La piel quemada (1967)

[1358]

(cinema espanyol) [71]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Josep Maria Forn
Guió: Josep Maria Forn
Música: Federico Martínez Tudó
Producció: P.C. Teide (Josep Maria Forn)
Actors: Antonio Iranzo, Marta May, Silvia Solar
Estrena: 1967

Títol original: La piel quemada

[ Drama social, pobresa ]
1 h. 44 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,2) (181)   |   Filmaffinity (7,0) (1K):
“La migració interna massiva a Espanya des d’Andalusia cap a Catalunya als anys 60 es retrata en dues etapes: primer el marit, que s’ha d’adaptar al seu nou país, trobar feina i un lloc perquè la seva família visqui. Després la seva dona i els seus fills. Qualsevol xoc ha de ser superat per les seves necessitats vitals.”

Crítica

De viure en coves encalades a Guadix (Granada) a fer de paleta treballant de sol a sol als nous hotels de Lloret…

Aquesta ja l’havia vist per televisió, però molt possiblement després del 2000, però pel cartell no sabia identificar-la.

Economia basada en el turisme, el “miracle econòmic”, el “desarrollismo”, emigració i reagrupació familiar… Com és possible que, avui en dia, encara hi hagin els tòpics de sempre però ben vigents?

Els emigrants del sud van cercant un jornal i els turistes del nord busquen oci i diversió, tot lligat amb el context sociopolític i econòmic. De què em sona tot plegat? No ha canviat tant la cosa, no?

La “pell cremada” del bronzejador dels turistes del nord o la “pell cremada” de treballar de sol a sol en la construcció. I encara agraint-ho, perquè, fi de comptes calia sortir de la misèria encara més bèstia que es vivia al sud de la península.

M’encanta sentir parlar català de manera casual, “sense voler”, des de bon començament en una pel·lícula espanyola, però no en canvi tot l’àudio, que és doblat i moltes vegades no coincideix el moviment dels llavis amb el que diuen. De la mateixa manera, l’accent andalús forçat sobrava: vols dir que no hi havia ningú que tingués un accent andalús real? O és que no s’entenia?

L’Antonio Iranzo (1930-2003), en el paper del José, era d’origen valencià i la Marta May (1939; 86 anys), en el paper de la Juana, és càntabra (Santander) i, a més, en una prova de rodatge inicial, feia el paper de turista belga que en la versió final va interpretar la Silvia Solar, nom artístic de la Geneviève Couzai, (1940-2011)… per cert, aquesta última va morir justament a Lloret de Mar.

“Història neorealista sobre la migració del desenvolupisme des de les regions més deprimides d’Espanya fins a les més pròsperes i el contrast d’aquests migrants amb la població autòctona i amb el nou turisme europeu.

En un poble turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar (Girona), un paleta anomenat José (Antonio Iranzo) comença la dura jornada de treball. Alhora, en un poble andalús, Guadix (Granada), la seva dona Juana (Marta May), els seus dos fills i el seu cunyat inicien el llarg viatge per reunir-se amb ell i buscar un futur millor. Durant el temps que el José ha estat sol a Lloret ha començat a descobrir gràcies al turisme un tipus de vida diferent, personificada en una turista belga (Silvia Solar), a qui espien des de l’obra on treballen de sol a sol.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1960

• El verdugo (1963)   |   (8,2) (FilmAffinity)
• Plácido (1961)   |   (8,1) (FilmAffinity)
• Viridiana (1961)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• El extraño viaje (1964)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El mundo sigue (1965)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El cochecito (1960)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Campanadas a medianoche (1965) (Falstaff)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Fuego en Castilla (1960) (Tactilvisión del páramo del espanto)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• La caza (1966)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• La tía Tula (1964)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Atraco a las tres (1966)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Nunca pasa nada (1963)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Margarita y el lobo (1969)   |   (7,3) (FilmAffinity) (curt)
• Tierra Madre (1968)   |   (7,2) (FilmAffinity) (doc.)
• Acariño galaico (1961)   |   (7,1) (FilmAffinity) (doc./curt)
• La piel quemada (1967)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Nueve cartas a Berta (1966)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Paseo por los letreros de Madrid (1968)   |   (7,0) (FilmAffinity) (doc./curt)

Resum (amb espòilers)

L’argument gira entorn de l’última nit que el José, un paleta andalús que està treballant a Lloret de Mar, passarà sense la seva dona Juana i els seus fills, que viatgen en tren juntament amb el seu germà Manolo des d’Andalusia cap a Catalunya. El director Josep Maria Forn crea una trama narrativa dual marcada per l’oposició: mentre el José passa la seva última nit de “solter” de farra amb els amics, passant la nit amb una turista belga i emborratxant-se, la seva família viatja, en molt males condicions, il·lusionada per una nova vida millor.