Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Takana Shirai
Guió: Tetsurō Takita, Ryūta Miyake, Toshinari Shinoe
Música: Jun Ichikawa, Naoki-T
Estudi/Producció: Liden Films
Distribució: Cretica Universal (Japó), Netflix (Internacional)
Veus de doblatge: Aju Makita, Maaya Sakamoto, Miyu Irino, Riko Nagase, Ko Shibasaki, Minako Kotobuki, Akira Kamiya, Chafurin, Wataru Takagi
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Emissió/Estrena: 08/10/2021 (Japó), 08/02/2022 (Internacional)
Pressupost: ¥500M (3-3,5M €)
Títol original: 神在月のこども
(Kamiarizuki no kodomo)
- Child of Kamiari Month en anglès
- Kanna y los dioses de octubre a Espanya i Hispanoamèrica
[ Animació, fantàstic, drama ]
1 h. 39 min.
Wikipedia | MyAnimeList (6,51) (10.735)
Sinopsi
IMDb (5,9) (1,7K) | Filmaffinity (5,5) (306):
“Un any després de perdre la seva mare, una nena descobreix que ha de viatjar pel Japó fins a la reunió anual dels déus a la terra sagrada d'Izumo.”
Crítica
Potser perquè la vaig començar i la vaig deixar a mitges, recuperant-la més tard, la recordo amb més nitidesa…
En la majoria de puntuacions en surt bastant mal parada, però a mi m’ha semblat justament al revés. L’animació és prou bona, tot i que, en algun moment, fa figa. Ara bé, la història enganxa el suficient –almenys al meu parer– i fa que tota la resta importi ben poc.
“Per a la Kanna Hayama, una alumna de sisè curs, l'amor per córrer es converteix en una font de tristesa quan perd la seva mare, la Yayoi, amb qui compartia aquesta passió. Tanmateix, la seva actitud canvia després de descobrir per casualitat una veritat sorprenent sobre la Yayoi.Un dia, la Kanna es troba inesperadament amb un missatger diví —que ha adoptat la forma del seu conill preferit, en Shiro— i amb un noi dimoni anomenat Yasha. Tots dos revelen a la noia que la seva mare era una «Idaten»: una descendent dels déus dotada d'una velocitat increïble i encarregada de portar ofrenes d'arreu del Japó al festival anual de Kamiari, a Izumo. Com a filla de la Yayoi i nova posseïdora de l'amulet Idaten, s'espera que la Kanna assumeixi aquesta responsabilitat; altrament, el destí del país patirà conseqüències nefastes l'any vinent.
Motivada per la possibilitat de tornar a veure la seva mare durant l'esdeveniment diví, la Kanna accepta el repte i demana ajuda a en Shiro i en Yasha per a la seva missió. El que ella desconeix és que aquest viatge —una mena de marató— amaga molt més del que sembla a simple vista i posarà a prova no només la seva condició física, sinó també la fermesa del seu cor.”
Resum (amb espòilers)
Kanna Hayama és una nena que viu al districte de Sumida, a Tòquio, amb el seu pare, Norimasa, que ha quedat vidu fa poc. A l’escola, un record de la seva difunta mare, Yayoi, li torna a la memòria: li ensenyava a córrer tan de pressa com ella. Però durant la classe d’educació física, mentre preparen la marató de l’endemà, una cama se li queda rígida i Akiko l’acompanya a la infermeria.
Mentre els seus companys comenten la cursa, Kanna va al recinte dels conills de l’escola per tenir cura d’un conill blanc que ha batejat amb el nom de Shiro. La seva millor amiga, Miki, la va a buscar i li proposa tornar juntes a casa. Abans de separar-se, totes dues passen pel proper santuari d’Ushijima. Kanna torna al seu apartament encara afligida, un any després de la mort de Yayoi. El seu pare arriba amb unes sabatilles noves per a la marató, però són massa petites.
L’endemà, en un dia gris i plujós, Kanna corre amb dificultat cap a la línia d’arribada. De sobte, però, s’atura i deixa que els altres participants la passin. Norimasa intenta consolar-la sota la pluja, però Kanna s’enfada i fuig en direcció al santuari d’Ushijima. Ensopega i cau a terra. Aleshores, el braçalet que havia pertangut a la seva mare s’activa i la fa rodolar pel terra. Kanna el recull i se’l posa al canell.
De sobte, el temps s’alenteix. Davant seu apareix una divinitat amb l’aspecte d’una enorme vaca negra. Llavors arriba un noi dimoni anomenat Yasha, que li demana que li lliuri el braçalet. Però Shiro apareix de sobte i intenta impedir-ho. Kanna queda bocabadada quan descobreix que el conill pot parlar.
Fora del santuari, Shiro li explica que és una missatgera de les divinitats. Durant el mes d’octubre, conegut com a Kannazuki en el calendari lunar —o Kamiarizuki segons la tradició d’Izumo—, els déus de tot el Japó es reuneixen a Izumo-taisha, a la prefectura de Shimane, per celebrar la collita anual. La seva missió consisteix a visitar els santuaris del camí, recollir les ofrenes destinades al banquet i portar-les fins a Izumo abans de les set del vespre. Les ofrenes es guarden dins d’una carbassa màgica.
Shiro convenç Kanna perquè torni al santuari d’Ushijima i s’enfronti a la por que li provoca la divinitat. Kanna ho aconsegueix i recull l’ofrena del déu-vaca, un enorme *mochi*. Així comença el viatge, durant el qual Kanna i Shiro van visitant diferents santuaris i recollint les ofrenes de les seves divinitats.
Lluny de Tòquio, les dues descansen sota un pont que travessa un riu que, curiosament, porta el nom de Kanna. Ella torna a somiar amb la seva mare i, quan es desperta, Yasha apareix de nou i li roba el braçalet i la carbassa. Kanna el persegueix, i Yasha li explica que descendeix d’una antiga nissaga de dimonis famosos per la seva velocitat. Els seus avantpassats van ser desposseïts de la seva condició divina per Ōkuninushi, la divinitat suprema vinculada a Izumo-taisha.
Yasha desafia Kanna a una cursa i la venç fàcilment. Presumeix que ell seria capaç de portar totes les ofrenes a Izumo abans de l’hora prevista, però Shiro li recorda que l’encàrrec ha estat confiat a Kanna.
Els tres continuen el viatge junts i van recollint les ofrenes de les diferents divinitats. Arriben al llac Suwa, a Nagano, on visiten el santuari de Suwa-taisha. Allà coneixen Ryūjin, el poderós déu drac i fill d’Ōkuninushi.
Ryūjin posa Kanna a prova i li demana que arribi saltant fins a un santuari que sembla surar sobre l’aigua. Però el santuari resulta ser una il·lusió i Kanna fracassa la prova. Ryūjin la considera indigna, tot i que li ofereix portar-la sobre seu. Llavors li pregunta per què ha assumit el paper d’Idaten.
Kanna menteix i respon que la seva missió és portar les ofrenes fins a Izumo. Ryūjin s’enfada i l’obliga a dir la veritat. Finalment, Kanna confessa que només vol tornar a veure la seva mare.
Ryūjin comprèn el seu dolor. Ell també va haver de separar-se del seu pare: un contracte el va obligar a governar el llac Suwa i li va impedir tornar-lo a veure. Com Kanna, ja no pot retrobar-se amb la persona que estima. Abans d’acomiadar-se, Ryūjin els lliura la seva ofrena: una immensa onada d’aigua del llac Suwa.
Els tres reprenen el viatge i continuen recollint ofrenes fins a arribar al santuari de Miho, a Matsue, on Kotoshironushi els entrega l’última: un enorme besuc. Després d’acampar prop de la costa, es disposen a afrontar l’últim tram fins a Izumo.
Kanna explica a Yasha que la seva mare va morir d’una malaltia després que ella perdés una marató. Està convençuda que, si hagués estat més ràpida, potser hauria pogut evitar la seva mort, i des d’aleshores viu turmentada per aquest sentiment de culpa.
Aquella nit, Kanna sent la veu de la seva mare i la segueix fins a una platja apartada. Allà es retroba amb Yayoi, aparentment viva. Kanna és feliç de tornar-la a veure, però Shiro i Yasha, alarmats, la segueixen fins a la platja.
Kanna imagina que, si hagués guanyat aquella marató, la seva mare no hauria mort. Però aviat descobreix que tot és un engany: la Yayoi que té al davant és en realitat el seu propi costat fosc, que ha adoptat la forma de la seva mare.
Yasha li diu a la falsa Yayoi que la veritable Yayoi mai no enganyaria la seva filla. La criatura respon deformant la percepció de Kanna amb una aura maligna: Shiro i Yasha passen a semblar-li monstres aterridors. Yasha intenta trencar l’encanteri, però queda ferit. Finalment, ell i Shiro aconsegueixen fer fugir la falsa Yayoi.
Els dos saben que es tracta d’una divinitat impostora i intenten convèncer Kanna de continuar fins a Izumo. Però ella, completament abatuda, decideix abandonar la missió. Es treu el braçalet del canell.
El temps recupera el seu curs normal i Kanna deixa de poder comunicar-se amb Shiro i Yasha. Mentre la pluja torna a caure, els dos es pregunten què passarà ara. Shiro explica a Yasha que el món modern s’ha tornat cada vegada més cruel i que el costat fosc de les persones pot apoderar-se d’elles quan són incapaces de superar els seus sentiments negatius.
De sobte, un tifó es dirigeix cap a la costa de Shimane. Norimasa, desesperat per trobar la seva filla, truca als serveis d’emergència. Kanna, mentrestant, abandona la platja apartada i emprèn el camí de tornada cap al lloc on havien acampat.
Durant el trajecte té una visió del record que havia tingut a l’escola. Recorda que córrer havia estat la seva gran passió, una passió que va perdre després de la mort de Yayoi. La visió continua i li mostra la seva mare parlant amb Yasha després d’una cursa. Yayoi li revela que està esperant una filla.
Kanna veu la seva pròpia infantesa al costat de la mare, fins que arriba la mort prematura de Yayoi després de la marató. Després del funeral, Kanna sent indignació en escoltar la gent parlant de la seva mare i fuig fins al mateix santuari, on plora la seva pèrdua.
Quan la visió acaba, Kanna recupera de sobte la seva passió per córrer. Comprèn aleshores que Yayoi era descendent dels Idaten i que, abans que ella, havia dut a terme aquella mateixa missió anual. Kanna es lliga els cabells amb el braçalet trencat i reprèn la cursa cap a Izumo.
Shiro i Yasha se sorprenen quan la veuen arribar fins a ells. En plena tempesta, Kanna corre entre la gent que s’ha refugiat a la costa d’Izumo. Està convençuda que encara pot parlar amb Shiro i Yasha, tot i que ja no els pot sentir des que es va treure el braçalet.
Corre fins a la platja, on hauria d’aparèixer el camí cap al món de les divinitats, però s’adona que ha arribat massa tard. Malgrat tot, no es rendeix. Recorda que encara pot arribar fins a Izumo-taisha.
La carretera està bloquejada per un cotxe arrossegat pel tifó, de manera que Kanna pren una drecera i arriba finalment al santuari. Davant seu apareix una escala resplendent que condueix al món de les divinitats. Kanna la puja i entra al seu regne.
Però la sala on els déus haurien de celebrar el banquet és buida. Kanna comprèn que ha fracassat i es culpa a si mateixa per no haver estat prou ràpida. Aleshores, però, el braçalet torna a activar-se i Ōkuninushi apareix davant seu.
Les ofrenes que Kanna, Shiro i Yasha han recollit són extretes de la carbassa màgica i disposades davant dels déus perquè puguin celebrar el banquet. Ōkuninushi dona les gràcies als tres per haver complert la missió encomanada als Idaten i els acompanya fins a l’entrada del seu santuari.
Shiro demana a Ōkuninushi que recompensi Kanna permetent-li retrobar-se amb Yayoi mitjançant el *musubi*. Però Ōkuninushi s’hi nega. El *musubi* pot unir les persones i els destins, però no pot tornar la vida als morts. El temps ha de continuar avançant, fins i tot després d’una pèrdua.
Ōkuninushi torna al seu món i Kanna, juntament amb Shiro i Yasha, torna a Tòquio.
Arriba la primavera. Kanna, que finalment ha començat a acceptar la mort de la seva mare i a mirar endavant, surt de casa i corre pel passeig que voreja el riu. Torna a entrenar-se, preparada per afrontar tot allò que el futur li pugui portar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada