Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Guillermo del Toro
Guió: Guillermo del Toro (novel·la: Mary W. Shelley)
Música: Alexandre Desplat
Coproducció Estats Units - Mèxic: Double Dare You, Demilo Films, Bluegrass 7
Distribució: Netflix
Actors: Oscar Isaac, Jacob Elordi, Mia Goth, Christoph Waltz
Estrena: 30/08/2025 (Venècia), 17/10/2025 (Estats Units), 07/11/2025 (Netflix)
Pressupost: 120M $; recaptació: 422,7M $
Títol original: Frankenstein [ Fantàstic, ciència ficció, terror, drama gòtic ]
2 h. 29 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,6) (60K) | Filmaffinity (7,0) (6,8K):
“El Dr. Victor Frankenstein, un científic brillant però egoista, dona vida a una criatura en un experiment monstruós que finalment condueix a la perdició tant del creador com de la seva tràgica creació.”
Crítica
Havia de ser un pim-pam i se m’ha fet bastant llarga i avorrida… per si queda algú que no coneix el fons de la qüestió, el monstre és el doctor i no pas la Criatura…
Basada en la novel·la Frankenstein; or, The Modern Prometheus escrita per la Mary W. Shelley (1797-1851; Mary Godwin, de soltera) quan tot just tenia divuit anys i publicada el 1818 quan en tenia vint, anònimament. No va aparèixer el seu nom fins la segona edició el 1823. La pressió mediàtica “obligava” a veure-la: la dopamina momentània s’ha activat i ara a una altra cosa…
La versió que més se li sembla, i òbviament a la novel·la, pel fet que la història comença pel final, al Pol Nord, és la versió de 1994 amb el Robert De Niro fent de monstre, Frankenstein (1994), que vaig veure al cinema en la seva estrena, i que no tinc anotada ni registrada… Per la resta és bastant diferent de manera prou creativa i original.
A destacar el vestuari i el cromatisme emprat en els contrastos de la roba entre els personatges i el fons. La llum, per contra, no m’ha agradat: massa sensació constant d’estar en un escenari virtual gravat amb croma.
Tampoc no m’ha agradat pas massa el maquillatge i elements prostètics del monstre. Hi ha un moment, quan el doctor experimenta amb cadàvers, que era hiperrealista i escabrosament gore i altres, en canvi, semblava plastilina o gelatina infantil…
Una cosa que m’ha grinyolat ha estat que l’Oscar Isaac, a dia d’avui, té quaranta-sis anys (Guatemala, 1979): els porta molt bé, però òbviament se li veuen. El fet de voler fer-lo passar com un recent graduat en medecina exposant el seu gran descobriment justament quan és expulsat del Col·legi de Metges m’ha semblat excessiu…
NOTA: en la novel·la original, el doctor acaba morint pel fred i l’esgotament al vaixell en l’intent de perseguir el monstre, mentre li explica tota la història al capità del vaixell. El monstre apareix després i, cansat de continuar matant, li diu al capità que s’immolarà en una pira fins que el foc acabi consumint el seu cos.
“Un científic brillant i obsessiu, Victor Frankenstein, en la seva ambició per desafiar la mort, aconsegueix donar vida a una criatura humanoide acoblada amb parts de cadàvers. Tot i tractar-se d’una proesa científica, el doctor Frankenstein considera que la criatura no té intel·ligència ni rebutja. Dolguda, aquesta es rebel·la contra el seu creador.”
Versions que he vist
Resum (amb espòilers)
Preludi
El 1857, l’Horisont, un vaixell de la Marina Reial Danesa en una expedició al Pol Nord, queda atrapat al gel. Després de portar a bord un baró Victor Frankenstein ferit, la tripulació és atacada per una criatura que exigeix la rendició del Victor. El Victor explica al capità Anderson de l’Horisont que ell és el creador de la criatura i relata els esdeveniments que van conduir a la seva creació.
Part 1: La història del Victor
La mare del Victor va morir donant a llum el seu germà petit William, que es va convertir en el favorit del seu pare aristòcrata, un metge de renom. Desil·lusionat pel seu pare maltractador i afligit per la seva estimada mare, el Victor va decidir superar la mort i es va convertir en un cirurgià brillant i arrogant. El 1855, va ser expulsat del Royal College of Surgeons of Edinburgh després de demostrar la seva investigació sobre la reanimació de cadàvers davant d’un tribunal disciplinari.
El comerciant d’armes Henrich Harlander ofereix al Victor finançament il·limitat i una torre abandonada per dur a terme els seus experiments. El Victor demana ajuda al William per construir el seu laboratori i s’enamora de l’Elizabeth, la neboda del Harlander, que està promesa amb el William, tot i que ella rebutja els avenços del Victor.
Quan un impacient Harlander exigeix resultats, el Victor recol·lecta parts del cos de criminals penjats i soldats morts a la Guerra de Crimea, que utilitza per muntar un cadàver per reanimar-lo. Es prepara per aprofitar els llamps durant una tempesta, planejant enviar corrents elèctrics a través del sistema limfàtic per produir energia per al cor i el cervell. El Victor descobreix que el Harlander s’està morint de sífilis i exigeix ser transferit al nou cos. El Victor s’hi nega, ja que els òrgans vitals del Harlander ja estan infectats per la malaltia. Intentant sabotejar l’experiment, el Harlander cau i mor. El Victor electrocuta amb èxit la Criatura, però no aconsegueix reanimar-se.
El Victor es desperta l’endemà al matí i troba la Criatura viva. Li ensenya a dir el seu nom abans d’encadenar-la a les entranyes de la torre per la seva seguretat, ja que la Criatura demostra una força immensa i una capacitat de curació ràpida. El Victor també imita els mètodes disciplinaris violents del seu pare per ensenyar a la Criatura, però fallen i només enfureixen la Criatura. El William i l’Elizabeth descobreixen la creació d’en Victor durant la seva visita a la torre, ja que l’Elizabeth no ha tingut notícies del seu oncle. L’Elizabeth s’hi vincula i qüestiona el tracte que el Victor li dóna, ensenyant-li a dir el seu nom. Un Victor gelós li diu falsament al William que la Criatura va matar el Harlander. Cada cop més frustrat per la manca de desenvolupament intel·lectual de la Criatura i tement l’amenaça que representa, el Victor incendia el seu laboratori amb la Criatura a dins. Canvia d’opinió després de sentir la Criatura cridar el seu nom, però és llançat contra una roca mentre intenta tornar a entrar a la torre quan explota, tallant-li la cama dreta.
En aquest moment, mentre el Victor explica la seva història al capità Anderson, la Criatura aconsegueix abordar la nau. El capità accepta el seu destí dient que sap què és la Criatura gràcies a la història d’en Victor. La Criatura s’atura i, en canvi, decideix explicar la seva versió de la història.
Part 2: La història de la Criatura
La Criatura es va alliberar durant l’explosió i vaga pel bosc. Fugint dels caçadors, es refugia a la barraca d’una granja propera on observa un vell cec ensenyant a llegir a la seva néta. La Criatura ajuda en secret l’home i la seva família, que agraeixen al seu benefactor invisible com l’«Esperit del Bosc».
Després que la resta de la família marxi per passar l’hivern, la Criatura es fa amiga de l’home, que li ensenya a llegir i a parlar amb fluïdesa. Torna al laboratori del Victor i troba notes que confirmen la naturalesa de la seva creació i l’adreça de la finca del Victor. En tornar a la granja per trobar l’home atacat per llops, la Criatura els enfronta, en mata alguns i consola el seu amic moribund abans de ser foragitat pels caçadors que tornen.
Adonant-se que no pot morir i que passarà l’eternitat sol, la Criatura s’enfronta al Victor la nit del casament del William i l’Elizabeth, exigint-li que li creï una companya. El Victor s’hi nega, expressant el seu disgust i penediment per haver creat la Criatura. La Criatura ataca el Victor, però l’Elisabeth la troba i l’abraça, i rep un tret accidental quan el Victor dispara a la Criatura. El William resulta ferit de mort mentre la Criatura lluita contra els convidats. Un William moribund confessa que sempre havia temut al Victor. La Criatura porta l’Elizabeth a una cova i la consola mentre mor. Dins de la cova, la Criatura, jurant a partir d’aquell dia ser l’amo del seu creador, fereix i desfigura el Victor, obligant-lo a caçar-lo per tot l’Àrtic fins que trobi una manera de desfer la seva immortalitat.
El Victor persegueix la Criatura fins a l’Àrtic Nord, on no aconsegueix matar-lo amb dinamita i és descobert per la tripulació d’Anderson.
En el present, el Victor demana disculpes a la Criatura per la seva crueltat, s’adreça a ell com el seu “fill” i li diu que visqui, abans de morir. Perdonant el Victor, la Criatura empeny el vaixell fora del gel. L’Anderson abandona la seva pròpia persecució imprudent dient a la seva tripulació que tornen a casa. La Criatura observa com el vaixell navega cap a la sortida del sol, estenent la mà per abraçar la llum del sol tal com el Victor li va ensenyar una vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada