Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Christopher Nolan
Guió: Christopher Nolan (novel·la: Kai Bird, Martin J. Sherwin)
Música: Ludwig Göransson
Producció: Universal Pictures, Syncopy, Atlas Entertainment
Distribució: Universal Pictures
Actors: Cillian Murphy, Emily Blunt, Matt Damon, Robert Downey Jr., Florence Pugh, Josh Hartnett, Casey Affleck, Rami Malek, Kenneth Branagh
País: 🇺🇸 Estats Units i 🇬🇧 Regne Unit; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1.43:1 i 2.20:1; color: color
Estrena: 11/07/2023 (Le Grand Rex), 21/07/2023 (Estats Units i Regne Unit)
Pressupost: 100M $; recaptació: 983,1M $
Títol original: Oppenheimer
- Oppenheimer a Espanya i Hispanoamèrica
[ Drama, thriller, biogràfic, històric ]
3 h.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (8,2) (1,1M) | Filmaffinity (7,4) (49K):
“Una dramatització de la història vital de J. Robert Oppenheimer, el físic que va tenir una mà important en el desenvolupament de les bombes atòmiques que van acabar amb la Segona Guerra Mundial.”
Crítica
Basada en la biografia American Prometheus de Kai Bird i Martin J. Sherwin publicada el 2005. 
“En temps de guerra, el brillant físic nord-americà Julius Robert Oppenheimer, al capdavant del «Projecte Manhattan», porta proves nuclears per construir la bomba atòmica per al seu país. Sorprès pel seu poder destructiu, l’Oppenheimer qüestiona les conseqüències morals de la seva creació. A partir d’aleshores i durant la resta de la seva vida, s’oposaria fermament a l’ús d’armes nuclears.”
Resum (amb espòilers)
El 1959, una comissió del Senat interroga l'expresident de l'AEC, Lewis Strauss, sobre les seves accions durant l'audiència de seguretat de Robert Oppenheimer del 1954 davant la Comissió Gray, la qual va revocar l'autorització de seguretat d'Oppenheimer i va posar fi al seu paper com a assessor governamental. Strauss, que ha estat nominat per al càrrec de secretari de Comerç, al·lega que l'FBI desconfiava d'Oppenheimer des de la seva etapa com a docent, molt abans que l'anticomunista William Borden l'acusés d'espionatge el 1954. Strauss afirma no haver actuat contra Oppenheimer a través de la Comissió Gray, malgrat haver tingut nombroses discrepàncies públiques amb ell.
Durant la dècada de 1930, Oppenheimer imparteix classes a Caltech i Berkeley després d'haver estudiat física teòrica a Europa. Diversos acadèmics de Berkeley són membres del Partit Comunista, però Oppenheimer no s'hi afilia. Un cop esclata la Segona Guerra Mundial, Ernest Lawrence, del Radiation Lab, adverteix Oppenheimer sobre els riscos de mantenir vincles amb comunistes. Oppenheimer redueix aquestes relacions i és contactat pel general Leslie Groves perquè lideri el Projecte Manhattan. Oppenheimer proposa crear un nou laboratori a Los Alamos (Nou Mèxic), on es podria intentar construir una bomba atòmica abans que els nazis. Edward Teller és reclutat per treballar a Los Alamos i formula la teoria que una explosió podria provocar la ignició de l'atmosfera (a escala global). Quan la seva teoria queda descartada, comença a investigar armes basades en la fusió nuclear en lloc de treballar en les bombes de fissió proposades inicialment.
Després de la guerra, els soviètics proven una bomba de plutoni similar a la desenvolupada a Los Alamos. En una reunió d'alts assessors, Oppenheimer irrita Strauss en defensar la negociació d'acords d'armament amb Rússia en lloc d'intensificar la carrera armamentística amb les armes termonuclears proposades per Teller. Durant un període de debats intensos, surten a la llum anteriors faltes de seguretat d'Oppenheimer, com ara haver reprès una relació sentimental amb la seva exparella comunista, Jean Tatlock, poc després d'obtenir l'autorització de seguretat el 1942. Oppenheimer també havia protegit el seu amic Haakon Chevalier d'una investigació per espionatge mentint directament a l'oficial de seguretat Boris Pash. Més tard, durant l'audiència davant la Comissió Gray de l'AEC, l'advocat de la comissió, Roger Robb, recupera aquestes acusacions per intentar presentar Oppenheimer com a culpable de deslleialtat envers els Estats Units. En el present, Strauss al·lega que Oppenheimer va posar els científics en contra seva, començant per Albert Einstein a Princeton el 1947. Teller testifica a favor de Strauss, i s'espera que David Hill, del Laboratori Metal·lúrgic de Chicago, també ho faci.
El juliol de 1945, la prova de plutoni Trinity és un èxit i, posteriorment, es llancen dues bombes sobre el Japó. Oppenheimer es reuneix amb el president Truman i li expressa el seu remordiment per haver construït la bomba. Truman l'eximeix de tota responsabilitat, però li molesta l'actitud d'Oppenheimer. Tot i ser qualificat com el "pare de la bomba atòmica", la postura pública d'Oppenheimer en la postguerra evoluciona cap a la defensa de la no-proliferació nuclear.
Irritat perquè Oppenheimer soscava constantment la seva autoritat, Strauss —president de l'AEC— conspira amb Borden per promoure l'audiència del Comitè Gray el 1954. Nomena Robb com a advocat del comitè, fet que en compromet la independència respecte a l'AEC. La humiliació a què se sotmet Oppenheimer indigna els científics, que havien testimoniat a favor de la seva lleialtat i discreció durant l'audiència del Comitè Gray; en l'audiència de confirmació al Senat, Hill afirma que la comunitat científica s'oposa a Strauss, qui acaba perdent la nominació a secretari de Comerç (i, amb ella, la seva carrera).
Tot i que el 1963 rep el premi Enrico Fermi, un flashback revela que Oppenheimer no va arribar a mencionar Strauss en la seva conversa amb Einstein. Consumit per la culpa d'haver portat les armes atòmiques al món, admet davant d'Einstein que la catàstrofe global que temien —i que havien cregut evitada— ara era, irònicament, inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada