92,0 Kg

Pes:  92,0 Kg
+/-0,0 Kg

[ Gràfica a Google Drive. ]

Murieron por encima de sus posibilidades (2014)

[1428]

(cinema espanyol) [90]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Isaki Lacuesta
Guió: Isaki Lacuesta
Música: Judit Farrés, Albert Pla
Producció: La Panda de Morosos, Alicorn Films, La Termita Films, Sentido Films, Versus Entertainment
Distribució: Versus Entertainment
Actors: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, Jose Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, José María Pou, José Sacristán, Emma Suárez, Luis Tosar, Ivan Telefunken, Jordi Vilches, Julián Villagrán
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 2.39:1; color: color
Estrena: 25/09/2014 (Zinemaldia, Donostia), 24/04/2015 (Espanya)
Pressupost: 1,2M €; recaptació: 63.206 $
Títol original: Murieron por encima de sus posibilidades

• Dying Beyond Their Means  en anglès

[ Comèdia negra ]
1 h. 38 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (5,0) (509)   |   Filmaffinity (4,6) (2.816):
“Sàtira delirant sobre cinc persones que viuen en un centre psiquiàtric. Mentre hi són internades, ideen un pla per salvar l'economia mundial i, alhora, castigar els responsables. El primer pas consisteix a sortir de la institució i arribar al iot del president del banc.”

Crítica

No recordo com carai he arribat a veure aquesta pel·lícula; suposo que algun clip a TikTok…

“Cinc ciutadans d'un país sospitosament semblant al nostre, veuen destrossades les vides per la crisi econòmica. Sense res perquè perdre, elaboren un embogit pla per salvar l'economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.”

Resum (amb espòilers)

Murieron por encima de sus posibilidades és una comèdia negra i una sàtira social d’Isaki Lacuesta sobre els efectes de la crisi econòmica a l’Espanya dels anys de la recessió. Els protagonistes són cinc homes corrents que, per diferents circumstàncies, veuen com la crisi destrueix les seves vides i els empeny fins a situacions extremes. Després d’haver comès diversos actes violents, acaben internats en un psiquiàtric, on coincideixen i descobreixen que comparteixen una mateixa sensació de frustració i impotència davant d’un sistema econòmic que consideren responsable de la seva desgràcia.

Un d’ells, Miguel, antic empresari, adopta dins del psiquiàtric una mena de paper de líder i predicador. Els cinc comencen a donar forma a una idea cada vegada més absurda: prendre’s la justícia pel seu compte i actuar directament contra els responsables de la crisi. El seu pla acaba consistint en escapar-se de la institució i segrestar una figura representativa del poder financer —el president del Banc Central— amb la intenció d’obligar-lo a canviar les regles del joc i retornar la riquesa a la població.

A partir d’aquí, la pel·lícula adopta una estructura de farsa cada vegada més desmesurada, en què la violència, l’absurd i l’humor negre serveixen per caricaturitzar la crisi, el poder econòmic i les desigualtats socials. Lacuesta converteix la desesperació dels protagonistes en una mena de venjança col·lectiva contra el sistema, amb situacions deliberadament exagerades i un repartiment coral molt ampli, que inclou Raúl Arévalo, Albert Pla, Imanol Arias, José Coronado, Eduard Fernández, Sergi López, Carmen Machi, Bárbara Lennie, Emma Suárez, Luis Tosar i José Sacristán, entre molts altres.

La pel·lícula va ser concebuda explícitament com una comèdia negra d’aire esperpèntic, més interessada a deformar la realitat que a oferir un retrat realista de la crisi. El mateix Lacuesta explicava que inicialment havia imaginat un drama titulat Austeridad, però que finalment va considerar que l’esperpent era una manera més adequada d’abordar la situació espanyola del moment.

En definitiva, cinc persones arruïnades i desorientades per la crisi passen de ser víctimes del sistema a convertir-se en una improbable banda de venjadors, disposats a segrestar els representants del poder financer per intentar solucionar, a la seva manera, la crisi econòmica d’Espanya i del món. El resultat és una sàtira política i social deliberadament grotesca, violenta i absurda.

Jaadugar: Una bruja en Mongolia - 2 (2023) (ed. 2026) (Tenmaku no Jādūgaru)

[615]

Valoració

Fitxa tècnica

Guió, dibuix i tinta: Tomato Soup

Traducció al castellà: Nuria Cimas Pita

Títol original: 天幕のジャードゥーガル (Tenmaku no Jādūgaru)

[ Manga josei, drama, històric ] (ed. 2026)
Panini Manga (28/05/2026 a Espanya)
Akita Shoten (Souffle - Mystery Bonita) (16/02/2023 al Japó)

7 capítols (8-14) - 176 pàg. b/n + sobrecobertes vernissades brillant
Format: 170 x 240 mm (128 x 182 mm ed. japonesa)
(gruix 13 mm)
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,85) (578)

Sinopsi

Whakoom:
“Després de la mort de Genguis Khan, les rivalitats entre els seus fills i les seves famílies posen en tensió l’Imperi Mongol. La Fàtima, al servei de la Sorkhokhtani, és enviada com a espia al palau del Chagatai, però és descoberta i acaba davant de la Töregene, esposa de l’Ögodei. Totes dues comparteixen el ressentiment envers l’Imperi i estableixen una inesperada aliança. La Fàtima comença així a implicar-se en les intrigues polítiques de la família imperial.”

Crítica

Havent ja vist algun capítol de l’anime, el manga es queda curt, perquè l’anime és bestial, però val la pena llegir la història original…

Al Japó ja van pel volum sisè i l’autora, Tomato Soup, acostuma a publicar un volum per any. Aquí a Espanya, Panini Manga s’ha afanyat per posar-se al dia i ja van pel volum quatre en menys d’un any; el volum cinquè està previst que surti el 26/11/2026.

També se la pot trobar sota els títols Tenmaku no Jaadugar o Tenmaku no Jadoogar.

La traducció literal del títol en castellà i anglès s’aproximen, Jaadugar: Una bruixa a Mongòlia (Jaadugar: Una bruja en Mongolia) i La vida d'una bruixa a Mongòlia (A Witch's Life in Mongol), però el significat directament del japonès és lleugerament diferent: La bruixa de la tenda (Tenmaku no Jādūgaru).

El terme jādūgaru no és una paraula japonesa, sinó un préstec d’una paraula persa, i sí que està relacionada directament amb “bruixa”. Per contra, tenmaku vol dir tenda, tendal, pavelló o tenda de campanya; en el context mongol, fa referència a la tenda/yurta.

Trobo més interessant l’adaptació al títol en francès que queda en Jaadugar, la llegenda de Fàtima (Jaadugar, la légende de Fatima) que explica més coses en el títol que no pas les altres traduccions.

Entre totes les traduccions ja ens podem fer una idea de què va el manga: la història d’un personatge històric real, envoltat amb força mitologia i llegenda, la Fàtima o Fatima Khatun (morta el 1246) que va néixer a Tus, a Pèrsia, i era d’origen persa i musulmà xiïta. Capturada durant les conquestes mongoles, va arribar a la capital imperial, Karakorum, on acabà convertint-se en una persona de confiança de la Töregene Khatun, regent de l’Imperi Mongol. Va arribar a ser una de les seves principals assessores i a exercir un poder polític excepcional per a una dona del segle XIII. Quan la Töregene va perdre el poder, la Fàtima va ser acusada de bruixeria i executada el 1246.

“Després de la mort de Genguis Khan, l’Imperi Mongol queda immers en un delicat equilibri de poder entre els seus hereus. La Fàtima, al servei de la Sorkhokhtani, és enviada com a espia al palau del Chagatai. La missió fracassa i acaba davant de la Töregene, esposa de l’Ögodei i una dona marcada també per les conquestes mongoles. Entre totes dues neix una inesperada complicitat basada en el seu ressentiment envers l’Imperi. Mentrestant, les rivalitats entre les diferents branques de la família imperial amenacen de transformar-se en una lluita pel poder. La Fàtima comença així a convertir-se en una peça activa en les intrigues polítiques de l’Imperi Mongol.”

Col·lecció

• Jaadugar: Una bruja en Mongolia - 1 (2022) (ed. 2026)
  
  (Tenmaku no Jādūgaru)
• Jaadugar: Una bruja en Mongolia - 2 (2023) (ed. 2026)
  
  (Tenmaku no Jādūgaru)
• Jaadugar: Una bruja en Mongolia - 3 (2023) (ed. 2026)
  
  (Tenmaku no Jādūgaru)
• Jaadugar: Una bruja en Mongolia - 4 (2024) (ed. 2026)
  
  (Tenmaku no Jādūgaru)

Resum (amb espòilers)

El segon volum fa un salt temporal de diversos anys. La Fàtima (Sitara) continua al servei de la Sorkhokhtani, esposa del Tolui, i manté viu el seu desig de venjar-se de l’Imperi Mongol. Però la seva situació canvia arran de la mort de Genguis Khan: contra el que establia la tradició successòria, el gran imperi passa a mans de l'Ögodei, el tercer fill, mentre el Tolui, el menor, conserva una força militar molt superior. Aquesta situació crea un delicat desequilibri de poder entre les diferents branques de la família imperial.

La Sorkhokhtani, conscient d’aquest conflicte latent, decideix aprofitar els coneixements i la capacitat d’observació de la Fàtima i l’envia com a espia al palau del Chagatai, el segon fill de Genguis Khan. La missió, però, no surt com estava previst: la Fàtima és descoberta després d’un incident relacionat amb una pedra bezoar, un objecte al qual la Töregene, una de les esposes de l’Ögodei, dona una gran importància.

Això porta la Fàtima davant de la Töregene, una dona que també ha patit directament l’expansió mongola i que guarda un profund ressentiment envers l’Imperi. El volum dedica una part important a explicar el seu passat i les circumstàncies que la van convertir en esposa de l’Ögodei. La trobada entre totes dues és especialment significativa perquè la Fàtima descobreix que no és l’única persona dins de l’entorn imperial que desitja venjança.

Paral·lelament, el manga mostra les tensions entre les diverses esposes i branques de la família de Genguis Khan, especialment la preocupació per l’excessiu poder del Tolui i les maniobres polítiques dins dels harems. La Fàtima passa així de ser una esclava que intenta sobreviure a convertir-se en una peça activa en la lluita pel poder dins de l’Imperi Mongol. El volum culmina amb l’inici de la relació entre la Fàtima i la Töregene, dues dones unides pel ressentiment envers l’imperi, que comencen a veure en l’altra una possible aliada.