Bloc personal,

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 hayao miyazaki. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 hayao miyazaki. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 d’abril del 2026

Nausicaä de la Vall del Vent - 5 (1991) (ed. català 2026)
(Kaze no Tani no Naushika)

[612]

Valoració


10/04/2026 12,95 € 12,30 €

Fitxa tècnica

Guió, dibuix i tinta:
Hayao Miyazaki
Traducció al català: Marc Bernabé
Títol original:
風の谷のナウシカ
(Kaze no Tani no Naushika)

[ Manga seinen, aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. català 2026)
Planeta Cómic (08/04/2026, en català)
Tokuma Shoten (29/05/1991, en japonès)

158 pàgines* - 183 x 256 mm
(*) interior 149 pàgines b/n (tinta marró) + desplegable amb il·lustracions a color + cobertes b/n + sobrecobertes color
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,83) (19.370)

Sinopsi

Whakoom:
“La guerra anomenada els Set Dies de Foc provocà el col·lapse de les ciutats, la disseminació de substàncies tòxiques, la pèrdua d’un sistema tecnològic molt desenvolupat i de gran complexitat i la conversió de la pràctica totalitat de la superfície terrestre en territoris erms. Però la guerra queda en segon pla degut al desenvolupament d’un nou desastre ecològic i pel perill que representa el redescobert déu guerrer, fruit de la ciència ancestral. Nuvolades es planen sobre el futur del món. Segueix la Nausicaä en el seu intent de posar fi a les absurdes ambicions destructives de la humanitat.”

Crítica

El volum més ecològic de tots; aquest cop més presència de l’emperador primogènit dolkià Namris…

En tots els volums anteriors se’ns ha regalat un desplegable a color. En aquesta ocasió, en una cara, hi ha una il·lustració de la Nausicäa observant el nou món des d’un turó mentre reflexiona (la pausa entre les seves anades i vingudes). I en l’altra cara, una il·lustració de la regeneració i neteja del medi ambient que fan els arbres gegants, a més a més d’un plànol de guerra de les distintes zones en conflicte, exactament igual que en el volum tres.

En l’interior de la contraportada, una vinyeta del monjo dolkià i el Chikuku caminant damunt una nau dolkiana dirigint-se a embarcar una tortuga.

L’any 1991 el Miyazaki, a part d’haver estrenat Nausicaä de la Vall del Vent (1984) (Kaze no Tani no Naushika), també tenia ja estrenades El castell en el cel (1986) (Tenkū no Shiro Rapyuta), El meu veí Totoro (1988) (Tonari no Totoro) i Kiki, l’aprenent de bruixa (1989) (Majo no Takkyūbin) i suposo que va agafar una mica d’aire abans de posar-se amb Porco Rosso (1992) (Kurenai no Buta).

El cinquè volum del manga marca un punt d’inflexió on la guerra d’extinció entre les nacions es barreja amb revelacions biològiques i filosòfiques profundes.

Una cosa que no havia entès en la primera lectura del manga en castellà ni tampoc en aquesta segona en català és que la Nausicaä comença a parlar telepàticament amb el Déu Guerrer que encara s’està gestant que els tolmekians intenten despertar. Donava per fet que eren somnis o ingerències telepàtiques de l’emperador Benjamí. Ha hagut de venir Gemini a explicar-m’ho…


Avís: ja he llegit aquesta obra anteriorment en l’edició de 2001 a sis volums; primer en format físic (edició en castellà gràcies a les còpies que encara estan disponibles a les biblioteques) el setembre 2021 i després en format digital. Ara bé, ho havia fet en castellà que era l’única opció disponible fins ara.

Per primera vegada ha estat traduïda al català i, per primera vegada també, torna a la disposició original de set volums (per contra dels sis volums de l’edició castellana de 2001). En l’edició original japonesa anava distribuïda per capítols, però ara, no hi ha distinció ni separació. Es reprèn l’edició original japonesa a set volums, però sense capítols:
  • 1r volum (1982), capítols 1-8,
  • 2n volum (1983), capítols 9-14,
  • 3r volum (1984), capítols 15-21,
  • 4t volum (1987), capítols 22-27,
  • 5è volum (1991), capítols 28-35,
  • 6è volum (1993), capítols 36-46 i
  • 7è volum (1994), capítols 47-59.

El que veiem ara en la publicació en català, igual que en l’edició original en japonès, correspon al final del quart volum i inici del cinquè de l’edició en castellà de 2001, a només sis volums: Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991) i Nausicaä del Valle del Viento - 5 (1993). Recordatori: la pel·lícula és de 1984.


“Després de que un cataclisme global acabi pràcticament amb tota la civització industrial després dels Set Dies de Foc, petits regnes subsisteixen en un món postapocalíptic cobert per un bosc de fongs tòxics.

Mentre el regne de Tolmekia –amb l’ajut “obligat” dels petits pobles aliats de la Vall del Vent, Pejite, Pagase i altres– declara la guerra a la confederació de Dolk, la princesa Nausicaä intenta comprendre el cicle de la natura i dels insectes gegants, tot cercant una sortida pacífica que eviti l’extinció de la humanitat.”




Resum (amb espòilers)

[ En el volum anterior ens havíem quedat en que cada protagonista de la història pren un camí diferent: per una banda la Nausicaä intentant entendre tot el desgavell; per l’altra la Kushana amb el Kurotowa malferit; el fong mutant avançant amb consciència pròpia; el grup del Yupa, el Mito, l’Asbel i la Kecha; els diferents pobles de Dolk que no combreguen amb la doctrina eclesiàstica demanant asili; i finalment el monjo de Dolk amb l’amplificador telepàtic Chikuku ]



El cop d’estat del Namris i la proposta a la Kushana
En aquest volum, el Namris fa el seu gran moviment. A diferència del seu germà Miralupa (Benjamí?), que estava obsessionat amb la immortalitat i el control mental, el Namris és un home d’acció, vital i amb un sentit de l’humor molt negre, tot i que el seu cos està format en gran part per teixit d’hidra per mantenir-se viu.
L’assassinat del germà: El Namris usurpa el poder aprofitant la debilitat del Miralupa. No té cap mena d’escrúpol a l’hora de liquidar la facció del seu germà per convertir l’Imperi Dolk en una maquinària de guerra totalment pragmàtica.
El casament estratègic: El Namris captura la Kushana i li proposa un matrimoni forçat. El seu pla és brillantment pervers: vol crear un imperi mundial unint la legitimitat de Tolmekia amb la força dels Dolk. La Kushana, tot i ser una guerrera orgullosa, es veu atrapada en una situació humiliant, obligada a vestir-se de núvia mentre el seu món s’ensorra, envoltat per les Hidres de l’emperador.

Les Hidres: L’abominació genètica
En aquest volum descobrim l’horror de les unitats d’elit del Namris. Les Hidres són guerrers artificials creats mitjançant biotecnologia antiga. Són pràcticament impossibles de matar amb armes convencionals; la Nausicaä i els seus aliats queden horroritzats en veure com aquests éssers es regeneren i segueixen lluitant encara que els tallin membres o els disparin. Representen el pecat original de la ciència dels humans: la creació de vida només per a la destrucció.

La Nausicaä i el món del bosc
Mentre la guerra civil Dolk crema les ciutats, la Nausicaä fa un viatge interior i físic molt més profund:
Els Homes del Bosc i la Selm: Després de ser rescatada, la Nausicaä coneix la Selm, una de les poques persones que viuen al cor del Mar de la Corrupció. La Selm (la “germana” espiritual) li ensenya que els Homes del Bosc no lluiten contra els fongs, sinó que han après a acceptar la mort del vell món. Ella li revela la veritat sobre el “Bosc del Destí”: el bosc està netejant el verí de la terra i, quan acabi (d’aquí a milers d’anys), el món serà pur de nou, però els humans actuals (que han estat modificats per respirar aire contaminat) ja no hi podran viure.
Converses amb el Déu Guerrer: La Nausicaä estableix un lligam psíquic amb el cor mineral de l’antic Déu Guerrer (l’esquelet gegant que els tolmekians intenten despertar). En unes seqüències oníriques i aterridores, el monstre comença a despertar i a buscar una figura materna. La Nausicaä s’adona que aquesta criatura, capaç de cremar el món sencer, la considera la seva mare. Ella ha d’acceptar aquesta càrrega per intentar evitar que el Déu Guerrer sigui utilitzat com una simple eina per part del Namris o de Tolmekia.

El sacrifici dels Ohms i el Daikaisho
El volum culmina amb la tragèdia de la floridura mutant. Quan l’experiment biològic del Namris surt malament, la floridura amenaça de devorar-ho tot. Els ohms es sacrifiquen en massa, dirigint-se cap al focus de la infecció per consumir la floridura i morir en el procés, creant un nou bosc sobre les cendres de l’antiga ciutat. La Nausicaä observa aquest sacrifici amb una barreja d’esperança i dolor infinit, entenent que els insectes són molt més nobles que els humans que els combaten.

dijous, 12 de març del 2026

Nausicaä de la Vall del Vent - 4 (1987) (ed. català 2026)
(Kaze no Tani no Naushika)

[607]

Valoració


16/02/2026 12,95 € 12,30 €

Fitxa tècnica

Guió, dibuix i tinta:
Hayao Miyazaki
Traducció al català: Marc Bernabé
Títol original:
風の谷のナウシカ
(Kaze no Tani no Naushika)

[ Manga seinen, aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. català 2026)
Planeta Cómic (11/02/2026, en català)
Tokuma Shoten (31/03/1987, en japonès)

138 pàgines* - 183 x 256 mm
(*) interior 132 pàgines b/n (tinta marró) + desplegable amb il·lustracions a color + cobertes b/n + sobrecobertes color
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,80) (19.083)

Sinopsi

Whakoom:
“Convençuda que s’aproxima un gran cataclisme, la Nausicaä emprèn un viatge cap al sud per descobrir la causa d’aquesta amenaça. En la seva travessia coneix el Chikuku i el Charuka, un monjo de l’imperi Dolk. Mentrestant, la guerra arriba a un punt crític: els dos exèrcits es troben amb un eixam d’insectes gegants i l’única opció que els queda és retirar-se…”

Crítica

El volum de l’aparició del Chikuku –el “traductor” mental–, la posta d’ou de la Kai, el nou fong mutant amb consciència pròpia i les primeres respostes a estímuls del déu guerrer gegant…

En tots els volums anteriors se’ns ha regalat un desplegable a color. En aquesta ocasió, en una cara, hi ha una il·lustració de la Nausicäa somrient dalt d’un ohm en un grup de quatre. I en l’altra cara, una il·lustració de combatents dolkians, a més a més de dos plànols de guerra de les distintes zones en conflicte, exactament igual que en el volum tres.

En l’interior de la contraportada, una il·lustració –potser un esbós d’una vinyeta– amb l’arquebisbe dolkià extenen la mà a la Nausicaä.

El següent volum després d’una pausa de tres anys respecte als tres primers volums (1982, 1983 i 1984) i amb la pel·lícula estrenada (1984). Pel cinquè volum (1991) encara quatre anys més, tardant set anys per escriure i dibuxar dos volums. Els tres últims ja van saber relativament correlatius.


Avís: ja he llegit aquesta obra anteriorment en l’edició de 2001 a sis volums; primer en format físic (edició en castellà gràcies a les còpies que encara estan disponibles a les biblioteques) el setembre 2021 i després en format digital. Ara bé, ho havia fet en castellà que era l’única opció disponible fins ara.

Per primera vegada ha estat traduïda al català i, per primera vegada també, torna a la disposició original de set volums (per contra dels sis volums de l’edició castellana de 2001). En l’edició original japonesa anava distribuïda per capítols, però ara, no hi ha distinció ni separació. Es reprèn l’edició original japonesa a set volums, però sense capítols:
  • 1r volum (1982), capítols 1-8,
  • 2n volum (1983), capítols 9-14,
  • 3r volum (1984), capítols 15-21,
  • 4t volum (1987), capítols 22-27,
  • 5è volum (1991), capítols 28-35,
  • 6è volum (1993), capítols 36-46 i
  • 7è volum (1994), capítols 47-59.

El que veiem ara en la publicació en català, igual que en l’edició original en japonès, correspon al final del tercer volum i inici del quart de l’edició en castellà de 2001, a només sis volums: Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984) i Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991). Recordatori: la pel·lícula és de 1984.


“Després de que un cataclisme global acabi pràcticament amb tota la civització industrial després dels Set Dies de Foc, petits regnes subsisteixen en un món postapocalíptic cobert per un bosc de fongs tòxics.

Mentre el regne de Tolmekia –amb l’ajut “obligat” dels petits pobles aliats de la Vall del Vent, Pejite, Pagase i altres– declara la guerra a la confederació de Dolk, la princesa Nausicaä intenta comprendre el cicle de la natura i dels insectes gegants, tot cercant una sortida pacífica que eviti l’extinció de la humanitat.”


Moëbius o Miyazaki? (via X/Twitter)




Resum (amb espòilers)

[ En el volum anterior ens havíem quedat en que, per una banda, el grup de l’Asbel, el Yupa i la Kecha havien trobat els homes del bosc i, per una altra banda, la Nausicaä acompanyant la Kushana i el Kurotowa havien dut amb èxit una batalla contra els dolkians malgrat la mort del Kai. ]



Per mediació de la Nausicaä, els civils dolkians són alliberats i retornats a les tropes de Dolk, conformada pels marits de les dones alliberades. La Nausicaä entrega els nens que va trobar miraculosament vius en l’asfíxia col·lectiva per salvar-se del gas tòxic a una mare que havia perdut el seu nadó, però que encara portava llet als seus pits per alletar-los. És interrogada per les sospites que aixeca pels soldats dolkians i, en última instància, pel Chiyalka, un monjo dolkià que sap de la profecia de la túnica blava i que compra les arracades que li va donar la Nausicaä a la dona a canvi d’un bon grapat de diners.
Per la seva part, quan les tropes de Tolmekia comencen a embarcar per marxar de la ciutat dolkinana assetjada, la Nausicaä cerca respostes pel seu compte, se separa de la Kushana i el Kurotowa, i es dirigeix cap el sud amb el seu mowë.
El Chiyalka, el monjo dolkià, està a càrrec de l’experimentació amb fongs sota les ordres de l’emperador Benjamí i ja ha començat a notar mutacions espontànies en el fong que s’escapen del seu control.
Mentrestant, el Mito intenta trobar el Yupa i es troba casualment la seva muntura, la Kui, que acaba de pondre un ou, com sabent d’alguna manera que la seva parella, el Kai, ha mort.
El Yupa –amb l’Asbel i la Kecha– continua investigant amb l’ajuda del Serp, el boiximà i home del bosc, l’abast de la gran migració. La Kecha es fa molt amiga de la Seraine, la germana del Serp. Comparteixen experiències de la Nausicaä. Els tres protagonistes es despedeixen i continuen el seu viatge a la superfície.
Mentre el Mito intenta descobrir amb el gun ship on ha desaparegut el mestre Yupa, es creuen amb un grup de naus de Dolk transportant un déu guerrer “adormit” en direcció a Shuwa, la capital de Dolk. Li disparen, però no li fan res tot i que es dona a entendre que sí ha reaccionat. Una nau dolkiana dispara al gun ship i el deixa malmès. Cauen on justament el Yupa, l’Asbel i la Kecha deixen les profunditats del mar petrificat i caminen damunt la sorra.
L’Asbel es fa càrrec de les reparacions del gun ship de la Vall del Vent. Mentrestant, la resta d’integrants es posen al dia amb l’excepció de la Kecha, que se sent desplaçada doncs ella és dolkiana i, segons el seu entendre, ella forma part de l’enemic.
La Kushana i el Kurotowa també es dirigeixen al sud, però en aquest cas per retrobar-se amb les tropes de Tolmekia. Des de la distància, observen com un dels seus tres germans dispara contra un insecte per divertir-se, que no és ni més ni menys que el cap d’insectes de la gran migració. La seva nau és destruïda i, malgrat la distància, gairebé també en són afectats la Kushana i el Kurotowa.
Mentre fugen d’uns insectes, són atacats per altres i, quan finalment decideixen aterrar, veuen tropes de Tolmekia carregant traquil·lament les naus sense saber que seran atropellats per la gran migració. Decideixen aterrar per avisar-los fins que s’adonen que hi ha un altre germà que està prioritzant la seva salvació i no té problemes a disparar els seus propis homes, fins i tot la Kushana, per fugir cames ajudeu-me. És abatut pels insectes en l’aire.
En l’atropellament dels insectes, el Kurotowa és malferit i la Kushana el carrega sobre l’espatlla i intenta salvar-se juntament amb alguns homes, tot i que van caient un a un. Quan sembla que tothom és a punt de morir, la Kushana recorda la seva mare que van voler fer passar per boja i es posa a cantar.
La Nausicaä ha arribat a un oasi on hi ha un santuari i tot un reguitzell d’escultures sagrades de la religió de Dolk abans que fos profanada pels emperadors actuals. Un nen que parla una llengua estranya, el Chikuku, però que tradueix telepàticament diverses llengües fa de connector entre la Nausicaä i l’únic monjo que encara viu en una petita cripta on tots ja s’han automomificat. Connecten telepàticament i carreguen records, proteccions i informació de Shuwa, la capital de Dolk.
Tot parlant, s’acosta la gran migració i comencen a caure insectes ferits. La Nausicaä surt a ajudar. Quan torna a la cripta, el monjo ja és mort. La Nausicaä i el Chikuku surten com poden d’aquell oasi davant la marabunta d’insectes i l’efluvi mortal que els acompanya.
Tot just sortir de l’oasi, es troba amb la nau dolkiana de l’emperador Benjamí que està sent devorada pels insectes que, de cop, comencen a lluitar entre ells. En la nau hi ha el Chiyalka, el monjo encarregat de l’experimentació de fongs en el moment en què estan mutant, expandint-se i mutant dins la nau.
Sense pensar-s’ho, la Nausicä i el Chikuku salten a la nau de l’emperador per ajudar. Aquest sent la seva presència i vol “capturar-la” telepàticament, però continua protegida per l’esperit d’uns quants monjos. Tanmateix la Nausicaä no s’acovarda i li planta cara fent-lo retrocedir.
El fong mutant experimental està devorant la nau des de dintre i la Nausicaä hi entra per destruir-la col·laborant amb el monjo Chiyalka. Destrueixen la nau i la Nausicaä damunt el seu mowë conjuntament amb el Chikuku i el Chiyalka observen con el fong continua mutant i adquireix consciència pròpia salvant-se a sí mateix agafant la forma de paracaiuguda i consumint al seu pas tots els insectes que hi troba.
El fong ara medeix quilòmetres, però s’atura momentàniament en la seva expansió. La Nausiccä aconsegueix aterrar, deixa el Chikuku i el Chiyalka a terra i intenta tornar a enlairar-se per avisar els insectes. Malgrat tot perd el coneixement. En un moment el monjo Chiyalka pensa en matar-la per ser una amenaça; el Chikuku llegeix el seu pensament i és a punt de llençar-li un dard enverinat amb la seva sarbatana. Finalment aconsegueix pujar-la a una tortuga voladora (les petites naus dolkianes) i pujar-la a la nau principal.
Allà són a punt de ser engolits altra vegada pel fong, que sembla estar cridant la Nausicaä telepàticament per tal de conèixer-la. Finalment se salven in extremis llançant l’últim flascó amb una mostra de fong mutant a la “boca” del fong megalític. El fong continua avançant constituint-se en un fong gegant absorvint altres fongs.