La millor estrena programada: El Eternauta (30/04/2025) a Netflix dos dies després del gran black-out a la península (28/04/2025)

• 28/04/2025: apagada general de corrent elèctric i comunicacions a la península ibèrica durant 6-12 hores. Black-out in real life.

• 30/04/2025: estrena d’El Eternauta (2025) S01, sèrie de ciència ficció postapocalíptica argentina (HECHO EN ARG) per Netflix amb el Ricardo Darín de protagonista, que comença amb un black-out, basada en un còmic argentí de 1957 amb força crítica sociopolítica, motiu pel qual el guionista va ser un dels “desapareguts” en la dictadura argentina el 1977.

Fitxa tècnica

Creador/direcció: Bruno Stagnaro
Guió: Bruno Stagnaro, Ariel Staltari (còmic: Héctor Germán Oesterheld, Francisco Solano López)
Música: Federico Jusid
Producció: K&S Films, Netflix
Distribució: Netflix
Actors: Ricardo Darín, Carla Peterson, César Troncoso
Emissió: 30/04/2025
Títol original: El Eternauta

[ Ciència ficció, postapocalíptic ]
6 capítols de 40 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,5) (2,5K):
“La història segueix Juan Salvo juntament amb un grup de supervivents mentre lluiten contra una amenaça alienígena que està sota la direcció d'una força invisible després que una horrible nevada es cobri la vida de milions de persones.”

Basada en la novel·la gràfica / còmic de ciència ficció escrita per Héctor Germán Oesterheld i dibuixada per Francisco Solano López publicada a Argentina, però internacionalment reconeguda, en la revista Suplemento semanal Hora Cero entre 1957 i 1959.

El 1969 Oesterheld va crear una nova versió de la història al costat d'Alberto Breccia, potser la més coneguda, i després la seqüela El Eternauta II amb Solano López, ambdues d'un to polític més agressiu que la història original. Oesterheld va ser un dels "desapareguts" pel Procés de Reorganització Nacional després d'aquesta última.

He intentat en diverses ocasions llegir el còmic, però la gràfica del dibuix amb taques de tinta amb un estil tan obsolet i tan mal envellit sempre m’ha fet tirar enrera.

A la sèrie de Netflix, “una nit d'estiu a Buenos Aires, una misteriosa nevada mortal arrasa la major part de la població i deixa milers de persones atrapades. Juan Salvo i els seus amics s'embarquen en una lluita desesperada per la supervivència. Tot canvia quan descobreixen que la tempesta de neu tòxica és només el primer atac d'un exèrcit estranger que envaeix la Terra. L'única manera de mantenir-se viu és unir-se i lluitar. Ningú sobreviurà sol.”

Resum (amb espòilers) de la història relatada al còmic

En la història del còmic, el guionista, l’Oesterheld, en un exercici de metaficció, s’interpel·la a si mateix com un personatge més de la història. La seva participació consisteix a escoltar el relat de Juan Salvo, l'Eternauta, un home que es materialitza a casa sense previ avís. Aquest personatge, a més de relatar una sèrie d'esdeveniments, expressa les impressions i l'anàlisi dels successos que van tenir lloc.

La història comença a Vicente López, on hi ha el protagonista amb la seva dona Elena, la seva filla Martita i els seus amics Favalli, Lucas i Polsky. Mentre els homes juguen al truc, escolten a la ràdio una estranya notícia respecte d'una explosió a l'oceà Pacífic, just abans que es talli la llum. Juntament amb aquest fenomen, els habitants de la casa noten un inusual silenci al carrer, i en mirar per la finestra descobreixen que la ciutat està coberta per una mena de neu luminiscent que cau en flocs arrodonits des del cel, a més de cadàvers de transeünts i vehicles xocats. Després d'observar els veïns del davant obrir la finestra per veure què passava i morir al contacte amb la neu, els amics dedueixen que l'estranya nevada és el motiu del silenci. Llevat, llavors, corre a la cambra de la seva filla tement que hi hagués una finestra oberta, però troba que a causa de l'intens fred la casa havia estat tancada en forma hermètica. Tot i això, Polsky, preocupat per la seva dona i fills, abandona la casa desoint les advertències dels seus amics i mor després de fer uns passos al carrer. Favalli, professor de Física de gran erudició i enginy, troba la solució per no morir d'inanició: crear un vestit aïllant que protegeixi el cos del contacte amb els flocs mortífers. Gràcies al vestit, Juan Salvo pot sortir a buscar a les botigues els subministraments per subsistir. A la ferreteria s'afegeix un nou personatge al grup: Pablo, un noi de dotze anys, que s'havia salvat de la nevada gràcies a haver estat tancat al soterrani pel propietari del local.

Els protagonistes descobreixen altres supervivents de la nevada, tot i que la gravíssima situació ha desencadenat l'anarquia i la violència social. Un supervivent anònim assassina Lucas per robar-li el vestit, i aquest fet decideix els protagonistes a escapar de la ciutat com més aviat millor.

Tot i això, no arriben a fer-ho. Aviat descobreixen els primers senyals que indiquen que la nevada seria producte d'una invasió extraterrestre: en sortir a buscar un camió per traslladar-se veuen caure a la distància unes boles de foc que baixen lentament, com si aterressin.

Diversos soldats supervivents comencen a reclutar la gent que troben per fer front a la invasió. Juan Salvo, Favalli i Pablo s'uneixen a l'exèrcit; Elena i Martita romanen a la casa. Al grup s'hi afegeixen: Mosca, un historiador que pren nota de tots els successos perquè la història de la invasió quedi registrada per a la posteritat (les intervencions d'aquest personatge són de caràcter humorístic); i Franco, un obrer torner de gran valentia.

La primera batalla té lloc a l'avinguda General Paz, on els supervivents combaten amb extraterrestres similars a escarabats gegants, anomenats «escarossats». Se'ls captura una arma llançarraigs de gran poder, capaç de destruir tancs o avions d'un sol tret. A l'examinar els cadàvers dels «escascaruts», Favalli troba que tenen uns aparells metàl·lics clavats al clatell i dedueix que es tracta de «teledirectors» amb els quals altres éssers estan dirigint les seves accions. Amb això, el grup reconeix que els «esgarrapats» no són els veritables invasors, sinó gairebé la força de xoc d'una intel·ligència encara desconeguda. Durant aquests combats, la nevada mortal sembla cessar i recomençar de forma intermitent.

A continuació, l'exèrcit captura la pista de River per utilitzar-la com a base d'operacions. Aquí tenen lloc diversos combats; un d'ells, entre la mateixa resistència, ja que cauen sota els efectes d'una arma enemiga que genera al·lucinacions i es veuen entre si com un grup de clofolles. Producte de les al·lucinacions, alguns dels soldats —entre ells Juan Salvo— intenten rescatar els seus éssers estimats d'un perill imaginari, fins que el mateix Joan identifica i destrueix l'artefacte productor d'al·lucinacions. Sobre aquest moment de la història la nevada s'atura, permetent que els supervivents humans puguin prescindir dels vestits aïllants.

A la nit, Juan i Franco abandonen l'estadi per esbrinar més sobre els veritables invasors. Així arriben fins a un lloc a les Barranques de Belgrano, on troben un extraterrestre d'aspecte humanoide amb moltíssims dits. El «Mano», com l'anomenen, és qui controla a distància els «esgarrapats», i els «homes-robot», presoners humans a qui s'ha inserit un teledirector. No obstant això, fins i tot aquest extraterrestre és alhora controlat: prové d'una civilització pacífica i amant de la bellesa, i és obligat a combatre mitjançant una «glàndula del terror» empeltada en ell pels seus amos, que l'enverina quan sent por. Juan Salvo i Franco desencadenen sense voler aquest procés en atacar el Mano, i aquest, moribund, els explica sobre els seus amos, a qui anomena Ells: éssers impiadosos i d'una ambició sense límits, que esclavitzen altres espècies per usar-les com a soldats en el seu pla de conquesta de l'Univers.

Després del retorn a l'estadi, l'activitat dels invasors sembla cessar, cosa que és interpretada pels comandants com un senyal que l'enemic es rendeix i es retira. Tot l'exèrcit abandona l'estadi i marxa cap al centre de la ciutat pel carrer Pampa i l'avinguda Cabildo, en un recorregut forçat en estar totes les interseccions bloquejades per enderrocs d'edificis derrocats. En arribar a la Plaça Itàlia un edifici cau darrere seu, atrapant Favalli. Un nou atac d?al·lucinacions que produeix la il·lusió d?un incendi els talla la retirada, deixant lliure només el carrer Las Heras. Mentre els altres soldats escapen del foc per Las Heras, Juan s'adona de la naturalesa il·lusòria de les flames i es queda enrere juntament amb Franco per rescatar Favalli. Poc després els soldats tornen sobre els seus passos, delmats per un atac amb llançar llamps. El minvat grup és després atacat per «gourbs», enormes bèsties extraterrestres d'aspecte massís, i per un llançar raigs l'operador dels quals no arriba a percebre's. Només Juan, Favalli i Franco aconsegueixen escapar d'aquest atac, baixant a l'estació de subte Plaza Italia, i queden lliures en provocar una derrota intel·lectual al Mano que dirigia l'operació.

En sortir, es dirigeixen al centre de la ciutat per esbrinar tot el possible sobre els invasors, esperant poder comunicar aquesta informació a altres països que estiguessin patint la mateixa amenaça. La caserna general de la invasió se situa a la Plaça del Congrés, el qual resisteix els atacs aeris provinents d'altres països gràcies a la tecnologia extraterrestre, primer enderrocant els avions enemics i després activant un camp de força protector en forma de cúpula. El grup aconsegueix desactivar la cúpula protectora i aturar d'un cop totes les activitats dels invasors, encara que els «Ells» escapen -en forma implícita- a bord d'una nau lluminosa en forma d'esfera, que Favalli relaciona amb les boles de foc que s'havien vist aterrar al començament.

El grup retroba Pau i Mosca, que s'havien salvat d'un atac amb llançar llamps escudant-se darrere d'uns «gourbis» morts. Mentre tots tornen a casa de Joan, allunyant-se de la ciutat, veuen l'estela d'un míssil intercontinental dirigit a l'exbase dels Ells, i segons després Buenos Aires és destruïda per una bomba atòmica.

Els homes reprenen el camí amb la interferència d'alguns «gourbis», que són eliminats per un benefactor desconegut. A l'arribar a la casa, retroben l'Elena i la Martita i descobreixen que qui els havia salvat dels «gourbis» moments enrere és un «Mà» que, fora de la casa, intenta fer contacte amb intencions amistoses. Però recomença la nevada mortal i l'aniquila.

La història no continua de manera anàloga al començament. Els personatges escolten una transmissió de ràdio d'un Comitè Unit d'Emergència de l'Hemisferi Nord que assegura haver aconseguit controlar la nevada mortal i evitar la seva caiguda en determinats llocs, àrees lliures de nevada situades a diversos punts dels països afectats, on convoquen la població. Segons aquesta transmissió, la zona protegida més propera a Buenos Aires es trobaria a Pergamí. El grup es dirigeix ​​en camió cap a aquest punt, però la transmissió radial resulta ser una elaborada trampa dels invasors, destinada a atraure tots els supervivents a llocs específics. En arribar a la suposada zona segura, Favalli, Franco, Mosca i Pablo són capturats i convertits en homes-robot. Juan, Elena i Martita albiren una nau extraterrestre sense vigilància i hi ingressen, però són detectats. En intentar operar la nau per escapar, Joan acciona per error un dispositiu que l'envia a una dimensió paral·lela anomenada Continum 4.

En aquest punt, es tanca l'estructura circular de la història. Juan Salvo, en quedar separat de la seva esposa i de la seva filla, havia començat a buscar-les a través dels infinits Continum, i va ser així com havia aparegut a casa del guionista, a qui li va explicar la seva història presentant-se com «l'Eternauta, el viatger de l'eternitat».

Quan Joan finalitza el seu relat, ell i el guionista s'adonen d'un detall: la història relatada hauria tingut lloc el 1963, però en aquell moment era el 1959 (l'any de la publicació de la historieta). Això implicaria que l'Elena i la Martita encara eren a casa seva, un xalet proper. Juan surt corrent de la casa del guionista per retrobar-se amb la seva família, fusionant-se amb si mateix anys més jove. En arribar a la casa i reunir-se amb Elena i Martita oblida completament tot el que ha passat, però al guionista se li confirma la veracitat de la història al veure arribar Favalli, Lucas i Polsky per jugar al truc igual que cada nit, tal com Joan havia relatat. A l'última pàgina, l'autor es proposa a si mateix publicar allò que Juan Salvo li havia explicat, en l'esperança de prevenir la invasió del 1963, acabant les seves reflexions amb la pregunta «Serà possible?».

Personatges principals

Protagonistes

• Juan Salvo (L'Eternauta): personatge principal. Pare de Martita i marit d'Helena. És propietari d'una petita fàbrica de transformadors, això li va permetre tenir eines útils a les golfes per poder sobreviure les primeres hores de la nevada, també va ser subtinent.

• Helena: esposa de Joan. Mestressa de casa. Es quedarà amb la seva filla mentre Juan Salvo intenta aturar els plans dels Ells. En acabar el tom primer es dirigeix ​​cap a un altre Continuum desconegut fins al moment (veure El Retorn: La Cerca d'Elena. Tom 2, el qual continuaria en el tom 3 encara no publicat).

• Martita: filla de Juan Salvo i Elena. En acabar el tom primer, igual que el seu pare i la seva mare, se submergeix en un viatge cap a un altre Continuun diferent del del seu pare i la seva mare. (veure El Retorn: La Cerca d'Elena tom 1 i 2) A la segona saga, la seva memòria és esborrada i se li assigna, un mà com a padrí, de manera que Favalli i un grup de nois volen persuadir-la per veure en realitat qui és.

• Favalli: professor de física, el millor amic de Joan. És sorprès mentre juga al truc, amb Juan. És el més intel·ligent i preparat de la historieta. Acaba sent capturat pels Mans i convertit en home-robot. Anys després, es torna un ancià comú i juntament amb un grup de nois tracten de sobreviure al perillós planeta terra dominada pels ells.

• Alberto Franco: s'uneix a la resistència quan és sorprès per la nevada mortal. Té 21 anys, és el més heroic de la historieta. Abans de la invasió era fonedor i li agradava llegir novel·les de ciència-ficció. És convertit en home-robot. Juntament amb Favalli els únics que van sobreviure en ser homes robot apareixent a l'última part de la història.

• Heriberto Carlos Nepomuceno Mosca: periodista historiador que s'uneix a la resistència per relatar la història de la batalla contra els Mans. Acaba sent convertit en home-robot.

• Pablo Meno: rescatat per Juan i Favalli de la neu mortal després de ser tancat pel seu "oncle" al soterrani d'una ferreteria. És heroic i alhora té personalitat infantil. Acaba sent convertit en un home-robot.

• Germán: És el mateix Oesterheld. És un guionista que treballava tard, quan Juan Salvo (El Eternauta) apareix sobtadament a la seva cadira l'any 1959 i li relata la seva odissea, donant-li a comprendre també de la futura nevada mortal de l'any 1963. En finalitzar el primer tom Germán descobreix que el xalet realment existia i decideix publicar la història. Al tom segon i tercer Germán serà l'acompanyant de Juan Salvo i etern amic del mateix.

==

Antagonistes

• Els Ells: són els dolents principals de la història, enginyosos i sinistres. Mai no se'n mostra la cara, ja que no tenen forma. Han envaït i controlen el planeta dels Mans i els obliguen a treballar. En néixer han implantat a cada Mà una glàndula artificial del terror, la qual s'activa quan els Mans senten por (per ex. quan fan alguna cosa contra els Ells) i segrega un verí que els mata. Els Ells només pensen dominar tot l'univers amb la seva alta tecnologia.

• Els Mans: algunes mans són benignes, i fins i tot admiren la bellesa i la rebel·lia de la cultura humana. Però viuen extorsionats pels Ells en tenir dins seu la glàndula del terror. així que obeeixen gairebé incondicionalment tota ordre dels Ells. Són l'oficialitat de la invasió. Controlen els homes-robot, els rondinaires i els Gurbos amb els teledirectors. Al llarg de la història es veu morir diversos d'aquests éssers. Al moment final gairebé tots recuperen alguna dignitat i moren cantant una cançó ancestral.

==

Personatges secundaris

• Major: Comandant de la resistència, porta les tropes per resistir la força de l'invasor. Deixant a Juan de comandant, acaba la seva vida després de ser aconseguit pel llançarraigs.

• Lucas Herbert: un dels millors amics de Juan. És sorprès per la nevada mortal quan juga al truc a casa de Juan amb Favalli, Juan i Polsky. És temorós i no té gaire confiança en si mateix. És apunyalat per un home que vol robar-li el seu vestit al principi de la saga, deixant-ho a mercè de la nevada mortal, al qual més tard Joan i Favalli assassinen a trets.

• Polsky: Ancià jubilat que construeix violins, amic de Juan també, és la primera víctima de la nevada mortal després de voler anar a buscar la seva dona Edith i els seus nois/néts o nétes.

• Medardo Sosa: treballava en una fàbrica de productes químics abans de la invasió. Quan aquesta va passar, el cap va armar vestits aïllants per als seus empleats, encara que el seu propi va fallar. Medardo es fa amic de Juan, però mor desintegrat per un "llamp" mentre vigila des del seu lloc l'estadi de River Plate.

• Gurbos: alienígenes controlats pels Mans, igual que els rondinaires i homes-robot amb teledirectors. Són grans bèsties que fan més de quinze metres i són realment poderosos, coberts amb duríssimes closques negres.

• Trencanous: alienígenes controlats pels Mans, igual que els Gurbos i homes-robot amb teledirectors. Mesuren aproximadament 3 metres i són físicament similars als Cascarudos coneguts al nostre planeta.

• Homes-Robot: homes controlats pels Mans per mitjà d'un xip incorporat al sector del darrere dels seus caps. Igual que els rondinaires i gurbes són controlats per mitjà dels teledirectors. En finalitzar el primer tom: Favalli, Franco, Mosca i Pablo són convertits en aquests homes-robots.

==

Altres personatges

• Filòsof Mà: És un mà perdut al Continuum 4. Joan el coneix quan sense desitjar-ho arriba al Continuum 4. Aquest mà intentarà ajudar a Joan a viatjar de continuum en continuum fins a trobar el parador de la seva filla i la seva dona. Mor assassinat per les bèsties del Continuum 4 a El Regreso.

• Cap Amaya: És el cap de la resistència. Es rendeix quan el Major deixa de ser comandant.

• Ramírez: És el veí que viu al davant de la casa Juan Salvo. Mor al costat de la seva dona quan obre la finestra sense saber que la neu era mortal.

• Edith: És l'esposa de Polsky. Mai apareix, només és nomenada quan ell se'n va de la casa de Joan aterrit per la neu.

==

Armes extraterrestres

• Nevada fosforescent: És la primera maquinària de guerra que apareix a tota la història de la invasió. Mata qualsevol ésser viu (éssers humans, animals, bacteris, etc.) per contacte directe. És una de les armes més eficaces de l'invasor.

• Llançarraigs: Aquest aparell llança una descàrrega elèctrica que pot carbonitzar qualsevol màquina de guerra o ser viu, és manejada pels escarabats.

• Aparells productors d'al·lucinacions: Són molt eficaços. Tenen forma esfèrica i semblen núvols quiets a l'atmosfera. Causen imatges que fa que la resistència tinguin por per coses que li causen angoixa.

• Cosmoesferes: Són naus que poden utilitzar llançarraigs i raigs paralitzants. Prement certs botons i palanques es pot viatjar en el temps com El Eternauta.

Klaatu barada nikto

A la pel·lícula de 1951* El dia que la Terra es va aturar (The Day the Earth Stood Still o Ultimátum a la Tierra, com ho van traduir a Espanya), un alienígena amb forma humana arriba a la Terra “en son de pau”, amb la seva nau espacial i el seu robot gegant d'assistent. Com que a la Terra els militars tenen el dit fluix quan posen el dit al gallet d'una arma, acaben ferint l'alienígena i el robot activa el protocol d’hostilitat tot disposant-se a destruir la Terra. Només uns quants coneguts de l'alienígena li fan veure que a la Terra, en efecte, hi ha persones dolentes, però també n’hi de bones i, sobretot, hi ha amor. Això últim és el que convenç l'alienígena de no destruir la Terra. Per això ha de fer arribar al robot la contrasenya perquè avorti la destrucció que no és ni més ni menys que

Klaatu barada nikto.

(*) La pel·lícula té dues versions: l'original de 1951 i el remake de 2008 amb Keanu Reeves amb algunes diferències significatives.)

Avui, dilluns, 28 d’abril de 2025, a les 12:33 hores, el món s’ha aturat.

Ni corrent elèctric, ni cap tipus de comunicacions (ni internet, ni telèfon). Black-out apocalíptic de manual. Per les poques dades que se saben l’apagada ha estat originada a Espanya, afectant de la mateixa manera a Portugal. També ha afectat, encara que només monentàniament, una part de França, Alemània i Païssos Baixos. Els païssos no ibèrics de seguida s’han desentès del problema i s’han proveït adequadament. En les hores posteriors, França pel nord i el Marroc pel sud, han ajudat a restablir el corrent a la península.

Una apagada del corrent elèctric de més de cinc minuts no és pas normal. Ja és estrany quan és localitzat en alguna zona per avaria o manteniment, però en cap cas general. Quan passa de l’hora, comencen les especulacions i les teories conspiranòiques es disparen. Però el que més angoixa provoca és la manca de cap tipus d’informació per no tenir accés a cap tipus de comunicació ja sigui telèfon o internet, excepte la de les veines que criden de balcó a balcó el primer que senten (en el meu cas m’ha servit per saber que “mal de muchos, consuelo de tontos”).

La meva primera preocupació ha estat que, en efecte, alguna cosa no anava bé, però, de seguida, la següent preocupació ha estat “si estic massa hores sense llum se’m farà malbé el que tinc a la nevera i al congelador”. Per sort, en el meu cas, a les 19h el corrent ha estat reestablert, així com l’internet i l’arribada de la primera informació fiable. En tot cas, al cap d’una estona m’he tornat a quedar sense internet i no l’he recuperat fins el dia següent pel matí. Pel que sé, la majoria de gent no ha recuperat el corrent fins dos quarts de dotze de la nit.

El primer que he fet en tornar el corrent ha estat carregar el Nokia amb ràdio integrada, doncs sí es mantenia la informació pels canals tradicionals de ràdio; la qüestió és qui conserva encara aparells de ràdio i qui utilitza encara les piles (òbviament la gent que anava en cotxe aquest punt el tenia cobert). En el moment modern que vivim, potser el corrent elèctric no és el més important sinó l’accés a la informació, així com el poder disposar de recursos com, per exemple, els diners en metàl·lic.


“El libro gordo te enseña, el libro gordo entretiene y yo te digo contento ‘hasta la clase que viene’.”

En què pensen les noietes avui en dia?

Necessito treure’m de sobre el que m’acaba de passar; això ho haig d’explicar aquí, perquè sinó no sembla creïble. A més, anotat aquí, sabré en el futur el dia en què va passar aquesta anècdota.

Dimecres, 23 d’agost de 2023. Una del migdia, en la fase final de l’última onada de calor (esperem) d’aquest estiu: 35 °C.

Jo vinc de comprar del súper amb tres garrafes d’aigua de 8 l., convenientment ben col·locades al carret i la bossa gegant de l’Ikea carregada amb el paquet de paper de vàter, iougurts i pastanagues, penjada de l’espatlla esquerra. Aquesta ha estat la compra d’avui. Estic al carrer de pujada, amarat de suor i a deu metres de la porta de casa.

Baixant, en direcció contrària, una noieta de no més de catorze anys –realment, més aviat dotze o tretze– que va, distretament, buscant alguna cosa pel terra. Pantalons curts i samarreta retallada amb el melic a l’aire. Una noieta ben normal, com qualsevol altra de la seva edat.

Ara bé, la samarreta tan retallada que, per sota, se li entreveuen els petits pits recentment fornejats i acabats de brotar aquesta passada primavera, sense sostenidor, com toca per l’edat i per la calorada. A punt de creuar-nos, just a un metre meu, una petita aturada amb el que sembla el gest d’haver trobat el que buscava, però no, només aixeca el braç dret per rascar-se el clatell. El necessari per deixar completament al descobert el pit dret i part del pit esquerra. Pits petits, ben formats amb aureoles grans.

En aquest punt… què? Què haig de fer, què haig de pensar, què haig de dir… QUÈ?

I la noieta… la nena (dotze o tretze anys), què? En què pensa? És obvi que, d’alguna manera, té més que testejat el retall de la samarreta i les posicions que deixen els pits al descobert i que està tantejant la resposta de la gent del seu voltant. Però… QUÈ?

En què pensen les noietes avui en dia?

“Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist raigs-C brillar a la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir.”

[   Roy Batty (replicant i malfactor) a Rick Deckard (humà i detectiu)
a Blade Runner (1982) (Somien els androides amb ovelles elèctriques?)   ]

Realment he vist moltes coses, molt estranyes i difícils d’explicar (ni cal parlar de justificar-les):

• he vist fornicar analment de manera convulsiva dos homes joves en un replà d’una baixada mentre anava corrents per la muntanya a dos metres del camí;
• he vist, en diverses ocasions diferents, persones diferents, llocs diferents, homes joves en solitari caminar amb la cuca a l’aire, amb o sense samarreta i motxilla a l’esquena, una estampa difícil d’oblidar, entre altres coses, perquè, en un moment o altre, m’hi he hagut de creuar i la meva expressió intentant evitar la mirada devien ser tot un poema;
• i moltes altres coses que, per sort, la meva memòria ha sabut esborrar convenientment…

Les 3 Lleis de la Robòtica

Guaita, tu! Mira què he trobat! D’un llibre editat, en la seva 5a edició, el 1980!

Les 3 Lleis de la Robòtica que ja vaig citar en el seu dia.

Bojeria de manual

Algú vol saber fins quin punt arriba la meva “bojeria”? Doncs aquí un exemple…

Cada dissabte vaig a comprar un pollastre a l’ast amb una ració de patates i quatre croquetes. El preu total de la comanda puja a 14,15 €, que per altra banda són els 4 primers decimals del número pi:

3,1415926535

Aquests són, justament, la quantitat de decimals que tinc memoritzats… ;-)

Roy Batty ha nascut

Avui 8 de gener de 2016 és el dia de fabricació/creació de Roy Batty, el replicant líder dels renegats –model Nexus-6– de Blade Runner (1982), conegut per la “poesia èpico-mítica” del final de la pel·lícula (que segons diferents making-off realitzats al llarg del temps sorgeixen de la improvisació de l’actor Rutger Hauer):

“He vist coses que els humans no us creuríeu. Atacar naus incendiades més enllà d’Orió. He vist rajos C brillant en la foscor a la Porta de Tannhäuser. I tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”

Baby boomers vs. Generació X vs. Millennials

Baby boomers:
èxit = estabilitat i experiència

Generació X:
èxit = jove i ric, “titulitis”…

Millennials (generació Z):
èxit = plaer (gaudir del camí més que de l’objectiu final)

Intel·ligència i quocient intel·lectual… de què carai et serveix!

Tafanejant per aquí i per allà he trobat aquesta infografia de la Rosa Puchalt on es comparen els diferents quocients intel·lectuals de persones conegudes, cosa que m’ha donat per pensar, primer, què té a veure la intel·ligència amb el quocient intel·lectual i, després, què en fas amb un quocient intel·lectual molt alt… I tot en relació als diferents tipus d’intel·ligència.

Si més no és curiós veure persones considerades molt intel·ligents –genis– amb un quocient intel·lectual bastant “normal” i al revés, persones amb un quocient intel·lectual molt alt desenvolupant feines “irrellevants”…

Llum de tarda hivernal

Ja fa dies que el meu cos està notant com els dies s’allarguen per la tarda. Avui mateix ja ha començat a entrar el sol al menjador.

Fa just un any anava marcant a la paret per on començava a entrar el sol en l’últim sospir del dia. La primera marca és del 20/01/14 i la segona és del 23/01/14 a les 17:55. Era el moment exacte de la posta de sol. Era el moment de l’última llum del sol marcada a la paret.

El cicle continua.

Consells per una vida saludable

Coses que he anat aprenent en els últims temps llegint molt, molt, d’aquí i d’allà. Són consells de sentit comú però que també tenen el seu què… entesos segons com, cadascú hi diu la seva. I com m’acabo de treure el títol d’entrenador personal, dietista i nutricionista jo també hi dic la meva.

Aquests serien els passos: primer un i després l’altre. Mica en mica. Poc a poc. Aconseguirem així l’eternitat? No. De fet, “la majoria de nosaltres ja estem morts però encara no ho sabem…” Només són conceptes a tenir en compte per tenir una vida zombie saludable. En qualsevol cas no es tracta de viure la màxima quantitat d’anys, sinó arribar-hi amb una qualitat de vida “òptima”. “Viure de pressa i morir jove”? Tampoc… justament al contrari! Longevitat vs. qualitat de vida.

Pas 1:	Estar actiu físicament.
Pas 2:	Menjar sa.
Pas 3:	Fer exercici. (Activitat cardiovascular)
Pas 4:	Menjar net.
Pas 5:	Treballar la força. (Contruir muscle)
Pas 6:	Menjar menys. (Reduir calories: esculpir)

1. Moure’s per realitzar les tasques diàries habituals. Si no hi hàbit, implementar-lo. La base del moviment dels homínids és el caminar: hauríem de caminar “com aquell que no vol la cosa” un mínim d’una hora al dia.
2. Menjar equilibradament. A unes hores més o menys establertes. Repartir vegetals, fruites, proteïnes, grans i algun lacti adequadament. Passar-se pel forro la interessada piràmide alimentària promoguda per productors de cereals… Menjar greixos no té per què ser dolent: es pot reduir pes menjant els greixos adequats correctament.
3. Activitat cardiovascular bàsica: córrer.
4. Menjar coses no processades i el màxim de naturals possibles. Preparar-se el que et menjaràs… com un ritual. “El teu cos és un temple i com a tal el cuidaràs…” Evitar sucres i reduir al màxim aliments basats en cereals: optar pels integrals i si pot ser canviar els procedents de farines per arròs.
5. Exercicis calistèncis amb el propi pes corporal. Exercicis que involucren diferents grups musculars en comptes dels habitualment coneguts de gimnàs. Flexions, sentadetes, burpees i poca cosa més… No només es treballa la força. Van de la mà la resistència, la coordinació i l’agilitat.
6. Ingerir menys calories que les que es necessiten, però només un pèl per sota… Reduint-les dràsticament hi pot haver una pèrdua considerable de pes, però també de musculatura que tant ha costat construir i amb l’inevitable efecte rebot amb el pas del temps. Igual que un escultor, cal anar treient les capes de més de sobre per mostrar el que hi ha a sota…

* Tant important com la mateixa activitat física és el descans adequat proporcional a l’activitat física desenvolupada.
** Tabac i alcohol (sigui de la graduació que sigui) prohibits! Són verí.
*** Aquests són consells per una vida saludable físicament. Si també volem estar mental i emocionalment saludables hauríem de fer un punt i apart. De moment una base física saludable ajuda a una vida mental saludable… i al revés també.