⸋ hipocondria

[del gr. hipokhóndria 'regió sota les falses costelles', que contenia el fetge, glàndula considerada determinant de les afeccions psíquiques]

f  PSIC Trastorn mental caracteritzat per l’ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.

hi_po_con_dri_a.