Valoració
Fitxa tècnica
Hayao Miyazaki (guió, dibuix i color)
Marc Bernabé (traducció al català)
(シュナの旅 - Shuna no Tabi) [ Manga seinen, novel·la gràfica, aventura, fantasia ] (ed. català 2023)
Salamandra Graphic (Penguin Llibres)
6 capítols (+ epíleg + nota del trad. de la v. angl.) - 160 pàgines a color - 162 x 225 mm Wikipedia | MyAnimeList (7,61) (2.918)
Sinopsi
Whakoom:
“El jove hereu Shuna viu en una terra erma i hostil, i passa els dies observant amb desesperació com la seva gent treballa fins a l’esgotament, recollint l’escàs gra que creix als camps. Un dia, un misteriós ancià arriba al poblat després d’un llarg viatge, i, moribund, li parla d’unes llavors daurades amb la capacitat de dotar d’abundància les collites. Si les vol, però, haurà de pagar-ne el preu:les llavors es troben a l’indret on neix lluna i retorna a morir, on la terra anuncia la seva fi, un lloc del qual ningú ha tornat mai per explicar-ho. En Shuna, esperançat davant la idea de posar fi a la fam del seu poble, emprèn un perillós viatge cap a l’oest.”
Crítica
Pensava que seria més aviat una història escrita amb il·lustracions puntuals i m’ha sorprès veure una “novel·la gràfica” prou llarga i elaborada: un calaix de sastre per futures produccions…
Totes les pàgines a color amb impressionants il·lustracions en aquarel·la amb un nivell que m’ha deixat bocabadat. Desconeixia totalment aquesta obra i em pensava que serien il·lustracions puntuals acompanyant algun text.
Havia vist alguna il·lustració puntual i entenia la referència recent o similituds amb la mateixa Nausicaä i l’Asbel a Nausicaä de la Vall del vent (manga: 1982; pel·lícula: 1984) i també amb l’Ashitaka de La princesa Mononoke (1997), però no tenia gaire clar el moment de la realització de l’edició original ni el contingut real.
Font d’inspiració per a produccions posteriors:
- El Shuna, que és el protagonista de la història, quan va damunt la seva montura de yakul, una mena de cabirol gegant, té moltes similituds amb –és, millor dit– l’Ashitaka de La princesa Mononoke (1997),
- però quan es treu el capell té les mateixes faccions de la Nausicaä.
- L’incident amb les germanes esclaves és el de la Therru d’Històries de Terramar (2006).
- El personatge que li demana atansar-se a la vora del foc és el Jiko-bō de La princesa Mononoke (1997).
Basada en la llegenda tibetana El príncep que es va convertir en gos on un jove príncep, davant l’escassetat de gra, roba al Rei Serp uns quants grans de cereal per acabar convertint-se en gos per culpa d’un conjur màgic. L’amor d’una jove aconsegueix salvar-lo i, finalment, el príncep porta l’aliment a la seva nació.
Resum (amb espòilers)
El Shuna és l’hereu d’un petit regnat que comença a passar calamitats per les pobres collites. Quan un vell i moribund foraster arriba al poble, li explica la història d’uns grans daurats que treuen la fam. Un cop mort, el Shuna no tarda massa en decidir-se en sortir a la seva recerca. Surt de nit sense avisar ningú i es dirigeix a l’oest travessant deserts i paisatges desoladors que mostren una antiga i oblidada presència humana.
Una nit es troba una construcció gegantina apedaçada i demana allotjament, però quan veu que el terra és ple d’ossos humans surt corrent cames ajudeu-me. Finalment acampa sol al mig del desert, però quan és ben adormit els guls intenten capturar-lo. Per sort, aconsegueix deslligar-se i dispara un tret contra un dels assaltants, mostrant-se que és un dona. Del mateix tret li amputa la mà i acaben fugint tots.
Continua la travessa i els queviures s’acaben. Després de bastants dies sense menjar aconsegueix caçar algun llangardaix i recollir algun tubercle. Com més a l’oest avança, menys desert hi ha, però només apareixen restes de cases i camps abandonats. Més a l’oest es topa amb un carro fortificat que transporta esclaus i demana indicacions, encara que no li fan cas. Finalment arriba a una ciutat fortificada amb gran presència i activitat humana a través de les portes dels quatre punts cardinals.
En la ciutat troba el gra que cercava, però està desprovist de clofolla i no pot ser germinat. El venedor li diu que ja ningú es dedica als camps; es dediquen a caçar persones i vendre-les. El Shuna menja un tros de pa, però veient que hi han esclaus famolencs de totes les edats, en dona a dues nenes encadenades. El mercader que és a la vora intenta vendre les dues germanes al Shuna a canvi del yakul; ell, però, s’estima més intercanviar el fusell. La germana gran s’hi oposa i és fortament colpejada.
Marxa de la ciutat ben amoinat per l’escena i, quan al capvespre es disposa a fer foc, se li atansa un vell que li dona indicacions d’on trobar aquest gra. L’endemà a primera hora, però, gira cua i torna a la ciutat a alliberar les germanes, però ja les han venut a traficants que es dirigien al sud. Sense pensar-s’ho massa cap allà que es dirigeix, assalta el carro fortificat i allibera els esclaus, però només en baixen les dues germanes i s’escapen tots tres damunt del yakul de la persecució dels rastrejadors.
Dos dies més tard arriben al punt on el vell li ha indicat que hi havien els ésser divins amb el gra. El yakul està ben esgotat i el deixa amb les germanes mentre ell intenta desfer-se dels rastrejadors. Per primer cop coneixem del noi de la noia, Tea, que li diu que quan hagi contactat amb els éssers divins l’esperaran al nord. Quan s’acosten els rastrejadors, el Shuna els para una trampa i les bèsties espantades salten al buit del precipici.
Després d’això apareix una llum gegant al cel amb forma de cara de lluna i finalment s’esvaeix en la llunyania. L’endemà al matí el Shuna comença el descens del precipici de l’abisme fins arribar al fons fosc on només hi queden ossades de dracs antics. Al següent dia, per fi albira el fons on s’hi veu una platja on hi trenquen les onades i un mar desolador al seu davant a l’altra banda del qual hi ha la illa dels éssers divins.
Per la nit dorm arraulit a la platja i es desperta l’endemà quan la marea ha pujat. Nota que l’aigua és càlida i ha deixat bancs de sorra a través dels quals s’hi pot caminar que, quan torna a baixar, faciliten encara més la caminada. Tot és ple d’animals antics que suposadament havien desaparegut. Un cop a la illa se n’adona que mai ningú ha trepitjat aquelles terres tan frondoses i fèrtils.
De lluny adverteix la presència d’una figura gegant humanoïde de color verd, però no s’hi acosta perquè sap que se n’aparten de seguida. Observa com, enmig del prat, cau al terra i es fon amb la pastura. Quan es gira se’n troba un altre de cara, però sembla que no noti la seva presència. Infinitat de gegants verds passen pel seu costat disposats a descansar com el primer.
Finalment arriba a uns camps llaurats amb una estranya construcció vertical al bell mig que no està feta de pedra ni fusta: és un ésser viu. Torna al bosc a passar la nit i a mitja nit, la llum que va veure quan fugia dels rastrejadors es posa damunt la construcció i hi aboca persones vives. Al cap d’una estona, encara de nit, surt aigua fluorescent que rega els camps i a continuació en surten gegants verds escopint llavors daurades sobre els camps. Quan comença a sortir el sol, les plantes ja han brotat i al migdia les flors s’obren. Només ha passat mig dia, però sembla que hagi passat una estació sencera: la seva roba i la seva arma també han envellit ràpidament en qüestió d’hores.
D’amagatotis intenta agafar uns grans de blat, però de seguida els gegants criden la veu d’alarma i li diuen que no els agafi. No fa cas i malgrat sofrir violents espasmes surt corrents atravesant el bosc i el mar.
Al nord, per la Tea ha passat un any i juntament amb la seva germana llauren uns camps ajudades pel yakul. Viuen a la casa d’una vella garrepa en un petit assentament on viuen com poden ajudant-se els als altres. Al vespre sent una fiblada al cor i veu al yakul també ben amoinat, així que el munta i surt a les afores on es troba un desnutrit Shuna amb la mirada buida, sense memòria i sense poder parlar. Quan el Shuna finalment cau adormit, la Tea descobreix les poques espigues de blat que ha pogut agafar dins la seva bosseta.
El Shuna passa pràcticament tot l’hivern dormint, però quan arriba la primavera, la Tea, el porta a un terreny agrest, hi planta un petit hort i apilant pedres construeix un petit refugi pel Shuna. El Shuna planta les llavors, però al vespre les desenterra, encara que finalment les deixa i comencen a brotar.
Arriba el solstici d’estiu i la vella li diu a la Tea que ja ha crescut i que s’ha de casar amb algun jove, doncs necessita mans fortes per continuar treballant la terra. La vella vesteix la Tea de núpcies, però és la Tea qui posa la condició que es casarà amb qui pugui muntar el yakul. Cap jove és capaç de muntar-lo fins que arriba el Shuna acompanyat de la germana de la Tea i el munta sense problemes.
Quan està a punt d’acabar-se l’estiu, uns núvols negres que porten neu i pedra se’ls acosten i entre tots dos protegeixen el petit hort. Passada la tempesta el Shuna aconsegueix recuperar la parla i pronuncia el nom de la Tea. A principis de la tardor, el Shuna recull el blat ben daurat, tot just una braçada i el porta a l’estable on viuen la Tea, la seva germana i el yakul. L’any següent torna a sembrar i ja recull una bona collita. Mentrestant s’ha hagut de defensar dels esclavistes que, com la llum misteriosa, continuen buscant-los. Deixen la meitat de la collita i tornen al seu regne tots quatre: el Shuna, la Tea, la seva germana i el yakul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada