Klaatu barada nikto

A la pel·lícula de 1951* El dia que la Terra es va aturar (The Day the Earth Stood Still o Ultimátum a la Tierra, com ho van traduir a Espanya), un alienígena amb forma humana arriba a la Terra “en son de pau”, amb la seva nau espacial i el seu robot gegant d'assistent. Com que a la Terra els militars tenen el dit fluix quan posen el dit al gallet d'una arma, acaben ferint l'alienígena i el robot activa el protocol d’hostilitat tot disposant-se a destruir la Terra. Només uns quants coneguts de l'alienígena li fan veure que a la Terra, en efecte, hi ha persones dolentes, però també n’hi de bones i, sobretot, hi ha amor. Això últim és el que convenç l'alienígena de no destruir la Terra. Per això ha de fer arribar al robot la contrasenya perquè avorti la destrucció que no és ni més ni menys que

Klaatu barada nikto.

(*) La pel·lícula té dues versions: l'original de 1951 i el remake de 2008 amb Keanu Reeves amb algunes diferències significatives.)

Avui, dilluns, 28 d’abril de 2025, a les 12:33 hores, el món s’ha aturat.

Ni corrent elèctric, ni cap tipus de comunicacions (ni internet, ni telèfon). Black-out apocalíptic de manual. Per les poques dades que se saben l’apagada ha estat originada a Espanya, afectant de la mateixa manera a Portugal. També ha afectat, encara que només monentàniament, una part de França, Alemània i Païssos Baixos. Els païssos no ibèrics de seguida s’han desentès del problema i s’han proveït adequadament. En les hores posteriors, França pel nord i el Marroc pel sud, han ajudat a restablir el corrent a la península.

Una apagada del corrent elèctric de més de cinc minuts no és pas normal. Ja és estrany quan és localitzat en alguna zona per avaria o manteniment, però en cap cas general. Quan passa de l’hora, comencen les especulacions i les teories conspiranòiques es disparen. Però el que més angoixa provoca és la manca de cap tipus d’informació per no tenir accés a cap tipus de comunicació ja sigui telèfon o internet, excepte la de les veines que criden de balcó a balcó el primer que senten (en el meu cas m’ha servit per saber que “mal de muchos, consuelo de tontos”).

La meva primera preocupació ha estat que, en efecte, alguna cosa no anava bé, però, de seguida, la següent preocupació ha estat “si estic massa hores sense llum se’m farà malbé el que tinc a la nevera i al congelador”. Per sort, en el meu cas, a les 19h el corrent ha estat reestablert, així com l’internet i l’arribada de la primera informació fiable. En tot cas, al cap d’una estona m’he tornat a quedar sense internet i no l’he recuperat fins el dia següent pel matí. Pel que sé, la majoria de gent no ha recuperat el corrent fins dos quarts de dotze de la nit.

El primer que he fet en tornar el corrent ha estat carregar el Nokia amb ràdio integrada, doncs sí es mantenia la informació pels canals tradicionals de ràdio; la qüestió és qui conserva encara aparells de ràdio i qui utilitza encara les piles (òbviament la gent que anava en cotxe aquest punt el tenia cobert). En el moment modern que vivim, potser el corrent elèctric no és el més important sinó l’accés a la informació, així com el poder disposar de recursos com, per exemple, els diners en metàl·lic.


“El libro gordo te enseña, el libro gordo entretiene y yo te digo contento ‘hasta la clase que viene’.”