Murieron por encima de sus posibilidades (2014)

[1428]

(cinema espanyol) [90]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Isaki Lacuesta
Guió: Isaki Lacuesta
Música: Judit Farrés, Albert Pla
Producció: La Panda de Morosos, Alicorn Films, La Termita Films, Sentido Films, Versus Entertainment
Distribució: Versus Entertainment
Actors: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, Jose Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, José María Pou, José Sacristán, Emma Suárez, Luis Tosar, Ivan Telefunken, Jordi Vilches, Julián Villagrán
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 2.39:1; color: color
Estrena: 25/09/2014 (Zinemaldia, Donostia), 24/04/2015 (Espanya)
Pressupost: 1,2M €; recaptació: 63.206 $
Títol original: Murieron por encima de sus posibilidades

• Dying Beyond Their Means  en anglès

[ Comèdia negra ]
1 h. 38 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (5,0) (509)   |   Filmaffinity (4,6) (2.816):
“Sàtira delirant sobre cinc persones que viuen en un centre psiquiàtric. Mentre hi són internades, ideen un pla per salvar l'economia mundial i, alhora, castigar els responsables. El primer pas consisteix a sortir de la institució i arribar al iot del president del banc.”

Crítica

No recordo com carai he arribat a veure aquesta pel·lícula; suposo que algun clip a TikTok…

“Cinc ciutadans d'un país sospitosament semblant al nostre, veuen destrossades les vides per la crisi econòmica. Sense res perquè perdre, elaboren un embogit pla per salvar l'economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.”

Resum (amb espòilers)

Murieron por encima de sus posibilidades és una comèdia negra i una sàtira social d’Isaki Lacuesta sobre els efectes de la crisi econòmica a l’Espanya dels anys de la recessió. Els protagonistes són cinc homes corrents que, per diferents circumstàncies, veuen com la crisi destrueix les seves vides i els empeny fins a situacions extremes. Després d’haver comès diversos actes violents, acaben internats en un psiquiàtric, on coincideixen i descobreixen que comparteixen una mateixa sensació de frustració i impotència davant d’un sistema econòmic que consideren responsable de la seva desgràcia.

Un d’ells, Miguel, antic empresari, adopta dins del psiquiàtric una mena de paper de líder i predicador. Els cinc comencen a donar forma a una idea cada vegada més absurda: prendre’s la justícia pel seu compte i actuar directament contra els responsables de la crisi. El seu pla acaba consistint en escapar-se de la institució i segrestar una figura representativa del poder financer —el president del Banc Central— amb la intenció d’obligar-lo a canviar les regles del joc i retornar la riquesa a la població.

A partir d’aquí, la pel·lícula adopta una estructura de farsa cada vegada més desmesurada, en què la violència, l’absurd i l’humor negre serveixen per caricaturitzar la crisi, el poder econòmic i les desigualtats socials. Lacuesta converteix la desesperació dels protagonistes en una mena de venjança col·lectiva contra el sistema, amb situacions deliberadament exagerades i un repartiment coral molt ampli, que inclou Raúl Arévalo, Albert Pla, Imanol Arias, José Coronado, Eduard Fernández, Sergi López, Carmen Machi, Bárbara Lennie, Emma Suárez, Luis Tosar i José Sacristán, entre molts altres.

La pel·lícula va ser concebuda explícitament com una comèdia negra d’aire esperpèntic, més interessada a deformar la realitat que a oferir un retrat realista de la crisi. El mateix Lacuesta explicava que inicialment havia imaginat un drama titulat Austeridad, però que finalment va considerar que l’esperpent era una manera més adequada d’abordar la situació espanyola del moment.

En definitiva, cinc persones arruïnades i desorientades per la crisi passen de ser víctimes del sistema a convertir-se en una improbable banda de venjadors, disposats a segrestar els representants del poder financer per intentar solucionar, a la seva manera, la crisi econòmica d’Espanya i del món. El resultat és una sàtira política i social deliberadament grotesca, violenta i absurda.