The Return of the King (1980) (telefilm)

[1398]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Jules Bass, Arthur Rankin Jr.
Guió: Romeo Muller (novel·la: J. R. R. Tolkien)
Música: Maury Laws
Estudi: Topcraft
Producció: Rankin/Bass Productions, Topcraft Limited Company
Distribució (emissió TV): ABC
Veus de doblatge: Orson Bean, Theodore Bikel, William Conrad, John Huston
Relació d’aspecte: 4:3; color: color
País: 🇺🇸 Estats Units, 🇯🇵 Japó; idioma: anglès
Emissió: 11/05/1980
Pressupost: 3M $
Títol original: The Return of the King

• The Return of the King:
  A Story of the Hobbits  títol alternatiu
• El retorno del rey  a Espanya i Hispanoamèrica (només VHS i DVD)
• El retorn del rei  en català

[ Animació, fantasia, aventura ]
1 h. 38 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (5,7) (5,4K)   |   Filmaffinity (5,0) (532):
“Dos hòbbits lluiten per destruir l’Anell al Mont del Destí mentre els seus amics lluiten desesperadament contra les forces del malvat Lord Sauron en una batalla final.”

Crítica

Era difícil lligar una trilogia animada que mai va existir…

Basada en la tercera de les novel·les The Lord of the Rings:

• The Fellowship of the Ring (1954)
• The Two Towers (1954)
• The Return of the King (1955)

de J. R. R. Tolkien (1892-1973).

La primera edició del volum recopilatori és de 1968.

La pel·lícula manté l’aspecte de la primera part, The Hobbit (1977), doncs està feta pels mateixos creadors. I comença pel final, explicant que el Frodo s’ha desfet de l’anell i d’un dels seus dits de la mà.

Segons diverses valoracions, és la pitjor considerada de les tres, però… què vols que et digui! Pel fet que és la resolució de tota la història gruixuda, farragosa i pesada, i, sobretot, tenint un referent al que agafar-te, The Hobbit (1977), a mi se m’ha fet prou entretinguda i digerible.


Hi ha un interès que no acabo de entendre en atribuir-li ser la tercera part d’una trilogia animada que mai va existir:

• The Hobbit (1977) (telefilm)
• The Lord of the Rings (1978)
• The Return of the King (1980) (telefilm)

Res més lluny de la realitat: són tres pel·lícules indenpendents sense cap nexe d’unió excepte el de les novel·les originals del J. R. R. Tolkien. Estils diferents i la història tallada en diferents moments: sense continuïtat!

La primera i tercera pel·lícules són telefilms emesos per televisió. La segona va ser estrenada en cinemes.


Recentment he repassat la trilogia The Hobbit del Peter Jackson:

• The Hobbit: An Unexpected Journey (2012)
• The Hobbit: The Desolation of Smaug (2013)
• The Hobbit: The Battle of the Five Armies (2014)

Aquí la trilogia de The Lord of the Rings també del Peter Jackson:

• The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001)
• The Lord of the Rings: The Two Towers (2002)
• The Lord of the Rings: The Return of the King (2003)

Resum (amb espòilers)

El Gandalf narra breument els antecedents. Després, a la festa del 129è aniversari del Bilbo Baggins a Rivendell, el seu nebot Frodo explica per què li falta un dit de la mà mentre el joglar de Gondor canta una balada que explica la història de la missió per destruir l’Anell Únic i derrotar el Senyor Fosc Sàuron.

A Mordor, l’amic i company del Frodo, Samwise Gamgee, porta l’Anell en absència del Frodo mentre s’aventura a rescatar el Frodo de la fortalesa orc de Cirith Ungol. Durant el seu viatge, el Sam té la temptació de reclamar l’Anell per a ell mateix, però finalment es resisteix al seu poder. Rescata el Frodo i els dos hòbbits es dirigeixen al Mont del Destí per destruir l’Anell.

Mentrestant, el mag Gandalf el Blanc i el hòbbit Pippin Tuc arriben a Minas Tirith per advertir el Denethor, el majordom de Gondor, sobre la guerra imminent, només per descobrir que el majordom s’ha tornat boig i té la intenció de suïcidar-se. El Frodo i el Samwise continuen cap al Mont del Destí (eluint els Espectres de l’Anell i infiltrant-se en un batalló d’Orcs en el procés) només per ser atacats pel Gollum, la criatura a qui el Bilbo va prendre l’Anell dècades abans. El Frodo, però, enderroca el Gollum i va a l’Esquerda del Destí. El Sam es prepara per matar el Gollum, però se sent llàstima i li permet fugir.

Al mateix temps, el país veí de Gondor, el Rohan, lluita contra les forces del Sàuron a la Batalla dels Camps del Pelennor, però el seu rei, el Théoden, és assassinat pel Rei Bruixot d’Àngmar. La neboda del Théoden, l’Éowyn, que s’havia disfressat d’home per participar a la batalla, mata el Rei Bruixot amb l’ajuda del Hòbbit Merry Brandybuck, derrotant temporalment els exèrcits de Sàuron. Aquestes forces es reuneixen momentàniament amb l’arribada de la flota negra que ve de l’oest, la visió desesperada de la qual va portar el Denethor al seu suïcidi, però la seva moral es trenca quan s’adonen que la flota està sota el comandament del Príncep Aragorn de Gondor. A la seva arribada, l’Aragorn, hereu al tron de Gondor, planeja enfrontar-se al Sàuron a la Porta Negra. Allà, es baralla amb la Boca del Sàuron i els dos exèrcits es preparen per a la batalla.

Al Mont del Destí, el Frodo sucumbeix al poder de l’Anell i se’l posa, fent-se invisible. El Sam descobreix el Gollum i el Frodo lluitant per l’Anell, cosa que fa que el Gollum mossegui el dit del Frodo per reclamar-lo. Mentre balla d’alegria per la recuperació del seu “preciós”, el Gollum cau a la lava del Mont del Destí, emportant-se l’Anell amb ell. L’Anell és destruït i el Sàuron mor. El Sam i el Frodo són rescatats per les Àguiles de l’erupció del Mont del Destí. Uns mesos més tard, l’Aragorn és coronat rei de Gondor.

La història conclou amb el Frodo acompanyant el Bilbo, el Gandalf i l’Elrond mentre abandonen la Terra Mitjana. Dona el Llibre Vermell de Westmarch (que consisteix en les memòries del Bilbo amb algunes pàgines de sobres) al Sam, assegurant-li que encara li espera una bona vida. El Gandalf els assegura que els hòbbits algun dia tindran descendents entre els humans, per preservar la seva pròpia existència; i la pel·lícula acaba amb la partida del Frodo dels Ports Grisos.