La vaquilla (1985)

[1342]

(cinema espanyol) [57]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Luis García Berlanga
Guió: Rafael Azcona, Luis García Berlanga
Música: Miguel Asins Arbó
Producció: In-Cine Compañía Industrial Cinematográfica S.A., Jet Films
Actors: Alfredo Landa, José Sacristán, Adolfo Marsillach, Santiago Ramos, Guillermo Montesinos, Amparo Soler Leal
Estrena: 06/03/1985
Taquilla: 3,1M €
Títol original: La vaquilla

[ Comèdia, guerra ]
2 h. 2 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,5) (2,3K)   |   Filmaffinity (7,3) (17K):
“Enmig de la Guerra Civil espanyola, un grup de soldats republicans travessa la línia del front d'Aragó per robar la vaquilla que l’enemic voldria fer servir en una corrida per celebrar la festivitat del patró del poble.”

Crítica

Tremenda…

No he pogut deixar de mirar tot el que passava al voltant de l’acció, el poble, la gent sentada en cadires penjades de la paret… un surrealisme molt típic d’aquí.

“Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), al front, un grup de soldats es limita a escriure cartes oa dormisquejar. Però la tranquil·litat es trenca quan un altaveu de la Zona Nacional anuncia que, amb motiu de la Mare de Déu d’Agost, se celebrarà en un poble proper una correguda. Cinc combatents de la Zona Republicana decideixen robar la vaquilla per arruïnar-li la festa a l’enemic i aconseguir el menjar que necessiten.”

Resum (amb espòilers)

Durant la guerra civil espanyola, en una trinxera situada al mateix Front d’Aragó, els altaveus del bàndol revoltat anuncien les festes religioses d’un poble proper, on se celebrarà una correguda de bous. Els caps militars republicans encarregats del sector decideixen infiltrar un grup dels seus homes en territori enemic per raptar la vaquilla que serà utilitzada a la festa taurina, en un intent simultani per aconseguir menjar i acabar amb la festa del bàndol revoltat.

Els soldats republicans encarregats de la missió, dirigits pel brigada Castro i el tinent Broseta formen un grup divers i còmic, allunyats de l’estereotip bèl·lic; els seus adversaris del bàndol revoltat apareixen també en tota la seva simplicitat com a avorrits de les trinxeres, destruint en tots dos casos el mite heroic pintat per les respectives propagandes, com a l’escena inicial on el brigada republicà Castro es reuneix amb un suboficial dels revolts per lliurar-li paper de liar a canvi de l’hàbit de fumar llança soldats de tots dos bàndols a un clandestí bescanvi vist amb una mirada còmica on la pompa militar queda de banda, consumida pels desitjos més ingenus i primaris. L’equip de soldats infiltrats queda completat pel soldat Mariano, nadiu del poble a atacar, pel soldat Limeño, qui diu ser un extorer, i pel soldat Cura anomenat així per haver estat seminarista catòlic abans de ser reclutat. El grup queda disfressat amb robes del bàndol revoltat gràcies a un sastre homosexual agregat a la tropa, anomenat Piporra a qui Castro detesta. Es mostra també la poca estima de Castro cap al tinent Broseta, qui ha estat perruquer abans de la guerra i presumptament ascendit a oficial per influències polítiques.

Un cop al poble, els soldats protagonistes passen per nombroses aventures còmiques, ocultant-ne la pertinença al bàndol republicà, i tractant d’apoderar-se de la vaquilla que constitueix la raó dels seus esforços. En un atapeït microcosmos troben un vell militant republicà amagat per la seva dona, la filla de la qual Guadalupe alhora és festejada per un alferes dels revoltats (quan havia estat nòvia del soldat Mariano), a un sacerdot que enrola com a escolà al disgust i comprèn el campanyà comandant nacionalista del poble (Agustín González) contra un marquès que li suplica repetides vegades llançar una ofensiva només perquè la seva enorme finca (tallada en dos per la línia del front) pugui quedar completament a la zona franquista.

La cinta abandona els tòpics sobre l’heroisme guerrer dels bàndols en pugna, mentre mostra l’angle més absurd de la guerra en clau de comèdia, i presenta les enemistats brutals i il·lògiques que la guerra genera entre individus aclaparats per idèntics problemes i dilemes. Exemple d’això és l’escena on els soldats republicans, angoixats per la calor, es llancen despullats a un estany rural, només per trobar-s’hi amb soldats franquistes que també s’aboquen al mateix estany per nedar: el fet que tots junts confraternitzin en estar només vestits amb roba interior o directament nus fan la brida concloent que tot just un uniforme i unes insígnies fan la diferència final entre tots dos grups d’homes.

Després d’una festa al poble a la tarda, els soldats republicans fracassen en el seu pla de robar la vaquilla enmig de la correguda de bous, on el soldat Limeño mostra una veritable habilitat per al toreig. Davant la insistència de continuar amb el pla del robatori de la vaquilla abans la festa, el brigada Castro s’indigna i es rebel·la contra el tinent Broseta en una escena delirant.

Al capvespre, i amb el risc de ser descoberts, els soldats republicans han de fugir de tornada a les seves línies passant per la casa del Marquès, a qui prenen d'ostatge i després abandonen en un turó, esbojarrats en reconèixer els seus companys esperant-los ja en les seves posicions, on reben una dura reprimenda del coronel republicà. En última instància, el pla fracassa quan la vaquilla (que en realitat era un toro) escapa del poblat i corre cap a la terra de ningú situada entre les dues trinxeres, on l'animal mor després de ser torejat per un matador per cada costat. Ni brinda una festa completa a un dels bàndols ni la seva preada carn pot ser aprofitada per l'altre i, al matí, una bandada de voltors lleonats acaba devorant el toro, com un símbol d'Espanya, i del que li passava en aquells anys, indicant que en una guerra fratricida només pot haver vençuts a l'Església, la mateixa Berlica passaria a apoderar-se del consumit país de postguerra durant la dictadura franquista.