El extraño viaje (1964)

[1356]

(cinema espanyol) [69]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Fernando Fernán Gómez
Guió: Manuel Ruiz Castillo, Pedro Beltrán (argument: Luis García Berlanga)
Música: Cristóbal Halffter
Producció: José López Moreno, Francisco Molero
Actors: Carlos Larrañaga, Tota Alba, Lina Canalejas, Jesús Franco, Rafaela Aparicio
Estrena: 21/11/1964
Títol original: El extraño viaje

[ Comèdia negra, crim, intriga, drama, thriller ]
1 h. 32 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,6) (1,8K)   |   Filmaffinity (7,8) (11K):
“La Paquita i el seu germà Venancio, solters i infantils, viuen en un petit poble a prop de Madrid.”

Crítica

Segurament ja l’havia vist, però no en recordava pràcticament res i ara m’ha semblat una genialitat…

Basada en l’argument de Luis García Berlanga sobre un cas real de l’època (1956) ben conegut i ben esbombat pel diari El Caso, que havia de titular-se El crimen de Mazarrón, però que va ser censurat.

El crim de Mazarrón: els primers dos cadàvers es van trobar a la platja de Nares, a sis quilòmetres del nucli poblacional de Mazarrón (Múrcia), on es va trobar el tercer cadàver que, alhora, està a seixanta-cinc quilòmetres de la capital.

La pel·lícula va ser censurada res més estrenar-se i va romandre sis anys oblidada en el traster d'una productora, fins que va ser guardonada en la cerimònia de lliurament de les medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1969 celebrada el desembre de 1970 mig d’amagatotis.

Tant com em desagrada el Fernando Fernán Gómez d’actor de jove, almenys les pel·lícules que he vist recentment (Vida en sombras (1948) i El último caballo (1950)), ara m’agrada com a director. En El mundo sigue (1965) m’agrada molt més com actor, però no tant com de director en aquesta.

La trama tampoc és cap cosa de l’altre món, doncs es van trobar dos cadàvers i en la investigació el tercer. En poc temps, el culpable va confesar de seguida, però la gràcia és com està plantejada i relatada la història en la pel·lícula amb molta intriga. Per un moment sembla un thriller, però com acaba passant en la vida real, tot és més senzill del que sembla. Potser el que més canta són les confesions davant el jutge, doncs són massa forçades per simplificar-ho.

M’han agradat molt tots els personatges, tant els principals, com els secundaris i fins i tot els figurants de la gent del poble. Ara, això sí, el Carlos Larrañaga, tot i figurar com a cap de cartell és el pitjor de tots amb moltíssima diferència… és espantós! Els millors, sense dubtar-ho, el Jesús Franco i la Rafaela Aparicio, els tontets/simpàtics de la història.

“En un petit poble de províncies, proper a la capital, hi viu una família composta per tres germans: la dominant i severa Ignacia i els tímids i retrets Paquita i Venancio. La monotonia de la vida del poble només es trenca els dissabtes quan arriba un conjunt musical de Madrid per amenitzar amb les cançons el cap de setmana. Un dissabte de tempesta, la Paquita i el Venancio, que són molt porucs, senten sorolls i van buscant protecció a l’habitació de la seva germana. Allà veuen algú, però la Ignacia ho nega rotundament.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1960

• El verdugo (1963)   |   (8,2) (FilmAffinity)
• Plácido (1961)   |   (8,1) (FilmAffinity)
• Viridiana (1961)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• El extraño viaje (1964)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El mundo sigue (1965)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El cochecito (1960)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Campanadas a medianoche (1965) (Falstaff)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Fuego en Castilla (1960) (Tactilvisión del páramo del espanto)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• La caza (1966)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• La tía Tula (1964)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Atraco a las tres (1966)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Nunca pasa nada (1963)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Margarita y el lobo (1969)   |   (7,3) (FilmAffinity) (curt)
• Tierra Madre (1968)   |   (7,2) (FilmAffinity) (doc.)
• Acariño galaico (1961)   |   (7,1) (FilmAffinity) (doc./curt)
• La piel quemada (1967)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Nueve cartas a Berta (1966)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Paseo por los letreros de Madrid (1968)   |   (7,0) (FilmAffinity) (doc./curt)

Resum (amb espòilers)

En una casa gran al mig d’un petit poble espanyol viuen el Venancio i la Paquita, el germà i la germana infantils de la Ignacia, que els assetja contínuament. Sospitant que té una visita després de fosc, comencen a tafanejar i una nit ella els ataca amb fúria. Mentre escanya la Paquita, el Venancio li clava una ampolla al cap i tots dos amaguen el cos. Després de sortir del poble a les fosques amb taxi, els troben morts a la platja.

La casa es posa a la venda i el propietari del bar del costat ha de buidar les tines on emmagatzemava el seu vi. Quan al fons d’una d’elles es troba el cadàver de la Ignacia, el seu amant secret Fernando ho confessa tot al jutge d’instrucció. Era membre de l’orquestra de poble (quatre integrants) que tocava al bar al vespre dels caps de setmana i solia colar-se a casa de la Ignacia després de la feina. Quan la va trobar morta, va ajudar el Venancio i la Paquita a desfer-se del cos. Després se’ls va endur al mar, on els va donar gotes de somnífer per poder escapar amb els diners de la Ignacia. Malauradament, la seva dosi era massa potent.