El crack (1981)

[219]

(cinema espanyol) [5]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: José Luis Garci
Guió: José Luis Garci, Horacio Valcárcel
Música: Jesús Gluck
Producció: Nickel Odeon, Nickel Odeon Dos, Acuarius Films, Impala
Distribució: Producciones Cinematográficas Españolas
Actors: Alfredo Landa, María Casanova, Manuel Tejada, José Bódalo
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 1.85:1 (Widescreen); color: color
Estrena: 06/04/1981
Títol original: El crack

[ Cinema negre, crim, drama, misteri, thriller ]
1 h. 59 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,3 7,4) (2,1K)   |   Filmaffinity (7,3) (12,2K):
“El Germán Areta és un detectiu privat que aconsegueix un client amb malaltia terminal que desitja veure a la seva filla fugida fa molt de temps abans que mori. Però quan l’Areta comença a rebuscar en els baixos fons de Madrid, s’adona que no està sol en la cerca d’aquesta noia. Una altra persona també està interessada en ella, algú poderós i perillós que no s’aturarà davant de res per evitar que l’Areta conegui la veritat…”

Crítica

Per mi, de les millors del cinema espanyol.

Haig d’avisar qye el Garci em fa bastanta ràbia, però també he de reconèixer, per altra banda, que és una pena que s’hagin de comptar amb els dits d’una mà les bones pel·lícules produïdes a la pell de brau.

“L’Areta, un antic policia que treballa com a detectiu, rep l’encàrrec de trobar la filla d’un empresari de Ponferrada. Gràcies al nuvi, esbrina que la noia estava embarassada i va fugir de casa. A partir d’aquell moment, comença a patir tota mena de pressions perquè abandoni el cas, però Areta continuarà investigant fins al final.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1980

• Los santos inocentes (1984)   |   (8,1) (FilmAffinity)
• El Sur (1983)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• El viaje a ninguna parte (1986)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• Amanece, que no es poco (1989)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• El bosque animado (1987)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• El crack (1981)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• La vaquilla (1985)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• El nido (1980)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• La colmena (1982)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• El crimen de Cuenca (1980)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Las bicicletas son para el verano (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Tasio (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

El Germán Areta és un detectiu privat de 43 anys a Madrid. Anteriorment va passar 12 anys com a detectiu de policia i ara té la seva pròpia agència de detectius privats que resol principalment casos “rutinaris” com ara infidelitats matrimonials. Juntament amb ell treballa el seu empleat i manetes Cárdenas (sobrenomenat “El Moro”), un home xerraire i divertit i exlladre de cotxes, que va ser arrestat i després alliberat per el Germán mentre era a la policia. El Moro és el principal contacte del Germán amb el món del baix món i la vida nocturna.

Un dia, en Francisco Medina, un home vidu i misteriós, arriba al despatx del Germán i li demana que trobi la seva filla, Isabel, que tenia 17 anys quan va fugir fa dos anys. L’única referència que pot proporcionar és un exnòvio que tenia, en Nico, que ara treballa com a DJ de ràdio. El Germán entra en contacte amb ell i s’assabenta que s’ha quedat embarassada d’ell. En Nico diu que ell li va dir que estava bé per a ell i que podien tenir el nadó, però el seu pare s’hi va oposar i la va obligar a avortar en una clínica de Londres. Just després de recuperar-se de l’avortament, va fugir de casa i en Nico va perdre el rastre, fins que mig any després va saber que ella era a Madrid treballant a Las Gatitas, una discoteca de luxe, com a escort (una tapadera gairebé legal per a la prostitució).

Indirectament es mostra que, en la millor línia de cinema negre, el Germán és un home de sang freda i dur, desencantat d’una vida solitària i cansat de la seva feina bruta i del submón violent que l’envolta, però tot i així, en el seu temps lliure, el Germán té una relació florida amb la Carmen, una infermera que va conèixer quan era a l’hospital fa un temps. La Carmen té una filla de quatre anys, la Maite, nascuda d’una antiga relació amb un metge casat. La Carmen no ha superat completament el final d’aquella relació, però revela a el Germán que li agrada estar amb ell, però encara necessita una mica de temps i paciència per part seva. El detectiu té tanta estima per la petita Maite que sovint la porta o la torna de l’escola i juga amb ella, i evidentment els seus únics moments de veritable felicitat són quan està amb la Carmen i la Maite.

El Moro confirma que la pista de la discoteca era correcta, però la Isabel Medina ja no hi és. S’assabenta que ella va marxar i es va inscriure a un grup d’escortes VIP privat que dirigeix la Mimí de Torres, la “Madame” d’un bordell de luxe a les fosques però una senyora amb una cara social impecable de front, i clients rics i poderosos que s’han convertit en amics. El Germán procedeix a visitar la Mimí de Torres, però després que el Germán li expliqui la història de la desaparició de la Isabel i el seu coneixement que treballa per a la Mimí des de fa un temps, en Mimí ho nega tot i acomiada el Germán de casa seva després d’una breu discussió. Poc després, el Germán comença a rebre pressió de diversos canals perquè deixi d’investigar el cas de la desaparició de la Isabel Medina. El seu antic superior policial, amb qui encara tracta de tant en tant com a part de la seva feina de detectiu, es reuneix informalment amb ell i li diu que “algú d’una alta esfera” s’interessa per la seva investigació, i li suggereix que l’aturi immediatament, ja que Mimí de Torres té amics poderosos en política, àrees financeres, etc.

Aleshores, el seu antic company de policia Alberto “El Guapo”, un jove impecablement vestit que ara també treballa com a autònom al sector privat de Seguretat per a uns clients rics, es reuneix amb ell i, després de parlar de l’enfrontament de German amb Mimí de Torres, li ofereix unir-se al seu grup de seguretat amb un sou excel·lent, amb la condició tàcita que aturi la investigació Medina immediatament. German rebutja la seva oferta de seguida, però es pregunta què vindrà després, ara que ha rebutjat la “pastanaga” que li han ofert.

Quan German contacta amb Francisco Medina per tornar a parlar amb ell, descobreix que està a la UCI d’un hospital, amb una malaltia terminal que no li havia revelat a German. És conscient que li queda poc temps de vida i el que volia és veure la seva filla abans de morir. No obstant això, el Germán gairebé no li parla per no haver-li dit tota la veritat sobre Isabel.

L’endemà, el Cárdenas li diu al Germán que ha trobat una bona pista d’un amic que treballa en bases de dades bancàries. El seu amic va descobrir que la Isabel Medina retira diners d’una determinada oficina bancària exactament el dia 17 de cada mes, que és l’endemà. El Germán i el Cárdenas esperen l’endemà al banc fins que aparegui la Isabel; el Germán parla amb ella i li diu que el seu pare està disposat a veure-la i que potser no li queda gaire temps a causa de la seva malaltia. Ella diu que, per a ella, el seu pare va morir fa temps i que ja no està interessada a veure’l. El Germán ara té el trist deure d’informar al pare de la Isabel (que ja es troba en un estat gairebé terminal) que no el vol veure de totes maneres; després que el Germán surti de l’habitació, se suïcida desconnectant les seves màquines de suport vital.

Tot i que malament, el cas sembla acabat per al Germán, fins que mentre va al cinema amb la Carmen l’endemà al vespre s’atura a mirar un fotograma publicitari a la sala del Cine Capitol, un dels cinemes més famosos de Madrid. És una còpia invertida del fotograma principal de la pel·lícula.