guerra (1945) ell només tenia deu anys i va viure els anys d’ocupació amb fam.

1.- Infern (Hell, 1969) (història en blanc i negre). Un jove fotògraf de l’exèrcit és enviat al punt zero de la bomba d’Hiroshima. Allà observa el poder devastador de les bombes, els cossos calcinants i els cossos directament desintegrats, deixant només el rastre de la seva ombra. Entre aquestes “ombres” n’observa una d’un nen fent massatges a les espatlles de la seva mare. Preguntant a la gent, esbrina que eren la família Yamada, mare i fill. Al dia següent, però, torna al lloc, i la paret on estava gravada l’ombra ha estat enderrocada.

Passats uns anys la presenta fotografia a la redacció d’un diari, perquè ara necessita diners per sobreviure amb la seva família. El diari li paga la fotografia i, a més, investigant el nom, posa cara a les víctimes, tot en un article al diari. La notícia pren rellevància i acaben modelant una escultura de la mare i el fill. D’aquesta manera, el fotògraf és convidat als aniversaris de l’explosió en nom d‘un “No més Hiroshimes”.

Una persona que amaga la seva identitat es presenta al fotògraf i li diu que ell és el Yamada i que l’ombra en realitat és la d’un amic seu al qui va pagar per assassinar la seva mare per poder vendre’n la casa, quan van ser sorpresos per l’explosió de la bomba. Li demana diners al fotògraf i aquest s’hi nega. Més endavant, s’entera que la iniciativa amb l’escultura ha estat cancelada, perquè el fill viu s’ha presentat a la redacció i els ha demanat una indemnització.

C.- 1947-1949 - Coneixent Osamu Tezuka (autobiografia en color). Després de la guerra, l’escassetat de paper fa que les llibreries lloguin els llibres. Mentrestant, l’autor, el Yoshihiro Tatsumi, des dels dotze anys, comença a dibuixar manga incansablement en una família desestructurada de sis membres: pare, mare, tres fills i una filla. El pare i la mare, tot i viure sota el mateix sostre, estan separats. Comença a enviar a totes les revistes infantils fins que finalment aconsegueix que li publiquin les primeres vinyetes.

Un diari s’interessa per les joves promeses de manga i és convidat a una entrevista amb sessió de fotos inclosa. Arran d’aquest contacte, també coneix en persona a l’Osamu Tezuka quan encara vivia a Osaka, just abans de marxar a Tòquio, no sense abans rebre uns excel·lents consells professionals.

2.- El meu estimat mico (Beloved Monkey, 1970) (història en blanc i negre). L’operari introvertit d’una fàbrica, amb algun trauma post-guerra, conviu amb un mico. Un dia, de camí a la fàbrica, el tren sobresaturat de passatgers l’escup del tren, acaba a l’estació d’Ueno i aprofita per visitar el zoo on, a la zona dels micos, tots se sobresalten, situació que fa riure una noia que li dona el seu telèfon.

Avorrit de la monotonia diària prepara la seva renúncia de la feina, però quan es a punt de presentar-la, una distracció fa que la màquina que opera li enganxi i seccioni el braç. Quan és a l’hospital li donen una idemnització ridícula i li accepten la renúncia (que mai havia arribat a presentar). Va a veure la noia esperant algun tipus d’empatia, però ella només espera una bona mesada.

No podent fer-se càrrec ni tan sols del mico, decideix deixar-lo a la zona dels micos del zoo. El mico no vol entrar-hi, però ell el força empenyent-lo. Un cop dins, el mico és estomacat per la resta i acaba morint en bassal de sang. Traumatitzat per l’escena vivida, al sortir al carrer i intentar creuar un pas de vianants, se sent aclaparat per la presència humana en massa que atravessa el mateix pas de vianants en direcció contrària, reviu mentalment l’atac dels micos i acaba fugint esporuguit.

D.- 1951-1956 - Intentar aconseguir reconeixement (autobiografia en color). Després de la signatura de l’aixecament dels embargaments al Japó, amb els pares divorciats i sense diners que entressin a casa, el Tatsumi es disposa a provar d’aconseguir premis econòmics en concursos. Aconsegueix un premi de 500 iens (2,75€).

Un bon dia, el seu germà gran que estava a l’hospital i que també intentava dibuixar, torna a casa i, gelòs, li estripa tots els dibuixos. Ell s’enfonsa i renuncia, però el 1954 publiquen la seva primera obra i es torna a il·lusionar.

El 1956 acaben les restriccions econòmiques i el Japó comença a emergir. En aquest any, amb vint-i-un any, es muda a un petit apartament d’Osaka amb dos il·lustradors més de la mateixa editorial per la que treballa. Comença a despertar-se i a viure la vida nocturna. Coneix una noia.

3.- Un altre home (Just a Man, 1973) (història en blanc i negre –blau–). Un cap de departament en unes oficines rep 300.000¥ (el sou d’un any sencer) no sé en quin concepte de què i, avorrit de la mateixa vida, sabent que és l’últim mico a casa seva i de veure que la seva dona només pensa en què n’obtindrà en la seva jubilació o amb la seva mort per part de l’asseguradora, decideix gastar-se’ls en serveis sexuals i d’acompanyament de jovenetes per venjança.

Ell el que busca és amor i se sorprèn quan la seva jove assistent de l’oficina, de la que n’està enamorat en secret, li demana una cita per sopar. Quan arriben al punt d’enllitar-se, pateix de disfunció erectil i no consuma.

Arriba a pensar en suïcidar-se, però pensant en el benefici que n’obtindria la seva dona s’atura.

E.- 1956-1959 - Black Blizzard (autobiografia en color). El 1956, després de la seva estada conjunta amb el Masahiko Matsumoto i el Takao Saitō a l’apartament d’Osaka, de tornada a la casa materna, es dedica a dibuixar la seva primera història llarga, Black Blizzard, amb la consciència ben clara que no només el manga ha de ser per a nens donant lloc a la creació del gekiga.

El 1959 es muda a Tòquio, crea l’Estudi Gekiga (Gekiga Kōbō) i en publica un manifest.

4.- Ocupat (Occupied, 1972) (història en color). El 1964, mentre el ien es revaloritza enfront del dòlar, un dibuixant de manga per a nens pateix estrés crònic amb còlics i vòmits per excès de feina, quan li cancelen una sèrie i es queda sense feina.

Després de descansar adequadament i de recuperar les forces, es masturbat per una noia de companyia. Al sortir li venen ganes de tornar a veure els lavabos on havia vomitat amb els còlics on havia observat gargots sexuals pintats a les parets. Buscant inspiració per la seva nova obra acaba dibuixant hentai o històries eròtiques. Tot excitat, torna als lavabos i comença a dibuixar una noia despullada, però és enxampat i detingut per pervertit.

F.- Inspiració (autobiografia en color). Enllaçant amb la història anterior, l’autor recorda haver llegit històries hentai en la dècada de 1970. El Yoshihiro no acaba d’entendre bé l’eufòria econòmica del Japó, doncs no arriba a la gent de carrer. Aprofita per explicar que la creació de les seves obres les fa als cafès del voltant i és aquí on acaba coneixent a la que serà la seva esposa. Explica que el seu germà, un cop curat de l’afectació pulmonar, finalment va aconseguir treball, però en un altra feina que res tenia a veure amb el manga. També explica com n’és de difícil inspirar-se per una nova obra i que guadeix del fet creatiu que suposa el 30% restant de la feina quan està decidit de què tractarà.

5.- Adéu (Good-Bye, 1971) (història en blanc i negre). En el Japó de post-guerra ocupat, una dona aconsegueix diners enllitant-se amb soldats americans que, alhora, li demanen casar-se amb ella. El seu pare va a visitar-la fent-se l’innocent, però esperant alguna contraprestació econòmica que sempre acaba rebent. Ella, farta de la situació, li dona diners, però li diu que no torni.

L’estat unidenc acaba tornant a casa on tenia esposa i fills. El pare torna a la casa de la prostituta que està bevent i tots dos s’enlliten entre sentiments de desig i remordiments.

G.- 2010 - Recapitulació (autobiografia en color). Amb setanta-cinc anys, el Tatsumi ara és un dibuixant consagrat per totes les seves obres i, mentre es passeja per la llibreria per veure la seva última obra publicada, veiem els personatges reals en els que s’ha inspirat per les seves ficcions. Dubta de si podrà continuar explicant noves històries.

La pel·lícula acaba amb imatges reals de l’autor dibuixant la primera il·lustració de la pel·lícula i diverses fotos de l’àlbum de la seva vida.