Murieron por encima de sus posibilidades (2014)

[1428]

(cinema espanyol) [90]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Isaki Lacuesta
Guió: Isaki Lacuesta
Música: Judit Farrés, Albert Pla
Producció: La Panda de Morosos, Alicorn Films, La Termita Films, Sentido Films, Versus Entertainment
Distribució: Versus Entertainment
Actors: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, Jose Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, José María Pou, José Sacristán, Emma Suárez, Luis Tosar, Ivan Telefunken, Jordi Vilches, Julián Villagrán
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 2.39:1; color: color
Estrena: 25/09/2014 (Zinemaldia, Donostia), 24/04/2015 (Espanya)
Pressupost: 1,2M €; recaptació: 63.206 $
Títol original: Murieron por encima de sus posibilidades

• Dying Beyond Their Means  en anglès

[ Comèdia negra ]
1 h. 38 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (5,0) (509)   |   Filmaffinity (4,6) (2.816):
“Sàtira delirant sobre cinc persones que viuen en un centre psiquiàtric. Mentre hi són internades, ideen un pla per salvar l'economia mundial i, alhora, castigar els responsables. El primer pas consisteix a sortir de la institució i arribar al iot del president del banc.”

Crítica

No recordo com carai he arribat a veure aquesta pel·lícula; suposo que algun clip a TikTok…

“Cinc ciutadans d'un país sospitosament semblant al nostre, veuen destrossades les vides per la crisi econòmica. Sense res perquè perdre, elaboren un embogit pla per salvar l'economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.”

Resum (amb espòilers)

Murieron por encima de sus posibilidades és una comèdia negra i una sàtira social d’Isaki Lacuesta sobre els efectes de la crisi econòmica a l’Espanya dels anys de la recessió. Els protagonistes són cinc homes corrents que, per diferents circumstàncies, veuen com la crisi destrueix les seves vides i els empeny fins a situacions extremes. Després d’haver comès diversos actes violents, acaben internats en un psiquiàtric, on coincideixen i descobreixen que comparteixen una mateixa sensació de frustració i impotència davant d’un sistema econòmic que consideren responsable de la seva desgràcia.

Un d’ells, Miguel, antic empresari, adopta dins del psiquiàtric una mena de paper de líder i predicador. Els cinc comencen a donar forma a una idea cada vegada més absurda: prendre’s la justícia pel seu compte i actuar directament contra els responsables de la crisi. El seu pla acaba consistint en escapar-se de la institució i segrestar una figura representativa del poder financer —el president del Banc Central— amb la intenció d’obligar-lo a canviar les regles del joc i retornar la riquesa a la població.

A partir d’aquí, la pel·lícula adopta una estructura de farsa cada vegada més desmesurada, en què la violència, l’absurd i l’humor negre serveixen per caricaturitzar la crisi, el poder econòmic i les desigualtats socials. Lacuesta converteix la desesperació dels protagonistes en una mena de venjança col·lectiva contra el sistema, amb situacions deliberadament exagerades i un repartiment coral molt ampli, que inclou Raúl Arévalo, Albert Pla, Imanol Arias, José Coronado, Eduard Fernández, Sergi López, Carmen Machi, Bárbara Lennie, Emma Suárez, Luis Tosar i José Sacristán, entre molts altres.

La pel·lícula va ser concebuda explícitament com una comèdia negra d’aire esperpèntic, més interessada a deformar la realitat que a oferir un retrat realista de la crisi. El mateix Lacuesta explicava que inicialment havia imaginat un drama titulat Austeridad, però que finalment va considerar que l’esperpent era una manera més adequada d’abordar la situació espanyola del moment.

En definitiva, cinc persones arruïnades i desorientades per la crisi passen de ser víctimes del sistema a convertir-se en una improbable banda de venjadors, disposats a segrestar els representants del poder financer per intentar solucionar, a la seva manera, la crisi econòmica d’Espanya i del món. El resultat és una sàtira política i social deliberadament grotesca, violenta i absurda.

Sirāt (2025)

[1403]

(cinema espanyol) [87]

Valoració

Fitxa tècnica

• • 78è Festival de Cannes  (24/05/2025):

•    -  Premi del Jurat: Sirāt   (ex aequo Sound of Falling)

Direcció: Óliver Laxe
Guió: Santiago Fillol, Óliver Laxe
Música: Kangding Ray
Producció: Los Desertores Films AIE (ES), Telefónica Audiovisual Digital (ES), Filmes Da Ermida (ES), El Deseo (ES), Uri Films (ES), 4A4 Productions (FR)
Distribució: BTeam Pictures (Espanya), Pyramide Films (França), The Match Factory (resta del món)
Actors: Sergi López, Bruno Núñez Arjona, Richard Bellamy, Stefania Gadda
País: 🇪🇸 Espanya, 🇫🇷 França; idioma: castellà, francès, anglès, àrab
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 15/05/2025 (Cannes), 06/06/2025 (Espanya), 10/09/2025 (França)
Pressupost: 6,5M €; recaptació: 9,7M $
Títol original: Sirāt

• Sirat  en alguns països
• Sirāt: Trance en el Desierto  a Hispanoamèrica

[ Drama, aventura, intriga, thriller ]
1 h. 54 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (17K)   |   Filmaffinity (6,2) (22K):
“Un pare, acompanyat del seu fill, va a buscar la seva filla desapareguda al nord d’Àfrica.”

Crítica

Amb la sensació de que podria haver estat alguna cosa més i s’ha quedat només amb bones intencions…

“Va anar per llana i en va sortir escaldat”, seria el meu resum de la pel·lícula.

Em sembla que no n’hi havia per a tant… per a tant enrenou. En cap moment hi ha un mínim de credibilitat del que s’està veient. Hi ha un intent, aixó sí, però res més.

Per una banda, se’m fa molt estrany veure el Sergi López parlant en castellà. Òbviament destaca com una ovella negra de l’entorn i de la resta de personatges, encara que només sigui pel seu físic, però la resta, un cop els analitzes bé, tampoc encaixen amb la història que t’estan explicant.

Així que, credibilitat zero i, per tant, gens de predisposició a entrar en el joc que suposa que et vulguin explicar una història. La crítica social i tota la resta ja no tenen opció a entrar en l’equació.

La qüestió principal que és el fet de que no he entès res, el perquè de tot plegat, la deixo de banda.

“Un home i el seu fill arriben a una rave perduda al Marroc. Busquen Mar, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquelles festes sense clarejar. Reparteixen la seva foto una vegada i una altra envoltats de música electrònica i un tipus de llibertat que desconeixen. Coneixen un grup de ravers i decideixen seguir-los a una última festa que se celebrarà al desert, on esperen trobar la jove desapareguda.”

Resum (amb espòilers)

El Luis, juntament amb el seu fill Esteban, viatja a una rave que se celebra als deserts del sud del Marroc a la recerca de la seva filla desapareguda, la Mar. Un subgrup de ravers els explica que després tindrà lloc una altra rave més endins del desert, i que la Mar podria ser-hi. Quan arriba un grup de soldats per aturar la rave i ordenar l’evacuació dels ravers europeus, el subgrup se separa en dues furgonetes, amb el Luis, l’Esteban i el seu gos Pipa seguint el seu exemple en la seva furgoneta compacta. La ràdio informa que ha començat un conflicte armat entre dos països, que aviat s’intensifica en un esdeveniment semblant a la Tercera Guerra Mundial.

Els ravers, formats per la Stef, la Jade, el Tonin, el Bigui i el Josh, intenten dissuadir el Luis i l’Esteban sense èxit. Dirigint-se al sud, a un lloc “prop de Mauritània”, el grup té contratemps i s’apropen. Comparteixen menjar i combustible, creuen un riu junts amb els seus vehicles, cuiden el Pipa fins que es recupera quan emmalalteix després de menjar els excrements contaminats amb LSD dels ravers, i el Tonin fa un número musical mentre improvisa un espectacle de titelles utilitzant el seu monyó de cama. Mentre creuen un port de muntanya, una de les furgonetes queda atrapada en un lloc sense sortida. El grup aconsegueix alliberar el vehicle, però enmig de la celebració, la furgoneta del Luis cau enrere per un penya-segat amb l’Esteban i el Pipa a dins, matant-los a tots dos.

Els membres restants del grup condueixen més endins del desert buscant ajuda, i es troben amb un pastor nòmada que fuig quan se li acosta. Un Luis afligit camina sol cap al desert; és rescatat per la Jade i la Stef. Buscant aixecar l’ànim del grup, la Jade els demana que utilitzin una droga psicoactiva i improvisa una rave al desert amb dos altaveus. Mentre està en trànsit, mor en una explosió després de trepitjar una mina terrestre. Intentant arribar a la Jade, el Tonin trepitja una altra mina i mor.

En adonar-se que es troben al mig d’un camp de mines, els supervivents estan decidits a arribar a una zona rocosa presumiblement lliure de mines a uns 60 metres de distància. Envien una furgoneta buida endavant, intentant assegurar un camí segur; la furgoneta explota després de xocar contra una mina. Repeteixen l’operació amb la segona furgoneta, però la furgoneta es desvia del seu curs quan activa una segona mina i és destruïda després de xocar amb una tercera, sense aconseguir crear el camí que pretenien. Imperturbable, el Luis camina recte i arriba a la zona amb èxit. El Bigui intenta fer el mateix, però mor després de trepitjar una mina. Amb molta vacil·lació, la Stef i el Josh segueixen el seu exemple amb els ulls tancats i arriben al Luis sans i estalvis. Més tard se’ls veu creuant el desert al sostre d’un tren juntament amb altres persones.

Es geschah am hellichten Tag (1958) (El cebo)

[1400]

(cinema espanyol) [86]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ladislao Vajda
Guió: Friedrich Dürrenmatt, Hans Jacoby, Ladislao Vajda
Música: Bruno Canfora
Coproducció: Praesens-Film (Suïssa), CCC-Film (RFA: Alemanya de l’Oest), Chamartín Producciones (Espanya)
Distribució: Deutsche Film Hansa
Actors: Heinz Rühmann, Siegfried Lowitz, Michel Simon, Gert Fröbe
País: 🇨🇭 Suïssa, 🇩🇪 RFA: Alemanya de l’Oest, 🇪🇸 Espanya; idioma: alemany
Relació d’aspecte: 1.37:1 (Academy Ratio); color: b/n
Estrena: 09/06/1958 (RFA: Alemanya de l’Oest), 04/07/1958 (Berlinale), 11/07/1958 (Suïssa), 12/02/1959 (Espanya)
Títol original: Es geschah am hellichten Tag

• El cebo  a Espanya
• It Happened in Broad Daylight  en anglès

[ Intriga, drama, policia, crim, thriller ]
1 h. 39 min. (vers. intern.); 1 h. 29 min. (vers. esp.)
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,8) (6,1K)   |   Filmaffinity (7,7) (7,9K):
“Dubtant sobre la culpabilitat del sospitós evident en l’assassinat d’una nena de vuit anys, un detectiu de policia decideix investigar el cas pel seu compte.”

Crítica

Una bona pel·lícula policíaca alemanya amb unes ganes terribles d’etiquetar-la d’espanyola… perquè el director és hongarès nacionalitzat espanyol…

Hi ha qui s’enquista en etiquetar-la de pel·lícula espanyola perquè el seu director, el Ladislao Vajda (1906-1965), era hongarès nacionalitzat espanyol el 1954 poc abans de rodar els seus grans èxits com Marcelino, pan y vino (1955) o Mi tío Jacinto (1956).

Abans de continuar, avisar que el gruix de la informació l’he obtenit mitjançant preguntes a Gemini i, com ja me n’ha fet alguna de ben grossa, adverteixo que no té certesa absoluta.

He de confessar que he vist la versió “íntegra” que en diuen, amb el metratge original d’1 hora, 39 minuts. Tenint en compte que en la versió espanyola és de deu minuts menys (87-90 minuts), escurçada no tant per censura política o moral, sinó per una qüestió de ritme comercial de l’època, moltes escenes les he vist en alemany i sense subtitular. Resultat: no m’he enterat de res del que deien…

La majoria de talls eren escenes de transició (moments en què els personatges conduïen pels Alps o caminaven pel bosc sense diàlegs clau), diàlegs prolixs (converses secundàries que els distribuïdors espanyols van considerar que alentien la trama policial), i també per diferències culturals (alguns detalls del funcionament de la policia suïssa o la vida quotidiana que es van considerar poc rellevants per al públic d’aquí).

La coproducció és a tres bandes per part de Suïssa, la República Federal d’Alemanya (RFA: Alemanya de l’Oest) i Espanya. Però el rodatge va ser íntegrament en alemany amb actors molt coneguts de l’època alemanys també, excepte una actriu espanyola, la María Rosa Salgado, que interpreta la mare de la nena que fa d’esquer.

La part Suïssa va aportar aproximadament un 40% del pressupost, l’alemanya 30-35% i l’espanyola 25-30%, el mínim indispensable perquè es pogués exhibir amb el reconeixement de “pel·lícula espanyola”.

No la tinc inclosa a Millors pel·lícules de cinema espanyol de la dècada de 1950 (segons puntuació ≥7,0 a FilmAffinity) perquè en alguns llocs figura Suïssa com la seva nacionalitat…

El títol original en alemany Es geschah am hellichten Tag vol dir, literalment, Va passar a plena llum del dia. Aquí, en canvi, van preferir utilitzar El cebo (L’esquer). Internacionalment utilitzen la traducció literal a l’anglès, It Happened in Broad Daylight.

És interessant que, mentre que a Alemanya i Suïssa es va triar un títol que posava l’accent en el moment del crim (el dia clar, la seguretat trencada), a Espanya es va triar El cebo, posant l’accent en el mètode (la nena com a esquer). El títol espanyol és molt més “cinema negre”, mentre que l’original alemany sembla gairebé el titular d’un diari de successos.

“Una nena apareix assassinada al bosc d’un petit poble suís. Immediatament les sospites recauen sobre el vell venedor ambulant que va trobar el cadàver. Només el comissari Matthäi dubta de la seva culpabilitat, però s’acaba de jubilar i deixa el cas a les mans d’un company. Ja a l’aeroport, a punt d’enlairar-se el seu avió, al Matthäi li venen al cap alguns detalls explicats pels nens de l’escola; decideix llavors ajornar el seu viatge i investigar-ne el cas.”

Resum (amb espòilers)

El Matthäi, un detectiu sènior de la policia de Zuric, està a punt d’assumir un càrrec a l’Orient Mitjà quan arriba una trucada que informa que un venedor ambulant ha trobat el cos d’una nena al bosc. Amb el venedor ambulant inspecciona el lloc i, com que cap dels altres policies es presenta voluntari, diu que ho dirà als pares. Afligida, la mare li demana que juri que trobarà l’assassí.

Va a l’escola de nenes, on una altra nena assenyala un dibuix que la nena morta havia dibuixat. Mostra un home alt amb un abric llarg i negre, un cotxe negre gran, una nena, una criatura amb banyes i uns eriçons negres. Els vilatans pensen que el venedor ambulant va ser l’assassí, igual que el successor del Matthäi que, després d’un llarg i dur interrogatori, aconsegueix una confessió. Aquella nit, el venedor ambulant es penja a la seva cel·la.

La policia considera que el cas està tancat. El Matthäi, però, creu que el venedor ambulant era innocent i que el culpable és un assassí en sèrie que ha assassinat dues nenes més i que podria tornar a atacar. Mentre s’asseu a l’avió, l’home que té al costat menja trufes de xocolata que s’assemblen als eriçons del dibuix. En adonar-se que l’assassí potser s’havia fet amic de la nena amb bombons, abandona el viatge. Quan el seu successor rebutja la seva teoria, el Matthäi decideix resoldre el cas pel seu compte. Un amic psiquiatra suggereix que el dibuix és cert. Un assassí així s’intimida per les dones adultes i es venja assassinant nenes petites. Possiblement no deu tenir fills petits.

Traçant els tres llocs de l’assassinat al mapa, el Matthäi veu que tots eren al costat de la carretera principal de Zuric a Chur. L’animal heràldic de Chur és l’isard amb banyes, que apareix a les matrícules dels vehicles. Lloga una benzinera a la carretera, on pren els números dels cotxes de Chur, rastreja els seus propietaris i, amb diversos pretextos, truca per saber si tenen fills. En veure una nena solitària al poble, es fa amic d’ella i s’assabenta que es diu Annemarie i que la seva mare està sola i soltera. Convida mare i filla a viure a la benzinera i anima la nena a jugar al costat de la carretera.

Conduint de Chur a Zuric amb el seu gran cotxe negre, un home de negocis anomenat Schrott veu l’Annemarie jugant i s’atura a la benzinera, tot i que el seu dipòsit està gairebé ple. El Matthäi descobreix el número de casa seva, on la seva dona diu que els seus dos fills són al món. Uns dies més tard, l’Schrott amaga el seu cotxe al bosc i amb el seu llarg abric negre sedueix l’Annemarie amb un titella de guant. Li diu que ningú ha de saber de la seva trobada.

Quan l’Annemarie torna tard de l’escola un dia, el Matthäi veu taques de xocolata a les seves mans i troba trufes d’eriçó a la butxaca. Ordena a la mare que porti la nena a un lloc segur i, comprant un ninot d’aparador, el vesteix amb la roba de l’Annemarie. Posant el seu esquer al bosc, alerta la policia local i ells vigilen l’assassí.

L’Schrott, que només és el padrastre dels fills de la seva dona, té una discussió amb ella i fuig amb la intenció d’assassinar-la. Pensant que el ninot és una Annemarie morta, crida de terror. Quan el Matthäi s’acosta, l’Schrott l’ataca i el fereix, però és abatut per un tret de la policia.