Nunca pasa nada (1963)

[1354]

(cinema espanyol) [67]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Juan Antonio Bardem
Guió: Juan Antonio Bardem, Alfonso Sastre, Henry-François Rey
Música: Georges Delerue
Coproducció hispanofrancesa: Cesáreo González P.C. (Espanya), Cocinor i Les Films Marceau (Edmond Ténoudji) (França)
Distribució: Suevia Films (Espanya), Cocinor (França)
Actors: Corinne Marchand, Jean-Pierre Cassel, Julia Gutiérrez Caba, Antonio Casas
Estrena: 09/1963 (Mostra de Venècia), 05/05/1964 (França), 08/02/1965 (Madrid), 31/01/1966 (Barcelona)
Títol original: Nunca pasa nada

• Une femme est passée…  a França

[ Drama romàntic ]
1 h. 35 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,3) (264)   |   Filmaffinity (7,3) (1,6K):
“Una vedette francesa revoluciona un avorrit poble espanyol en quedar varada allà per una apendicitis durant una gira, captivant el metge local.”

Crítica

Banyes i banyuts en una ciutat ben comunicada geogràficament i bastant oberta per l’època de la que parlem…

Fracàs comercial en la seva estrena. Ara bé, al estar rodada després de Calle Mayor (1956), va ser coneguda popularment per Calle Menor, encara que amb el temps ha recobrat el seu merescut reconeixement.

Quan he llegit la sinopsi, el primer que he pensat és que aquesta sí la recordava de les moltes reposicions per televisió, de petit i de més gran, però un cop m’he posat a veure-la no tenia res a veure: ni personatges ni situacions. Potser en recordo una altra similar…

L‘actriu, la Corinne Marchand (1931; 93 anys a dia d’avui), òbviament destaca en un poble aturat en el temps i estancat en el passat, però més que per la seva bellesa, que n’és, ho fa perquè va vestida de blanc, pèl ros i mocador blanc al cap, envoltat de gent vestida de negre, de dalt a baix i un pam més baixeta que ella les homes i dos les dones; així doncs, destaca per la seva alçada, figura esbelta i aparentment juvenil.

Tot i que, en el rodatge de la pel·lícula, ja tenia trenta-dos anys (fa el paper d’una noieta francesa esbojarrada de vint anys). D’entrada li hauria posat deu anys menys que és, de fet, l’edat que van començar a posar-li en promocions de la dècada de 1960: algunes Wikipedies reporten erròniament que va nèixer el 1937. Rebuscant he trobat que media 1,68 m i, en definitiva, tampoc era tan alta, però segurament sempre destacarà (ara suposo que menys perquè té noranta-tres anys…) sobre l’estatura mitjana a Espanya en la dècada de 1960: homes 165-167 cm.; dones 154-156 cm. (a dia d’avui són deu centímetres més).

Medina el Zarzal, el poble on transcorre la història, és un poble inventat i on realment està rodada és a Aranda del Duero, Burgos, i alguna altra localització. En la pel·lícula hi ha un tràfic de camions realment insuportable, però el que més m’ha sobtat és veure camions bastant moderns, fins i tot alguns que es podrien veure avui en dia i no desentonarien pas. Em queda el dubte si aquest tràfic es va planificar filmar-lo així i remaracar-lo o els camions que hi apareixen són del tràfic real que no es va poder tallar.

El tràfic enmig de les poblacions era bastant normal en l’època i així va continuar fins que es van construir les variants a partir de la dècada de 1980. Aranda del Duero queda a mig camí de Madrid i Burgos i, més enllà, Santander, en una línia recta bastant marcada sud-nord, punt obligat de passada.

La conversa amb un exiliat republicà a un camp de concentració francès suposo que formava part de la part censurada…

El doblatge de l’actor francès, el Jean-Pierre Cassel, que imagino debia parlar en francès en el rodatge o, a tot estirar, en castellà amb un clar accent francès, “canta” una mica; es veu fora de lloc en molts moments. Per cert, és el pare del Vincent Cassel.

De la mateixa manera, la qualitat de la gravació de l’àudio varia bastant d’una escena a una altra. Hi ha una escena en què el metge està sopant i se senten més les passes de la seva dona que la mateixa conversa, on s’aprecia l’eco d’una sala gran.

No voldria deixar passar l’oportunitat de criticar el rol que, en aquesta ocasió, ocupa el metge, però que es repeteix constant i contínuament en les pel·lícules espanyoles de l’època: l’home madur, autoritari, masclista, fetitxista, manipulador i mil coses més que tantes vegades ha interpretat el Fernando Rey, que ara interpreta l’Antonio Casas i que tant em fastigueja. Quan es posen el batí amb el que suposadament se senten empoderats em venen arcades…

“Durant un viatge amb autobús, la Jacqueline, la vedette d’una companyia francesa de revista pateix un atac d’apendicitis i s’ha de quedar en un poble espanyol per ser operada. L’arribada revoluciona la conservadora i avorrida vida de la localitat, i especialment la de l’Enrique, el metge que la tracta.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1960

• El verdugo (1963)   |   (8,2) (FilmAffinity)
• Plácido (1961)   |   (8,1) (FilmAffinity)
• Viridiana (1961)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• El extraño viaje (1964)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El mundo sigue (1965)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El cochecito (1960)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Campanadas a medianoche (1965) (Falstaff)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Fuego en Castilla (1960) (Tactilvisión del páramo del espanto)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• La caza (1966)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• La tía Tula (1964)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Atraco a las tres (1966)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Nunca pasa nada (1963)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Margarita y el lobo (1969)   |   (7,3) (FilmAffinity) (curt)
• Tierra Madre (1968)   |   (7,2) (FilmAffinity) (doc.)
• Acariño galaico (1961)   |   (7,1) (FilmAffinity) (doc./curt)
• La piel quemada (1967)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Nueve cartas a Berta (1966)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Paseo por los letreros de Madrid (1968)   |   (7,0) (FilmAffinity) (doc./curt)

Resum (amb espòilers)

Una empresa de varietats francesa viatja per Espanya en direcció a Santander i torna a França. El seu autobús s’atura quan pateix una avaria en un petit poble de Castella, anomenat Medina del Zarzal. La vedette estrella Jacqueline està malalta i ha de romandre a l’hospital on és operada. El metge se n’enamora. Ella representa la llibertat, allò estranger, allò prohibit. La seva presència al poble és una revolució per a tot ell: estudiants, sacerdots, rics. La dona del metge, la Julia, ha de lluitar amb la proposta d’amor que li va fer el professor de francès local, l’única persona al poble que pot parlar amb l’estrangera.