Bloc personal,

dimarts, 30 de juny del 2009

Juny 2009

Nosaltres acabem de venir d'un viatge al Carib i estem més negres que els collons d'un grill (traducció lliure...). Amb prou feina hem superat el jet-lag i els pares de la criatura se'n van "un cap de setmana" a Holanda... "un cap de setmana" de 5 dies però... ;-)

Aquí algunes de les fotos.

divendres, 19 de juny del 2009

Blanc. Festival de Disseny Gràfic de Catalunya

Em passa el Raül Ramos (Cocolia) una nota de premsa del que està preparant ara mateix en col·laboració amb del David D'Eboli. Que ve a ser una resurrecció de l'Octubre del Disseny que es venia a fer a Vilanova i la Geltrú però amb un nom ben pompós i aires més seriosos si cal... ;-) I com tot allò que em demana el Raül és una ordre per mi, aquí va:

Blanc
Festival de Disseny Gràfic de Catalunya
……………………………………………………………………

Blanc es una idea de dissenyadors gràfics dirigida a dissenyadors gràfics.
2 dies. 2 workshops. 14 conferències.
Un punt de trobada per avaluar la qualitat del nostre disseny a través d’activitats dirigides a professionals
i estudiants, pels qui aportem crèdits de lliure elecció.

Conferències:
ALEX TROCHUT, *S,C,P,F, DVEIN, FOLCHSTUDIO, DOUBLEYOU, EUMOGRÀFIC, INOCUO, MUCHO, VASAVA,
RAÚL GOÑI, SUMMA, GRÀFIQUES ORIENT, KOTOC, MULTITOUCH-BARCELONA

Workshops:
BENDITA GLORIA, BASELAB

¿Quan?
El divendres 13 i dissabte 14 de Novembre del 2009

¿On?
Edifici Neàpolis
Rambla de l’Exposició, 61-69
Vilanova i la Geltrú - Barcelona

Blanc
Festival de Disseny Gràfic de Catalunya
www.blancfestival.com

Material "hardware" (i IV)


Em sembla que amb aquesta entrada finiquitaré el tema del material "hardware" que disposo per portar a terme el meu propòsit. I ara toca doncs, parlar del Calicchio Reflector.

Aquest "trasto" és un petit invent ja discontinuat de la casa de trompetes Calicchio. És una membrana circular que, convenientment acoblada al pabelló de la trompeta, rebota el so emergent cap l'emisor del mateix. La membrana, de fet és un timbal al que se li han incorporat unes petites llengüetes de ferro protegides amb cauxú per no ratllar el lacat de la trompeta. Per un cantó deixa sortir el so natural de la trompeta i per l'altra, el més important, és que retorna el so exactament tal com surt de la campana de la trompeta. Així doncs, per estudiar per exemple, és molt útil perquè es poden apreciar tots els matisos, bons i dolents, de l'emisió del so allà on es produeix i no el rebot del so en qualsevol superfície que el difumina. De fet, és el que molta gent fa servir per estudiar: tocar a 10 cm. de la paret. El so rebota directament i pots corretgir l'emisió del so a voluntat.

Després de molts anys de tenir-lo (i també de no fer-lo servir perquè no tocava), ara volia tenir-ne un pel fliscorn. Vaig posar-me en contacte amb la casa que el va fabricar i em van contestar que ja no el fabricaven. De totes maneres em van comentar també que mai l'havien fabricat per fliscorn. Així doncs, a principis d'aquest any em vaig marcar el propòsit de construir-ne un jo mateix pel fliscorn. Me'n vaig anar a Akústic, la botiga del Xavier Ferrer, un dels ex-teclistes de L'Orquestra Ébano i li vaig demanar una membrana de timbal lleugerament més gran a la que li ensenyava de mostra. I vaig construïr-lo. És clar que aquesta membrana és bastant més prima, en l'extrem, que la de Calicchio i, per tant, era més difícil encabir-hi els rematxes. Estèticament no és tant maca com l'original, però la feina la fa i molt bé.

Material "hardware" (III)


Mai he estat de sordines jo. De fet només les he utilitzat pràcticament pels estudis obligatoris amb sordina. Per això no tinc cap cosa... el justet. I de fet amb només una, de la que re-descobert una cosa que no sabia fins ara, en tindria prou amb el que vull fer.

D'esquerra a dreta:
1.- La sordina primera que vaig tenir ja amb la Swalow. Ara que les he tornat a reunir havia perdut els "encaixadors" de suro... tampoc tinc intenció de fer-la servir, però.
2.- Aquesta sí. Aquesta és la que he re-descobrert: resulta que la part interior es pot treure, però estava tan encaixada que estava convençut que anava soldada i mai li vaig fer la força suficient per provar de treure-la. Així, em pensava que només era una wa-wa per anar tapant i destapant. Però ara, amb aquesta troballa, li he trobat un so nou que mai havia trobat fins ara. (Ja és ben estrany que ningú, amb tants anys, m'hagués dit res al respecte). A més, pel que he vist "pel món", és un Denis Wick marca de respecte i prestigi... o sigui que és molt bona.
3.- Aquesta va ser la tercera que vaig tenir i va ser la substituta de la primera. Té l'opció de treure'n la part inferior i, per tant, són dos sordines en una. També té un suro deseneganxat.
4.- I aquesta wa-wa va ser la segona sordina que vaig tenir. La vaig comprar "perquè-altra-gent-també-la-tenia"... bonic motiu per comprar una cosa. La veritat és que és desproporcionada i no treu cap so especial. I a més, la part inferior no se li aguanta i cau... ;-)

dijous, 18 de juny del 2009

Material "hardware" (II)


Aquest és el recopilatori de boquilles que tinc fins ara.

D'esquerra a dreta:
1.- Boquilla original de la primera trompeta Swallow que vaig tenir. Vincent Bach Corp. 7C
2.- Una boquilla que vaig haver de llimar per poder pujar la trompeta una mica d'afinació. També Vincent Bach Corp 7C.
3.- Una altra Bach 7C per si de cas... devia estar cagat de les mosques... ;-)
4.- Una Bach 1 1/2C FL pel fliscorn.
5.- Una Bach 1 1/2 C per la trompeta. Aquesta nova numeració, la que tinc a dia d'avui, va estar recomenada pel Càndid Rodríguez.
6.- Una altra Bach 7C i en l'envàs original per obrir. Sóc de manies, eh? ;-)
7.- Una Bach 7C FL, l'original del fliscorn Bach.
8.- La MegaTone 1 1/2 C habitual de treball.
9.- La MegaTone 1 1/2 C FL habitual de treball pel fliscorn.
10.- I l'última estrella de la col·lecció, la Benterfa 3 C de fusta de banús (equivalent a la numeració 1 1/2 C de Bach)

Boquilla Benterfa banús 3C


M'acaba d'arribar, ara mateix, la nova boquilla Benterfa en fusta de banús i numeració 3C (equivalent a l'1 1/2C Bach). I la història de com ha arribat no té desperdici:
- Vaig fer la comanda a Cyber Musical Instruments - CMI abans de Nadal i em va arribar la factura amb data 31/12/09. El pagament es va fer a través de PayPal.
- Resulta que de seguida em van avisar que en aquell moment no en tenien en stock (si ho haguessin fet bé, quan no tens en stock no dones possibilitat de vendre una cosa que no tens) però que estaven esperant l'enviament d'Extrem Orient d'una partida que havia d'arribar abans d'acabar el mes de gener.
- Va passar gener, vaig reclamar, i em van dir que arribaven ja... Va passar febrer i el mateix. Va passar març i el mateix.
- Fins que em vaig cansar i els vaig dir que portaven massa temps, havent cobrat un producte, sense servir-lo. Que em retornessin l'import de la meva compra. Em van retornar la totalitat de l'import en el mateix compte PayPal que vaig fer la compra i al moment!!!
- I a mitjans de maig rebo un correu que ja han rebut el material que m'ho enviaran de seguida (???). No entenia res... si he demanat que em retornin els diners, no m'han d'enviar res.
- I a avui mateix ho he rebut... amb data de sortida 28/05/09 (Déu n'hi do!). Sense pagar ni cinc!!! De tant en tant ja està bé que em surtin bé les coses, no?

I a sobre, de regal, m'han fet arribar un protector labial específic per musics amb llavis ("for musicians with lips" tal i com resa el subtítol). Es diu ChopSaver i combina els beneficis de les herbes amb els olis i greixos més refinats (això és el que diu al revés del producte). Bé doncs, què més vull... ;-)

La nova boquilla Benterfa té de diferent respecte el prototip que vaig provar quan encara estava preparant el seu llançament que: primer no porta la signatura Benterfa (bastant lletja per altra part) i després que és desenroscable. Així que trobo que l'han millorat bastant. Ara bé, és lògic per altra banda que, comparat amb la MegaTone de la Bach, em sembli mooolt lleugera... com una pluma... ;-)

No passaré a enumerar els avantatges d'aquesta boquilla perquè justament jo els coneixia amb anterioritat per experiència pròpia (ja vaig explicar una mica aquí i sobretot aquí, els meus "escarceos amorosos" amb el senyor Maurice Benterfa que vaig tenir la sort de conèixer personalment).

Frases, cites i refranys

"Qui no té feina,
el gat pentina."

Mencionat per Joan Barril
al seu programa El Cafè de la República
de Catalunya Ràdio
ahir a 3/4 d'11 de la nit.



(Aquest matí tenia previst rentar el Tuc... i "pentinar-lo" també. Quines coses té la vida, no?)

dimecres, 17 de juny del 2009

Check Off (utilitat organització i GTD)


Magnífica aquesta petita aplicació, Check Off, que té l'avantatge que s'instal·la en la barra de menús i, per la meva quantitat de feina, em va perfecte per la meva organització personal. Convenientment combinada amb un Evernote o similar i l'imprescindible Agenda i iCal m'està anant molt bé.

(Aprés a ThinkWasabi)

dimarts, 16 de juny del 2009

Aturada forçosa

Igual que dic una cosa en dic una altra... ;-)

Igual que he anat relatant els progressos i la feina de fons feta fins ara, en aquest moment haig de comentar que porto pràcticament un mes i mig sense mantindre una regularitat. Ha estat una cadena de coses que m'han portat a aquesta situació...

Primer va ser el fet que va baixar notablement la feina. En conseqüència vaig pensar que seria un bon moment per pintar la casa per fora... total, pel que em demanàvem per fer-ho, em podia permetre dos mesos de la meva feina per fer-ho jo... Així que m'hi vaig posar i, al ser una feina realment cansada físicament, després ja no em quedàvem forces per practicar. A aquest fet li hem d'ajuntar les vacances que hem fet la primera/segona setmanes de juny i ara toca el recuperar-se i posar-se al dia. Espero que abans que acabi la setmana reprenguem la pintura i en 10 dies més com a màxim tornem a la "normalitat".

Tot plegat no és una cosa que em preocupi massa perquè "la llavor està ben sembrada". És qüestió d'esperar, "temps al temps" i deixar que les coses tornin al seu lloc i "donin el seu fruit"... ;-) (m'encanten els tòpics i les frases fetes) :DDD

De vacances... ;-)


Amb aquesta imatge tant suggerent... cal que doni més explicacions d'on hem estat de vacances la primera i segona setmanes de juny?

Bé doncs... per qui tingui pedres als ulls això és el puto Carib com li deia jo des que vam arribar (tot i que realment les platjes del Carib real estan al sud de la República Dominicana, tal i com ens va fer notar el guia quan vam arribar). Concretament Punta Cana. Un paisatge realment idílic... el Carib original. Res d'allò: "és un paisatge com al Carib" o "fa un clima igual que al Carib" o també "té unes platges com el Carib"... I realment és el puto Carib original, i com aquest no hi ha res igual... dono fe!

I si vam sortir un dimarts de matinada, no va ser fins el divendres anterior que sabíem que hi anaven. Vam trobar una oferta de o ho fem ara o no ho fem... ;-) I carai si ho hem fet.

Més detalls?:
- Vam sortir un dimarts de matinada (02/06/09). Teníem un vol a Madrid a les 7:30 del matí... a les 6:00 havíem d'estar facturant. Arribàvem a Madrid a les 8:30 i fins les 15:00 no teníem el vol a Punta Cana. Que sí, que són 8,30 h de vol en la anada i 7,30 h en la tornada, però la tocada de nassos són les hores i hores d'espera a l'aeroport fins la conexió amb el següent vol...
- El vol fins a Punta Cana, com hem comentat, va sortir a les 15:00 i hi vam arribar a les 23:30, però amb el canvi horari eren les 17:30 de la tarda. De dia encara. Després el tediós procés de sempre de recollir les maletes, barallar-te amb els "recull-maletes", arribar a l'autocar i cap l'hotel.
- Allà comença a fosquejar més aviat que aquí. A les 7 de la tarda ja comença la foscor. Així que quan vam arribar ja era de nit. Check-in a la recepció. Maleta amb botones inclós fins l'habitació. I a sopar. Feien coses, però per nosaltres ja eren les 3 de la matinada i el dia havia estat molt llarg.
- Al dia següent a investigar una mica l'hotel. Abans de sortir ja havia vist pel Google Earth on estava l'hotel i, curiosament, quan arribàvem amb l'avió a República Dominicana vam passar per sobre i em va semblar molt igual al vist a Google Earth. Sabia que l'hotel era dels últims de la costa, quan les platges fan un gir. I sabia que l'hotel era prou gran com per estar-s'hi una setmana sense tenir necessitat de sortir-ne: pulsereta al canell i "tiro porque me toca".
- Efectivament era molt gran l'hotel... el que no vam saber fins al tercer dia (el segona d'estar-nos a l'hotel) que realment era el triple de gran del que apareixia al Google Earth (es veu que no està massa actualitzat) i que per moure's dintre, tot i que es podia fer caminant, era preferible un trenet que passava cada cinc minuts per conectar les diferents parts de l'hotel.
- Nosaltres estaven (així ho vaig comptar) a 18 passes de la sorra més fina i blanca que hem vist mai i a 18 passes més de les aigües més netes, cristal·lines que hem vist també. Diria fins i tot que sembla aigua dolça. La sal no té res a veure amb el que estem aquí acostumats. I per l'altre costat estàvem a 10 passes de 2 de les 5 piscines de l'hotel.
- El primer vam caminar per la sorra cap a la zona "sense hotels", una zona que estant començant a construir-ne uns quants més (es veu que encara no n'hi han prous), però després és platja salvatge. En primera línia de mar hi han els cocoters tan típics de tantes postals i més enllà manglar. Una selva increïble sempre humida. La platja plena de cocos. Tal cual.
- El segon dia vam caminar per la sorra també cap la zona hotelera. Calculem que vam fer prop de 10 km d'anada i 10 km de tornada. Tot i que portàvem protecció per la pell i que contínuament entràvem a l'aïgua a refrescar-nos, les cremades van ser considerables. La zona hotelera és tot una voràgine. Vam arribar fins una zona on els nadius de la zona (i els que no ho són també...) tenien botigues ròniques tapades amb plàstics perquè els turistes de tota la zona, com nosaltres, que no sortíem de la zona hotelera, poguéssim comprar records.
- No va ser fins al tercer dia que ens vam aventurar a l'altra part de l'hotel... A la nostra part hi havien 6 edificis de planta baixa, primer pis i segon pis amb habitacions (prop de 600 habitacions en total). Nosaltres estaven en aquest 6è edifici, el més ben situat. El més a prop de la platja i de les piscines. Hi havia també la recepció i el menjador de buffet principal. A part l'hotel comptava amb 3 restaurants de buffet per escollir (tot i que 1 estava tancat). I a part, 8 restaurants temàtics, dels que teníem 2 vales per escollir 2 nits on volíem sopar. I no cal parlar dels més de 12 bars amb barra lliure distibuïts al llarg i ample del complexe hoteler. Allò era Sodoma i Gomorra... :DDD Era un no parar.
- Aquest tercer dia que ens vam aventurar a pujar a la part central i superior del Resort vam "descobrir" les piscines amb barra dins l'aigua. I quan ens vam animar a fer alguna de les múltiples activitats que feien (era un no parar), se'ns van afegir uns americans que va arribar abans l'olor a alcohol de les seves boques que ells en persona... Tal com ho dic.
- Ja quan vam descobrir totes les possibilitats de l'hotel, vam anar combinant platja amb piscines i activitats. Per cert, vam intentar pujar en un kayak però el resultat va ser més aviat decebedor... ;-) I per les nits, després d'inflar-nos de sopar, teníem uns espectacles molt currats i entretinguts cada nit... i cada nit diferent. Un bravo per la gent d'animació que estava currant des de primera del matí fins última hora de la nit. Realment no sé quan descansaven, perquè els vèiem tot el dia amunt i avall sense parar. Igual que els cambrers del restaurant i dels bars que no paraven.
- A la tornada els mateixos maldecaps de l'anada: et recullen a les 15:00 a l'hotel tot i que el vol no surt fins les 19:45... una passada! El vol sí, per mi, entretingut. Tot i que a les 19 h es començava a fer fosc i a la 01:00 tornava a fer-se de dia... A la tornada vam perdre la nit... No vam poder dormir: el famós jet-lag. I després les innombrable hores d'espera a l'aeroport de Barajas. Això sí, va ser d'aquesta manera que vaig veure Bojan Krkic, jugador del Barça: anava amb la selecció sub-21 o sub-19 potser d'Espanya. És una criatura!!! El que més il·lusió em va fer, va ser el dibuix del Marc que ens va fer.

Vam tardar ben bé 3 dies en perdre l'aturdiment de la tornada. I ara... "sant tornem-hi".

Us ho recomano... per qui no hi hagi anat mai.